PUBLISHED 27 Sep 2019 CATEGORY

Sobre la obra

«Joan Ferrer detesta la pintura excessivament amable, agradable i fàcil. A diferència dels impressionistes, no pinta un paisatge concret, no busca captar la llum de l’instant ni l’atmosfera el dia, s’allunya de qualsevol projecció romàntica del paisatge. Els seus paisatges busquen uns altres camins. Ha conreat una "abstracció figurativa", de la realitat a la forma. Joan Ferrer pinta de fora cap a dins i de dins cap a fora.» Bernat Puigdollers.

«El recull de l’obra de Joan Ferrer mostra i demostra les arts d’un pintor valent, coherent, persistent, i el que és més important: compromès amb el seu entorn. Només des d’aquesta actitud pictòrica, diversificada en la unitat de conjunt, el pintor és capaç de transcendir els límits territorials de la natura que l’inspira, obrint la seva obra a la comunicació universal.» Albert Mercadé.

«El tacte de la llum posa l’accent en aquesta dimensió física dels estrats matèrics de cadascun dels quadres que s’hi exposen, tot recordant que la llum és allò que permet que la nostra mirada sigui el més subtil dels tactes, amb afinitat al fet que les partícules lumíniques tenen el grau més subtil de materialitat.» Jèssica Jaques

Sobre l'autor

Joan Ferrer i Gasol

Va néixer a Berga el 1937. Deixeble del pintor Josep Maria de Martín, va formar part del cercle d’amics del mestre, amb els també pintors Josep M. Garcia-Llort i Albert Ràfols-Casamada, escriptors com Gabriel Ferrater i Nèstor Luján, i crítics d’art com Josep M. Cadena, M. Lluïsa Borràs i Joan Perucho.
Ha conreat una obra sense pressions, tot desenvolupant una pintura personal i particular. Ha innovat dins de formes provinents del cubisme que tendeixen cap a una abstracció figurativa. Plàsticament coincideix amb Cézanne en la preocupació per l’anàlisi estructural de la natura. La pintura de Joan Ferrer és intel·lectual, sòbria, lligada a unes normes rigoroses autoimposades. Com a artista, s’ha lliurat a la tasca pictòrica, no simplement pel fet de pintar sinó des de la convicció que l’art ajuda a transformar la societat.
PUBLISHED 27 Sep 2019 CATEGORY

Sobre la obra

«Joan Ferrer detesta la pintura excessivament amable, agradable i fàcil. A diferència dels impressionistes, no pinta un paisatge concret, no busca captar la llum de l’instant ni l’atmosfera el dia, s’allunya de qualsevol projecció romàntica del paisatge. Els seus paisatges busquen uns altres camins. Ha conreat una "abstracció figurativa", de la realitat a la forma. Joan Ferrer pinta de fora cap a dins i de dins cap a fora.» Bernat Puigdollers.

«El recull de l’obra de Joan Ferrer mostra i demostra les arts d’un pintor valent, coherent, persistent, i el que és més important: compromès amb el seu entorn. Només des d’aquesta actitud pictòrica, diversificada en la unitat de conjunt, el pintor és capaç de transcendir els límits territorials de la natura que l’inspira, obrint la seva obra a la comunicació universal.» Albert Mercadé.

«El tacte de la llum posa l’accent en aquesta dimensió física dels estrats matèrics de cadascun dels quadres que s’hi exposen, tot recordant que la llum és allò que permet que la nostra mirada sigui el més subtil dels tactes, amb afinitat al fet que les partícules lumíniques tenen el grau més subtil de materialitat.» Jèssica Jaques

Sobre l'autor

Joan Ferrer i Gasol

Va néixer a Berga el 1937. Deixeble del pintor Josep Maria de Martín, va formar part del cercle d’amics del mestre, amb els també pintors Josep M. Garcia-Llort i Albert Ràfols-Casamada, escriptors com Gabriel Ferrater i Nèstor Luján, i crítics d’art com Josep M. Cadena, M. Lluïsa Borràs i Joan Perucho.
Ha conreat una obra sense pressions, tot desenvolupant una pintura personal i particular. Ha innovat dins de formes provinents del cubisme que tendeixen cap a una abstracció figurativa. Plàsticament coincideix amb Cézanne en la preocupació per l’anàlisi estructural de la natura. La pintura de Joan Ferrer és intel·lectual, sòbria, lligada a unes normes rigoroses autoimposades. Com a artista, s’ha lliurat a la tasca pictòrica, no simplement pel fet de pintar sinó des de la convicció que l’art ajuda a transformar la societat.
PUBLISHED 27 Sep 2019 CATEGORY

Sobre la obra

«Joan Ferrer detesta la pintura excessivament amable, agradable i fàcil. A diferència dels impressionistes, no pinta un paisatge concret, no busca captar la llum de l’instant ni l’atmosfera el dia, s’allunya de qualsevol projecció romàntica del paisatge. Els seus paisatges busquen uns altres camins. Ha conreat una "abstracció figurativa", de la realitat a la forma. Joan Ferrer pinta de fora cap a dins i de dins cap a fora.» Bernat Puigdollers.

