PUBLISHED 15 Sep 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

Santiago Riera i Tuèbols ens explica amb aquesta obra alguns esdeveniments que al seu parer han conformat, per bé o per mal, l’Europa actual. Des de la crema a la foguera de Giordano Bruno fins a l’horror d’Auschwitz, passant pel Congrés de Viena (i, sobretot, la Viena del Congrés), Greenwich i els rellotges de Harrison o la construcció de la Torre Eiffel a París, en un intent de no amagar cap fet dolorós, però sense evitar els més brillants, sigui en el camp social o cultural. En total són deu els episodis relatats i estudiats. Aquesta obra posa punt i final a la tetralogia sobre Europa iniciada amb Tot passejant pel vell continent (2008), Deu viatges al cor del món (2009) i Nous visites a l’ànima d’Europa (2011). En definitiva, més de mil pàgines que palesen la visió profunda de l’autor sobre el continent europeu. Com diu Antoni Simon, en el pròleg, «de fet, la cultura,
l’economia, la ciència i la tècnica no tenen sentit històric sense aquesta dimensió humana. I aquesta és una gran lliçó que recorre tot el text del llibre».

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

PUBLISHED 09 Mar 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

Aquest no és un llibre de viatges a peu, sinó sobre viatjar a peu. Basat en la vivència personal i en la recerca, l’autor ens proposa un recorregut sistemàtic pels diversos aspectes que presenta el viatge a peu per etapes. D’aquesta manera, Joan Colom posa atenció en la capacitat de transformar el viatger i s’ocupa dels atributs d’aquesta mena de viatge. Per això, es pot dir que amb aquest llibre tenim a les mans un material bàsic però suficient per iniciar-nos-hi. El lector a qui va adreçat és, naturalment, el potencial viatger a peu, però també vol seduir a qui ja ha rebut les gratificacions dels viatges a peu per etapes, perquè sens dubte aquesta lectura li farà descobrir coses que faran encara més productius els seus viatges. Heus aquí, doncs, una invitació a agafar la motxilla i a posar-se en camí. Ben segur que, de la mà de l’autor, es convencerà que viatjar a peu esdevé una forma immillorable no només de caminar, sinó d’experimentar noves sensacions i emocions, i, en definitiva, de créixer com a persones.

Sobre l'autor: Joan Colom i Bertran

Va néixer a Igualada, on viu, l’any 1948. És llicenciat en Dret i diplomat en Direcció d’Empreses. Té un màster en Estudis Internacionals i un postgrau en Resolució de Conflictes. Va exercir diversos càrrecs directius en una empresa industrial del sector tèxtil. És un enamorat de la muntanya i del excursionisme. Muntanyenc i viatger a peu, ha incorporat el viatge a la seva vida. És soci del Club Excursionista Uecanoia. Ha publicat alguns articles en revistes i aquest és el seu primer llibre.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Escrita l’any 1955, aquest assaig va difondre’s clandestinament fins que l’any 1979 pogué emprendre’s la primera edició a partir de la versió definitiva que l’autor enllestí l’any 1975, poc abans de morir. Amb tot, aleshores no fou possible encara de donar-la a conèixer íntegrament. Avui, per fi, podem presentar la seva versió definitiva, després de restablir el text tal com l’autor el va deixar. Aquesta obra “apassionada –i apassionant—allunyada de les elucubracions universitàries i dels compromisos polítics”, com diu Jordi Pujol en el pròleg, fou escrita “amb una gran llibertat d’esperit, amb una gran visió de futur, amb una ferma voluntat de revisar el nostre passat per a entendre el present i construir un futur millor.”

