PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. Des d’Els únics mots (1964) ha bastit una obra poètica d’una originalitat i un rigor indiscutibles. Ha aplegat temàticament la seva poesia en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Cal afegir-hi, encara, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002), i recordar les seves celebrades versions de Guillem de Berguedà i Ausiàs March. Cal no oblidar, tampoc, la seva variada producció en prosa, com el dietari Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996). L’any 2001 va publicar en col•laboració Goigs marians del bisbat de Solsona i, recentment, ha recollit els seus goigs i auques populars en el volum De cim en cim (2004), editat igualment per Edicions de L’Albí.

Sobre Climent Peix

Va néixer a Berga el 27 de març de 1905. Va combinar la professió i la vocació literària al llarg de la seva vida. Sastre i fill de sastre, d’ell s’ha dit que ha sabut transformar l’agulla en ploma per a brodar versos: reflex d’un món intimista, sensible i delicat. L’any 1980, a cura de Climent Forner, va publicar el llibre Poemes, amb epílegs dels seus amics i també poetes berguedans Pere Tuyet i Josep M. Claret. Des dels inicis va ser un dels redactors de la Biblioteca “Escriptors del Berguedà”, dins de la qual va publicar-se una mostra antològica de la seva obra. Es tracta del volum compartit Poesia escollida de Peix, Tuyet i Claret, en què es retrobà amb els seus amics poetes. L’any 1990, Edicions de L’Albí va publicar-li Antologia nadalenca, amb la qual s’aplegaren totes les seves nadales al costat de les escrites per Climent Forner fins aquell moment. L’”Antologia poètica (1901-1939) vol. 9 de la col•lecció “Escriptors del Berguedà”, ha estat batejada amb el títol Rumbs blaus com a homenatge al poeta Peix. L’any 1987, l’Ajuntament de Berga va concedir-li el “Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular”, en reconeixement a la seva tasca ciutadana com a home de cultura, sobretot durant la difícil postguerra i els llargs anys del franquisme. El present volum Poesia completa de Climent Peix –publicat en l’escaiença del seu norantè aniversari—aplega 126 poemes, més de la meitat dels quals eren inèdits fins ara. Va morir a la seva ciutat natal l’any 1998. L’any 2005 s’ha commemorat el centenari del seu naixement.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre Climent Forner

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, Climent Forner i Escobet (Manresa, 1927), ha aplegat en aquest únic volum tota la seva poesia revisada i seleccionada per ell mateix. Anteriorment, ha publicat un munt de llibres entre els seus originals i els d’altres autors que ha donat a conèixer. Alguns títols en vers, des del primer, Els únics mots (1964), als darrers, Amb peus lleugers com els dels cérvols (Columna, 1993) i A sou d’amor (Proa, 2002). A més, els tres volums de la pròpia obra poètica, recollida segons un ordre temàtic. Així, L’Ull de Taüll (El Mall, 1983), incorporà l’obra de caire més místic i espiritual; Liridunvau, liridonvon (L’Albí, 1989), la poesia satiricohumorística; i, finalment, Carrer Major, 20 (Columna-L’Albí,1995), els poemes més lírics i populars. Ha donat a conèixer també una selecció dels seus goigs i auques populars a De cim en cim (L’Albí, 2004), ha traduït al català modern Guillem de Berguedà i ha signat versions excel•lents d’autors antics com Ausiàs March o Ramon Llull, entre d’altres. S’ha destacat igualment com a prosista, amb títols com Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (L’Albí, 1996), entre molts d’altres. Forma part del grup de redactors de la Biblioteca Escriptors del Berguedà. Entre d’altres reconeixements, ha rebut la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’or de la ciutat de Berga i el Premi d’Actuació Cívica Jaume I. Com defensa Joan Ferrer, prologuista de Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula, “Climent Forner és un poeta fonamental i absolutament imprescindible en la literatura catalana del segle XX i d’aquest començament del segle XXI... Ningú com ell no ha estat capaç d’expressar en versos catalans una gamma tan àmplia d’experiències humanes formulades com a diàleg entre l’home, la comunitat del seu poble i el Misteri que dóna sentit a l’existència. La poesia recollida en aquest llibre és un clàssic contemporani”.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Amb Les pluges admirables, un títol altament simbòlic, Antoni Perarnau i Burgés continua manifestant-se com a poeta i com a cristià, tocant els mateixos temes de sempre, sense complexos de cap mena, però sota noves formulacions potser més viscudes i experimentades. Amb aquest nou poemari, dividit en nou parts, el poeta vol evocar –com destaca Climent Forner en el pròleg– les “presències excessives / que ens acompanyen amatents per aquests / carrers freds, ciutats de xavalla”. Per això “les presències” no se li fan esperar i desitja de compartir-les amb nosaltres.

