PUBLISHED 08 Apr 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

El Full Diocesà de Solsona ha estat des de la seva fundació, com reconeix Climent Forner, “la columna vertebral de tota la meva vida”. Des dels anys cinquanta, l’autor d’aquest llibre ja va començar a fer-s’hi present amb alguns articles, fins que va acabar essent-ne el director o codirector durant una trentena d’anys. Si l’any 1998, amb el llibre Fulls del «Full», ja va aplegar vint-i-cinc anys d’escrits, ara amb Més fulles de tardor ha reunit també els articles que, dins de la secció «A la vora del foc», ha anat publicant a partir d’aquell any i fins al 2015. Com ens diu Xavier Novell, bisbe de Solsona, en el pròleg, aquest llibre «és com el bon vi que s’ha anat gestant en la soledat i en la foscúria del celler per a poder adquirir cos i aromes delicades». Uns escrits, doncs, que com les bones homilies dominicals no us deixaran indiferents.

Sobre l'autor: Climent Forner i Escobet

Capellà i escriptor. És un dels poetes catalans més importants dels nostres dies. Ha publicat nombrosos llibres, tant en vers com en prosa. Ha reunit la seva obra poètica en el volum Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula (2007). En aquesta mateixa col·lecció, l’any 2011 va publicar A la vora del foc (Contes i molt més que contes). Ha traduït també Guillem de Berguedà i ha fet una versió al català modern d’Ausiàs March. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i, entre d’altres reconeixements, la Medalla d’Or de la ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb aquest Homenatge a Queralt, recuperem els textos més emblemàtics escrits al llarg dels trenta-cinc anys de capellà custodi del santuari, d’entre els quals cal destacar la Missa Apòcrifa escrita per la Vetlla de la Gala de Queralt.

Sobre Josep Mª. Ballarín

Va néixer a Barcelona l’any 1920. Tot just havia acabat el batxillerat als Escolapis quan començà la guerra. Formà part de la quinta del biberó. Un cop acabada la guerra, començà a tossir de tísic. En la pau del llit de casa, a Matadepera, seguiren sis anys de greu malaltia. Als 26 anys entrà a l’oratori. Els felipons l’enviaren a estudiar al Seminari de Solsona. Després en fou prefecte sis anys més. El 1958 fou nomenat capellà de Santa Maria de Queralt, on ha viscut i desenvolupat la seva vocació literària, vinculada a la seva tasca pastoral, fins al 1993. Actualment té prou de vint volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990), amb més de cent mil exemplars venuts i editats anteriorment per L’Albí, Queralt, Rasos de Peguera (1988) i una selecció de la seva obra al volum compartit Prosa escollida (1990), de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà».

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

El llibre sorgeix com una mena de reivindicació del santuari marià baganès, sovint oblidat per cronistes, historiadors i enciclopèdies. L’autor ha sabut aportar-hi, a més de la documentació existent, les vivències que oralment han explicat els antics estadants dels dos santuaris, Paller de Dalt, l’antic, i Paller de Baix, l’actual. Aquest llibre finalment clarifica el significat del nom «Paller». Una pregunta, però, encara romandrà sense resposta: ¿On és la primitiva imatge romànica de la Verge de Paller, la «Pallereta» per als baganesos?

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos.



PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

El present Camins i silenci és una nova edició del llibre Queralt, Rasos de Peguera, publicat per L’Albí el 1988, que conté algunes de les pàgines més belles que s’han escrit mai sobre Queralt i els paisatges del Berguedà. Conjuntament amb el volum Homenatge a Queralt, que enceta aquesta col•lecció, Ballarín ens ofereix els seus textos més emblemàtics, escrits al llarg dels seus trenta-cinc anys de capellà custodi del santuari berguedà.