Sobre Josep Armengou

(Berga, 1910-1976)

Escriptor, músic i, durant molts anys, vicari, mestre de capella i organista de Berga. A la seva ciutat va escriure tot el gruix de la seva obra, des de les col•laboracions a la revista “Queralt” (1952-1965) fins al seu llibre màxim: Justificació de Catalunya. Com a pensador i assagista va publicar Escrits de temps incerts (1965), La llibertat de consciència i encara més coses (1965) i El silenci de Catalunya (1970). Pòstumament aparegueren Nacionalisme català. Idees i pensaments de Mn. Armengou (1977) i Homilies de Mossèn Armengou (1988). Com a historiador, va divulgar estudis sobre El santuari de la Mare de Déu de Queralt (1971), L’escut de la ciutat de Berga (1973) i La Patum de Berga, llibre de referència obligada de la festa berguedana –declarada per la UNESCO Obra Mestra del Patrimoni ral i Immaterial de la Humanitat—reeditat també per L’Albí el 1994. D’entre la seva obra inèdita, cal destacar encara la voluminosa Crònica de la ciutat de Berga en lletra menuda, en vies d’edició. Enguany que es compleix el trentè aniversari de la seva mort, ens plau de presentar, finalment normalitzada, una obra que, amb el pas del temps, ha esdevingut un document de primer ordre sobre la realitat catalana, el qual presenta unes idees que no ens poden deixar indiferents, i que ens ajuden a interpretar millor el present i a projectar-nos definitivament com a nació cap al futur.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Reuneix seixanta-un textos que Lluís Calderer va escriure per a la secció anomenada “Poesia” del suplement de cultures “Idees” del diari Regió 7. Com escriu Eudald Tomasa en el pròleg que acompanya el present volum, la idea d’aquella secció sorgí “després de constatar no només la mancança de presència del llennguatge poètic als mitjans de comunicació, sinó la necessitat que hi ha, i hi continua havent, d’establir aproximacions no especialitzades, gens erudites ni feixugues, a un llenguatge poètic sovint qualificat de difícil, críptic, impenetrable. La secció, doncs, havia de complir un objectiu bàsic: establir un pont, un diàleg, amb els textos, sense cap més pretensió que revelar-ne el sentit i facilitar-ne la lectura.” A més, però, Lluís Calderer ha aconseguit que els poemes parlin per ells mateixos i que els seus comentaris potenciïn el gaudi de la poesia. I, per altra banda, cal dir que el resultat de la seva tria “configura un panorama de la lírica de tots els temps que ben bé podria constituir la base d’una antologia universal en llengua catalana.”

Sobre Lluís Calderer

Va néixer a Manresa l’any 1944. Llicenciat en Filologia Catalana, forma part de l’equip coordinador de “Faig Cultura” i és director del grup “Faig Teatre”. És un dels responsables de la revista Faig Arts, en la qual escriu habitualment, així com a Escola catalana i El Pou de Lletres, entre d’altres. També és membre del col•lectiu interdisciplina “Quaderns de Taller”. Ha publicat els llibres de poesia Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997), de narració La Seu se’n va a córrer món (1984) i Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990), traduccions d’Ungaretti i Camus, així com els volums Introducció a la literatura (1989), De la veu a la lletra (1995) i Diàleg amb la poesia (1996). Ha estat també un dels curadors, conjuntament amb Ernest Maruny i Josep M. Massegú, de l’edició de l’Obra Lírica de Josep Junyent i Rafart.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Des de l’11-S, amb la caiguda de les Torres Bessones, el Senyor de la Terra americana va ser colpejat i atordit per un atemptat real i brutal, que va superar l’alta ficció. Immediatament, l’ira del Senyor ferit va atribuir que un eix del Mal s’abat sobre el poble nord-americà. I cal atacar l’eix –real o imaginari- emparat per la benedicció sagrada. Llenguatge teologicobíblic en ple segle XXI. L’autor d’aquestes cartes intenta aprofundir, a partir del fet de l’atemptat i de les seves repercussions, en un tema filosoficoteològic: l’origen del Mal. En aquest sentit, baralla la hipòtesi –que pot semblar blasfema- que l’origen mateix del Mal neix del fons insondable de la llibertat divina, i que de Déu va a la Humanitat, no debades l’ésser humà va ser creat a imatge i semblança de Déu. Fou creat lliure. Capaç de fer el bé i el mal. No deixa de ser extraordinàriament significatiu que tant el president Bush com Bin Laden i l’Al-Qaeda es justifiquen en nom de Déu. Però són els humans els qui en queden retratats. L’autor repassa també les actituds davant de l’Holocaust jueu per extreure’n alguna pista indicativa sobre la perversitat de Mal i s’acara sense complexos a un tema tràgic i etern que, a partir del dia de l’atemptat, amenaça d’estendre la tenebra només d’entrar al segle XXI.