Sobre Antoni Perarnau

(Puig-reig, 1965)

És llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988). El 1990 guanyà el 9è certamen literari “Sant Jordi” per a joves convocat per la Generalitat de Catalunya amb l’obra La ciutat i el retorn (1991). Entre d’altres premis literaris, l’any 1989 va obtenir el primer premi al certamen literari del Club d’Amics de la Unesco de Barcelona i, els anys 1991 i 1999, el primer premi de poesia del segon i desè concurs cultural “Premis Calasanç” de la ciutat de Terrassa. Per encàrrec del Cor Montserrat de Terrassa, ha vist interpretada i publicada la Cantata de la fosca i de la llum, la qual fou musicada pel mestre Baltasar Bibiloni. La seva darrera publicació és el disc compacte Tres cantates d’autors catalans contemporanis, en el qual figura la cantata anteriorment mencionada i també una altra intitulada “El cant del temps primer”, musicada pel mestre Enric Ferrer, escrita en commemoració del trenta-cinquè aniversari del Cor Montserrat. Cal esmentar l’estrena, l’abril del 2003, de l’Oratori Passió de Jesucrist, L’Etern Vivent, d’Enric Ferrer, de la qual és autor del llibret. Finalment, l’obra L’Escala major recull les lletres de totes les seves creacions destinades a ser musicades. Actualment, treballa com a professor de filosofia i ciències socials a l’Escola Tecnos de Terrassa.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Heus ací una petita galeria de berguedans il•lustres. D’entre els nombrosos personatges, estudiats per l’autor, que podrien figurar-hi, els escollits ara han estat set. Des del trobador Guillem de Berguedà fins al poeta Marià Ruiz, Climent Forner ens ofereix uns retrats literaris amb un estil molt variat, com diversos són els homenatjats. Als ja esmentats, els acompanyen el filòsof Antoni Comellas i Cluet; el gran home de lletres que fou Ramon Vinyes; l’actor i poeta Ramon Tor; l’enyorat sastre poeta del carrer Major, Climent Peix; i, també, Josep Armengou, el “capellà de Berga”, com es definia, escriptor, historiador i músic. Tots ells són autèntics “Cims d’Estela” –el títol d’aquesta muntanya, que domina la vall de la riera de Metge, no pot ser més simbòlic i significatiu--: “set prohoms de casa que, havent excel•lit en els diversos camps assenyalats, ens inviten constantment a superar-nos, a elevar-nos cel amunt, sempre més amunt, fins a l’infinit”.

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. És I se sent berguedà de tota la vida per ser fill de mare berguedana i per haver viscut a la ciutat de la Patum des dels 9 anys. Estudià al Seminari de Solsona, i d’ençà de la seva primera missa, l’any 1952, ha exercit successivament el seu ministeri a Bellpuig, Tàrrega, Castellar de N’Hug i Navàs i, en l’actualitat, a Viver i Serrateix. La seva obra poètica ha estat aplegada en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres, ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). Membre del grup de redactors de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», cal remarcar que l’any 1986 hi publicà l’Obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors, traduïda de forma molt reeixida i bella a judici de Martí de Riquer. Darrerament ha publicat una selecció dels seus goigs i auques populars a De cim en cim (2004).

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest és un llibre per als amants de la llengua, la terra i la cultura popular. El seu objectiu principal d’aquest llibre és fixar en lletra impresa les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics que regien les seves collites i les seves vides, quan l’agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals i quan tota predicció meteorològica els venia de l’observació directa del cel, de l’experiència i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d’una riquesa excepcional.

Sobre Maria Estruch

Maria Estruch i Subirana va néixer l’any 1961 a Sant Cugat del Racó (Navàs, Bages), a la masia de Ca l’Estruch, filla d’una llarga nissaga de pagesos. Trencant la tradició, estudià per mestra, ofici que exerceix per vocació des d’abans de diplomar-se en Magisteri. Posteriorment es llicencià en Filologia Catalana, cursà un postgrau d’Expressió Plàstica i es doctorà en literatura catalana amb la tesi Mil veus de Bacus: diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages (2008). Una síntesi d’aquesta tesi, enguany publicada, la va fer mereixedora del Premi Valeri Serra Boldú de Cultura Popular (2009). El 2003, publicà també Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages, després de dos anys de recerca etnolingüística per tots els pobles de la comarca, impulsada per l’historiador Albert Manent. Forma part del Grup de Viver, l’equip redactor de la Biblioteca Escriptors del Berguedà.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

