Sobre la obra
El tercer escenari, «Assetjament a la raó» —a partir de la cançó «Qualsevol nit pot sortir el Sol», de Jaume Sisa—, exposa com algunes nits, durant mitja hora, el Sol apareix a la ciutat, però no tothom el veu, la qual cosa permet entrar en el camp de les interpretacions des de la postmodernitat i la postveritat, i adonar-nos com el concepte de veritat ens és tapat. D’aquesta manera, doncs, l’autor reivindica el valor del pensament crític i il·lustrat, que es veu en perill davant de tantes manipulacions i enganys. El cinquè paisatge, d’altra banda, se situa entorn de dues muntanyes que són a tocar; cadascuna, al cim, és coronada per un bloc de pedra en forma d’estàtua, com una esfinx… Metafòricament, l’una representa Plató i l’altra Nietzsche, dos dels més grans pensadors, però totalment oposats: el primer apunta al transcendent i l’espiritualitat, l’altre cap a la terra i la vida. És el combat, per tant, entre la plenitud de sentit i la seva mancança en el nihilisme actual… L’autor es posiciona en un terme mig ambivalent que oscil·la entre els extrems.
Sobre el autor
Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al
turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016) i Els mil colors de la vida (2017). El llibre que avui presentem és l’onzè que publica.
Sobre la obra
El tercer escenari, «Assetjament a la raó» —a partir de la cançó «Qualsevol nit pot sortir el Sol», de Jaume Sisa—, exposa com algunes nits, durant mitja hora, el Sol apareix a la ciutat, però no tothom el veu, la qual cosa permet entrar en el camp de les interpretacions des de la postmodernitat i la postveritat, i adonar-nos com el concepte de veritat ens és tapat. D’aquesta manera, doncs, l’autor reivindica el valor del pensament crític i il·lustrat, que es veu en perill davant de tantes manipulacions i enganys. El cinquè paisatge, d’altra banda, se situa entorn de dues muntanyes que són a tocar; cadascuna, al cim, és coronada per un bloc de pedra en forma d’estàtua, com una esfinx… Metafòricament, l’una representa Plató i l’altra Nietzsche, dos dels més grans pensadors, però totalment oposats: el primer apunta al transcendent i l’espiritualitat, l’altre cap a la terra i la vida. És el combat, per tant, entre la plenitud de sentit i la seva mancança en el nihilisme actual… L’autor es posiciona en un terme mig ambivalent que oscil·la entre els extrems.
Sobre el autor
Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al
turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016) i Els mil colors de la vida (2017). El llibre que avui presentem és l’onzè que publica.
Sobre l'obra
Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols
Barcelona, 1935
Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985) i Narcís Monturiol (1986). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. L’any anterior, però, ja havia encetat el projecte de mostrar-nos Europa amb els seus ulls, primer observant les grans avingudes, després recorrent les places més significatives i, finalment, exposant en deu casos el binomi «ciutats i personatges». Finalment, va cloure la tetralogia amb Moments crucials de la història d’Europa (2014). L’any 2015, publicà també La dona en la biologia i la medicina, editat igualment en aquesta col·lecció.
Sobre l'obra
Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols
Barcelona, 1935
Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985) i Narcís Monturiol (1986). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. L’any anterior, però, ja havia encetat el projecte de mostrar-nos Europa amb els seus ulls, primer observant les grans avingudes, després recorrent les places més significatives i, finalment, exposant en deu casos el binomi «ciutats i personatges». Finalment, va cloure la tetralogia amb Moments crucials de la història d’Europa (2014). L’any 2015, publicà també La dona en la biologia i la medicina, editat igualment en aquesta col·lecció.
Sobre l'obra
Després de la publicació de Mil camins, l’autor fa de nou una immersió molt peculiar entre les llums, les ombres o els clarobscurs del nostre present. Recorre els mil colors de la vida humana, amb transformacions accelerades, i, per això, entra en escenaris i situacions surrealistes, virtuals, fictícies i kafkianes, per analitzar millor, entre contrastos, les entranyes dels
signes dels temps. Crea onze històries que es poden llegir per separat. Tanmateix, tenen un fil recurrent centrat en els colors i els valors de la vida, i els seus possibles sentits infinits o les seves absurditats. Se serveix constantment de metàfores i d’al·legories, de noms simbòlics i d’analogies, per retratar millor alguns dels nostres mals. Així, en una ciutat, Cromatilàndia de la Blancor, que viu de l’art, de la pintura i del color, els seus habitants pateixen una sorprenent pesta ocular que els impedeix de veure els colors: ho veuen tot en blanc i negre, com en les pel·lícules d’abans. «Zombis a la perifèria», una altra història, mostra el buit de moltes vides que es mouen sense esma pel món. A «El Desert dels Grans Miratges», un peculiar desert convida a fer unes meditacions i reflexions sobre les turbulències de la vida, amb un final inesperat. En definitiva, el surrealisme dels escenaris serveix a l’autor per tractar d’entendre la confusa realitat actual, distorsionada per la postveritat i amb un futur pintat tecnològicament de càlculs i algoritmes.
Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993,
va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, entre d’altres,
els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi
dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015) i Mil camins (2016). El llibre
que avui presentem és l’onzè que publica.
