Que la situació actual de Catalunya és excepcional és una evidència fins i tot per alsque tallen el bacallà a l’altiplà. El que potser molts no saben és que aquesta situacióha estat d’allò més previsible al llarg de més de quatre dècades. El conflicte inevitable ho explica a través de la mirada d’un anglès que ha observat —i viscut—la realitat catalana des de finals dels anys setanta —amb dinou anys i sense saber-ne res— fins a l’actualitat —amb seixanta anys i sabent-ne alguna cosa.A través de fets objectius i, sobretot, d’anècdotes personals igualment reveladores, Matthew Tree aclareix els motius pels quals el conflicte actual ha estat, des de sempre, inevitable.

«En fi, doncs, no sé què més us puc dir… Que el dia en què Catalunya sigui independent els dos farem cua... l’endemà al matí… per tenir papers que ens permetin deixar de ser estrangers administratius en aquest país… I així serem com els altres catalans… no només pel pensament i les emocions…també per l’administració… l’administració de la república catalana… Iguals, ell, jo i tothom.»

Joan-Lluís Lluís, del pròleg

Matthew Tree
Viu entre Banyoles i Barcelona. En català, el seu segon idioma, ha publicat dues novel·les i un recullde contes; un llibre de viatges, i sis llibres deno-ficció. En anglès, també ha publicat la novel·la SNUG (2013). La versió catalana, traduïda per Jordi Cussà, va sortir amb el títol De fora vingueren (2016). Ha traduït obres senceres o en partde Jordi Puntí, Toni Sala, Monika Zgustova, CarmeRiera, J.N. Santaeulàlia i Maria Barbal. D’altra banda, actualment col·labora en el programa The Weekly Mag a la Xarxa i Canal Movistar; aldiari El Punt Avui i la revista Catalonia Today.

Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps. Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps.

Josep Fornell i Vilella és, per damunt de tot, un dels nostres grans poetes de l’exili. L’èxode català de 1939 és especialment i tràgicament present en la seva obra, que és un cant constant a la llibertat, la justícia i l’amor. Com reconegué el poeta Pere Guilanyà, també exiliat, en referir-se a un dels seus grans poemes, «Pregària»: «l’amor a l’esposa, al fill i a la terra, hi és revelat amb paraules justes i vives com el foc».

Josep Fornell i Vilella
Poeta, polític i activista cultural, va dur a terme una gran tasca, especialment durant els anys trenta, en el camp de la música i del teatre; i, a partir de la proclamació de la República, l’any 1931, també com a membre de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga i militant d’ERC. Formà part de la candidatura del Front Únic d’Esquerres que guanyà les eleccions municipals de 1934. Per aquest motiu, com a regidor del consistori berguedà, fou detingut arran dels Fets del sis d’octubre. Exiliat a França, va formar part de l’Agrupació de berguedans a l’exili. No va poder retornar a Catalunya fins al mes de setembre de 1948. Durant els anys cinquanta i principis dels seixanta va publicar alguns poemes a la premsa local i, també, en dues sèries de postals, amb fotografies de Josep Deseuras. Va morir a la seva ciutat l’any 1964, a l’edat de 65 anys.

Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps. Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps.

Josep Fornell i Vilella és, per damunt de tot, un dels nostres grans poetes de l’exili. L’èxode català de 1939 és especialment i tràgicament present en la seva obra, que és un cant constant a la llibertat, la justícia i l’amor. Com reconegué el poeta Pere Guilanyà, també exiliat, en referir-se a un dels seus grans poemes, «Pregària»: «l’amor a l’esposa, al fill i a la terra, hi és revelat amb paraules justes i vives com el foc».

Josep Fornell i Vilella
Poeta, polític i activista cultural, va dur a terme una gran tasca, especialment durant els anys trenta, en el camp de la música i del teatre; i, a partir de la proclamació de la República, l’any 1931, també com a membre de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga i militant d’ERC. Formà part de la candidatura del Front Únic d’Esquerres que guanyà les eleccions municipals de 1934. Per aquest motiu, com a regidor del consistori berguedà, fou detingut arran dels Fets del sis d’octubre. Exiliat a França, va formar part de l’Agrupació de berguedans a l’exili. No va poder retornar a Catalunya fins al mes de setembre de 1948. Durant els anys cinquanta i principis dels seixanta va publicar alguns poemes a la premsa local i, també, en dues sèries de postals, amb fotografies de Josep Deseuras. Va morir a la seva ciutat l’any 1964, a l’edat de 65 anys.

