Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII. És així com El Ciclop reflexiona, d’una banda, sobre el decurs dels individus i de la humanitat, mentre de l’altra es rabeja en una font de peripècies a còpia d’èpica, lírica i ironia. Jugant a mesclar història i ficció, El Ciclop recupera l’esperit i l’estructura d’una novel·la anterior de Cussà, La serp, per construir un relat que, més que una novel·la riu, és un híbrid entre mosaic i calidoscopi: a mesura que van encaixant les peces, es va perfilant un argument de fons que aglutina la trama de cada capítol.

Enllaç de l'article aparegut a l'Ara sobre El Ciclop, de Jordi Cussà

https://www.ara.cat/cultura/venia-droga-guanyava-millor-escrivint_0_1968403154.html

Berga, 1961
Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges, recuperada finalment el 2016 per L’Albí. Ha publicat
també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya
(2010), Formentera lady (2015) i El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats
igualment en aquesta col·lecció.