Sobre Josep Maria Ballarín

Va néixer a Barcelona l’any 1920. Tot just havia acabat el batxillerat als Escolapis quan començà la guerra. Formà part de la quinta del biberó. Un cop acabada la guerra, començà a tossir de tísic. En la pau del llit de casa, a Matadepera, seguiren sis anys de greu malaltia. Als 26 anys entrà a l’oratori. Els felipons l’enviaren a estudiar al Seminari de Solsona. Després en fou prefecte sis anys més. El 1958 fou nomenat capellà de Santa Maria de Queralt, on ha viscut i desenvolupat la seva vocació literària, vinculada a la seva tasca pastoral, fins al 1993. Actualment té prou de vint volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990), amb més de cent mil exemplars venuts i editats anteriorment per L’Albí, Queralt, Rasos de Peguera (1988) i una selecció de la seva obra al volum compartit Prosa escollida (1990), de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà».

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Gisclareny no té un nucli urbà central. És constituït per veïnats i masies repartides entre la vessant de la riera de Saldes davant del Pedraforca i la part baga, que comprèn la zona alta de la vall del riu Bastareny. L’autor –que sempre havia sentit explicar que Gisclareny havia tingut tres-centes cases habitades--, ha volgut amb el present llibre remoure l’interès vers aquest bell indret. Lluny de pretendre ser el llibre de la història de Gisclareny, Francesc Caballé hi ha recollit de forma miscel•lània tot un seguit de textos que conformen, de fet, la vida del poble i dels seus habitants. Aquest treball pot ser considerat, sens dubte, com una bona aportació a la història d’aquest poble de l’Alt Berguedà.

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos.

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Calamitats és un original llibre de memòries en què l’autor ens reporta situacions i moments viscuts que ha recollit amb una ploma destra i capaç de narrar uns fets, els quals, malgrat el temps transcorregut, ens arriben frescos i a punt de ser llegits amb fruïció. Heus ací, en definitiva, unes “Calamitats” narrades amb un gran sentit de l’humor, la qual cosa no treu autenticitat a l’anècdota sinó que li assegura una bona dosi de franca amenitat.

Sobre Ramon Garcia Escalé

Va néixer a Obiols, municipi d’Avià (Berguedà), l’any 1940. Va ingressar al seminari de Solsona, on fou un dels promotors de la revista “L’Infantil”. Posteriorment va estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas i, des de 1965, és sacerdot. L’any 1971 fou mobilitzat per ingressar a l’exèrcit i, des d’aleshores, exerceix com a capellà castrense. A la marina, des de 1980, ocupà el càrrec de capellà primer –equivalent un grau a tinent de navili. Ha estat adscrit a la base de Cartagena i, recentment, de Cadis. L’any 1990 va ser enrolat en la primera expedició militar espanyola al Golf Pèrsic, experiència que donà com a fruit el llibre Proa al Golf. És diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i ha publicat altres obres com Un temps a la Segarra i El santuari de Lord.

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb el present volum Un llarg hivern a Castellar de N’Hug, Climent Forner ha salvat de l’oblit aquells tres anys que hi va sojornar com a rector, de 1956 a 1958. El volum s’obre amb la transcripció del seu diari íntim, encetat el dia 1 de gener de 1956 i que abastà fins al mes d’octubre d’aquell mateix any. En un llarg epíleg, però, l’autor ens reporta també el record dels mesos restants d’aquest seu llarg hivern, el qual s’estroncà el setembre de 1958 quan fou nomenat rector i arxiprest de Navàs. Com reconeix en el pròleg, tot i que s’ha donat una mena de ruptura entre aquell rector de Castellar de N’Hug i l’actual rector de Viver i Serrateix, la perspectiva de quaranta anys li ha permès un distanciament que l’allibera, i, així, recuperant les tres velles llibretes d’aquella època, ha viscut una experiència literària insòlita. Ara, el lector, davant d’aquest impressionant testament espiritual, té l’oportunitat d’acollir el testimoni fidel de la vida i del temps que aquell jove sacerdot-poeta va passar amb el Puigllançada al capçal del llit. No ho dubteu: “la veritat hi és nua, en carn viva, gents fictícia o imaginada.” Heus ací un document històric i literari de primer ordre, que no us podrà deixar indiferents.

