Sobre l'argument

Terra de ningú és una història d’amor i de pèrdua en el Vietnam de la postguerra. Tota la sensualitat del sud-est asiàtic en una novel•la plena d’olors, sabors i sentiments que ja captivat milers de lectors arreu del món.

Sobre Duong Thu

Nascuda al Vietnam, l’any 1947, és avui una de les autores asiàtiques més destacades, controvertides i populars. Va dur a terme una defensa activa dels drets humans i de la democràcia, que li va suposar ser empresonada sense judici després d’haver estat acusada d’autora dissident. Posteriorment, se li va impedir sortir del país i va viure en una exili interior fins al 2005. Actualment viu a París, des d’on ha pogut projectar la seva obra arreu del món, tot i que és encara prohibida al Vietnam. Ha rebut gran elogis de la crítica internacional per les seves novel•les, tant per la seva força i profunditat com per la seva originalitat. Terra de ningú, traduïda a nombrosos idiomes, ha estat considerada una obra mestra a França, on ha gaudit d’un gran èxit. L’any 2007, va obtenir el Grand prix des lectrices de la revista Elle.

Sobre l'argument

Aquesta és la història d’una casa i d’una dona, la Joana, que s’esforça a tirar endavant un mas amb tot el seu patrimoni. Cal Llumà, però, té les parets gruixudes. A les cambres, encara s’hi respira l’olor dels avantpassats... Ara, però, després dels incendis que van patir, la Joana decideix obrir les portes de casa als hostes de la ciutat. Ho sacrificarà tot per la terra, i potser només el desig i l’amor la faran trontollar. En definitiva, la història d’una lluita que no s’acaba mai i que s’arrossega de generació en generació.

Sobre Pilar Duocastella

Va néixer a cal Marquet de Castelltallat (Bages), l’any 1959. Ha publicat la novel•la Dona i cadira (1998), que va ser editada també en castellà amb el títol de Silla de anea (2003). Una primera versió d’El jardí dels hostes, la seva segona novel•la, va ser finalista del premi El lector de L’Odissea, l’any 2002. És infermera de professió i subdirectora de la revista Agathos.

Sobre l'argument

Amb motiu del nostre vint-i-cinquè aniversari, recuperem en aquesta nova col•lecció el conte de Ramon Vinyes que va donar nom a l’editorial l’any 1986: “L’Albí”. Es tracta d’un relat extraordinari, en què el realisme i la fantasia són hàbilment combinats. Com fa explícit Jordi Lladó, aquest relat es nodreix d’un imaginari “on el marc pateix un tractament grotesc que depassa una lectura en clau” i, per tant, va més enllà de la caricatura de la ciutat on va néixer l‘autor... Amb el contrapunt de “Records, a l’alba”, incorporat també en el llibre, emergeix el Vinyes memorialista i elegíac, però que ventila les acusacions de barroquisme tot apel•lant a la llibertat formal de narrador modern.

Sobre Ramon Vinyes

Va dur a terme la seva activitat literària a Catalunya i a Colòmbia. Va ser sobretot un autor teatral molt prolífic, però va destacar també com a narrador, poeta, crític i articulista. Els seus èxits més importants, a Catalunya, arribaren durant els anys vint i trenta, i esdevingué una de les veus més polèmiques de l’escena catalana, amb obres tan destacables com Viatge, Peter’s Bar o Ball de titelles. A Barranquilla, va ser promotor de la revista Voces, va fundar una llibreria i es va dedicar al periodisme. Membre destacat del l’anomenat Grup de Barranquilla, va exercir una gran influència en la cultura colombiana i, particularment, en Gabriel García Márquez, que el va convertir en el “savi català” de Cent anys de solitud. El seu volum de contes, A la boca dels núvols, del qual forma part “L’Albí”, va ser publicat a Mèxic l’any 1946. Posteriorment, Vinyes va tornar a Barcelona, on va morir l’any 1952, a l’edat de setanta anys.

Sobre l'argument

Som a l’any 1582. Al llarg d’un seguit de cartes a la seva germana, el protagonista de la novel•la, un cabaler acostumat a conviure amb les armes per aconseguir diners i la posició social que per naixement no li pertoquen, busca deslliurar-se dels records que el turmenten. Home sense escrúpols, serà bandoler a Catalunya i soldat del rei Felip II a Flandes. Amb aquest fil conductor, les històries tèrboles del passat es van entrelligant amb la seva lluita diària per obtenir el que vol a qualsevol preu, ni que sigui l’amor de la dona que estima. Disposat com sempre a tot, Miquel Vilaseca, tal com s’autoanomena, ha hagut d’aprendre a conviure amb les contradiccions pròpies de la raó que dicta l’espasa.

Sobre Daniel Peñarroja

Va néixer a Barcelona fa trenta-nou anys. L’any 1998, va publicar la seva primera novel•la, Un llop a Empúries. Advocat de professió, va guanyar la primera edició de concurs “Contes d’advocats”, convocats per l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (2002). Apassionat de la història i els viatges, pertany a l’Associació d’Esgrima Antiga de Santpedor.

Sobre l'argument

L’acció d’aquesta obra, situada en un futur molt proper (any 2010), transcorre en una illa real de Pacífic, no gaire lluny de les costes de Xile. Habitada fa uns tres-cents anys pel nàufrag solitari que va inspirar a Dafoe la mítica figura de Robinson Crusoe, aquesta illa s’ha convertit recentment, segons la novel•la, en un gran centre turístic internacional, on passen els caps de setmana viatgers rics i desocupats de tot el món, ara seduïts no solament per l’escenari imprevist i sorprenent, sinó també per l’estranya personalitat de l’actor teatral i organitzador dels weekends, que mou tots els fils de la farsa i dóna a conèixer la història secreta de Robinson. Dotzenes de persones de tot el món en un espai reduït i durant un curt període de temps podrien constituir com un microcosmos simbòlic on comença a prendre forma la civilització neocapitalista del segle XXI.

Sobre Josep Tomàs

(Manresa, 1930)

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. S’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Amb Giravolt dels dies (1986), encetà una important trilogia –sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya– formada a més per Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin! (1998). Entre altres obres, ha publicat també L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), 2112 (2003), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005) i, més recentment, el relat El capot del tsar (2010), dins de la col•lecció Espresso. Amb el títol de La feina feta ha editat també les seves memòries professionals. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i ha recopilat part dels seus treballs en els volums El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006).

Sobre l'argument

A través de dues veus narratives paral•leles, el pintor Marc Font ens presenta dos moments concrets de la seva vida. Amb la primera veu, emmarcada l’any 1988, ens narra l’experiència de la mort de la Núria durant les festes de la Patum de Berga. Amb la segona, ens porta a mitjans dels anys setanta, a l’exili d’un internat de Vic. Així, ens reporta diversos episodis d’un temps crucial de la seva adolescència i, per extensió, de la societat catalana: la mort de Franco i l’eufòria viscuda durant els primers passos de la subsegüent i fràgil democràcia. Inspirada a partir d’uns fets reals, Els ulls de la Geganta Vella és una ficció autobiogràfica, que no deixa de ser una novel•la que incorpora instants cabdals de la pròpia història individual i col•lectiva.

Sobre Jaume Huch

Va néixer a Berga l’any 1961. Va compaginar els estudis de llengua i de literatura catalanes amb els d’arts gràfiques i de fotografia. L’any 1986, va fundar Edicions de L’Albí i la revista de poesia Ultime. Ha publicat els reculls de poemes Tentinejant (1998) i Patumejant (2009). Amb el pseudònim de Mitus Stampa escriu també per al públic infantil i juvenil.

Notícies