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.

La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.

Aquests vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen al nervi d’alguns dels temes més recurrents, malgrat que cap d’aquests recorreguts no acaba consolidant una seguretat última. Per això, totes les caminades desemboquen en l’obertura al mar; això sí, un mar intensament blau que convida la protagonista a la vida i tant de bo hi convidi també els lectors d’aquest llibre.

Lluís Cerarols i Cortina 
Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (2009).

Manel Codina i Massons
Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la Filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la Filosofia a l’ICE de la Universitat de Barcelona.

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.

La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.

Aquests vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen al nervi d’alguns dels temes més recurrents, malgrat que cap d’aquests recorreguts no acaba consolidant una seguretat última. Per això, totes les caminades desemboquen en l’obertura al mar; això sí, un mar intensament blau que convida la protagonista a la vida i tant de bo hi convidi també els lectors d’aquest llibre.

Lluís Cerarols i Cortina 
Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (2009).

Manel Codina i Massons
Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la Filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la Filosofia a l’ICE de la Universitat de Barcelona.

Amb el nom al·legòric de la rosa, Jordi Vallbona ha volgut designar les esglésies romàniques que durant els segles xi, xii i xiii floriren a la comarca del Berguedà. I ho fa amb l’escaient títol de Roses que perfumen el paisatge, servint-se d’un vers del poeta Climent Forner. Com diu Jaume Bernades, al pròleg que l’acompanya, «amb mà destra i llapis ben afilat, l’autor d’aquest llibre ens presenta els dibuixos d’una vuitantena de ‘‘roses romàniques’’ que no sols perfumen, sinó que també engalanen valls i turons de les contrades berguedanes. A més, com si de la tija i de les fulles es tractés, cada ‘‘rosa’’ va acompanyada d’un text, en què l’autor expressa les seves emocions i hi anota breument algunes dades de l’evolució històrica i de les característiques formals de cadascuna d’aquestes construccions medievals. Així doncs, l’originalitat i el màxim interès d’aquest llibre el trobarem en el perfum i la bellesa que exhalen aquestes ‘‘roses’’».

Jordi Vallbona i Sadurní
Va néixer a la colònia Viladomiu Vell (Gironella), al Berguedà, el 1953. Als divuit anys, entrà a formar part de la família del tèxtil. Mogut per la seva vocació artística, la seva vida girà al voltant de cursos i seminaris, i ben aviat començà a dedicar-se professionalment al dibuix i la pintura. Després de tot un seguit d’exposicions per Catalunya, exposà a diverses galeries d’art de renom de Barcelona, així com a diverses ciutats de l’estat espanyol i francès, com ara París, Tolosa de Llenguadoc, Madrid, Bilbao, Mallorca... Ha compaginat també la pintura i el teatre.

Amb el nom al·legòric de la rosa, Jordi Vallbona ha volgut designar les esglésies romàniques que durant els segles xi, xii i xiii floriren a la comarca del Berguedà. I ho fa amb l’escaient títol de Roses que perfumen el paisatge, servint-se d’un vers del poeta Climent Forner. Com diu Jaume Bernades, al pròleg que l’acompanya, «amb mà destra i llapis ben afilat, l’autor d’aquest llibre ens presenta els dibuixos d’una vuitantena de ‘‘roses romàniques’’ que no sols perfumen, sinó que també engalanen valls i turons de les contrades berguedanes. A més, com si de la tija i de les fulles es tractés, cada ‘‘rosa’’ va acompanyada d’un text, en què l’autor expressa les seves emocions i hi anota breument algunes dades de l’evolució històrica i de les característiques formals de cadascuna d’aquestes construccions medievals. Així doncs, l’originalitat i el màxim interès d’aquest llibre el trobarem en el perfum i la bellesa que exhalen aquestes ‘‘roses’’».

Jordi Vallbona i Sadurní
Va néixer a la colònia Viladomiu Vell (Gironella), al Berguedà, el 1953. Als divuit anys, entrà a formar part de la família del tèxtil. Mogut per la seva vocació artística, la seva vida girà al voltant de cursos i seminaris, i ben aviat començà a dedicar-se professionalment al dibuix i la pintura. Després de tot un seguit d’exposicions per Catalunya, exposà a diverses galeries d’art de renom de Barcelona, així com a diverses ciutats de l’estat espanyol i francès, com ara París, Tolosa de Llenguadoc, Madrid, Bilbao, Mallorca... Ha compaginat també la pintura i el teatre.