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. És I se sent berguedà de tota la vida per ser fill de mare berguedana i per haver viscut a la ciutat de la Patum des dels 9 anys. Estudià al Seminari de Solsona, i d’ençà de la seva primera missa, l’any 1952, ha exercit successivament el seu ministeri a Bellpuig, Tàrrega, Castellar de n’Hug i Navàs i, en l’actualitat, a Viver i Serrateix. La seva obra poètica ha estat aplegada en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres, ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). L’any 1996 donà a llum el llibre Un llarg hivern a Castellar de N’Hug (Diari d’un rector), publicat en aquesta mateixa col•lecció. Membre del grup de redactors de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», cal remarcar que l’any 1986 hi publicà l’Obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors, traduïda de forma molt reeixida i bella a judici de Martí de Riquer.

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Sant Llorenç de Morunys, vila “situada en l’aspre i alterós muntayam de les avançades pirinenques” –com va escriure Pau Vila--, sempre s’ha distingit, malgrat condicions sovint poc favorables, per la seva forta i aferrissada personalitat. La celebració dels 700 anys de la seva fundació, així com la commemoració dels 1125 anys de la repoblació de la Vall de Lord, van suposar una magnífica ocasió per treure a la llum aquest resum històric de la vila, que ara tenim el goig de reeditar, escrit per un autèntic especialista en la matèria com reconeix el Dr. Manuel Riu. En efecte, Manuel Segret, conservador del Museu del Patronat de la Vall de Lord, ens ofereix sintetitzat com en un gran fris –tot i posar una particular atenció als segles XIX i XX—el teixit històric, des del segle XVI fins als nostres dies, configurat pels fets i les vicissituds més rellevants d’aquesta important població del Solsonès.

Sobre Manuel Segret

És fill de Sant Llorenç de Morunys, si bé es pot dir que ha viscut tota la vida a Barcelona. Sempre, però, s’ha sentit vinculat a les seves arrels piteves i lligat a una ascendència a la vila dels seus avantpassats de prop de 500 anys. Amb una gran afecció per a la història, sentint-se un piteu més, ha anat recollint dades i fets sobre la Vall de Lord, que després ha anat plasmant en diversos llibres, articles i treballs. Cal citar, entre d’altres, Aportacions a la història de la vila de Sant Llorenç de Morunys i comarca, llibre premiat i editat per l’Institut d’Estudis Catalans; i també el llibre Altar dels Colls. Història de la Confraria, escrit amb la col•laboració de Maria Assumpta Roig i Torrentó, editat per la Parròquia de Sant Llorenç. Nascut l’any 1908, Manuel Segret ha presenciat el curs de la història de la vila durant gairebé un segle i ens pot donar raó de la seva evolució i engrandiment.

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Fulls del “Full” aplega els escrits que, al llarg dels darrers vint-i-cinc anys, Climent Forner ha anat publicant al Full Diocesà del Bisbat de Solsona, a partir del dia 1 de juliol del 1973, després que al cap de 27 anys d’existència aparegués de nou convertint-se en el Full Diocesà Vic-Solsona. I cal recordar que al cap d’un temps, concretament el 27 de novembre de 1977, s’hi va afegir encara l’Arquebisbat de Tarragona sota els auspicis del Dr. Josep Pont i Gol. És per això que, a partir d’aleshores, s’anomenà Full Diocesà Tarragona-Vic-Solsona. Des del juliol del 1973 al febrer de 1998, Climent Forner ha estat codirector del Full Diocesà, i durant aquests anys hi ha publicat –signats per ell o amb pseudònim—més de 340 escrits, dels quals aquest llibre publica aproximadament la meitat, concretament una selecció de 176. El volum ha estat dividit en sis apartats, en funció del seu caràcter periodístic o temàtic: “Cara i/o creu”, “A la vora del foc”, “Homes d’Església”, “Gent de lletres”, “Articles desarticulats” i “Tres estampes evangèliques”. Com ha reconegut Antoni Deig, bisbe de Solsona, en el pròleg que acompanya aquest recull, Climent Forner se’ns mostra amb aquests escrits com un escriptor “incisiu, exacte i compromès”. Però és que, a més, “té un humor que sembla que es vulgui riure de les coses i després t’adones que és una filigrana d’amor a les coses i a les persones. Un bon mestre de la paraula per tal de portar la Paraula a tothom”.

