PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre Josep Grifoll

Va ser engendrat en un llit de 130 x 190 a Casserres (Berguedà). Coses de la vida, però, van fer que nasqués a Manresa un 19 de setembre a les set del matí (“l’únic dia que m’he llevat d’hora”, assegura). Un és d’on l’han fet i no d’on ha nascut (el primer amor, el primer vers, el primer somni, la primera borratxera...). Fotògraf inclassificable, pintor cru, somiatruites, tastaolletes, hipocondríac, incansable buscador sense troballes, descuidat, caòtic, contradictori, mal alumne de la vida... Influenciat per tota mena d’influències (des de J.A.Goytisolo fins a Fernando Pessoa, passant per Lorcas, Benedettis, Becketts, Paveses, Ginsbergs, Arenas, Gil de Biedmas, Rilkes, Vinyolis, Sabinas, Artauds i altres saltimbanquis de l’abisme) comença a escriure per tal d’estalviar-se visites al psiquiatre. I és que, per a ell, cada poema, cada pintura, cada experiment artístic no és res més que un intent d’exorcitzar els fantasmes que ens roseguen les entranyes. Imprevisible? Aneu a saber. Però encara creu en l’amor, mai no porta paraigua (diu que si plou ens hem de mullar), dubta de tot allò que en diem “realitat”, fuma ducados, s’automedica i aquest és el seu primer llibre; evidentment, “en desordre”...

S.C.Curpí

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre Josep Grifoll

Si en alguna cosa creu en Josep Grifoll (manresano-casserrenc de la collita del 72), aquesta és la Poesia (Poesia, però, en majúscula. “Es pot ser analfabet i ser un gran poeta”, acostuma a dir. Que no tan sols de versos viu el poeta, ni molt menys. Poesia és una forma de sentir, de viure, d’agafar-se a bategar contra o amb les coses). I ell així ho demostra en aquest Dels anys beguts, el segon llibre que publica (el primer, En desordre, publicat per L’Albí dins aquesta mateix col•lecció, va sortir ara fa un parell d’anys); cada vegada més extravertit, de cara enfora com qui diu, palpat i palpador, sincer fins a la medul•la, irònic i senzill, tan contradictori com somiador, cercant-se cada volta més planer potser per acostar-se més, de ben segur, a tot el que ens envolta i exprimir-ne la Poesia. Poeta?, d’acord, “però abans humà”, i somriu mentre es prepara un “Cerebrino” amb què combatre l’última ressaca.

E. Vidal i Uriarte

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

De paraula és el tercer llibre de poemes de Josep Grifoll. El poeta és, sens dubte, cada vegada més extravertit com ja va fer palès amb el seu segon llibre. Se’ns presenta irònic i senzill, potser tan contradictori com somiador com sempre, però procurant esdevenir cada vegada més planer per acostar-se més, de ben segur, a tot el que ens envolta i així exprimir-ne la poesia que hi habita. I, sobretot, continua creient en l’amor, de la mateixa manera que, per més que plogui, mai no porta paraigua.

Sobre Josep Grifoll

Nascut a Manresa, es considera, de fet, un manresanocasserrenc de la collita del 72, per haver estat engendrat en un llit de 130 x 190 a Casserres (Berguedà). Influït per totes mena d’influències, el poeta confessa que començà a escriure per a estalviar-se visites al psiquiatre. I, per a ell, cada poema no és res més que un intent d’exorcitzar els fantasmes que ens roseguen les entranyes. Perquè la poesia és, al capdavall, una forma de sentir, de viure, d’agafar-se a bategar contra o amb les coses. Tot això és dins dels seus llibres, tots ells publicats dins d’aquesta mateixa col•lecció: des del primer, En desordre (2004), passant per Dels anys beguts (2006), fins al que avui presentem: De paraula.

Notícies