Sobre Joaquim Sala

Va néixer a Centelles (Osona) l’any 1939. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 1977. I, l’any 1986, va obtenir el doctorat amb la tesi “L’astúcia de la Raó”. Amb l’obra El mite de l’expulsió del Paradís (Edicions 62, 1993), va ser guadonat, l’any 1992, amb el IV Premi d’Assaig Joaquim Xirau, que atorga l’Ateneu Barcelonès. Des de l’any 1979, exerceix de catedràtic de filosofia a l’IES Guillem de Berguedà a la ciutat de Berga. En els últims anys, els seus interessos intel•lectuals s’han decantat per temes relacionats amb la filosofia i la sociologia de la religió, i, en concret, treballa sobre el tema del Mal. S’ha distingit també com a articulista i conferenciant. En aquest sentit, cal remarcar el recent cicle de sis conferències que ha impartit sobre “Geografia i història del més enllà: cel, purgatori i infern”, el qual actualment continua revisant i ampliant per a la seva propera publicació.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb el present volum l’autor ens relata el viatge a Astúries que, l’any 1983, va fer amb la seva família. Aquest document autobiogràfic, però, supera el llibre de viatges, ja que Santiago Riera aprofita el dia a dia per comentar el que veu des d’un punt de vista crític i, alhora, reflexionar en veu alta sobre l’art, la història i la política. No es tracta, tanmateix, d’un llibre erudit sinó d’una obra planera, tal com correspon al relat d’unes vacances. El resultat final és ben clar: Riera resta tan encisat pel Principat d’Astúries que suggereix a tots el qui llegeixin aquest dietari que no s’acontentin a imaginar-se’l, sinó que convida amb vehemència a fer-hi, si més no, una escapada.

Sobre Santiago Riera

És professor d’Història de la ciència i de la tècnica a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Ciència i Tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), premi Lluís Sayé, 1985; Narcís Monturiol (1986); els estudis sobre la “Maquinista Terrestre y Marítima”, i una trilogia sobre l’essència de la ciència (Més enllà de la cultura tecnocientífica, 1994; Origen i evolució de l’Univers, 1996; i Ciència, Romanticisme i Utopia, 2001). Darrerament ha publicat una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003). També ha escrit una novel•la (La ciutat del canvi, 2001), que constitueix el primer volum d’una trilogia sobre la ciutat de Barcelona, el segon volum de la qual (La ciutat del desig) és en vies d’edició.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Catalonia infelix és un recorregut apassionant per la història de Catalunya des de la seva formació fins a l’any 1937, en què fou escrita aquesta obra. L’autor, l’hispanista anglès Edgar Allison Peers, va redactar-la a Barcelona, en plena Guerra Civil. Inicialment, el llibre anava adreçat sobretot als estrangers, especialment als britànics. Però el rigor, la neutralitat, la lucidesa i la brillantor amb què és escrit fa que sigui molt recomanable per al públic català. En definitiva, per a tot aquell que desitgi conèixer de prop la visió autoritzada d’un gran estudiós i un magnífic escriptor. I és que Peers aconsegueix, a més, elaborar una síntesi perfecta del nostre passat amb una gran claredat expositiva. Les dades fonamentals són ben a la vista al llarg d’un volum extens, dividit en dues parts, però molt ben estructurat. Gairebé vint anys després de la seva primera edició catalana, Edicions de L’Albí ha volgut recuperar un títol imprescindible que, a hores d’ara, ha adquirit un valor documental extraordinari.

Sobre Edgar Allison

Va néixer a Lighton Buzzard, Bedfordshire, l’any 1891. Catedràtic a Liverpool, l’any 1920 va fundar-hi l’Institute of Hispanic Studies i incorporà el seu departament els estudis de català, fins que l’any 1948 hi va poder crear el lectorat de català. Interessat per la figura de Ramon Llull, en va escriure una llarga biografia i en publicà un resum, Fool of love (1946). Traduí a l’anglès el Llibre d’Amic e Amat (1923, reimprès el 1945), Blanquerna (1926), Arbre de filosofia d’amor (1925), el Llibre de les bèsties (1927), així com la Vida coetània (1927). Arran de la guerra civil publicà The Spanish Tragedy (1936), Catalonia infelix (1937), Spain, the Church and the Orders (1939), The Spanish Dilemma (1940) i Spain in Eclipse (1943). Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1947). Va morir a Anglaterra l’any 1952.

