«Joan Ferrer detesta la pintura excessivament amable, agradable i fàcil. A diferència dels impressionistes, no pinta un paisatge concret, no busca captar la llum de l’instant ni l’atmosfera el dia, s’allunya de qualsevol projecció romàntica del paisatge. Els seus paisatges busquen uns altres camins. Ha conreat una "abstracció figurativa", de la realitat a la forma. Joan Ferrer pinta de fora cap a dins i de dins cap a fora.» Bernat Puigdollers.

«El recull de l’obra de Joan Ferrer mostra i demostra les arts d’un pintor valent, coherent, persistent, i el que és més important: compromès amb el seu entorn. Només des d’aquesta actitud pictòrica, diversificada en la unitat de conjunt, el pintor és capaç de transcendir els límits territorials de la natura que l’inspira, obrint la seva obra a la comunicació universal.» Albert Mercadé.

«El tacte de la llum posa l’accent en aquesta dimensió física dels estrats matèrics de cadascun dels quadres que s’hi exposen, tot recordant que la llum és allò que permet que la nostra mirada sigui el més subtil dels tactes, amb afinitat al fet que les partícules lumíniques tenen el grau més subtil de materialitat.» Jèssica Jaques

Joan Ferrer i Gasol

«Joan Ferrer detesta la pintura excessivament amable, agradable i fàcil. A diferència dels impressionistes, no pinta un paisatge concret, no busca captar la llum de l’instant ni l’atmosfera el dia, s’allunya de qualsevol projecció romàntica del paisatge. Els seus paisatges busquen uns altres camins. Ha conreat una "abstracció figurativa", de la realitat a la forma. Joan Ferrer pinta de fora cap a dins i de dins cap a fora.» Bernat Puigdollers.

«El recull de l’obra de Joan Ferrer mostra i demostra les arts d’un pintor valent, coherent, persistent, i el que és més important: compromès amb el seu entorn. Només des d’aquesta actitud pictòrica, diversificada en la unitat de conjunt, el pintor és capaç de transcendir els límits territorials de la natura que l’inspira, obrint la seva obra a la comunicació universal.» Albert Mercadé.

«El tacte de la llum posa l’accent en aquesta dimensió física dels estrats matèrics de cadascun dels quadres que s’hi exposen, tot recordant que la llum és allò que permet que la nostra mirada sigui el més subtil dels tactes, amb afinitat al fet que les partícules lumíniques tenen el grau més subtil de materialitat.» Jèssica Jaques

Joan Ferrer i Gasol

«Joan Ferrer detesta la pintura excessivament amable, agradable i fàcil. A diferència dels impressionistes, no pinta un paisatge concret, no busca captar la llum de l’instant ni l’atmosfera el dia, s’allunya de qualsevol projecció romàntica del paisatge. Els seus paisatges busquen uns altres camins. Ha conreat una "abstracció figurativa", de la realitat a la forma. Joan Ferrer pinta de fora cap a dins i de dins cap a fora.» Bernat Puigdollers.

«El recull de l’obra de Joan Ferrer mostra i demostra les arts d’un pintor valent, coherent, persistent, i el que és més important: compromès amb el seu entorn. Només des d’aquesta actitud pictòrica, diversificada en la unitat de conjunt, el pintor és capaç de transcendir els límits territorials de la natura que l’inspira, obrint la seva obra a la comunicació universal.» Albert Mercadé.

«El tacte de la llum posa l’accent en aquesta dimensió física dels estrats matèrics de cadascun dels quadres que s’hi exposen, tot recordant que la llum és allò que permet que la nostra mirada sigui el més subtil dels tactes, amb afinitat al fet que les partícules lumíniques tenen el grau més subtil de materialitat.» Jèssica Jaques

Joan Ferrer i Gasol

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys.

 

Com va escriure Josep Maria Aloy, amb motiu de la presentació de la novel·la Els miralls de Schubert, que obre aquest segon volum, «en la narrativa de Josep Tomàs Cabot conflueixen sobretot tres grans línies temàtiques producte de la seva sòlida formació i erudició. Aquests grans centres d’interès són: la música, la medicina i la història. Tres branques de les ciències humanes que l’autor domina i de les quals ens vol transmetre l’interès i una gran part de la fascinació que li provoquen. Poques vegades trobarem un autor tan complet i amb una tan gran capacitat de satisfer els seus lectors.»

Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el 2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys.

 

Com va escriure Josep Maria Aloy, amb motiu de la presentació de la novel·la Els miralls de Schubert, que obre aquest segon volum, «en la narrativa de Josep Tomàs Cabot conflueixen sobretot tres grans línies temàtiques producte de la seva sòlida formació i erudició. Aquests grans centres d’interès són: la música, la medicina i la història. Tres branques de les ciències humanes que l’autor domina i de les quals ens vol transmetre l’interès i una gran part de la fascinació que li provoquen. Poques vegades trobarem un autor tan complet i amb una tan gran capacitat de satisfer els seus lectors.»

Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el 2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys.

 

Com va escriure Josep Maria Aloy, amb motiu de la presentació de la novel·la Els miralls de Schubert, que obre aquest segon volum, «en la narrativa de Josep Tomàs Cabot conflueixen sobretot tres grans línies temàtiques producte de la seva sòlida formació i erudició. Aquests grans centres d’interès són: la música, la medicina i la història. Tres branques de les ciències humanes que l’autor domina i de les quals ens vol transmetre l’interès i una gran part de la fascinació que li provoquen. Poques vegades trobarem un autor tan complet i amb una tan gran capacitat de satisfer els seus lectors.»

Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el 2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys.

 

Com va escriure Josep Maria Aloy, amb motiu de la presentació de la novel·la Els miralls de Schubert, que obre aquest segon volum, «en la narrativa de Josep Tomàs Cabot conflueixen sobretot tres grans línies temàtiques producte de la seva sòlida formació i erudició. Aquests grans centres d’interès són: la música, la medicina i la història. Tres branques de les ciències humanes que l’autor domina i de les quals ens vol transmetre l’interès i una gran part de la fascinació que li provoquen. Poques vegades trobarem un autor tan complet i amb una tan gran capacitat de satisfer els seus lectors.»

Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el 2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

L’autor d’aquesta obra se centra en tres escenaris filosòfics, tres històries o contes surrealistes que poden llegir-se per separat.

En el primer, situat a «Edenlàndia dels Capgrossos», una empresa multinacional crea mons i realitats virtuals: un viatge en el Túnel del Temps per visitar un paradís de felicitat en un futur de posthumans.

En el segon, intitulat «El laberint», el món actual és comparable, a causa de la seva gran complexitat, a un gran laberint. L’autor convida a opinar i pregunta què hi cal i què hi sobra, en el nostre món, per trobar sortides. Rep multitud de respostes. Tanmateix, detecta un fet perillós: s’estenen les ombres de l’amenaça feixista contra la cultura de l’humanisme europeu. Davant de la complexitat i les incerteses del món, el feixisme dona respostes simples a tot. En el tercer, fa una reflexió sobre el silenci, que avui es troba molt a faltar en totes les seves dimensions, principalment les espirituals. Aquí, ens trobem una escriptora que presenta amb gran expectació el llibre L’Epopeia del silenci, les pàgines del qual són totes en blanc. L’objectiu és convidar que tothom hi escrigui, en únicament una full, què és per ells el silenci. Hi ha molts prodigis i, finalment, surt el llibre, amb el mateix títol, però ara és una obra col·lectiva… L’autor, en definitiva, ens parla de l’Ànima del Silenci, que emergeix de la paraula i s’universalitza.

Joaquim Sala i Pujolràs 
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, entre d’altres, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016 ) i Combat entre gegants (2018). El llibreque avui presentem és tretzè que publica.

L’autor d’aquesta obra se centra en tres escenaris filosòfics, tres històries o contes surrealistes que poden llegir-se per separat.

En el primer, situat a «Edenlàndia dels Capgrossos», una empresa multinacional crea mons i realitats virtuals: un viatge en el Túnel del Temps per visitar un paradís de felicitat en un futur de posthumans.

En el segon, intitulat «El laberint», el món actual és comparable, a causa de la seva gran complexitat, a un gran laberint. L’autor convida a opinar i pregunta què hi cal i què hi sobra, en el nostre món, per trobar sortides. Rep multitud de respostes. Tanmateix, detecta un fet perillós: s’estenen les ombres de l’amenaça feixista contra la cultura de l’humanisme europeu. Davant de la complexitat i les incerteses del món, el feixisme dona respostes simples a tot. En el tercer, fa una reflexió sobre el silenci, que avui es troba molt a faltar en totes les seves dimensions, principalment les espirituals. Aquí, ens trobem una escriptora que presenta amb gran expectació el llibre L’Epopeia del silenci, les pàgines del qual són totes en blanc. L’objectiu és convidar que tothom hi escrigui, en únicament una full, què és per ells el silenci. Hi ha molts prodigis i, finalment, surt el llibre, amb el mateix títol, però ara és una obra col·lectiva… L’autor, en definitiva, ens parla de l’Ànima del Silenci, que emergeix de la paraula i s’universalitza.

Joaquim Sala i Pujolràs 
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, entre d’altres, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016 ) i Combat entre gegants (2018). El llibreque avui presentem és tretzè que publica.

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més de cinquanta anys.

Josep Tomàs Cabot 
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.