PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb La flor de l’esperança, Josep M. Ballarín ens ofereix una obra molt pensada, amb la qual diu haver-se desfogat: “Si no les vento, rebento”, reconeix. I no li reca. Parlant quan cal de política sense fer política, els seus escrits són altament reveladors no sols del temps que li ha tocat de viure sinó de la seva fidelitat i del seu compromís amb aquest país i la seva gent, tot acabant la seva lliscada, al dir d’ell, en el més ample terrer que és l’Església. Uns textos, en definitiva, oportuns i brillants, incisius i esperançadors, que fan un recorregut per tot allò que al llarg de la seva dilatada trajectòria l’ha marcat i que ha estimat. Les coses, els llocs i les persones, sense oblidar la guerra ni “el color dels nostres somnis”... Mossèn Ballarín ens brinda ara, com si fos el seu llegat literari, tot pensant en les noves generacions, una síntesi del seu pensament, que és alhora un particular homenatge a la terra, la llengua, la història i els amics amb els quals ha compartit lluites i esperances.

Sobre Josep M. Ballarín

(Barcelona, 1920)

Des de 1958 al 1993, va ser capellà custodi del santuari de Queralt, on va viure i va desenvolupar la seva vocació literària. Es va donar a conèixer com a escriptor sobretot a partir de Francesco (1967). Ha manifestat sovint que, en això d’escriure, s'hi va trobar sense cercar-ho, però també s'ha trobat escrivint a l'Avui des del primer dia, sortint a TV3 i col•laborant a Ràdio Estel, entre d’altres mitjans. El cas és que, des que marxà de Queralt, no ha posat fre a la seva activitat literària, tot al contrari. Va trobar la seva "Terra Santa" a Gósol, als peus del Pedraforca, la mítica muntanya berguedana que li ha portat la pau i la serenitat necessàries per a continuar donant a la llum nous títols com el que avui presentem. Actualment, té una trentena volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990) i, a cura de L’Albí, els llibres Queralt, Rasos de Peguera (1988), editat després amb el títol Camins i silenci (1995), la selecció de la seva obra dins Prosa escollida (1990), amb pròleg de Josep Benet, i el seu Homenatge a Queralt (1994). Amb Santa Maria, pa cada dia va guanyar el Premi Ramon Llull de 1996. I, entre d’altres obres, té publicats els títols Terra Santa i torna a Gósol (1997), Catalunya, terra de mar menuda (1998), El bon Déu dels bolets (1999), Poblet: monjos (2002) i L’illa del guacamai (2006). El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb motiu dels noranta anys de Josep M. Ballarín, L’Albí recupera un dels seus llibres més personals i emotius: el que constitueix el seu particular, íntim i imprescindible Homenatge a Queralt. Una obra que aplega els textos més entranyables de l’autor de La flor de l‘esperança, els que va escriure al llarg dels trenta-cinc anys que va ser capellà custodi del santuari, d’entre els quals cal destacar la seva “Missa apòcrifa”, escrita per a la Vetlla de la Gala de Queralt, i també el seu “Comiat de Gala” de la muntanya que, per a ell, ha estat sempre molt més que el Sinaí: “la muntanya de les benaurances”.

Sobre Josep M. Ballarín

(Barcelona, 1920)

Des de 1958 al 1993, va ser capellà custodi del santuari de Queralt, on va viure i va desenvolupar la seva vocació literària. Es va donar a conèixer com a escriptor sobretot a partir de Francesco (1967). Ha manifestat sovint que, en això d’escriure, s'hi va trobar sense cercar-ho, però també s'ha trobat escrivint a l'Avui des del primer dia, sortint a TV3 i col•laborant a Ràdio Estel, entre d’altres mitjans. El cas és que, des que marxà de Queralt, no ha posat fre a la seva activitat literària, tot al contrari. Va trobar la seva "Terra Santa" a Gósol, als peus del Pedraforca, la mítica muntanya berguedana que li ha portat la pau i la serenitat necessàries per a continuar donant a la llum noves obres. Actualment, té una trentena de volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990) i, a cura de L’Albí, els llibres Queralt, Rasos de Peguera (1988), editat després amb el títol Camins i silenci (1995), la selecció de la seva obra dins Prosa escollida (1990), amb pròleg de Josep Benet, i aquest imprescindible Homenatge a Queralt. L’any 1996, va guanyar el Premi Ramon Llull amb Santa Maria, pa cada dia. I, entre d’altres, té publicats els títols Terra Santa i torna a Gósol (1997), Catalunya, terra de mar menuda (1998), El bon Déu dels bolets (1999), Poblet: monjos (2002) i L’illa del guacamai (2006). El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària. L’any 2009, L’Albí va editar-li dins d’aquesta mateixa col•lecció el llibre La flor de l’esperança, un recull de textos, en bona part articles publicats al diari Avui, que constitueixen una síntesi del seu pensament, que és alhora un particular homenatge a la terra, la llengua la història i els amics amb els quals ha compartit lluites i esperances.

Notícies