Descripció
«Atrapar els dies. Mirar que no se t’escolin entre els dits. Dies tancats a casa, confinats. On són ara? Què se n’ha fet? Què n’hem tret de la tirallonga del confinament? Una experiència que, com a molta gent, ens ha regirat, ens ha trasbalsat, ens ha canviat la vida, ens ha alterat la feina, la salut… Temps estranys, incerts. Vivim amb l’ai al cor pendents de l’última gràfica, l’última dada que ens digui si estem pitjor que ahir, pitjor que el municipi veí, pitjor o millor que els del costat o que els de l’altra punta del món.
El Carles ha tingut l’habilitat, una de les moltes que té (encara que ell se les negui) d’arrenglerar els seus dies, de fer aquesta capbussada interior, fins i tot abillat amb banyador de senyora, per repassar els neguits i, a més, compartir-los amb tots nosaltres… I de debò que cal agrair-li aquest dietari obert. Quin goig poder resseguir els seus pensaments, potser guiats per un algoritme que ens fixa gustos… o a raig. Però fent aquesta feina d’assentar bé els records, els somnis. D’escriure tan bé. El Carles Claret ens sedueix. Sedueix el lector, l’atrapa i no el deixa anar, entre aquest fil d’interès compartit, ja sigui pel teatre, la roba, el menjar, el sexe, les sèries o la música. Lluny de la impostura, desplegant coneixement quotidià i profund, sorneguer, foteta a vegades, irònic sempre. Lluny del políticament correcte, sense embuts, transparent.»
Xavier Graset i Forasté, del pròleg
