Sobre l'argument

Amb La Seu se’n va a córrer món, Lluís Calderer ens presenta sis contes que tenen com a comú denominador la capital del Bages. En efecte, tots ells estan emmarcats a Manresa i tenen, d’alguna manera, la ciutat com a protagonista. Ni que sigui, en alguna de les històries, com a magnífic teló de fons. Aquests són, però, uns relats gens localistes, que demanen una lectura sense prejudicis perquè pot ser absolutament universal. El context, els indrets o els personatges descrits podrien ser uns altres. El que importa és el magnífic joc que ens proposa l’autor, gràcies a la màgia de la literatura, la qual ens fa viatjar, amb sàvies dosis d’història, de mite o de llegenda, cap al món de la fantasia i, en definitiva, de la llibertat creadora. Amb aquests contes, escrits amb una ploma concisa i brillant, Lluís Calderer ens fa volar –com la mateixa Seu manresana– cap a altres indrets, tan sols amb la imaginació, sense moure’ns de lloc.

Sobre Lluís Calderer

Ha publicat els llibres de poesia Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997), de narració, a més del que avui presentem, Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998), traduccions d’Ungaretti i Camus, i, més recentment, de Guy de Maupassant, A l’espona del llit (2004). És autor també dels volums Introducció a la literatura (1989), De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estrangera (1995) i Diàleg amb la poesia (1996). Forma part de l’equip coordinador de Faig Cultura i és un dels responsables de la revista Faig Arts, en la qual escriu habitualment, així com a Escola Catalana, entre d’altres. També és membre del col•lectiu interdisciplinari Quaderns de Taller. Durant molts anys ha exercit la docència, ha impartit nombrosos cursos sobre literatura i s’ha prodigat com a conferenciant. Ha estat un dels curadors, conjuntament amb Ernest Maruny i Josep M. Massegú, de l’edició de l’Obra lírica de Josep Junyent i Rafart.