Sobre Ramon Vinyes

(1882-1952)

Va desenvolupar una prolífica activitat literària a Catalunya i a Colòmbia. Durant la primera etapa americana, que encetà a Barranquilla el 1913, va exercir una influència determinant en la cultura colombiana com a promotor sobretot de la revista Voces. El 1925, Vinyes va tornar a Catalunya. Des d’aleshores, i fins al 1939, es manifestà com una de les veus més polèmiques de l’escena catalana. Va estrenar obres com Llegenda de boires (1926) o Qui no és amb mi (1929). Altres peces dramàtiques com Viatge (1927) i Ball de titelles (1936) ens revelen un dels autors teatrals més informats i revulsius de l’època. Durant l’exili imposat a partir de 1939, i després del seu retorn a Barranquilla el febrer de 1940, va exercir de nou el periodisme i va ser mentor, entre d’altres, de Gabriel García Márquez, que el convertí en el “sabio catalán” de "Cien años de soledad"

Aquest volum recull dos contes de l’etapa de Vinyes a Barranquilla, “La mulata penèlope” i “El professor negre i la filosofia del jo”, que l’autor aplegà en el volum A la boca dels núvols, editat a Mèxic l’any 1946.

Sobre Josep Tomàs

(1930)

S’ha distingit especialment com a novel•lista, que de fet ha estat sempre la seva autèntica vocació. Durant els darrers anys, ha publicat algunes de les seves obres narratives més importants com L’últim experiment (1994), Deu visites al company absent (1997), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002) —d’on prové el magnífc relat que avui presentem—, Escamot d’afusellament (2004) o Weekend amb Robinson Crusoe (2007), entre d’altres.

Abans d’esclatar la guerra francorussa de 1812, una reunió amistosa entre Napoleó i el tsar Alexandre I va provocar l’obsequi per part d’aquest d’una sèrie de luxosos capots militars als oficials francesos més distingits. Durant la guerra, un d’aquests capots va passar per diverses mans i, després de sofrir una transformació dramàtica, va acabar cobrint les espatlles i consolant el cor d’una persona desvalguda i solitària. Heus ací com un simple objecte material, allunyat per accident del seu destí natural, pot esdevenir una companyia vital i necessària.

Sobre Nikolai Gógol

(1809-1852)

Va encetar la seva fulgurant carrera literària amb la publicació d’un recull de vuit relats (Les vetllades de Dikanka), del qual forma part “La nit de Nadal”. Gógol ens presenta tot un seguit de personatges humils, generalment pagesos, que tot i la seva vida aparentment normal han d’afrontar per alguna estranya circumstància un esdeveniment inesperat i extraordinari. En aquest cas, una trobada amb el dimoni. De manera brillant i amb un marcat sentit de l’humor rus, sempre afable, l’autor reivindica la capacitat humana de resoldre les situacions més complexes i invesemblants.

Us presentem un dels grans relats fantàstics i humorístics de Gógol, que ha esdevingut un dels contes de Nadal més importants de tots els temps.

Sobre Iannis Ritsos

(1909-1990)

És un dels escriptors grecs més importants del segle xx. Autor de més d’un centenar d’obres poètiques, de nou volums de prosa narrativa, de quatre peces de teatre i de diversos estudis i traduccions, la seva obra ha sobreviscut al pas del temps i de les modes, i a l’ensulsiada de la idea comunista, que va ser també la seva.

En aquest llibre presentem dos poemes dramàtics escrits als anys setanta, «Fedra» i «El retorn d’Ifigènia», amb traducció de Joan Casas, en els quals el món antic i el modern, el mite i la memòria recent, conviuen amb absoluta normalitat. Aquests dos textos, igualment com els recollits a Tres poemes dramàtics (L’Albí, 2007) formen part del volum La quarta dimensió, considerada per molts crítics com la seva obra mestra.

Sobre Santiago Rusiñol

(1861-1931)

Va ser, a més de pintor, un dels escriptors més populars del seu temps. A París va entrar en contacte amb els impressionistes i és un dels introductors del modernisme a Catalunya. Rusiñol és el representant més important de la “bohèmia daurada”. El teatre, amb més de seixanta obres, és el gènere que més va conrear. Algunes de les seves peces teatrals són L’alegria que passa (1891), El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901) o Els savis de Vilatrista. El conflicte entre l’artista i la societat queda plasmat en la seva novel•la més important, L’auca del senyor Esteve (1907). Replicà al Glosari de Xènius i l’escarní amb un altre Glosari que publicà a L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Xarau. Durant la seva llarga estada a Mallorca pintà nombrosos paisatges i escrigué L’illa de la calma (1922) i Màximes i pensaments (1927).