«El recull de l’obra de Joan Ferrer mostra i demostra les arts d’un pintor valent, coherent, persistent, i el que és més important: compromès amb el seu entorn. Només des d’aquesta actitud pictòrica, diversificada en la unitat de conjunt, el pintor és capaç de transcendir els límits territorials de la natura que l’inspira, obrint la seva obra a la comunicació universal.» Albert Mercadé.

«El tacte de la llum posa l’accent en aquesta dimensió física dels estrats matèrics de cadascun dels quadres que s’hi exposen, tot recordant que la llum és allò que permet que la nostra mirada sigui el més subtil dels tactes, amb afinitat al fet que les partícules lumíniques tenen el grau més subtil de materialitat.» Jèssica Jaques

Sobre l'autor

Joan Ferrer i Gasol

Va néixer a Berga el 1937. Deixeble del pintor Josep Maria de Martín, va formar part del cercle d’amics del mestre, amb els també pintors Josep M. Garcia-Llort i Albert Ràfols-Casamada, escriptors com Gabriel Ferrater i Nèstor Luján, i crítics d’art com Josep M. Cadena, M. Lluïsa Borràs i Joan Perucho.
Ha conreat una obra sense pressions, tot desenvolupant una pintura personal i particular. Ha innovat dins de formes provinents del cubisme que tendeixen cap a una abstracció figurativa. Plàsticament coincideix amb Cézanne en la preocupació per l’anàlisi estructural de la natura. La pintura de Joan Ferrer és intel·lectual, sòbria, lligada a unes normes rigoroses autoimposades. Com a artista, s’ha lliurat a la tasca pictòrica, no simplement pel fet de pintar sinó des de la convicció que l’art ajuda a transformar la societat.
PUBLISHED 25 Sep 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys.
 
Com va escriure Josep Maria Aloy, amb motiu de la presentació de la novel·la Els miralls de Schubert, que obre aquest segon volum, «en la narrativa de Josep Tomàs Cabot conflueixen sobretot tres grans línies temàtiques producte de la seva sòlida formació i erudició. Aquests grans centres d’interès són: la música, la medicina i la història. Tres branques de les ciències humanes que l’autor domina i de les quals ens vol transmetre l’interès i una gran part de la fascinació que li provoquen. Poques vegades trobarem un autor tan complet i amb una tan gran capacitat de satisfer els seus lectors.»

Sobre l'autor

Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el 2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

PUBLISHED 25 Sep 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys.
 
Com va escriure Josep Maria Aloy, amb motiu de la presentació de la novel·la Els miralls de Schubert, que obre aquest segon volum, «en la narrativa de Josep Tomàs Cabot conflueixen sobretot tres grans línies temàtiques producte de la seva sòlida formació i erudició. Aquests grans centres d’interès són: la música, la medicina i la història. Tres branques de les ciències humanes que l’autor domina i de les quals ens vol transmetre l’interès i una gran part de la fascinació que li provoquen. Poques vegades trobarem un autor tan complet i amb una tan gran capacitat de satisfer els seus lectors.»

Sobre l'autor

Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el 2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

PUBLISHED 15 Apr 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Que la situació actual de Catalunya és excepcional és una evidència fins i tot per alsque tallen el bacallà a l’altiplà. El que potser molts no saben és que aquesta situacióha estat d’allò més previsible al llarg de més de quatre dècades. El conflicte inevitable ho explica a través de la mirada d’un anglès que ha observat —i viscut—la realitat catalana des de finals dels anys setanta —amb dinou anys i sense saber-ne res— fins a l’actualitat —amb seixanta anys i sabent-ne alguna cosa.A través de fets objectius i, sobretot, d’anècdotes personals igualment reveladores, Matthew Tree aclareix els motius pels quals el conflicte actual ha estat, des de sempre, inevitable.

«En fi, doncs, no sé què més us puc dir… Que el dia en què Catalunya sigui independent els dos farem cua... l’endemà al matí… per tenir papers que ens permetin deixar de ser estrangers administratius en aquest país… I així serem com els altres catalans… no només pel pensament i les emocions…també per l’administració… l’administració de la república catalana… Iguals, ell, jo i tothom.»

