PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El «Petit diari de guerra» de Mn. Armengou que publiquem en aquest volum «és molt interessant per conèixer el pensament i la vida d’un berguedà que, durant la postguerra, va contribuir eficaçment al redreçament de Catalunya». Els «Diaris» de Pere Tuyet són també «un testimoniatge punyent de la tragèdia que visqué un altre berguedà durant la Guerra Civil». I els textos més significatius de Mn. Ballarín, recollits en aquest volum, «ens ajuden a comprendre la personalitat del seu autor i a conèixer millor el seu pensament». JOSEP BENET, del pròleg.

Sobre Josep Armengou

(1910-1976), escriptor i músic, «capellà de Berga», com li plaïa d’anomenar-se, va fer els seus estudis sacerdotals al Seminari de Solsona i de Logronyo. Des de 1949 fou vicari i mestre de capella i, des de 1954, organista. A la seva ciutat va escriure tot el gruix de la seva obra, des de les col•laboracions a la revista «Queralt» fins al seu llibre màxim: Justificació de Catalunya, publicat l’any 1958, clandestinament, i editat més tard, a títol pòstum, l’any 1979.

Sobre Pere Tuyet

(1913-1937), poeta i escriptor, una de les grans promeses de la literatura berguedana frustrada per la guerra del 36. Format al Seminari de Solsona i a la Universitat Pontifícia de Comillas, arribà a llicenciar-se en teologia. Morí assassinat quan tenia 23 anys. Tota la seva obra, en prosa i en vers, fou aplegada en una edició pòstuma, a cura de Josep Armengou i Climent Forner, l’any 1976. I una selecció de la seva obra poètica es publicà l’any 1987 en aquesta col•lecció.

Sobre Josep M. Ballarín

(1920), fou capellà del Santuari de Queralt, on va començar a escriure com a part de la seva tasca pastoral, també sofrí les malvestats de la guerra i, després, del camp de concentració. A Matadepera visqué sis anys de malaltia. Als 26 anys entrà a Sant Felip Neri de Gràcia. Després estudià al Seminari de Solsona, i en fou director. Al cap d’un any de rector de Joval, va arribar a Queralt el 1958. Fins avui, ja ha publicat una desena de títols.

PUBLISHED 21 Mar 2014 CATEGORY

Sobre Josep M. Ballarín

Va néixer a Barcelona l’any 1920. Tot just havia acabat el batxillerat als Escolapis quan començà la guerra. Formà part de la quinta del biberó. Un cop acabada la guerra, començà a tossir de tísic. En la pau del llit de casa, a Matadepera, seguiren sis anys de greu malaltia. Als 26 anys entrà a l’oratori. Els felipons l’enviaren a estudiar al Seminari de Solsona. Després en fou prefecte sis anys més. El 1958 fou nomenat capellà de Santa Maria de Queralt, on ha viscut i desenvolupat la seva vocació literària, vinculada a la seva tasca pastoral, fins al 1993. Actualment té prou de vint volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990), amb més de cent mil exemplars venuts i editats anteriorment per L’Albí, i una selecció de la seva obra al volum compartit Prosa escollida (1990), de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà».

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb La flor de l’esperança, Josep M. Ballarín ens ofereix una obra molt pensada, amb la qual diu haver-se desfogat: “Si no les vento, rebento”, reconeix. I no li reca. Parlant quan cal de política sense fer política, els seus escrits són altament reveladors no sols del temps que li ha tocat de viure sinó de la seva fidelitat i del seu compromís amb aquest país i la seva gent, tot acabant la seva lliscada, al dir d’ell, en el més ample terrer que és l’Església. Uns textos, en definitiva, oportuns i brillants, incisius i esperançadors, que fan un recorregut per tot allò que al llarg de la seva dilatada trajectòria l’ha marcat i que ha estimat. Les coses, els llocs i les persones, sense oblidar la guerra ni “el color dels nostres somnis”... Mossèn Ballarín ens brinda ara, com si fos el seu llegat literari, tot pensant en les noves generacions, una síntesi del seu pensament, que és alhora un particular homenatge a la terra, la llengua, la història i els amics amb els quals ha compartit lluites i esperances.

