PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Que Déu ens agafi confessats és un recull de contes que proposa una nova lectura, desenfadada i irònica, dels Deu Manaments. Passats pel sedàs de la Lola Palau, en efecte, els ensenyaments oficials de l’Església catòlica s’han convertit en unes històries que ens presenten situacions molt diverses —fins i tot irreverents—, que van des d’un realisme crític fins a l’absurd hiperbòlic, en un conglomerat de situacions d’ampli espectre que no deixaran indiferent el lector.
Amb el desig d’estalviar-vos tota penitència —i menys encara amb la lectura d’aquesta obra—, la Lola Palau us convida també a fer examen de consciència amb el convenciment que, ara més que mai, aquests «manaments» tampoc no són, en cap cas, «limitacions a la llibertat», sinó «signes de llibertat que conformen una llei d’amor»..

Sobre l'autora

Lola Palau
Amb el nom de Lola Palau es presenta en societat, per primera vegada i amb aquest llibre, un nou col·lectiu literari constituït per aquestes deu veus narratives consolidades:
Llorenç Capdevila, David Clusellas, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Jordi Estrada, Pep Garcia, M. Dolors Guàrdia, Joan Pinyol, Antoni Pladevall i Josep Maria Solà.

PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

És inqüestionable que la realitat actual del disseny d’interiors està alterada per la recent crisi econòmica —en molts aspectes encara vigent—, però també per altres motius. La gent utilitza poc els serveis dels interioristes, principalment en l’àmbit domèstic. No obstant això, i malgrat la recessió, l’existència cada vegada més nombrosa de bons professionals fa que la implantació de l’interiorisme vagi guanyant terreny en el sector públic, però amb plantejaments que convé revisar.

«Defensor d’un interiorisme honest, que expressi veracitat i autenticitat a l’obra, Agustí Costa es manifesta afí a certs plantejaments racionalistes de la modernitat, que produeixen espais, mancats de prejudicis, flexibles, diàfans, lluminosos i que milloren la qualitat de vida. Defensa l’existència d’un equilibri just entre forma i funció. La forma ha de ser objectiva i implicar-se en el fet de satisfer necessitats. D’aquesta manera, es mostrarà plena de contingut. No obstant això, en examinar la seva obra, crec que els seus projectes van més enllà d’un estricte funcionalisme, ja que posa una atenció especial als elements intangibles de l’arquitectura, els quals tenen la capacitat d’evocar valors essencials.»

Marcos Catalán, del pròleg

Sobre l'autor

Agustí Costa
És arquitecte tècnic i interiorista. Ha estat codirector del Màster de Disseny de l’Espai Interior d’ELISAVA Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. És autor de projectes d’interiorisme domèstic, comercial, oficines i espais institucionals. La seva obra ha estat àmpliament difosa i ha constat en diverses exposicions col·lectives i individuals, nacionals i internacionals. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. Cal destacar especialment els seus articles publicats al Wall Street International Magazine. Ha obtingut diversos reconeixements, seleccions dels premis Delta de Disseny i FAD d’Interiorisme. L’any 2008, va publicar l’obra L’Espai interior, amb un pròleg de Josep Lluís Mateo, editada igualment per L’Albí.

PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

És inqüestionable que la realitat actual del disseny d’interiors està alterada per la recent crisi econòmica —en molts aspectes encara vigent—, però també per altres motius. La gent utilitza poc els serveis dels interioristes, principalment en l’àmbit domèstic. No obstant això, i malgrat la recessió, l’existència cada vegada més nombrosa de bons professionals fa que la implantació de l’interiorisme vagi guanyant terreny en el sector públic, però amb plantejaments que convé revisar.

«Defensor d’un interiorisme honest, que expressi veracitat i autenticitat a l’obra, Agustí Costa es manifesta afí a certs plantejaments racionalistes de la modernitat, que produeixen espais, mancats de prejudicis, flexibles, diàfans, lluminosos i que milloren la qualitat de vida. Defensa l’existència d’un equilibri just entre forma i funció. La forma ha de ser objectiva i implicar-se en el fet de satisfer necessitats. D’aquesta manera, es mostrarà plena de contingut. No obstant això, en examinar la seva obra, crec que els seus projectes van més enllà d’un estricte funcionalisme, ja que posa una atenció especial als elements intangibles de l’arquitectura, els quals tenen la capacitat d’evocar valors essencials.»