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. És I se sent berguedà de tota la vida per ser fill de mare berguedana i per haver viscut a la ciutat de la Patum des dels 9 anys. Estudià al Seminari de Solsona, i d’ençà de la seva primera missa, l’any 1952, ha exercit successivament el seu ministeri a Bellpuig, Tàrrega, Castellar de n’Hug i Navàs i, en l’actualitat, a Viver i Serrateix. La seva obra poètica ha estat aplegada en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres, ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). L’any 1996 donà a llum el llibre Un llarg hivern a Castellar de N’Hug (Diari d’un rector), publicat en aquesta mateixa col•lecció. Membre del grup de redactors de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», cal remarcar que l’any 1986 hi publicà l’Obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors, traduïda de forma molt reeixida i bella a judici de Martí de Riquer.

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

“En el llindar del Ripollès, venint pel Coll de Merola, us trobareu als peus l’espectacular fondalada d’una vall poblada d’obagues i conreus, brisada per les aigües de l’Arija i el Llobregat, amb un fons ponentí precedit pel majestuós Pedraforca, que uneix aquella comarca amb la del més alt Berguedà... És la Vall de Lillet.” Així comença la introducció d’aquest llibre que no sols versa sobre La Pobla de Lillet sinó també sobre la magnífica Vall de Lillet, enclavada al nord de la comarca berguedana. Heus ací una vila i una vall riquíssimes d’història, tradicions i llegendes, que foren pacientment recollides per Àngel Francàs Patsí, historiador i cronista, poeta i escriptor. En homenatge a l’autor, posem a l’abast dels lectors aquest volum que dóna a conèixer aspectes diversos de les formes de vida d’altres èpoques. Una rica miscel•lània de textos que ens apropen a la història i els costums, les cançons i les anècdotes d’una terra i d’uns temps reculats que, gràcies a la ploma vigorosa d’Àngel Francàs, ens fa arribar encara el ressò de la seva veu contundent que clama contra l’oblit.

Sobre Àngel Francàs

Nascut a La Pobla de Lillet l’any 1906, des de molt jove es va dedicar a llegir un escriure, sobretot poesia, i aquesta afició –enamorat del seu poble com era—el va empènyer a exercir la tasca d’historiador social, a mercè sempre dels escolars i estudiosos. Molt abans que l’autor hagués pensat en la possibilitat de treure a la llum al seu extens treball com a historiador i cronista, ja havia escollit un títol modest i amb el regust de les coses de casa, Regalims d’història, donat el caràcter miscel•lànic de la seva obra. Malauradament, però, la seva mort sobtada, l’any 1983, va impedir-li de veure publicada aquesta història de La Pobla de Lillet que ja havia deixat enllestida, després de molts anys d’haver-la treballada amb tot l’amor del món. Ara, doncs, en homenatge a l’autor i al poble que el va veure néixer, publiquem la seva obra pòstuma amb el títol definitiu de La Pobla de Lillet. Com a poeta, Àngel Francàs i Patsí ha estat inclòs en el volum Rumbs blaus (Antologia poètica, 1901-1939) de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», publicat per Columna-L’Albí l’any 1996.

Page 1 of 3

Notícies