Sobre l'obra

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va estudiar Medicina i es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i la trilogia El cercle tràgic (2013), de la qual forma part la novel·la que avui recuperem. L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, i posteriorment el recull d’articles Retorn a casa (2015), editats igualment per L’Albí.

Sobre l'obra

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Sobre l'argument

Una carta, una conferència i un naufragi en una ciutat septentrional (tres moments d’una única història que configura un jo narratiu en construcció) serveixen al narrador per capbussar-se en el seu passat i en els seus orígens més remots a fi de realitzar un viatge vertical —potser perquè el destí del viatge mai no és un lloc sinó una nova manera de veure les coses. Alhora pretén de ser un homenatge als mestres (entenent mestre com aquell que ens allibera, tornant-nos a la realitat de
nosaltres mateixos i de les coses) que ens han precedit i han gosat assenyalar-nos el camí.

Sobre l'autor: Josep Maria Solà

És escriptor i activista cultural. Professor de llengua i literatura catalanes a l’INS Alexandre de Riquer de Calaf (Anoia). Llicenciat en Filologia Catalana (UB, 1984), obté el Diploma d’Estudis Avançats en Humanitats a la UPF (1999). Ha publicat la
novel·la Llibre de les quatre metamorfosis (Columna, 1997: 1r premi Pere Calders de Literatura Catalana); l’assaig El somni de Grècia (Edicions de L’Albí, 2006); i el recull Històries de Calaf (L’Albí, 2008). Pertany al col·lectiu Narradors Centrals. És fundador i membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada, on col·labora habitualment.

Sobre l'argument

La Cristina i el Carles decideixen marxar de Barcelona i instal·lar-se al poble de la Frondesa, concretament a la Masia Vella, disposats a encetar un canvi de vida radical. Ell pinta, ella vol escriure. Però quan a la Cristina li vénen a les mans, de forma totalment inesperada, els papers escrits per l’Agnès —una de les persones que van viure molts anys a la Masia Vella—, s’adona que no podrà separar la seva nova aventura vital de la que podia haver estat la d’aquella dona misteriosa, la personalitat i els secrets de la qual haurà d’intentar conèixer i desvetllar. Perquè, al llarg de la guerra i de la postguerra, l’Agnès i la seva família van veure el mateix paisatge que ara ella té davant dels ulls, van conrear aquella terra i van viure
en aquella casa on la Cristina també ha decidit, com va fer un dia l’Agnès, recomençar.

Sobre l'autora: Marila Pons

Va néixer a Barcelona l’any 1943. Va estudiar Teologia a la Facultat de Sant Pacià de Barcelona. Ha obtingut diversos premis
literaris, entre els quals cal destacar el XL Premi Recvll de Narració “Joaquim Ruyra” 2004 per l’obra Històries de fum (2005).
Posteriorment, ha publicat Temps de verd, temps de madur (2008) i L’armari (2010), ambdós títols editats dins d’aquesta mateixa col·lecció. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals. Ha participat en els dos reculls que han publicat fins ara, De
tot cor (2012) i Tot és possible (2014)

Sobre l'argument

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Narrador, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat vuit novel·les més: La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), editada dins d’aquesta mateixa col·lecció, i Formentera Lady (2015). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009), els Contes del Bé i del Mal (2012) i l’obra teatral Fígols, 1932: la revolta, ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Sobre l'argument

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra ex-haustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya». La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor... i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.

Sobre l'argument

Si De tot cor (2012) aplegà 32 narradors de la Catalunya Central, Tot és possible, en reuneix 43, tots ells autors igualment de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès.

Si aleshores, però, era l’amor el tema central que unificava les narracions del recull, en aquesta ocasió el tema escollit ha estat el de la llibertat, contemplada no tan sols des de punts de vista molt diversos, sinó amb totes les seves variacions, excessos, mancances i seqüeles que vulgueu.

Gràcies als poetes sabem que la llibertat és una forma d’amor (Joan Margarit) i també «que tot està per fer i tot és possible», com defensa aquest decasíl·lab de Miquel Martí i Pol, que ja pertany al poble. Un poble, cal dir-ho, que pensa, creu i confia que la llibertat és possible i real i tocant a mà... I d’aquí, justament, el títol.

Sobre l'argument

“Els disturbis del matí ens havien deixat regust de victòria. Asseguts en un bar de la plaça del Sol fèiem dringar els gots, respirant l’olor de cendra que s’escampava per Barcelona.” Així comença Crònica d’un delicte menor, el debut de Ramon Mas en el camp de la novel·la, que reconstrueix de forma sincera i commovedora un arrest policial de quaranta-vuit hores. Es tracta d’una obra de formació, molt ben construïda, que pretén ser una reflexió sobre els abismes interiors que separen les persones.

Sobre Ramon Mas

Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1983

És llicenciat en Filosofia i, entre d’altres feines, ha treballat de llibretera la històrica llibreria Documenta de Barcelona. És autor de tres llibres de poesia i editor la revista Males Herbes. Ha col·laborat en diverses publicacions musicals i literàries com Mondosonoro, La lluna en un Cove, La Escuela Moderna o la revista digital Cap de Creus. L’any 2011 va ser convidat a participar com a ponent en el cicle de conferències “Ficcions científiques i fantàstqiues” organitzat per la Universitat de les Illes Baleras. També és vocalista del grup de punkrock FP, amb els quals ha en registrat diversos discos. Amb aquesta obra breu, narrada en primera persona, s’estrena com a novel·lista.

Sobre l'argument

Per arriscar-se a novel•lar sobre la Patum i des de la Patum, cal tenir els peus de la sinceritat i la sensibilitat afermats a la Plaça, buscar en les interioritats de la persona allò que en abstracte anomenem el Bé i el Mal, i despullar-se per abocar-ho a la lletra impresa. Un bon raig de sentit tràgic, quatre esquitxotades d’humor berguedà, moltes ganes d’escriure i la dèria de traduir a mots allò que durant tants anys va ser experiència viva irracional, i sempre serà, per essència, inefable. Amb aquesta barreja original i amena, i el respecte que es mereix un calze laic però consagrat, un patumaire anònim i retirat, adorador des del bressol del miracle anual de la festa amb majúscula, ha cuinat aquesta escudella de lletres, els Contes del Bé i del Mal. Per poder reviure eternament la Patum fins i tot des de casa.

Sobre Jordi Cussà

Escriptor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crí¬tica amb la novel•la Cavalls salvatges. Pos¬teriorment, ha publicat sis novel•les més: La serp (2001), finalista del I Premi Leandre Co¬lomer; L’alfil sacrificat (2003), que va obtenir el Premi Fiter i Rossell l’any 2002; Apoca¬lipsis de butxaca (2004), La novel•la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007) i El noi de Sarajevo (2010), Premi del lector de l’Odissea. Com a poeta, ha editat el re¬cull SensAles (2004). La darrera obra tea¬tral, estrenada per Anònim Teatre, és un particular homenatge, originalíssim i commovedor, al mestre Samuel Beckett: Godot vas tard (2008). L’any 2009, va publicar dins d’aquesta mateixa col•lecció Contes d’onada i de tornada i, el 2010, la novel•la A reveure, Espanya.

Sobre l'argument

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra ex-haustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya». La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor... i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.