Sobre Josep M. Ballarín

(Barcelona, 1920)

Des de 1958 al 1993, va ser capellà custodi del santuari de Queralt, on va viure i va desenvolupar la seva vocació literària. Es va donar a conèixer com a escriptor sobretot a partir de Francesco (1967). Ha manifestat sovint que, en això d’escriure, s'hi va trobar sense cercar-ho, però també s'ha trobat escrivint a l'Avui des del primer dia, sortint a TV3 i col•laborant a Ràdio Estel, entre d’altres mitjans. El cas és que, des que marxà de Queralt, no ha posat fre a la seva activitat literària, tot al contrari. Va trobar la seva "Terra Santa" a Gósol, als peus del Pedraforca, la mítica muntanya berguedana que li ha portat la pau i la serenitat necessàries per a continuar donant a la llum nous títols com el que avui presentem. Actualment, té una trentena volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990) i, a cura de L’Albí, els llibres Queralt, Rasos de Peguera (1988), editat després amb el títol Camins i silenci (1995), la selecció de la seva obra dins Prosa escollida (1990), amb pròleg de Josep Benet, i el seu Homenatge a Queralt (1994). Amb Santa Maria, pa cada dia va guanyar el Premi Ramon Llull de 1996. I, entre d’altres obres, té publicats els títols Terra Santa i torna a Gósol (1997), Catalunya, terra de mar menuda (1998), El bon Déu dels bolets (1999), Poblet: monjos (2002) i L’illa del guacamai (2006). El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb motiu dels noranta anys de Josep M. Ballarín, L’Albí recupera un dels seus llibres més personals i emotius: el que constitueix el seu particular, íntim i imprescindible Homenatge a Queralt. Una obra que aplega els textos més entranyables de l’autor de La flor de l‘esperança, els que va escriure al llarg dels trenta-cinc anys que va ser capellà custodi del santuari, d’entre els quals cal destacar la seva “Missa apòcrifa”, escrita per a la Vetlla de la Gala de Queralt, i també el seu “Comiat de Gala” de la muntanya que, per a ell, ha estat sempre molt més que el Sinaí: “la muntanya de les benaurances”.

Sobre Josep M. Ballarín

(Barcelona, 1920)

Des de 1958 al 1993, va ser capellà custodi del santuari de Queralt, on va viure i va desenvolupar la seva vocació literària. Es va donar a conèixer com a escriptor sobretot a partir de Francesco (1967). Ha manifestat sovint que, en això d’escriure, s'hi va trobar sense cercar-ho, però també s'ha trobat escrivint a l'Avui des del primer dia, sortint a TV3 i col•laborant a Ràdio Estel, entre d’altres mitjans. El cas és que, des que marxà de Queralt, no ha posat fre a la seva activitat literària, tot al contrari. Va trobar la seva "Terra Santa" a Gósol, als peus del Pedraforca, la mítica muntanya berguedana que li ha portat la pau i la serenitat necessàries per a continuar donant a la llum noves obres. Actualment, té una trentena de volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990) i, a cura de L’Albí, els llibres Queralt, Rasos de Peguera (1988), editat després amb el títol Camins i silenci (1995), la selecció de la seva obra dins Prosa escollida (1990), amb pròleg de Josep Benet, i aquest imprescindible Homenatge a Queralt. L’any 1996, va guanyar el Premi Ramon Llull amb Santa Maria, pa cada dia. I, entre d’altres, té publicats els títols Terra Santa i torna a Gósol (1997), Catalunya, terra de mar menuda (1998), El bon Déu dels bolets (1999), Poblet: monjos (2002) i L’illa del guacamai (2006). El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària. L’any 2009, L’Albí va editar-li dins d’aquesta mateixa col•lecció el llibre La flor de l’esperança, un recull de textos, en bona part articles publicats al diari Avui, que constitueixen una síntesi del seu pensament, que és alhora un particular homenatge a la terra, la llengua la història i els amics amb els quals ha compartit lluites i esperances.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Com ha escrit Climent Forner, Queralt és la llar pairal dels berguedans. De Guillem de Berguedà ençà, han estat nombrosos els poetes i escriptors que han descrit, en vers o en prosa, la bellesa de Queralt i de la seva obaga, i que també han lloat, és clar, la seva Mare de Déu i el santuari que l’acull. Però, com diu Josep M. Ballarín en el pròleg, Queralt és en si mateix un mot, i aquesta antologia un “recull dels mots més alats dels fills i afillats d’aquests termenals”.

“Quan arribem a Berga, la primera cosa que hem de fer és pujar al santuari de Queralt. El camí és apassionant. La presència de la terra és tan abassegadora que us sentiu com abrigat dins les mateixes entranyes del país.”

JOSEP PLA

“El domini del paisatge que s’obté a Queralt és, sí, un autèntic prodigi.”

BALTASAR PORCEL

“La muntanya de Queralt és, senzillament, meravellosa.”

JOSEP ARMENGOU

“Des de dalt mateix, Queralt és una mirada al vell país.”

JOSEP M. BALLARÍN

Notícies