L’alheimer va entrar per la finestra de casa l’estiu del 2011. La Maria «estava bé», però ja no estava sola. L’Alzh no tenia intenció de deixar-la. Quan l’Alzh arriba, la vida, enmig d’un sentiment de desorientació i de pèrdua aclaparadors, només et regala instants, moments, flaixos fugaços que l’autor va (intentar) capturar, a l’instant i en temps real, en format de petites «postals», en què es veu, o s’entreveu, el que passa, o el que no, el que es fa, o el que no, el que es pot i el que no, el que és i el que havia estat... I va ser tot acompanyant i pensant en la Maria i malfiant- se de l’Alzh que va escriure aquestes... Postals presents a una mare absent..

«Ens deixes llegir un munt de postals, moments compartits entre tu i la mare, que ens ajuden a entrar en aquest lloc incomprensible de manera conscient.» Cristina Maragall, del pròleg.

Els drets d’autor d’aquesta edició es destinaran íntegrament a la Fundació Pasqual Maragall.

Vic, 1964

Professional de la gestió cultural i artística des de 1989. Premiat als Premis Octubre 1987 amb la «Guia eròtica de la Catalunya endins». El 2014, publica Perduts, el seu primer llibre de relats. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals amb el qual va participar en el volum de relats Tot és possible (L’Albí, 2014). Articulista i columnista setmanal des de fa dècades al diari Regió7. Els seus articles tracten temes d’actualitat, quasi sempre amb un punt d’humor.

L’alheimer va entrar per la finestra de casa l’estiu del 2011. La Maria «estava bé», però ja no estava sola. L’Alzh no tenia intenció de deixar-la. Quan l’Alzh arriba, la vida, enmig d’un sentiment de desorientació i de pèrdua aclaparadors, només et regala instants, moments, flaixos fugaços que l’autor va (intentar) capturar, a l’instant i en temps real, en format de petites «postals», en què es veu, o s’entreveu, el que passa, o el que no, el que es fa, o el que no, el que es pot i el que no, el que és i el que havia estat... I va ser tot acompanyant i pensant en la Maria i malfiant- se de l’Alzh que va escriure aquestes... Postals presents a una mare absent..

«Ens deixes llegir un munt de postals, moments compartits entre tu i la mare, que ens ajuden a entrar en aquest lloc incomprensible de manera conscient.» Cristina Maragall, del pròleg.

Els drets d’autor d’aquesta edició es destinaran íntegrament a la Fundació Pasqual Maragall.

Vic, 1964

Professional de la gestió cultural i artística des de 1989. Premiat als Premis Octubre 1987 amb la «Guia eròtica de la Catalunya endins». El 2014, publica Perduts, el seu primer llibre de relats. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals amb el qual va participar en el volum de relats Tot és possible (L’Albí, 2014). Articulista i columnista setmanal des de fa dècades al diari Regió7. Els seus articles tracten temes d’actualitat, quasi sempre amb un punt d’humor.

Hi ha dies que, sense voler, esdevenen una data assenyalada en el calendari. Dies que, inesperadament, agermanen la perseverança amb gotes de pluja. Dies que, sense proposar-s’ho, treuen el millor de l’un i el pitjor de l’altre. Dies en què, de sobte, la incertesa cau estesa a terra i s’aixeca nua de temença. L’1 d’octubre del 2017 vam patir una sacsejada d’aquelles que deixen cicatriu. Per això, ens va semblar oportú, gairebé indefugible, donar la paraula als nostres poetes. Poetes d’arreu del territori, poetes que conformen un ampli ventall generacional —setanta anys separen el més veterà del més novell—, poetes d’estils i recorreguts diversos.

Els 106 poetes aplegats en aquest volum han aportat el seu gra de sorra, amb total llibertat —la mateixa llibertat que defensem per tal d’afrontar tots i cadascun dels reptes que, inevitablement, afloren en una societat—, amb un poema dedicat a l’1 d’Octubre.

La terra sagna està dedicat a Roger Español, que ha esdevingut un símbol involuntari de l’1 d’Octubre, i a totes les víctimes de la repressió.

Edició de Mar Fontana i Jaume Huch