Sobre Pere Ortís

Va néixer a Bellpuig l’any 1930. Va estudiar a Catalunya i a la New York University. Ha passat els trenta anys més actius de la seva vida entre Hondures i Nova York. Ha publicat, entre altres llibres, sis novel•les de tema americà: La pell de la iguana, El clam de l’asfalt, El crit del guacamai, El sol de la darrera selva, L’ombra del còndor i La petja incerta. Cal afegir-hi el recull d’històries curtes tropicals Cròniques de l’aborigen crònic i els contes novaiorquesos de La rosa de Harlem (L’Albí, 2003). Actualment viu a cavall de Catalunya i Nova York.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb un enfocament més pràctic que teòric, El progrés tecnològic es pot considerar un complement a un altre llibre de l’autor, El llarg camí de la ciència (2004), publicat en aquesta mateixa col•lecció. Ara, en lloc de pures teories o especulacions sobre determinats fets científics, aquest volum ens presenta i descriu les aplicacions d’aquells descobriments a la vida quotidiana. És el que el públic coneix com a “invents”. Des de les primeres olles de vapor, bombetes elèctriques, ulleres, bicicletes, afaitadores o paraigües, que són estris antic i sempre pràctics, prou acreditats pel seu llarguíssim ús, fins als instruments més complexos, més utilitzats i més imprescindibles en l’actualitat com l’automòbil, l’avió, el telèfon mòbil o l’ordinador personal. El lector, doncs, podrà comprendre i apreciar, gràcies al rigor i a la claredat expositiva de Josep Tomàs Cabot, l’eficàcia i la transcendència d’aquest progrés material (“tecnològic”) que ja ve de lluny i que ens impulsa, malgrat totes les amenaces, cap a una societat del futur segurament més sàvia. Pacífica i feliç que l’actual.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. També és llicenciat en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1974 a 1992, va ser professor als Cursos d’Estudis Hispànics per a estrangers de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Com a periodista es dedicà a la divulgació de la història de la ciència, especialment, entre 1982 i 1996, a través dels suplements científics de La Vanguardia. Ha col•laborat en diverses obres col•lectives com la Gran Enciclopèdia Catalana i la Historia Universal Salvat (volums corresponents als segles XIX i XX). La seva tesi doctoral tracta sobre el llenguatge de la ciència. També s’ha distingit com a novel•lista i ha publicat obres d’imaginació relacionades temàticament amb alguna activitat científica: L’inesperat arcàngel del matí (1986), L’últim experiment (1994), La cadena (2002), El joc de l’urani (2003) i la novel•la futurista 2112, apareguda també el 2003. D’altra banda, és autor del llibre biogràfic La vida y la época de Felipe II (1997) i d’altres novel•les històriques, entre les quals cal destacar Deu visites al company absent (1997), Adéu, Bakunin! (1998), Els miralls de Schubert (2001), Escamot d’afusellament (2003) i El tren de Sibèria (2005). L’any 2004, va aparèixer en aquesta mateixa col•lecció El llarg camí de la ciència. Fets i personatges decisius, que ens permet descobrir les fites més reeixides de la recerca científica. El volum que avui presentem podria ser-ne una continuació circumscrita a la ciència aplicada.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

“En aquest llibre, el viatger narrador mai no es posa per damunt del que observa. La ironia és un tret estilístic important del seu discurs narratiu i li serveix per crear el distanciament just entre el que observa i el que afirma el tòpìc, entre el que diu l’erudició i el que és la realitat de la Grècia actual... I el que és millor d’aquest excel•lent llibre és que es pot llegir com una novel•la; tan bé sap travar l’autor un fet aparentment poc extraordinari com és una estada a Atenes. No és gens aventurat posar Visita a Atenes al costat de les obres d’altres autors que han utilitzat el mateix recurs, també creant textos magnífics a partir de notes a peu de carrer o de monument... Aquest és, doncs, un llibre molt ben escrit, breu i substanciós, que reconcilia el lector amb un gènere que no sempre ha estat ben tractat. Un viatge literari molt recomanable en aquests temps de sedentarismes intel•lectuals i ideològics.” Miquel Vilardell.

