Sobre l'argument
És el seu segon poemari. Si el primer ja era prou reeixit, aquest el supera. És més líric, no tan retòric; més madur i substanciós. El tema, tal com remarca Climent Forner en el pròleg, continua essent el mateix: l’amor com a sublimació de l’existència humana. És també més o menys la mateixa la referència al mar o a la mar com a símbol i metàfora d’abast existencial i còsmic, omnipresents. Si abans era l’amor conjugal, maternal i filial, ara, sense deixar de ser el mateix amor, aquest s’idealitza fins a fer-se intemporal i etern, tendint cap a l’U, com si d’humà esdevingués diví. Tot el llibre, en el fons, és un cant a l’amor, espiritual i carnal alhora, desitjat, viscut i sofert des d’un estat de gràcia fet de llibertat i de somni. La sensibilitat hi és molt refinada i la fantasia desbordant. Les dues dedicatòries que l’encapçalen, molt eloqüents, tant la del pare com la de Maria-Mercè Marçal.
Sobre Montserrat Altarriba
Nascuda a Cabrianes (1948), viu a Sallent (Bages) d’ençà que es va casar. De formació autodidacta, es va desvetllar a la poesia gràcies als cenacles literaris en els quals participava. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals Montseny (1989) i Josep Fàbregas i Capell de la Vila de Sallent (1991, 1992 i 1993), així com ha format part de jurats també literaris. L’any 1992 va publicar el primer llibre de poemes De sobte s’alça un mur ran de mirada, amb unes molt belles il•lustracions pictòriques del seu germà, Salvador Altarriba.