Descripció
L’autor, confinat entre tocs de queda pel coronavirus, enmig dels fantasmes i els dimonis que rondaven tant pel seu cap com també escampats per tot el món, collat fins al coll per la situació, imagina uns escenaris entre kafkians i surrealistes. En el primer, «Happylàndia», per desdramatitzar, concep una plaga que no causa dolor, sinó felicitat als afectats, motiu per fer una crítica social de la felicitat imposada, que conclou amb el fet que els no afectats també volen ser feliços i només es fan petons i abraçades per tal de contagiar-se. El segon escenari, «La metamorfosi dels escuts», se centra en la inseguretat: la gent veu escuts de protecció que es transformen en tubs, telescopis, escuts immensos…, la qual cosa dona entrada per parlar de la postveritat, la postmodernitat, els feixismes… I en el tercer escenari, «Síndromes en la Ciutat», es produeix també una pandèmia que comença amb la síndrome de Prader-Willi, la de Diògenes, la digital… L’autor se centra, finalment, en Sísif, entre el mite i la síndrome referida al sentit de la vida o a la seva absurditat de vertigen. En tots els escenaris, Joaquim Sala conversa amb les obres de molts altres autors. I s’adona que realment s’ha donat un cop d’estat contra la forma de vida del món actual.