Sobre Xavier Coromina

Des del 25 de febrer de 1981, que va publicar el primer article a l’aleshores anomenat El Punt diari, fins a aquesta premonitòria Visita a Atenes, l’obra de Xavier Coromina (Torelló, 1962) havia aparegut dispersa. De 1983 és la novel•la Per a qui es baten els ous (Edicions d’El Pèl), finalista del Prudenci Bertrana de l’any anterior; els contes de Còctel de fruites van aparèixer amb pseudònim al volum de 1986 dels guanyadors del premi “La Colla” i el 1991 va signar el Mètode per aprendre a accentuar bé (Editorial Empúries). La seva narrativa dinàmica, el postulat de fer literatura amb els diversos gèneres i registres de l’escriptura contemporània, ha superat les empreses editores encallades en els darrers embats del segle XX i continua, amb pretensió clàssica, a les pàgines de les que encaren el nou mil•leni. Els seus articles, reportatges i crítiques literàries han aparegut a La Vanguardia, El Món, Revista de Catalunya, Revista de Girona, Lletra de Canvi, Clot, Qüern, Llengua Nacional, El Temps, Ciutat Nord, Transversal o El 9 Esportiu, entre altres. A partir d’aquesta Visita a Atenes, a més dels textos que continua publicant a El Punt, els lectors podran seguir a Edicions de L’Albí l’interès de la seva proposta literària.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

“Enfront de l’opressió i el despotisme, la dignitat humana no pot ser objecte de pacte. No accepta condicions ni atenuants”, escriuen els prologuistes a aquesta edició i, en efecte, Josep Armengou “exigeix que siguem intolerants amb la intolerància”. Editat per primera vegada clandestinament, l’any 1977, Nacionalisme català aplega tot un seguit de textos de l’autor de Justificació de Catalunya –escrits com sempre amb un estil clar, directe, sovint implacable--, que són en origen una tria molt representativa i oportuna de les seves idees i els seus pensaments. La diferència entre Nació i Estat, el nacionalisme i la política catalana, Espanya, la llengua..., són alguns dels temes i conceptes que tracta sense embuts, els quals són avui encara, en general, d’una actualitat i d’una vigència aclaparadores. Aquesta obra –que cal saber situar en el seu temps, però que calia recuperar—és, sens dubte, un cop de puny a la injustícia i a l’immobilisme. La llibertat és el seu leit motiv principal: “un clam a la resistència, a la revolta, al combat... a l’autodeterminació constant.”

Sobre Josep Armengou

(Berga, 1910-1976)

Escriptor, músic i, durant molts anys, vicari, mestre de capella i organista de Berga. A la seva ciutat va escriure tot el gruix de la seva obra, des de les col•laboracions a la revista “Queralt” (1952-1965) fins al seu llibre màxim: Justificació de Catalunya. Com a pensador i assagista va publicar Escrits de temps incerts (1965), La llibertat de consciència i encara més coses (1965) i El silenci de Catalunya (1970). Pòstumament aparegueren Nacionalisme català. Idees i pensaments de Mn. Armengou (1977) i Homilies de Mossèn Armengou (1988). Com a historiador, va divulgar estudis sobre El santuari de la Mare de Déu de Queralt (1971), L’escut de la ciutat de Berga (1973) i La Patum de Berga, llibre de referència obligada de la festa berguedana –declarada per la UNESCO Obra Mestra del Patrimoni ral i Immaterial de la Humanitat—reeditat també per L’Albí el 1994. D’entre la seva obra inèdita, cal destacar encara la voluminosa Crònica de la ciutat de Berga en lletra menuda, en vies d’edició. Enguany que es compleix el trentè aniversari de la seva mort, ens plau de presentar, finalment normalitzada, una obra que, amb el pas del temps, ha esdevingut un document de primer ordre sobre la realitat catalana, el qual presenta unes idees que no ens poden deixar indiferents, i que ens ajuden a interpretar millor el present i a projectar-nos definitivament com a nació cap al futur.

Page 2 of 4

Notícies