Amb el títol Llibertat, apleguem en el present volum quatre narracions que, posteriorment, Rusiñol va convertir també en obres de teatre: “Llibertat” (1901), “El malalt crònic” (1902), “El pati blau” (1903) i “El bon policia” (1905).

Sobre Guy de Maupassant

(1850-1893)

Considerat un seguidor de Flaubert i Turgenev, pel que fa a la tècnica narrativa, aconseguí el seu primer èxit amb aquest conte, Bola de greix (Boule de suif, 1880), a partir del qual va ser reconegut com un mestre i esdevingué un dels escriptors francesos més llegits del seu temps. És un dels noms cabdals en la creació del conte modern, al costat de Txèkhov, Gógol i Poe, entre d’altres, i igualment de la novel•la curta. Va publicar Contes de la bécasse (1883), Contes du jour et de la nuit (1885) i Le horla (1887). Pel que fa a les novel•les, cal destacar Une vie (1883), Bel-Ami (1885), Mont-Oriol (1887) i Pierre et Jean (1888). Conreà també el teatre, essent La paix du ménage la seva obra més cèlebre en aquest gènere. Paral•lelament a la seva intensa activitat literària, portà una vida frenètica, sovint a mig camí entre l’al•lucinació i la clarividència.

Bola de greix, que avui recuperem en la magnífica traducció de Lluís Calderer, inspirà John Ford per a la realització de La diligència.

Sobre Narcís Oller

(Valls, 1846 - Barcelona, 1930)

Advocat i escriptor. Arran de la publicació de La papallona, l’any 1882, és considerat el creador de la novel•la catalana moderna. És autor de novel•les tan extraordinàries com La febre d’or i La bogeria. Entre d’altres obres, cal remarcar igualment L'escanyapobres o Pilar Prim, les quals es continuen reeditant actualment. Però, com va remarcar Alan Yates, cal tenir també present que “les seves condicions temperamentals afavorien el conreu del gènere curt”.

El relat que avui presentem, Isabel de Galceran, va ser premiat als Jocs Florals de 1880. Vilaniu serà l’hereva d’aquesta novel•la curta.

Sobre Joan Maragall

(Barcelona, 1860-1911)

A banda d’un dels poetes més grans de la nostra literatura, és també autor d'assaigs d'interès ideològic, cultural i polític, i de diverses traduccions de noms com Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche.

Ens sumem a la commemoració de l’Any Maragall amb una tria de cinc textos de caire polític, escrits a cavall dels segles dinou i vint, que ens parlen, sobretot, de la complexitat de les relacions entre Catalunya i Espanya. Ara, un segle després, les reflexions de Maragall sobre el panorama polític i social del nostre país són encara vigents.

Sobre Edgar Allan

(1809-1849)

És conegut en general com a paradigma d’atribolat geni romàntic. Però el que n’és essencial és l’aportació singular a la literatura: va crear, gairebé del no-res, els gèneres detectivesc i de ciència-ficció, i va donar forma al relat fantàstic modern, que amb ell va passar del romanticisme al món i l’esperit contemporanis. Sobretot, ha deixat gravats per sempre a l’imaginari col•lectiu uns temes, uns personatges i unes emocions arquetípics.

Aquest volum aplega tres relats afins en tema i en tractament. “El cor delator”, “William Wilson” i “El gat negre”, amb peripècies ben diferents, s’endinsen de manera implacable en l’ànima afligida, que sofreix fins al deliri, i que ja no sap si es representa imatges del món exterior i “real” o bé és víctima del càstig obstinat dels seus fantasmes. Molt abans que Freud i la seva escola parlessin del subconscient, Poe el va mostrar amb tota la cruesa. I, sorprenentment, d’una manera artística, perfecta, inoblidable.

Sobre R. L. Stevenson

(1850-1894)

És l’autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tresor, La fletxa negra o El cas estrany del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. La vida d’aquest escriptor escocès va estar sempre determinada pels problemes de salut i pels conflictes derivats de la seva oposició als rígids principis de la moral presbiteriana que regien la vida dels seus pares. A Samoa, on va viure els últims sis anys de vida, l’anomenaven tusitala, ‘el qui conta històries’. La seva obra destaca per una capacitat magistral de crear escenaris i ambients, i donar vida a personatges complexos.

El tema de l’alter ego, molt recurrent en tota l’obra de Stevenson (l’exemple més conegut és El cas estrany del Dr. Jekyll i Mr. Hyde) és també present en aquest relat.

Notícies