Descripció
La història del Mallol, al segle XVIII, és una història de fugida, de separació de la terra, dels pares i dels amics de la infantesa. Quan se’n va de casa, porta només el sarró d’aprenentatges que li ha omplert el mestre Baldiri Reixac. Després de deixar el poble, el Mallol farà un costerut camí ple d’unes experiències que no hauria imaginat mai i que el portaran a Sant Pere de Rodes, Palamós, Manresa i Barcelona. Un camí que fins i tot l’acostarà al corsari Martí Badia.
La història del Mallol és, també, una història de descoberta i de retrobada. I és una història d’amor, no solament a la natura, al dibuix o al disseny de les indianes.
«Tot havia estat vermell de sang, molt vermell i granat i porpra, o negre, com el fons del gorg o el fruit de l’heura; però d’un blau tan intens com aquella flor del tàrrec, que el Mallol sostenia al palmell obert, només ho havia estat l’última nit a la fonda del port de Palamós, perquè el blau del mar que li havia amarat la vida el darrer dia, en aquella cambra de l’hostal s’havia concentrat en el blau dels ulls de la filla de l’hostalera. Un blau tan blau i tan intens que el Mallol no recordava haver vist mai en cap altres ulls.»