Marcos Catalán, del pròleg

Sobre l'autor

Agustí Costa
És arquitecte tècnic i interiorista. Ha estat codirector del Màster de Disseny de l’Espai Interior d’ELISAVA Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. És autor de projectes d’interiorisme domèstic, comercial, oficines i espais institucionals. La seva obra ha estat àmpliament difosa i ha constat en diverses exposicions col·lectives i individuals, nacionals i internacionals. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. Cal destacar especialment els seus articles publicats al Wall Street International Magazine. Ha obtingut diversos reconeixements, seleccions dels premis Delta de Disseny i FAD d’Interiorisme. L’any 2008, va publicar l’obra L’Espai interior, amb un pròleg de Josep Lluís Mateo, editada igualment per L’Albí.

PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre la obra

Es incuestionable que la realidad actual del diseño de interiores está alterada por la reciente crisis económica —en muchos aspectos aún vigente—, pero también por otros motivos. La gente utiliza poco los servicios de los interioristas, principalmente en el ámbito doméstico. Sin embargo, y a pesar de la recesión, la existencia cada vez más numerosa de buenos profesionales hace que la implantación del interiorismo vaya ganando terreno en el sector público, pero con planteamientos que conviene revisar.

«Defensor de un interiorismo honesto, que exprese veracidad y autenticidad en la obra, Agustí Costa se posiciona afín a ciertos planteamientos racionalistas de la modernidad, que producen espacios carentes de prejuicios, flexibles, diáfanos, luminosos y que mejoran la calidad de vida. Defiende la existencia de un justo equilibrio entre forma y función. La forma debe ser objetiva e implicarse en satisfacer necesidades, de esta manera se mostrará repleta de contenido. Sin embargo, examinando su obra, creo que sus proyectos van más allá de un estricto funcionalismo y que acaba prestando una especial atención a los elementos intangibles de la arquitectura, que tienen la capacidad de evocar valores esenciales.»
 
Marcos Catalán, del prólogo

Sobre el autor

Agustí Costa
Es arquitecto técnico e interiorista. Ha sido codirector del Máster de Diseño del Espacio Interior de ELISAVA Escuela Universitaria de Diseño e Ingeniería de Barcelona. Es autor de proyectos de interiorismo doméstico, comercial, oficinas y espacios institucionales. Su obra ha sido difundida en medios especializados y ha formado parte de distintas exposiciones colectivas e individuales, nacionales e internacionales. Ha colaborado en distintos medios de comunicación. Cabe destacar sus artículos publicados en el Wall Street International Magazine. Ha obtenido numerosos reconocimientos, selecciones de los premios Delta de Diseño y FAD de Interiorismo. Anteriormente, publicó el libro El espacio interior, prologado por Josep Lluís Mateo.

PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre la obra

Es incuestionable que la realidad actual del diseño de interiores está alterada por la reciente crisis económica —en muchos aspectos aún vigente—, pero también por otros motivos. La gente utiliza poco los servicios de los interioristas, principalmente en el ámbito doméstico. Sin embargo, y a pesar de la recesión, la existencia cada vez más numerosa de buenos profesionales hace que la implantación del interiorismo vaya ganando terreno en el sector público, pero con planteamientos que conviene revisar.

«Defensor de un interiorismo honesto, que exprese veracidad y autenticidad en la obra, Agustí Costa se posiciona afín a ciertos planteamientos racionalistas de la modernidad, que producen espacios carentes de prejuicios, flexibles, diáfanos, luminosos y que mejoran la calidad de vida. Defiende la existencia de un justo equilibrio entre forma y función. La forma debe ser objetiva e implicarse en satisfacer necesidades, de esta manera se mostrará repleta de contenido. Sin embargo, examinando su obra, creo que sus proyectos van más allá de un estricto funcionalismo y que acaba prestando una especial atención a los elementos intangibles de la arquitectura, que tienen la capacidad de evocar valores esenciales.»
 
Marcos Catalán, del prólogo

Sobre el autor

Agustí Costa
Es arquitecto técnico e interiorista. Ha sido codirector del Máster de Diseño del Espacio Interior de ELISAVA Escuela Universitaria de Diseño e Ingeniería de Barcelona. Es autor de proyectos de interiorismo doméstico, comercial, oficinas y espacios institucionales. Su obra ha sido difundida en medios especializados y ha formado parte de distintas exposiciones colectivas e individuales, nacionales e internacionales. Ha colaborado en distintos medios de comunicación. Cabe destacar sus artículos publicados en el Wall Street International Magazine. Ha obtenido numerosos reconocimientos, selecciones de los premios Delta de Diseño y FAD de Interiorismo. Anteriormente, publicó el libro El espacio interior, prologado por Josep Lluís Mateo.

