PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest llibre està cridat a esdevenir una guia indispensable per a conèixer la nostra literatura per a joves dels darrers cinquanta anys. Una obra apassionant, fruit d’un treball constant, eficaç i fructífer, que pot fer un gran servei, perquè és una eina per a mestres, pares i lectors en general, tan necessitats d’orientacions clares, solvents i responsables en una matèria en què és difícil situar-se i triar amb encert. Cal llegir, però escollint bé les lectures. Com diu l’autor, adreçant-se al seu fill: “Et diran que llegeixis, Bernat, i procura fer-ho, creu-me. Poques coses trobaràs que et puguin ajudar tant a créixer i a ser feliç. T’ho dic jo, que no acostumo a enganyar mai a ningú, i menys a tu. Paraula de pare!”

Sobre Josep M. Aloy

Va néixer a Manresa l‘any 1948, on ha viscut sempre. Va estudiar Filologia catalana a la Universitat de Barcelona i va donar classes de llengua i literatura durant quinze anys a l’escola Badia-Solé de la capital del Bages. Durant els últims vint-i-cinc anys ha treballat al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en el camp de la delinqüència juvenil. Com a resultat d’aquesta feina, l’any 1991 va merèixer el Premi Serra i Moret de civisme per la novel•la Queni, basada en un cas real. De la seva etapa com a mestre, n’ha mantingut sempre més el contacte amb la literatura infantil i juvenil, de la qual s’ha convertit en un autèntic apassionat i estudiós. Ha format part de diversos jurats literaris, ha estat assessor de l’editorial La Galera, ha exercit la crítica i encara continua escrivint sobre llibres en diverses revistes, especialment a Escola Catalana. Com a autor, ha publicat dos contes: Renoi, quin conte! (1996) i Una picoreta estranya (2000). Especialista en l’obra de Josep Vallverdú, n’ha esdevingut el seu biògraf. L’any 1991, va publicar Contes en òrbita, un estudi de vint-i-un contes d’aquest escriptor i, l’any 1998, el llibre Camins i paraules. Josep Vallverdú, l’escriptor i l’home. Sobre aquest autor, va obtenir també el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari, amb Gira-sol d'una història (retrat literari de Josep Vallverdú), l’any 1994.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest és un recull de textos d’un autor inclassificable i polifacètic, que col•labora assíduament com a articulista d’opinió en diversos mitjans de comunicació, tant comarcals com nacionals. Segons Matthew Tree, prologuista del llibre, si l’autor no ha publicat més a la premsa de la metròpoli és per una raó essencial: els seus articles “són massa lliures”. I no es refereix a la llibertat estilística que sovint es pren Tomàs Arias, sinó a “la sensació de llibertat expressiva”. Són uns textos que “refresquen”, que sovint tenen “aquell punt canalla que a la canalla els encanta.” Un recull d’articles que, en definitiva, són gratament sorprenents.

Sobre Tomàs Arias

Va néixer a Guardiola de Berguedà l’any 1966. És poeta, narrador, músic i projectista. Ha estat cap de projectes de l’enginyeria que ha dissenyat les instal•lacions del Nou Museu de la Ciència de Barcelona CosmoCaixa, del Palacio de Congresos de Tenerife (Magma) i del Nou Hospital de Sant Pau. Ha publicat el llibre de poemes, Romanços (2004), que va obtenir el IX Premi Salvador Espriu, i ha escrit dos llibres més, Odi sobre tela (2009), també de poesia, i un altre de relats, Per a nois i paranoies, ambdós editats per Companyia Nacional de Poesia. D’altra banda, ha col•laborat, com a clarinetista, en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes (2008).

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Què vol dir, ser del Barça? Xavier Coromina agafa el toro per les banyes i ens fa una proposta nova i, en certa manera, revolucionària sobre com cal interpretar alguns aspectes bàsics de l’entramat del futbol, dels seus orígens i dels sentiments que ha generat al llarg dels temps fins al dia d’avui. Per això, tothom qui en algun moment o altre de la seva vida s’ha sentit del Barça trobarà, en Ser del Barça, tal com diu Josep M. Fonalleras en el pròleg, “una llarga, documentada, divertida i apassionant, resposta a la pregunta”. Perquè, en efecte, “aquest «petit assaig», que és distès però molt enraonat, molt literari, erudit sense avorrir gens ni mica, es planteja el futbol en termes de litúrgia i de simbologia, investiga els orígens dels cromatismes emocionals, indaga en la història del club, s’atipa de demanar ajut als clàssics i de pouar en els records...”. Després de Visita a Atenes, Xavier Coromina torna, aquesta vegada amb un assaig literari, a portar-nos al plaer de la lectura a partir d’un text agosarat i intel•ligent. Aquest cop, “Ser del Barça, però, amaga un secret”, diu el prologuista...

