PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El primer recull de contes de Ramon Vinyes, A la boca dels núvols, es va editar a Mèxic l’any 1946. El relat que obre aquell volum és precisament “El Noi de Bagà”. Tal com va escriure Anton M. Espadaler, “Vinyes, que narra les més de les vegades amb un gran i afinadíssim sentit de l’humor, tracta amb especial predilecció el tema de la dissolució del jo...” I és que el Noi de Bagà recorre els Andes enamorat de la seva vicunya, “en els ulls encisadors de la qual troba les dolçors del passat perdut”. “Hi ha un moment, en moltes vides –escriu Vinyes--, que és el moment de la follia. El que recula a temps, se’n salva. El que s’hi atura, es perd. El baganès va aturar-s’hi i la seva història va deixar de ser la història del Noi de Bagà per convertir-se en la història del Noi dels Andes.” Perquè, en efecte, en paraules de Jordi Lladó, “per als catalans més purs com el protagonista d’”El Noi de Bagà” o el difunt espòs d’”Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic”, el retorn ja no és possible”. Heus aquí dos relats inoblidables, de qui va ser precursor del realisme màgic, amic i mestre del Nobel colombià Gabriel García Márquez.

Sobre Ramon Vinyes

(Berga, 1882 – Barcelona, 1952)

Va dur a terme la seva activitat literària a Catalunya i a Colòmbia. Va ser sobretot un autor teatral molt prolífic, però va destacar també com a narrador, poeta, crític i articulista. Els seus èxits més importants, a Catalunya, arribaren durant els anys vint i trenta, i esdevingué una de les veus més polèmiques de l’escena catalana, amb obres tan destacables com Viatge, Peter’s Bar o Ball de titelles. A Barranquilla, va ser promotor de la revista Voces, va fundar una llibreria, es va dedicar al periodisme i a l’ensenyament com a professor de magisteri. Membre destacat del l’anomenat Grupo de Barranquilla, va exercir una gran influència en la cultura colombiana i, particularment, en Gabriel García Márquez, que el va convertir en el “savi català” de Cent anys de solitud. El seu volum de contes, A la boca dels núvols, del qual forma part “El Noi de Bagà”, va ser premiat als Jocs Florals de Bogotà i publicat a Mèxic l’any 1946. Un llibre que, a Catalunya, no s’editaria fins a l’any 1984, a cura de Jacques Gilard, qui aplegà també, en un nou recull, altres contes amb el títol Entre sambes i bananes (1985), de què forma part “Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic”, també incorporat en el volum que avui presentem. Posteriorment, l’any 2000, es publicarien Tots els contes. L’any 2010, L’Albí ha publicar també, dins de la col•lecció Espresso, La mulata Penèlope. I, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’editorial, ha recuperat el conte que li va donar nom, L’Albí(2011).

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El 8 de juliol de 1938, Ramon Vinyes s’incorporà amb la secció “Talaia” al setmanari Meridià, que havia nascut com a “tribuna dels intel•lectuals antifeixistes que no vol caure en els sectarismes”. Vinyes hi participà regularment fins al penúltim número del 7 de gener de 1939. “Talaia” consta de 23 lliuraments. En conjunt, però, formen un total de 44 articles que, amb l’excepció de dos monogràfics, aparegueren publicats de forma bipartita. Així, les col•laboracions garantien sempre el contrast temàtic i oferien combinatòries interessants; la més freqüent situa un tema literari català amb un de forà. El decantament per l’escoli, com escriu Jordi Lladó, s’explica també per alguns aspectes conjunturals, ja que llavors “el front cultural operava en dues direccions que poden concretar-se en dos termes: el compromís i la continuïtat”. Les seves constants bàsiques, sovint confluents, són: la polèmica i la divulgació literàries, l’acarament al conflicte bèl•lic i al context polític mundial i, finalment, l’adaptació de l’experiència d’home de lletres a les urgències del present. Al marge, però, de la seva diversitat d’assumptes i d’enfocaments, aquests textos ofereixen avui un gran interès pel fet de constituir un testimoni inèdit de la darrera etapa republicana i, amb ella, de la desaparició imminent de l’autonomia de Catalunya i de les seves aspiracions culturals. Una lectura conjunta il•lustra la síntesi que Vinyes hi efectuà entre la salvaguarda del llegat propi i col•lectiu amb el xoc d’una època convulsa.