.
.
Sobre l'obra
Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014) i Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015). El llibre que avui presentem és el desè que publica.
.
Sobre l'argument
El present volum aplega una selecció d’articles de Josep Tomàs Cabot publicats al diari Regió7 de 1999 al 2010. Aquests dotze anys de col·laboracions periodístiques van representar la culminació d’una intensa i prolífica activitat, iniciada molts anys enrere en nombroses publicacions, d’entre les quals algunes de les més importants del nostre país: des de la revista Destino fins a Historia y Vida, de la qual fou director. Això sense oblidar la seves continuades col·laboracions a La Vanguardia, un recull de les quals —les dedicades a la divulgació de la història de la ciència i de la tècnica—, va donar peu a dos dels seus llibres: El llarg camí de la ciència i El progrés tecnològic. Com diu l’editor Jaume Huch, en el pròleg, els articles de Josep Tomàs Cabot són uns textos amables que traspuen, a més de saviesa, una gran humanitat i una visió i un sentit positius de la vida. Aquests articles, en què el lector trobarà una gran varietat de temes i una diversitat de jocs i de recursos, «han estat escrits sense ampul·lositats ni estridències [...], tot fent gala d’un periodisme afable que podria fer escola.»
Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona i va dirigir la revista Historia y Vida. Com a novel·lista ha publicat, entre altres obres, L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i El capot del tsar (2010). L’any 2010, va recollir també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, editat igualment per Edicions de L’Albí.
Sobre l'argument
El mite de Prometeu —el del tità que dóna el foc i la tècnica als humans per poder sobreviure enmig de les hostilitats ambientals— és ara revisat per l’autor en aquest llibre. D’entrada, però, ja ens recorda que, com ens diu Plató per boca de Protàgores, el tità no ens va lliurar el do de la política, ni de l’ètica, ni tampoc el de la capacitat de conviure. El cas és que Zeus, en adonar-se que els humans es destruïen, els fa lliurament del do de la moral, de la capacitat d’entendre’s. No obstant això, i des de l’edat moderna —sobretot a partir del segle XX i més encara en el segle XXI— s’anuncien un salts espectaculars. En el nostre temps, certament, la tecnologia ha fet avenços enormes, però no ha estat així en el terreny de la política ni en el camp de la saviesa, ja que ens regeix un capitalisme i una ideologia neoliberal depredadors. Amb el seu estil característic, l’autor ens parla de tres actituds davant la vida centrades a trobar-hi unes raons de sentit, tot recreant el mite a partir d’un seguit d’històries que defensen l’humanisme que hauria de dirigir assenyadament l’instrumental tecnològic.
Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993, va
ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013) i La vida entre pantalles (2014), tots ells editats en aquesta mateix a col·lecció. Pelegrinatge al turó de Prometeu és la novena obra que publica.
Sobre l'argument
Santiago Riera i Tuèbols ens presenta la biografia de cinc dones científiques que van marcar camí i que van ser un exemple a seguir per a totes les generacions d’arreu del món. Com defensa l’autor, «les deu dècades del segle vint han estat suficients per passar d’un començament en què les dones tenien el pas barrat de la formació universitària fins a la possibilitat d’obtenir un títol que arribava només després d’una carrera d’obstacles». I és en aquest context on cal situar les cinc dones escollides, ja que totes elles van haver de vèncer molts prejudicis fortament arrelats encara en la societat de què formaven part. Florence Nightingale, la biografia de la qual enceta el llibre, va ser la creadora de la infermeria moderna; Rachel Carson va ser una científica precursora de l’ecologisme; Rosalind Franklin, va ser la fisicoquímica que protagonitzà la troballa més transcendental de la genètica molecular: l’estructura de l’ADN; i, finalment, Rita Levi-Montalcini i Barbara McClintock van ser dues professionals de la medicina que dedicaren la seva vida a la recerca biològica.
Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols
Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar especialment Síntesi d’història de la ciència catalana (1983) i Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. Amb aquesta obra, ens presenta cinc noves biografies de grans dones que dedicaren la vida a la recerca científica i a la medicina.
Sobre l'argument
El famós mite de la caverna que Plató exposa a la seva obra La República —el d’uns humans que fan vida al fons d’una cova i creuen que les ombres projectades sobre la paret són l’autèntica realitat— adquireix un relleu i un poder aclaparadors en el nostre temps, en què la realitat i les seves imatges i virtualitats es barregen a una velocitat electrònica: tothom està pendent contínuament del mòbil, d’internet, del televisor, etc. Això, justament, és el que ha dut l’autor d’aquest llibre a crear un assaig-ficció al voltant d’un personatge que fa «tecnomagia», com si s’hagués escapat de la caverna platònica, tot contraposant la visió del món de dos gegants de la filosofia com són el propi Plató i també Nietzsche. Es remarca, així, el valor immens de la vida humana centrada en el present, una vida entre pantalles que l’ésser humà —i el seu jo— sempre pot transcendir si ha rebut una bona educació humanística.
Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993,
va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013) i La vida entre pantalles (2014). Aquest 2015, ha aparegut la seva novena obra, Pelegrinatge al turó de Prometeu.