Sobre Xavier Coromina

(Torelló, 1962)

És llicenciat en filosofia i lletres, diplomat en interpretació de textos antics, catedràtic d’institut i autor, entre d’altres, d’una excel•lent Visita a Atenes publicada en aquesta mateixa col•lecció. És partidari del lliurepensament i de la independència i està casat i té dos fills. Viu a Taradell i toca el trombó.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Davant de l’evidència que ens trobem en una època de desorientació general, l’autor entra en un joc de converses i de reflexions, cap a totes les direccions possibles, per tal de descobrir l’autèntic pols del batec de la vida i ser capaços d’afrontar el desconcert o la buidor que es produeix, la manca de sentit. De la mà de la filosofia, el llibre convida el lector a aturar-se, amb el desig que pugui exercitar la seva raó crítica. Perquè cal que siguem capaços de plantejar-nos interrogants sobre el sentit de la nostra existència. Al llarg d’una trentena de capítols, escrits en forma de conversa o de reflexió en veu alta, trobem les eines necessàries per “prendre’ns la vida amb filosofia” i dotar si cal d’un nou sentit la nostra existència.

Sobre Joaquim Sala

És fill de Centelles (Osona). A partir de l’any 1979 va exercir de professor catedràtic de Filosofia a l’IES Guillem de Berguedà de la ciutat de Berga. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1977). Va obtenir el doctorat, l’any 1986, amb la tesi “L’astúcia de la raó”. Amb l’obra El mite de l’expulsió del Paradís (1993), va ser guardonat, l’any 1992, amb el IV Premi d’Assaig Joaquim Xirau, que atorga l’Ateneu Barcelonès. Posteriorment, ha publicat L’eix del Mal: de Déu a la humanitat (2003), La saviesa encerclada: L’ensenyament i l’educació en un món desbordat (2007) i El surf d’un món convuls (2009), tots ells editats en aquesta mateixa col·lecció. En els darrers anys, s’ha prodigat com a conferenciant especialment sobre els orígens i la història de la tradició cultural, filosòfica i religiosa d’Occident. Els seus interessos intel·lectuals s’orienten cap a temes relacionats amb la filosofia, la sociologia, la religió, l’educació i les humanitats en general, i, més particularment, s’interessa sobre el tema del Mal. Col·labora assíduament a la premsa escrita i en altres mitjans de comunicació. Col·loquis amb la vida és la cinquena obra que publica.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Montserrat Ribas i Piera es pregunta què ha representat la vellesa al llarg de la seva vida i com la viu en l’actualitat. I per respondre-ho traça un recorregut de les diferents situacions, pensaments, apreciacions i anècdotes que ha viscut (amb breus escapades, però, que el sentiment li imposa), contrapuntats amb el pensament d’escriptors de tots els temps que han abordat aquesta qüestió. Unes memòries, doncs, i alhora un assaig sobre la vellesa. I, insospitadament, Fer-se gran s’adreça a lectors de totes les edats.

Sobre Montserrat Ribas

(Barcelona, 1929)

Mestra i diplomada en Treball Social, va treballar a Càritas Diocesana de Barcelona com a Cap del Departament de Vellesa. També és llicenciada en Teologia per la Facultat de Sant Pacià de Barcelona i en Humanitats per la Universitat Ramon Llull. Va ser finalista amb La meva guerra. Memòries del 1936-1939, en la 4a edició del “Premi Romà Planas i Miró” de Memòries Populars de la Roca del Vallès. Escriu un bloc, Viure i conviure (http://viureiconviurebloc.blogspot.com).

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de dos llibres anteriors sobre les avingudes i les places europees, l’autor tanca la trilogia sobre el seu apassionant viatge per la història europea de la mà de nou personatges cabdals en el marc de les seves respectives ciutats, escenari dels seus importants descobriments. Ara, amb el convenciment que “la ciència ha estat un element aglutinador decisiu en el procés de la presa de consciència europea”, Santiago Riera i Tuèbols ens proposa un recorregut fascinant de nou segles, des del XII fins al XIX, al llarg del qual visitem, entre d’altres, la Còrdova d’Averrois, la Pisa de Galileu, el Lió dels germans Montgolfier, el Londres de Darwin o l’Oslo de Heyerdahl, l’home que va protagonitzar la intrèpida expedició del Kon-Tiki. Una aventura, sens dubte, apassionant.