Sobre Ramon Vinyes

(Berga, 1882 – Barcelona, 1952). Va desenvolupar una prolífica activitat literària a Catalunya i a Colòmbia, i tant la seva obra de creació com els seus escrits a la premsa contribuïren de forma decisiva en la divulgació dels nous corrents estètics europeus. Molt aviat va estrenar diverses obres teatrals i va publicar, entre d’altres títols, el recull de proses poètiques L’ardenta cavalcada (1909) i l’obra Rondalla al clar de lluna (1912). Durant la primera etapa americana, que encetà a Barranquilla l’any 1913, va exercir una influència determinant en la cultura colombiana com a promotor sobretot de la revista Voces. L’any 1925, Vinyes va retornar a Catalunya. Des d’aleshores –i fins al 1939--, es manifestà com una de les veus més polèmiques de l’escena catalana i col•laborà assíduament a la premsa barcelonina. Va estrenar obres com Llegenda de boires (1926), Qui no és amb mi (1929) o Peter’s bar (1929). Les seves posicions sobre el gènere –i altres peces dramàtiques com Viatge (1927) i Ball de titelles (1936)—ens revelen un dels autors més informats i revulsius de l’època. El seu drama Fum sobre teulat (1939) fou la darrera estrena del teatre català abans de l’arribada imminent del franquisme. Durant l’exili imposat a partir de 1939, i després del seu retorn a Barranquilla el febrer de 1940, va exercir de nou el periodisme i va ser mentor, entre d’altres, de Gabriel García Márquez, que el convertí en “el sabio catalán” de Cien años de soledad. L’any 1946 va publicar a Mèxic el volum de contes A la boca dels núvols. Vinyes va tornar definitivament a Catalunya l’any 1950. Pòstumament s’han editat diverses obres, entre les quals una Antologia poètica (1982), el volum Teatre (1988) i Tots els contes (2000).

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Amb motiu del nostre vint-i-cinquè aniversari, recuperem en aquesta nova col•lecció el conte de Ramon Vinyes que va donar nom a l’editorial l’any 1986: “L’Albí”. Es tracta d’un relat extraordinari, en què el realisme i la fantasia són hàbilment combinats. Com fa explícit Jordi Lladó, aquest relat es nodreix d’un imaginari “on el marc pateix un tractament grotesc que depassa una lectura en clau” i, per tant, va més enllà de la caricatura de la ciutat on va néixer l‘autor... Amb el contrapunt de “Records, a l’alba”, incorporat també en el llibre, emergeix el Vinyes memorialista i elegíac, però que ventila les acusacions de barroquisme tot apel•lant a la llibertat formal de narrador modern.

Sobre Ramon Vinyes

Va dur a terme la seva activitat literària a Catalunya i a Colòmbia. Va ser sobretot un autor teatral molt prolífic, però va destacar també com a narrador, poeta, crític i articulista. Els seus èxits més importants, a Catalunya, arribaren durant els anys vint i trenta, i esdevingué una de les veus més polèmiques de l’escena catalana, amb obres tan destacables com Viatge, Peter’s Bar o Ball de titelles. A Barranquilla, va ser promotor de la revista Voces, va fundar una llibreria i es va dedicar al periodisme. Membre destacat del l’anomenat Grup de Barranquilla, va exercir una gran influència en la cultura colombiana i, particularment, en Gabriel García Márquez, que el va convertir en el “savi català” de Cent anys de solitud. El seu volum de contes, A la boca dels núvols, del qual forma part “L’Albí”, va ser publicat a Mèxic l’any 1946. Posteriorment, Vinyes va tornar a Barcelona, on va morir l’any 1952, a l’edat de setanta anys.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre Ramon Vinyes

(1882-1952)

Va desenvolupar una prolífica activitat literària a Catalunya i a Colòmbia. Durant la primera etapa americana, que encetà a Barranquilla el 1913, va exercir una influència determinant en la cultura colombiana com a promotor sobretot de la revista Voces. El 1925, Vinyes va tornar a Catalunya. Des d’aleshores, i fins al 1939, es manifestà com una de les veus més polèmiques de l’escena catalana. Va estrenar obres com Llegenda de boires (1926) o Qui no és amb mi (1929). Altres peces dramàtiques com Viatge (1927) i Ball de titelles (1936) ens revelen un dels autors teatrals més informats i revulsius de l’època. Durant l’exili imposat a partir de 1939, i després del seu retorn a Barranquilla el febrer de 1940, va exercir de nou el periodisme i va ser mentor, entre d’altres, de Gabriel García Márquez, que el convertí en el “sabio catalán” de "Cien años de soledad"

Aquest volum recull dos contes de l’etapa de Vinyes a Barranquilla, “La mulata penèlope” i “El professor negre i la filosofia del jo”, que l’autor aplegà en el volum A la boca dels núvols, editat a Mèxic l’any 1946.

Notícies