PUBLISHED 03 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra ex-haustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya». La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor... i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El mes de juliol de l’any 1936, en començar la guerra civil, dos capellans, un vell i l’altre jove, perseguits pels anarcosindicalistes, s’amaguen al domicili d’una noia que fa de portera a l’Eixample barceloní i que viu amb un fill de nou anys escoturit i murri. Amb la narració lineal dels fets d’aquells dies van alternant-se episodis antics, evocats per un dels protagonistes, segons una seqüència temporal invertida. Primer, els records més recents. Després, els més allunyats. Aquesta novel•la pot ser considerada la tercera i última part d’una trilogia sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya, des de l’any 1909 al 1936; trilogia composta per Giravolt dels dies (1986), Deu visites al company absent (1997) i l’actual que tanca el cicle.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar la carrera de Medicina de 1948 a 1957 i més endavant es va graduar en Periodisme amb el número 1 de la seva promoció (Barcelona, 1972). És també llicenciat en Història Contemporània (Barcelona, 1974) i doctor en Filologia Hispànica (Barcelona, 1981). Ha estat professor d’Història d’Espanya, durant vint anys, als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona, i director de la revista «Historia y Vida». Dedicat especialment a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i té publicades algunes novel•les en castellà (El piquete, La reducción, etc.). En la seva pròpia llengua, molts contes esparsos i els llibres Bona nit, senyor hoste! (1985), L’inesperat arcàngel del matí (1986), Giravolt dels dies (1986), L’últim experiment (1994) i Deu visites al company absent (Columna-L’Albí, 1997).

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Aquesta obra és, sens dubte, una de les millors obres de Josep Tomàs Cabot. L’autor ens acara, al llarg de set episodis ordenats cronològicament, a tot un seguit de moments clau de la gran aventura humana condicionada per aquella Voluntat col•lectiva que, segons Schopenhauer, ho arrossega tot com una cadena inexorable al llarg de la Història. Un pròleg i un epíleg complementaris encerclen uns relats despullats i sinòptics, que van des de l’inici de la humanitat fins al trencament d’una de les innombrables línies genètiques que configuren el quadre de l’evolució biològica. Una obra profunda i apassionant, en definitiva, que no us deixarà indiferents.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i, més endavant, es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Contemporània i doctor en Filologia Hispànica. Ha estat professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona i director de la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i el 2005 va publicar el volum El llarg camí de la ciència (Fets i personatges decisius). Posteriorment, també, ha donat a conèixer una altra obra complementària dedicada a la ciència aplicada amb el títol El progrés tecnològic. Notícia de petits i grans invents (2006). Sobretot, però, s’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Entre altres títols, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; Giravolt dels dies (1986), que encetà una importat trilogia sobre alguns aspectes de la història social de la Catalunya contemporània, formada a més per Deu visites al company absent (21997) i Adéu, Bakunin! (1998); i, encara, altres novel•les com L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), El joc de l’urani (2003), 2112 (2003), Escamot d’afusellament (2004) i El tren de Sibèria (2005).

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’autor d’aquesta obra, Josep Tomàs Cabot, s’ha inspirat en un fet de la Primer Guerra Carlina: la decisió del general Zumalacárregui de castigar amb un judici sumari i una inapel•lable sentència de mort la covardia i el fracàs d’una companyia carlista en una acció militar decisiva. Això permet al novel•lista descriure, amb l’ofici que el caracteritza, la tensa situació en què es troben els integrants de l’escamot d’afusellament durant les hores que precedeixen a l’execució. Tant els botxins com el reu han estat escollits mitjançant un sorteig fet dins de la mateixa companyia: són companys i comparteixen records comuns. Aquesta circumstància posa encara més interès i dramatisme tant al ràpid desenvolupament de la història –una sola nit- com a la seva inesperada culminació.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i, més endavant, es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Contemporània i doctor en Filologia Hispànica. Ha estat professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona, i director de la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i s’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí, que va ser finalista del Premi Ramon Llull; Giravolt dels dies, que encetà una important trilogia sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya, formada a més per Deu visites al company absent i Adéu, Bakunin!; sense oblidar títols com L’últim experiment, Els miralls de Schubert, El joc de l’urani, La cadena i, més recentment, 2112 –aquests dos últims publicats en aquesta mateixa col•lecció.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’acció d’aquesta obra, situada en un futur molt proper (any 2010), transcorre en una illa real de Pacífic, no gaire lluny de les costes de Xile. Habitada fa uns tres-cents anys pel nàufrag solitari que va inspirar a Dafoe la mítica figura de Robinson Crusoe, aquesta illa s’ha convertit recentment, segons la novel•la, en un gran centre turístic internacional, on passen els caps de setmana viatgers rics i desocupats de tot el món, ara seduïts no solament per l’escenari imprevist i sorprenent, sinó també per l’estranya personalitat de l’actor teatral i organitzador dels weekends, que mou tots els fils de la farsa i dóna a conèixer la història secreta de Robinson. Dotzenes de persones de tot el món en un espai reduït i durant un curt període de temps podrien constituir com un microcosmos simbòlic on comença a prendre forma la civilització neocapitalista del segle XXI.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1974 a 1992, va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i, recentment, ha recopilat part dels seus treballs en els volums El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006). S’ha distingit igualment com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Amb Giravolt dels dies (1986), encetà una important trilogia –sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya– formada a més per Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin! (1998). Entre altres obres, ha publicat també L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), 2112 (2003), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004) i El tren de Sibèria (2005).