Sobre Santiago Riera

És professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983); Ciència i tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo, 1751-1828 (1985), premi Lluís Sayé; Narcís Monturiol (1986); els seus estudis sobre La Maquinista Terrestre y Marítima, i una trilogia d’assaig sobre la ciència i la tecnologia, guanyadora, en l’àmbit de l’assaig, dels premis a la Creació i la Investigació. A més d’una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), ha escrit una Història de l’àtom (2005), que constitueix el primer volum de la història científica d’Europa del segle XX, sense oblidar D’Alexandria a l’era nuclear: Cinc dones de ciència (2009). Ha fet incursions també en la narrativa (novel•la històrica: una trilogia sobre la ciutat de Barcelona) i en el gènere dels llibres de viatges, com el dietari Directe a Astúries (2004). Va encetar una trilogia sobre Europa, que conclou amb el llibre que avui presentem sobre les ciutats i els seus personatges, amb Tot passejant pel vell continent: les meves avingudes europees (2008) i que prosseguí amb Deu viatges al cor del món: les meves places europees (2009), tots ells publicats dins d’aquesta mateixa col•lecció.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb Justificació del notariat, tal com ja indica aquest títol, l’autor pretén justificar la professió de notari des d’una triple vessant: històrica, jurídica i actual. Històrica, per tal de recordar, d’una banda, que la professió notarial és mil·lenària –hi havia ja notaris, per exemple, a l’antic Egipte, entre molts altres pobles i nacions–, de l’altra, amb la voluntat de fer una anàlisi històrica de la figura del notari, sobretot a Catalunya. En segon lloc, jurídica, ja que el present llibre es pot entendre també com un llibre de dret notarial que tracta qüestions jurídiques del funcionament del notariat. I en tercer, des d’una vessant pràctica i actual, perquè intenta exposar com funcionen les notaries avui dia, i quins problemes professionals tenen els notaris, sobretot pel que fa a la seva relació amb el poder polític.

Sobre Ramon Costa

Va néixer a la Coma i la Pedra (Solsonès), l’any 1961. És llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, i és notari des de l’any 1988. Va ser també professor col·laborador de la facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és el notari titular de Mollet del Vallès. Anteriorment, havia ocupat la plaça, com a notari titular, de les poblacions de Puig-reig, Prats de Lluçanès i Igualada, i havia estat notari substitut de les notaries de Cardona, Berga, Calaf i la Llagosta.

PUBLISHED 29 Apr 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

A l’autor li surt al pas una estàtua viva, un individu que encarna un personatge literari. A partir d’aquí comença una apassionant i desconcertant aventura. Li serveix de justificació per entrar en la situació moral i espiritual del nostre temps, i li dóna peu a fer una exaltació de la vida. Cada matí, en llevar- nos, es produeix una resurrecció que ens convida a meditar sobre el pas del temps, alhora que ens movem amb una gran fragilitat i contingència per l’existència, durant la qual els grans dubtes ens assetgen. L’estàtua viva manté la tensió de l’autor i finalment es mostra com la plasmació de l’home boig que anuncia la mort de Déu, segons el famós text de Nietzsche. No obstant això, l’autor es desmarca, des d’un principi, tant de l’ateisme com de la pura fe del creient, i se situa dins un humanisme agnòstic, convençut que és el més adient al nostre temps. Adopta una posició, en definitiva, que fa d’aquest Elogi dels grans dubtes un antídot contra els fanatismes i els fonamentalismes de tota mena.

Sobre Joaquim Sala

És fill de Centelles (Osona). Va exercir de professor de Filosofia a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. Va obtenir la tesi doctoral amb la tesi “L’astúcia de la raó”. L’any 1993, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010) i Filosofia per a viure (2011), tots ells editats en aquesta mateix col·lecció. Elogi dels grans dubtes és la setena obra que publica.

PUBLISHED 29 Apr 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Arran d’una visita a una persona gran, acollida en una residència, l’autor aprofita l’ocasió per analitzar el subsòl espiritual del nostre temps i, per tot un seguit de circumstàncies, se sent compromès a aprofundir en la qüestió de l’orientació i els valors de la vida. S’adona, llavors, que la buidor o l’absurditat es converteixen en l’autèntic nucli de les angoixes i els malestars que ens impedeixen una vida reeixida. Tot plegat, el porta a posar en relleu la importància d’enfortir un humanisme laic, però obert alhora a tres grans camins o horitzons amb totes les seves variants, tenint com a punt de partida la dignitat humana i la vida present. L’autor aposta, per tant, per una nova espiritualitza¬ció de la nostra vida, encarada a un ventall de camins que poden ser ateus, agnòstics o religiosos.

Sobre Joaquim Sala

És fill de Centelles (Osona). A partir de l’any 1979 va exercir de professor catedràtic de Fi¬losofia a l’IES Guillem de Berguedà de la ciutat de Berga. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1977). Va obtenir el doctorat, l’any 1986, amb la tesi “L’astúcia de la raó”. Amb l’obra El mite de l’expulsió del Paradís (1993), va ser guardonat, l’any 1992, amb el IV Premi d’Assaig Joaquim Xirau, que atorga l’Ateneu Barcelonès. Posteriorment, ha publicat L’eix del Mal: de Déu a la humanitat (2003), La saviesa encercla¬da: L’ensenyament i l’educació en un món desbordat (2007), El surf d’un món convuls (2009) i Col·loquis amb la vida (2010), tots ells editats en aquesta mateixa col·lecció. En els darrers anys, s’ha prodigat com a conferenciant, especialment sobre els orígens i la història de la tradició cultural, filosòfica i religiosa d’Occident. Els seus interessos intel·lectuals s’orienten cap a temes relacionats amb la filosofia, la sociologia, la reli¬gió, l’educació i les humanitats en general. Col·labora assíduament a la premsa escrita i en altres mitjans de comunicació. Filosofia per a viure és la sisena obra que publica.

Page 4 of 4

Notícies