Descripció
Acompanyat del crit de les gavines i amb la remor de fons de les onades, un jove s’agenolla davant d’una tomba. A la làpida hi ha un nom i una data amb dos números mal esborrats.
El vell Michel, en el llit de mort, ha lliurat un manuscrit al Marc, el seu net. Els fulls contenen una confessió i l’explicació de tota una vida. De dues vides, en realitat. Després de llegir-ne les primeres pàgines, el Marc sent la necessitat d’instal·lar-se a Cadaqués, per apropar-se al desconegut que està descobrint en el seu avi. Té l’esperança que per fi tindrà la resposta a la pregunta que s’ha fet des de ben petit i que ni l’avi ni l’Hélène, la seva mare, no l’hi han contestat mai.
«L’ombra d’un gavià argentat creua el blanc cementiri dels pescadors, que des de dalt del petit turó contempla el mar. Deixa enrere el seu xiscle entretallat i estrident i s’allunya cel enllà per damunt del so de les onades, que s’embraveixen i escupen escuma blanca, en una última revifalla abans d’abandonar-se a una mort plàcida que deixa una fugissera estela damunt la sorra.»