PUBLISHED 25 Sep 2018 CATEGORY

Sobre la obra

 
Com en les obres anteriors, l’autor barreja la no ficció amb la ficció, en un híbrid de gèneres entorn de cinc escenaris en forma de contes surrealistes. Hi aprofundeix amb reflexions filosòfiques, que poden ser llegides per separat, sobre el nostre present. Així, en el primer escenari, els prodigis climàtics, les nevades en forma de flors, les pedregades geomètriques, les estàtues de neu que caminen soles i les imatges de pensadors ateus que es passegen per la ciutat donen peu a parlar del romanticisme i de les espiritualitats laiques o agnòstiques.
El tercer escenari, «Assetjament a la raó» —a partir de la cançó «Qualsevol nit pot sortir el Sol», de Jaume Sisa—, exposa com algunes nits, durant mitja hora, el Sol apareix a la ciutat, però no tothom el veu, la qual cosa permet entrar en el camp de les interpretacions des de la postmodernitat i la postveritat, i adonar-nos com el concepte de veritat ens és tapat. D’aquesta manera, doncs, l’autor reivindica el valor del pensament crític i il·lustrat, que es veu en perill davant de tantes manipulacions i enganys. El cinquè paisatge, d’altra banda, se situa entorn de dues muntanyes que són a tocar; cadascuna, al cim, és coronada per un bloc de pedra en forma d’estàtua, com una esfinx… Metafòricament, l’una representa Plató i l’altra Nietzsche, dos dels més grans pensadors, però totalment oposats: el primer apunta al transcendent i l’espiritualitat, l’altre cap a la terra i la vida. És el combat, per tant, entre la plenitud de sentit i la seva mancança en el nihilisme actual… L’autor es posiciona en un terme mig ambivalent que oscil·la entre els extrems.

Sobre el autor

Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al
turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016) i Els mil colors de la vida (2017). El llibre que avui presentem és l’onzè que publica.

PUBLISHED 25 Sep 2018 CATEGORY

Sobre la obra

 
Com en les obres anteriors, l’autor barreja la no ficció amb la ficció, en un híbrid de gèneres entorn de cinc escenaris en forma de contes surrealistes. Hi aprofundeix amb reflexions filosòfiques, que poden ser llegides per separat, sobre el nostre present. Així, en el primer escenari, els prodigis climàtics, les nevades en forma de flors, les pedregades geomètriques, les estàtues de neu que caminen soles i les imatges de pensadors ateus que es passegen per la ciutat donen peu a parlar del romanticisme i de les espiritualitats laiques o agnòstiques.
El tercer escenari, «Assetjament a la raó» —a partir de la cançó «Qualsevol nit pot sortir el Sol», de Jaume Sisa—, exposa com algunes nits, durant mitja hora, el Sol apareix a la ciutat, però no tothom el veu, la qual cosa permet entrar en el camp de les interpretacions des de la postmodernitat i la postveritat, i adonar-nos com el concepte de veritat ens és tapat. D’aquesta manera, doncs, l’autor reivindica el valor del pensament crític i il·lustrat, que es veu en perill davant de tantes manipulacions i enganys. El cinquè paisatge, d’altra banda, se situa entorn de dues muntanyes que són a tocar; cadascuna, al cim, és coronada per un bloc de pedra en forma d’estàtua, com una esfinx… Metafòricament, l’una representa Plató i l’altra Nietzsche, dos dels més grans pensadors, però totalment oposats: el primer apunta al transcendent i l’espiritualitat, l’altre cap a la terra i la vida. És el combat, per tant, entre la plenitud de sentit i la seva mancança en el nihilisme actual… L’autor es posiciona en un terme mig ambivalent que oscil·la entre els extrems.

Sobre el autor

Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al
turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016) i Els mil colors de la vida (2017). El llibre que avui presentem és l’onzè que publica.