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra ex-haustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya». La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor... i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’acció d’aquesta obra, situada en un futur molt proper (any 2010), transcorre en una illa real de Pacífic, no gaire lluny de les costes de Xile. Habitada fa uns tres-cents anys pel nàufrag solitari que va inspirar a Dafoe la mítica figura de Robinson Crusoe, aquesta illa s’ha convertit recentment, segons la novel•la, en un gran centre turístic internacional, on passen els caps de setmana viatgers rics i desocupats de tot el món, ara seduïts no solament per l’escenari imprevist i sorprenent, sinó també per l’estranya personalitat de l’actor teatral i organitzador dels weekends, que mou tots els fils de la farsa i dóna a conèixer la història secreta de Robinson. Dotzenes de persones de tot el món en un espai reduït i durant un curt període de temps podrien constituir com un microcosmos simbòlic on comença a prendre forma la civilització neocapitalista del segle XXI.

Sobre Josep Tomàs

(Manresa, 1930)

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. S’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Amb Giravolt dels dies (1986), encetà una important trilogia –sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya– formada a més per Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin! (1998). Entre altres obres, ha publicat també L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), 2112 (2003), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005) i, més recentment, el relat El capot del tsar (2010), dins de la col•lecció Espresso. Amb el títol de La feina feta ha editat també les seves memòries professionals. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i ha recopilat part dels seus treballs en els volums El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006).

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre Josep Tomàs

(1930)

S’ha distingit especialment com a novel•lista, que de fet ha estat sempre la seva autèntica vocació. Durant els darrers anys, ha publicat algunes de les seves obres narratives més importants com L’últim experiment (1994), Deu visites al company absent (1997), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002) —d’on prové el magnífc relat que avui presentem—, Escamot d’afusellament (2004) o Weekend amb Robinson Crusoe (2007), entre d’altres.

Abans d’esclatar la guerra francorussa de 1812, una reunió amistosa entre Napoleó i el tsar Alexandre I va provocar l’obsequi per part d’aquest d’una sèrie de luxosos capots militars als oficials francesos més distingits. Durant la guerra, un d’aquests capots va passar per diverses mans i, després de sofrir una transformació dramàtica, va acabar cobrint les espatlles i consolant el cor d’una persona desvalguda i solitària. Heus ací com un simple objecte material, allunyat per accident del seu destí natural, pot esdevenir una companyia vital i necessària.

PUBLISHED 21 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, Josep Tomàs Cabot publica les seves memòries, escrites entre els anys 1997 i 2002, per tal de donar testimoniatge de gairebé cinc dècades de feina feta, sense descans ni interrupció. En apèndix, l’autor incorpora també de forma sintètica diverses parts d’un dietari escrit entre 2002 i 2009. Ens parla el novel•lista, però també l’historiador, el periodista que va dirigir la revista Historia y Vida, i el professor universitari. L’autor d’obres narratives com Deu visites al company absent (1997) o La cadena (2002) ha estat igualment un gran divulgador de la història de la ciència amb els assaigs El llarg camí de la ciència i El progrés tecnològic.

Sobre Josep Tomàs

(Manresa, 1930)

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1974 a 1992, va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i ha recopilat part dels seus treballs en els volums El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006). S’ha distingit igualment com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Amb Giravolt dels dies (1986), encetà una important trilogia –sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya– formada a més per Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin! (1998). Entre altres obres, ha publicat també L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), 2112 (2003), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005) i Weekend amb Robinson Crusoe (2007).

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb un enfocament més pràctic que teòric, El progrés tecnològic es pot considerar un complement a un altre llibre de l’autor, El llarg camí de la ciència (2004), publicat en aquesta mateixa col•lecció. Ara, en lloc de pures teories o especulacions sobre determinats fets científics, aquest volum ens presenta i descriu les aplicacions d’aquells descobriments a la vida quotidiana. És el que el públic coneix com a “invents”. Des de les primeres olles de vapor, bombetes elèctriques, ulleres, bicicletes, afaitadores o paraigües, que són estris antic i sempre pràctics, prou acreditats pel seu llarguíssim ús, fins als instruments més complexos, més utilitzats i més imprescindibles en l’actualitat com l’automòbil, l’avió, el telèfon mòbil o l’ordinador personal. El lector, doncs, podrà comprendre i apreciar, gràcies al rigor i a la claredat expositiva de Josep Tomàs Cabot, l’eficàcia i la transcendència d’aquest progrés material (“tecnològic”) que ja ve de lluny i que ens impulsa, malgrat totes les amenaces, cap a una societat del futur segurament més sàvia. Pacífica i feliç que l’actual.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. També és llicenciat en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1974 a 1992, va ser professor als Cursos d’Estudis Hispànics per a estrangers de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Com a periodista es dedicà a la divulgació de la història de la ciència, especialment, entre 1982 i 1996, a través dels suplements científics de La Vanguardia. Ha col•laborat en diverses obres col•lectives com la Gran Enciclopèdia Catalana i la Historia Universal Salvat (volums corresponents als segles XIX i XX). La seva tesi doctoral tracta sobre el llenguatge de la ciència. També s’ha distingit com a novel•lista i ha publicat obres d’imaginació relacionades temàticament amb alguna activitat científica: L’inesperat arcàngel del matí (1986), L’últim experiment (1994), La cadena (2002), El joc de l’urani (2003) i la novel•la futurista 2112, apareguda també el 2003. D’altra banda, és autor del llibre biogràfic La vida y la época de Felipe II (1997) i d’altres novel•les històriques, entre les quals cal destacar Deu visites al company absent (1997), Adéu, Bakunin! (1998), Els miralls de Schubert (2001), Escamot d’afusellament (2003) i El tren de Sibèria (2005). L’any 2004, va aparèixer en aquesta mateixa col•lecció El llarg camí de la ciència. Fets i personatges decisius, que ens permet descobrir les fites més reeixides de la recerca científica. El volum que avui presentem podria ser-ne una continuació circumscrita a la ciència aplicada.

Notícies