Joan-Lluís Lluís, del pròleg

Sobre l'autor

Matthew Tree
Viu entre Banyoles i Barcelona. En català, el seu segon idioma, ha publicat dues novel·les i un recullde contes; un llibre de viatges, i sis llibres deno-ficció. En anglès, també ha publicat la novel·la SNUG (2013). La versió catalana, traduïda per Jordi Cussà, va sortir amb el títol De fora vingueren (2016). Ha traduït obres senceres o en partde Jordi Puntí, Toni Sala, Monika Zgustova, CarmeRiera, J.N. Santaeulàlia i Maria Barbal. D’altra banda, actualment col·labora en el programa The Weekly Mag a la Xarxa i Canal Movistar; aldiari El Punt Avui i la revista Catalonia Today.

PUBLISHED 12 Apr 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps. Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps.
Josep Fornell i Vilella és, per damunt de tot, un dels nostres grans poetes de l’exili. L’èxode català de 1939 és especialment i tràgicament present en la seva obra, que és un cant constant a la llibertat, la justícia i l’amor. Com reconegué el poeta Pere Guilanyà, també exiliat, en referir-se a un dels seus grans poemes, «Pregària»: «l’amor a l’esposa, al fill i a la terra, hi és revelat amb paraules justes i vives com el foc».

Sobre l'autor

Josep Fornell i Vilella
Poeta, polític i activista cultural, va dur a terme una gran tasca, especialment durant els anys trenta, en el camp de la música i del teatre; i, a partir de la proclamació de la República, l’any 1931, també com a membre de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga i militant d’ERC. Formà part de la candidatura del Front Únic d’Esquerres que guanyà les eleccions municipals de 1934. Per aquest motiu, com a regidor del consistori berguedà, fou detingut arran dels Fets del sis d’octubre. Exiliat a França, va formar part de l’Agrupació de berguedans a l’exili. No va poder retornar a Catalunya fins al mes de setembre de 1948. Durant els anys cinquanta i principis dels seixanta va publicar alguns poemes a la premsa local i, també, en dues sèries de postals, amb fotografies de Josep Deseuras. Va morir a la seva ciutat l’any 1964, a l’edat de 65 anys.

PUBLISHED 12 Apr 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps. Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps.
Josep Fornell i Vilella és, per damunt de tot, un dels nostres grans poetes de l’exili. L’èxode català de 1939 és especialment i tràgicament present en la seva obra, que és un cant constant a la llibertat, la justícia i l’amor. Com reconegué el poeta Pere Guilanyà, també exiliat, en referir-se a un dels seus grans poemes, «Pregària»: «l’amor a l’esposa, al fill i a la terra, hi és revelat amb paraules justes i vives com el foc».

Sobre l'autor

Josep Fornell i Vilella
Poeta, polític i activista cultural, va dur a terme una gran tasca, especialment durant els anys trenta, en el camp de la música i del teatre; i, a partir de la proclamació de la República, l’any 1931, també com a membre de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga i militant d’ERC. Formà part de la candidatura del Front Únic d’Esquerres que guanyà les eleccions municipals de 1934. Per aquest motiu, com a regidor del consistori berguedà, fou detingut arran dels Fets del sis d’octubre. Exiliat a França, va formar part de l’Agrupació de berguedans a l’exili. No va poder retornar a Catalunya fins al mes de setembre de 1948. Durant els anys cinquanta i principis dels seixanta va publicar alguns poemes a la premsa local i, també, en dues sèries de postals, amb fotografies de Josep Deseuras. Va morir a la seva ciutat l’any 1964, a l’edat de 65 anys.

PUBLISHED 12 Apr 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.
La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.
Aquests vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen al nervi d’alguns dels temes més recurrents, malgrat que cap d’aquests recorreguts no acaba consolidant una seguretat última. Per això, totes les caminades desemboquen en l’obertura al mar; això sí, un mar intensament blau que convida la protagonista a la vida i tant de bo hi convidi també els lectors d’aquest llibre.

Sobre l'autor

Lluís Cerarols i Cortina 
Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (2009).

Manel Codina i Massons
Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la Filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la Filosofia a l’ICE de la Universitat de Barcelona.

PUBLISHED 12 Apr 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.
La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.
Aquests vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen al nervi d’alguns dels temes més recurrents, malgrat que cap d’aquests recorreguts no acaba consolidant una seguretat última. Per això, totes les caminades desemboquen en l’obertura al mar; això sí, un mar intensament blau que convida la protagonista a la vida i tant de bo hi convidi també els lectors d’aquest llibre.

Sobre l'autor

Lluís Cerarols i Cortina 
Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (2009).

Manel Codina i Massons
Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la Filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la Filosofia a l’ICE de la Universitat de Barcelona.

Page 1 of 2

Notícies