PUBLISHED 03 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra ex-haustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya». La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor... i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

En aquesta novel•la, publicada per primera vegada el 1919 amb el títol Si gira... (Rodem...) i reeditada el 1919 com a Quaderni di Serafino Gubbio, operatore, el protagonista-narrador, operador cinematogràfic de professió, observa i anota en un quadern el comportament dels “personatges” que l’envolten, els quals, més enllà d’una innocència aparent, revelen la part més fosca de la seva personalitat, dominada per l’egoisme, la passió i la gelosia. Per a Serafino Gubbio, l’únic objectiu de l’home és, tant en la vida com en el cinema, “enganyar els altres fabricant les ficcions més estúpides”.

Sobre Luigi Pirandello

Sicilià d’origen, va néixer l’any 1867 a Villaseta de Càvusu, l’actual Xaos, considerat un suburbi d’Agrigent. Juntament amb Italo Svevo, constitueix el punt de partença de la literatura italiana moderna. Més conegut com a dramaturg, Pirandello va conrear també altres gèneres, com la novel•la i la narrativa breu. Entre les seves obres, destaquen les novel•les L’exclosa (1894), El difunt Mattia Pascal (1904), i la que avui presentem, Atenció, rodem! (1916); les narracions recollides a Contes per a un any (1922); els drames L’home, la bèstia i la virtut (1919), Sis personatges en cerca d’autor (1921), Els gegants de la muntanya (1937), i l’assaig L’Umorismo (L’humorisme), editat el 1908. La majoria de les seves obres ha estat traduïda al català. El 1934, li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura. Va morir a Roma l’any 1936.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Som al sanatori antituberculós de Puig d’Olena a les darreries de l’any 1942. Davant la proximitat de la mort d’en Màrius, un jove poeta republicà, els seus amics més íntims evoquen vivències i episodis, llums i ombres d’un passat en què les adversitats personals i col•lectives condicionen la vida diària del sanatori i els seus malalts. Si bé el personatge d’en Màrius és inspirat en Màrius Torres, aquesta novel•la no pretén ser un relat biogràfic o hagiogràfic del poeta lleidatà, sinó una ficció lírica on es barregen fets i personatges reals i imaginaris, la vida dels quals transcorre com una successió de rius paral•lels sense possibilitat de convergir en una sola i harmònica existència. En definitiva, Rius paral•lels és un cant a la vida, l’amor, l’amistat, l’esperança i el poder vivificador de l’art, malgrat els contratemps individuals i socials de la malaltia i la guerra, que semblen voler-ho contaminar tot.

Sobre Jordi Estrada

És llicenciat en filologia catalana i italiana. Exerceix de professor de català a l'IES Guillem Catà de Manresa i d'italià a l'EOI. És columnista del diari Regió 7 i redactor de la revista El Pou de la Gallina. Ha publicat traduccions de Cesare Pavese, P.V. Tondelli i Luigi Pirandello.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra ex-haustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya». La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor... i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.

Notícies