PUBLISHED 24 May 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb el nom al·legòric de la rosa, Jordi Vallbona ha volgut designar les esglésies romàniques que durant els segles xi, xii i xiii floriren a la comarca del Berguedà. I ho fa amb l’escaient títol de Roses que perfumen el paisatge, servint-se d’un vers del poeta Climent Forner. Com diu Jaume Bernades, al pròleg que l’acompanya, «amb mà destra i llapis ben afilat, l’autor d’aquest llibre ens presenta els dibuixos d’una vuitantena de ‘‘roses romàniques’’ que no sols perfumen, sinó que també engalanen valls i turons de les contrades berguedanes. A més, com si de la tija i de les fulles es tractés, cada ‘‘rosa’’ va acompanyada d’un text, en què l’autor expressa les seves emocions i hi anota breument algunes dades de l’evolució històrica i de les característiques formals de cadascuna d’aquestes construccions medievals. Així doncs, l’originalitat i el màxim interès d’aquest llibre el trobarem en el perfum i la bellesa que exhalen aquestes ‘‘roses’’».

Sobre l'autor

Jordi Vallbona i Sadurní
Va néixer a la colònia Viladomiu Vell (Gironella), al Berguedà, el 1953. Als divuit anys, entrà a formar part de la família del tèxtil. Mogut per la seva vocació artística, la seva vida girà al voltant de cursos i seminaris, i ben aviat començà a dedicar-se professionalment al dibuix i la pintura. Després de tot un seguit d’exposicions per Catalunya, exposà a diverses galeries d’art de renom de Barcelona, així com a diverses ciutats de l’estat espanyol i francès, com ara París, Tolosa de Llenguadoc, Madrid, Bilbao, Mallorca... Ha compaginat també la pintura i el teatre.

PUBLISHED 24 May 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb el nom al·legòric de la rosa, Jordi Vallbona ha volgut designar les esglésies romàniques que durant els segles xi, xii i xiii floriren a la comarca del Berguedà. I ho fa amb l’escaient títol de Roses que perfumen el paisatge, servint-se d’un vers del poeta Climent Forner. Com diu Jaume Bernades, al pròleg que l’acompanya, «amb mà destra i llapis ben afilat, l’autor d’aquest llibre ens presenta els dibuixos d’una vuitantena de ‘‘roses romàniques’’ que no sols perfumen, sinó que també engalanen valls i turons de les contrades berguedanes. A més, com si de la tija i de les fulles es tractés, cada ‘‘rosa’’ va acompanyada d’un text, en què l’autor expressa les seves emocions i hi anota breument algunes dades de l’evolució històrica i de les característiques formals de cadascuna d’aquestes construccions medievals. Així doncs, l’originalitat i el màxim interès d’aquest llibre el trobarem en el perfum i la bellesa que exhalen aquestes ‘‘roses’’».

Sobre l'autor

Jordi Vallbona i Sadurní
Va néixer a la colònia Viladomiu Vell (Gironella), al Berguedà, el 1953. Als divuit anys, entrà a formar part de la família del tèxtil. Mogut per la seva vocació artística, la seva vida girà al voltant de cursos i seminaris, i ben aviat començà a dedicar-se professionalment al dibuix i la pintura. Després de tot un seguit d’exposicions per Catalunya, exposà a diverses galeries d’art de renom de Barcelona, així com a diverses ciutats de l’estat espanyol i francès, com ara París, Tolosa de Llenguadoc, Madrid, Bilbao, Mallorca... Ha compaginat també la pintura i el teatre.

PUBLISHED 08 Mar 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Un conte inspirat en casos reals de persones refugiades que han de fugir de Síria a causa de la guerra. Una història pensada per ajudar els petits lectors a empatitzar amb els infants refugiats, així com a identificar i gestionar les pròpies emocions.

Sobre les autores

Montse Vilella (text)
Va néixer a Gironella (Berguedà) l’any 1971. Va fer estudis de magisteri i de pedagogia. Actualment, és mestra d’educació infantil a l’escola d’Olvan. Forma part del grup d’educació SABER, que treballa per acostar el drama dels refugiats a les escoles del Berguedà. L’associació ofereix recursos didàctics i voluntaris per obrir debats i sessions de reflexió a les aules per «transformar aquesta situació d’injustícia».


Montse Bugatell (il·lustracions)
Va néixer a Sant Vicenç de Castellet (Bages) l’any 1979. Va cursar estudis de disseny gràfic a l’escola ESDI de Sabadell i va obtenir el Grau Superior d’il·lustració a l’Escola d’Art de Manresa.

Page 1 of 4

Notícies