En aquesta tercera edició notablement ampliada de La Patum, què és? —hereva de la primera de 1950, a cura de Jaume Huch i Guixer, impressor i fotògraf berguedà—, el lector hi trobarà, d’una banda, les lletres adaptades a la música de tots els balls i tot un seguit de notes i llegendes històriques que els complementen; i, de l’altra, una antologia de textos literaris d’una cinquantena d’autors que ens fan avinent el sentit profund i els sentiments que desperta la festa berguedana per excel•lència, reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Una miscel•lània, en definitiva, que ens ajudarà a conèixer, a comprendre i a estimar la Patum.

Sobre Jaume Huch

L’any 1986, va fundar Edicions de L’Albí i la revista de poesia Ultime. Entre d’altres papers, ha publicat la novel•la Els ulls de la Geganta Vella (2002) i els reculls de poemes Tentinejant (1998) i Patumejant (2009). “Tres generacions i tres edicions. Han passat seixanta-un anys des que Jaume Huch i Guixer va publicar La Patum, què és?, i trenta de justos des que el seu fill, Domènec Huch i Casellas, en féu la primera reedició. Avui, tres dècades més tard, és el torn del nét, Jaume Huch i Camprubí, la tercera generació de ca l’Huch dedicada al món dels llibres, la impressió i l’edició, que s’ha decidit a reeditar un llibre tan curiós com valuós.” “Durant els seixanta-un anys transcorreguts d’ençà de la primera edició d’aquest llibre, el món ha canviat molt, i la Patum, la nostra festa magna, també. D’aquell Patum íntima, reserva i familiar de mitjan segle XX, mediatitzada pel nacionalcatolicisme imperant a l’època, hem passat a la Patum participativa, massificada i universal de principis del segle XXI, reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Malgrat tots es canvis, però, en essència la Patum roman igual, inalterable.” “Els berguedans continuem vivint la Patum d’una forma especial, com un trencament en el cicle anual i com l’element regenerador de forces i anhels que ens aglutina com a comunitat.”

ALBERT RUMBO, del pròleg

LA PATUM, QUÈ ÉS?

«La Patum és una flor del nostre verger, per a la qual no passa el temps; una flor tots els anys renadiua, mai mústiga ni colltorta, una flor frescal i camperola, que té tot l’escaient de la terra.»

Antoni Sansalvador (1916)

«La Patum és el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar.»

Josep Armengou (1973)

«La Patum és el poema vivent que els berguedans celebrem cada any, des de temps immemorials, per les festes de Corpus.»

Climent Forner (1981)

PUBLISHED 21 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Liridunvau, liridonvon (Obra poètica II) comprèn tota la producció humorístico-satírica de Climent Forner, tant la inèdita com la ja publicada en anteriors reculls. Isidor Cònsul, en el seu extens i comprensiu estudi que serveix de pròleg a Liridunvau, liridonvon, parla d’«un salt qualitatiu d’enorme importància en el creixement humà i sacerdotal de Climent Forner»; de la secció Tres lletres, tres com de l’eix del volum: «les tres epístoles representen la poesia més consistent i ambiciosa de tot el recull» (la carta de l’Arcipreste de Hita, a l’amic canonge i al Rector de Vallfogona), i de la tercera part, Etcètera, com d’una trapelleria del poeta o d’un calaix de sastre. En qualsevol cas, es tracta d’una poesia en evolució temàtica i formal, marcada pel pas del temps, pels esdeveniments de l’Església a partir del Concili Vaticà II i també pel corrent literari anomenat realisme històric.

Sobre Climent Forner

Des d’Els únics mots (1964) Climent Forner ha bastit una obra poètica d’una originalitat i un rigor indiscutibles. Ric d’estils i de registres, ha aplegat temàticament la seva poesia en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Cal afegir-hi, encara, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002), i recordar les seves celebrades versions de Guillem de Berguedà i Ausiàs March. No oblidem, tampoc, la seva variada producció en prosa, com el dietari Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996). L’any 2001 va publicar en col•laboració Goigs marians del bisbat de Solsona i, recentment, ha recollit els seus goigs i auques populars en el volum De cim en cim (2004), editat igualment per Edicions de L’Albí.

