Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys.

 

Com va escriure Josep Maria Aloy, amb motiu de la presentació de la novel·la Els miralls de Schubert, que obre aquest segon volum, «en la narrativa de Josep Tomàs Cabot conflueixen sobretot tres grans línies temàtiques producte de la seva sòlida formació i erudició. Aquests grans centres d’interès són: la música, la medicina i la història. Tres branques de les ciències humanes que l’autor domina i de les quals ens vol transmetre l’interès i una gran part de la fascinació que li provoquen. Poques vegades trobarem un autor tan complet i amb una tan gran capacitat de satisfer els seus lectors.»

Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el 2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

L’autor d’aquesta obra se centra en tres escenaris filosòfics, tres històries o contes surrealistes que poden llegir-se per separat.

En el primer, situat a «Edenlàndia dels Capgrossos», una empresa multinacional crea mons i realitats virtuals: un viatge en el Túnel del Temps per visitar un paradís de felicitat en un futur de posthumans.

En el segon, intitulat «El laberint», el món actual és comparable, a causa de la seva gran complexitat, a un gran laberint. L’autor convida a opinar i pregunta què hi cal i què hi sobra, en el nostre món, per trobar sortides. Rep multitud de respostes. Tanmateix, detecta un fet perillós: s’estenen les ombres de l’amenaça feixista contra la cultura de l’humanisme europeu. Davant de la complexitat i les incerteses del món, el feixisme dona respostes simples a tot. En el tercer, fa una reflexió sobre el silenci, que avui es troba molt a faltar en totes les seves dimensions, principalment les espirituals. Aquí, ens trobem una escriptora que presenta amb gran expectació el llibre L’Epopeia del silenci, les pàgines del qual són totes en blanc. L’objectiu és convidar que tothom hi escrigui, en únicament una full, què és per ells el silenci. Hi ha molts prodigis i, finalment, surt el llibre, amb el mateix títol, però ara és una obra col·lectiva… L’autor, en definitiva, ens parla de l’Ànima del Silenci, que emergeix de la paraula i s’universalitza.

Joaquim Sala i Pujolràs 
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, entre d’altres, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016 ) i Combat entre gegants (2018). El llibreque avui presentem és tretzè que publica.

Que la situació actual de Catalunya és excepcional és una evidència fins i tot per alsque tallen el bacallà a l’altiplà. El que potser molts no saben és que aquesta situacióha estat d’allò més previsible al llarg de més de quatre dècades. El conflicte inevitable ho explica a través de la mirada d’un anglès que ha observat —i viscut—la realitat catalana des de finals dels anys setanta —amb dinou anys i sense saber-ne res— fins a l’actualitat —amb seixanta anys i sabent-ne alguna cosa.A través de fets objectius i, sobretot, d’anècdotes personals igualment reveladores, Matthew Tree aclareix els motius pels quals el conflicte actual ha estat, des de sempre, inevitable.

«En fi, doncs, no sé què més us puc dir… Que el dia en què Catalunya sigui independent els dos farem cua... l’endemà al matí… per tenir papers que ens permetin deixar de ser estrangers administratius en aquest país… I així serem com els altres catalans… no només pel pensament i les emocions…també per l’administració… l’administració de la república catalana… Iguals, ell, jo i tothom.»

Joan-Lluís Lluís, del pròleg

Matthew Tree
Viu entre Banyoles i Barcelona. En català, el seu segon idioma, ha publicat dues novel·les i un recullde contes; un llibre de viatges, i sis llibres deno-ficció. En anglès, també ha publicat la novel·la SNUG (2013). La versió catalana, traduïda per Jordi Cussà, va sortir amb el títol De fora vingueren (2016). Ha traduït obres senceres o en part de Jordi Puntí, Toni Sala, Monika Zgustova, CarmeRiera, J.N. Santaeulàlia i Maria Barbal. D’altra banda, actualment col·labora en el programa The Weekly Mag a la Xarxa i Canal Movistar; aldiari El Punt Avui i la revista Catalonia Today.

Alexandre de Riquer 
Va ser pintor, dibuixant, gravador, escriptor,poeta i un autèntic capdavanter de correnties: fruit dels seus dos viatges a Londres introdueix el prerafaelitisme i l’exlibrisme a Catalunya. La seva casa-taller del carrer de la Freneria, al cor del barri gòtic barceloní, es convertí en un centre d’art i literatura freqüentat per Apel·les Mestres, Enric Morera, Àngel Guimerà, Enric Granados, Jacint Verdaguer… I, fins i tot, un jove Pau Casals hi va fer el seu primer concert. Riquer nonomés encarna l’ideal prerafaelita: l’artista, l’artesà i el poeta reunits en un mateix home, sinó que s’erigeix com un dels autors més notable sdel modernisme europeu.

Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps. Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps.

Josep Fornell i Vilella és, per damunt de tot, un dels nostres grans poetes de l’exili. L’èxode català de 1939 és especialment i tràgicament present en la seva obra, que és un cant constant a la llibertat, la justícia i l’amor. Com reconegué el poeta Pere Guilanyà, també exiliat, en referir-se a un dels seus grans poemes, «Pregària»: «l’amor a l’esposa, al fill i a la terra, hi és revelat amb paraules justes i vives com el foc».

Josep Fornell i Vilella
Poeta, polític i activista cultural, va dur a terme una gran tasca, especialment durant els anys trenta, en el camp de la música i del teatre; i, a partir de la proclamació de la República, l’any 1931, també com a membre de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga i militant d’ERC. Formà part de la candidatura del Front Únic d’Esquerres que guanyà les eleccions municipals de 1934. Per aquest motiu, com a regidor del consistori berguedà, fou detingut arran dels Fets del sis d’octubre. Exiliat a França, va formar part de l’Agrupació de berguedans a l’exili. No va poder retornar a Catalunya fins al mes de setembre de 1948. Durant els anys cinquanta i principis dels seixanta va publicar alguns poemes a la premsa local i, també, en dues sèries de postals, amb fotografies de Josep Deseuras. Va morir a la seva ciutat l’any 1964, a l’edat de 65 anys.

Arriben les vacances de Nadal! I el Marcel i el Pere viuran una aventura que no podran oblidar mai… De la mà de l’àngel Gelis, el Marcel viatjarà al Pessebre del Cel. Però no tot seran flors i violes:
els àngels-que-fan-el-Pessebre no ho acaben de tenir a punt; i, mentrestant, a l’infern fan de les seves, perquè el dimoni Pocaflama ha rebut la missió d’introduir el Pere dins el Pessebre Tenebrós…! En aquesta obra, Mitus Stampa fa conviure les tradicions dels Pastorets i el Pessebre amb el desig que els personatges, ja siguin nois i noies, àngels i dimonis o les pròpies figures del
pessebre ens facin descobrir la llum fantàstica de l’Estel de Nadal.

Manresa, 1927
Mitus Stampa és el pseudònim de Jaume Huch i Camprubí quan escriu per al públic infantil i juvenil. Va néixer a Berga el 1961. Va créixer a la llibreria familiar envoltat de llibres i de contes. Es va llicenciar en Filologia Catalana i es va donar a conèixer com a Mitus Stampa amb la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987). Ha publicat també, entre d’altres, els contes El timbaler del Bruc (1999), L’elefant i la cuca de llum (2000), amb il·lustracions de Valentí Gubianas, finalista del Premi Apel·les Mestres; El Mestre Armer (o un altre temps de Carnaval): conte musicat per a narrador i orquestra de cordes (2000), En Xuclafort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estirabells (2003). I tant el Mitus com el Jaume, continuen escrivint narrativa, teatre i poesia.