PUBLISHED 21 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

El present Carrer Major, 20 –que recull tota la producció de caire lírico-popular de Climent Forner—és el tercer i últim volum de la seva obra poètica, l’edició de la qual s’encetà, seguint una línia temàtica, amb L’Ull de Taüll (1983) que va aplegar la seva poesia religiosa. Continuada per Edicions de L’Albí, la publicació de la seva obra s’enriquí amb l’aparició del llibre Liridunvau, liridonvon (1989), que donà a conèixer la poesia humorístico-satírica.

Sobre Climent Forner

Des d’Els únics mots (1964) Climent Forner ha bastit una obra poètica d’una originalitat i un rigor indiscutibles. Ric d’estils i de registres, ha aplegat temàticament la seva poesia en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Cal afegir-hi, encara, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002), i recordar les seves celebrades versions de Guillem de Berguedà i Ausiàs March. No oblidem, tampoc, la seva variada producció en prosa, com el dietari Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996). L’any 2001 va publicar en col•laboració Goigs marians del bisbat de Solsona i, recentment, ha recollit els seus goigs i auques populars en el volum De cim en cim (2004), editat igualment per Edicions de L’Albí.

PUBLISHED 21 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

L’any 2001, va publicar en col•laboració Goigs marians del bisbat de Solsona. Ara, amb el present llibre, aplega una mostra ben reeixida i representativa dels goigs que ha escrit al llarg de la seva fecunda vida poètica i sacerdotal. “Un ram d’herbes aromàtiques –en paraules del prologuista Joan Roig i Montserrat—sembrades i recollides ‘de cim en cim’, de Montalbà de Preixana a Castellar de n’Hug i a Montserrat.” Arrodoneix l’aplec un conjunt de vuit auques, una petita tria d’aquests versos irònics i festius que tan bé sap utilitzar l’autor d’Arondeta. De cim en cim és, en definitiva, un bon botó de mostra de l’obra d’aquest picapedrer de mots, del gran poeta, culte i popular alhora, que és Climent Forner.

Sobre Climent Forner

Des d’Els únics mots (1964) Climent Forner ha bastit una obra poètica d’una originalitat i un rigor indiscutibles. Ric d’estils i de registres, ha aplegat temàticament la seva poesia en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Cal afegir-hi, encara, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002), i recordar les seves celebrades versions de Guillem de Berguedà i Ausiàs March. No oblidem, tampoc, la seva variada producció en prosa, com el dietari Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996).

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb el present volum Un llarg hivern a Castellar de N’Hug, Climent Forner ha salvat de l’oblit aquells tres anys que hi va sojornar com a rector, de 1956 a 1958. El volum s’obre amb la transcripció del seu diari íntim, encetat el dia 1 de gener de 1956 i que abastà fins al mes d’octubre d’aquell mateix any. En un llarg epíleg, però, l’autor ens reporta també el record dels mesos restants d’aquest seu llarg hivern, el qual s’estroncà el setembre de 1958 quan fou nomenat rector i arxiprest de Navàs. Com reconeix en el pròleg, tot i que s’ha donat una mena de ruptura entre aquell rector de Castellar de N’Hug i l’actual rector de Viver i Serrateix, la perspectiva de quaranta anys li ha permès un distanciament que l’allibera, i, així, recuperant les tres velles llibretes d’aquella època, ha viscut una experiència literària insòlita. Ara, el lector, davant d’aquest impressionant testament espiritual, té l’oportunitat d’acollir el testimoni fidel de la vida i del temps que aquell jove sacerdot-poeta va passar amb el Puigllançada al capçal del llit. No ho dubteu: “la veritat hi és nua, en carn viva, gents fictícia o imaginada.” Heus ací un document històric i literari de primer ordre, que no us podrà deixar indiferents.

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. És I se sent berguedà de tota la vida per ser fill de mare berguedana i per haver viscut a la ciutat de la Patum des dels 9 anys. Estudià al Seminari de Solsona, i d’ençà de la seva primera missa, l’any 1952, ha exercit successivament el seu ministeri a Bellpuig, Tàrrega, Castellar de n’Hug i Navàs i, en l’actualitat, a Viver i Serrateix. La seva obra poètica ha estat aplegada en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres, ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). L’any 1996 donà a llum el llibre Un llarg hivern a Castellar de N’Hug (Diari d’un rector), publicat en aquesta mateixa col•lecció. Membre del grup de redactors de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», cal remarcar que l’any 1986 hi publicà l’Obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors, traduïda de forma molt reeixida i bella a judici de Martí de Riquer.

Page 1 of 2

Notícies