Sobre l'argument

A través de dues veus narratives paral•leles, el pintor Marc Font ens presenta dos moments concrets de la seva vida. Amb la primera veu, emmarcada l’any 1988, ens narra l’experiència de la mort de la Núria durant les festes de la Patum de Berga. Amb la segona, ens porta a mitjans dels anys setanta, a l’exili d’un internat de Vic. Així, ens reporta diversos episodis d’un temps crucial de la seva adolescència i, per extensió, de la societat catalana: la mort de Franco i l’eufòria viscuda durant els primers passos de la subsegüent i fràgil democràcia. Inspirada a partir d’uns fets reals, Els ulls de la Geganta Vella és una ficció autobiogràfica, que no deixa de ser una novel•la que incorpora instants cabdals de la pròpia història individual i col•lectiva.

Sobre Jaume Huch

Va compaginar els estudis de llengua i literatura catalanes amb els d’arts gràfiques i fotografia. Es va llicenciar en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1985) i va llegir una tesina sobre l’escriptor berguedà Ramon Vinyes. L’any 1986, va fundar les Edicions de L’Albí i la revista de poesia Ultime. Forma part del col•lectiu Faig Cultura, de Manresa, i del consell de redacció de la revista Faig Arts. Amb el pseudònim de Mitus Stampa, escriu també per al públic infantil i juvenil. Entre altres papers, ha publicat la novel.la Ming, Ping i les sirenes (1987), els reculls de poemes Tentinejant (1998) i Patumejant (2002), i diversos contes com L’elefant i la cuca de llum (Finalista del Premi Apel•les Mestres, 1999) i En Xucla Fort i la Fina Violina (2001). L’any 1999, es va traslladar a París, on va escriure Els ulls de la Geganta Vella, la novel•la que avui presentem.

Sobre l'argument

Contes d’onada i de tornada és un recull concebut amb esperances de novel•la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults. Però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l’esperit dels personatges i en l’entranya de la trama. Finalment, però no pas en importància, el llibre també narra, de manera alhora implícita i explícita, el retorn de l’autor a les essències de la literatura. O sigui, la comunicació senzilla i directa amb els lectors, de persona a persona.

Sobre Jordi Cussà

Va néixer a Berga l’any 1961. Escriptor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va irrompre amb força en el panorama de la narrativa catalana amb la novel•la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat cinc novel•les més, amb èxit de crítica i públic: La serp (2001), L'alfil sacrificat (2003), que obtingué el Premi Fiter i Rosell l’any 2002, Apocalipsis de butxaca (2004), La novel•la de les ànimes (2005), i Clara i les ombres (2007). Com a poeta, ha editat també el recull SensAles (2004). La seva darrera obra teatral estrenada és un particular homenatge, originalíssim i commovedor, al mestre Samuel Beckett: Godot vas tard (2008).

Sobre l'argument

Va néixer a Manresa l’any 1944. Llicenciat en Filologia Catalana, forma part de l’equip coordinador de “Faig Cultura” i és director del grup “Faig Teatre”. És un dels responsables de la revista Faig Arts, en la qual escriu habitualment, així com a Escola catalana i El Pou de Lletres, entre d’altres. També és membre del col•lectiu interdisciplina “Quaderns de Taller”. Ha publicat els llibres de poesia Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997), de narració La Seu se’n va a córrer món (1984) i Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990), traduccions d’Ungaretti i Camus, així com els volums Introducció a la literatura (1989), De la veu a la lletra (1995) i Diàleg amb la poesia (1996). Ha estat també un dels curadors, conjuntament amb Ernest Maruny i Josep M. Massegú, de l’edició de l’Obra Lírica de Josep Junyent i Rafart.

Sobre Lluís Calderer

Figuracions, el llibre que teniu a les mans, aplega un total de catorze relats que Lluís Calderer va escriure al llarg de vint anys, des del primer “Lluny”, fins al darrer “Waldontrak”, que tanca el volum. Cal dir, com fa avinent l’autor en una nota introductòria, que aquest conjunt de narracions no respon a una unitat prèvia de visió temàtica ni d’estructura, la qual cosa obliga el lector a situar-se davant de cada relat en la perspectiva que li és pròpia. Aquest aplec s’ha anat configurant amb la suma de tots aquells que, per una raó o altra, l’autor ha considerat que podien continuar existint per a ell i, a partir d’ara, per al possible lector. El procés de creació d’aquesta obra és simultani al de Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990), és a dir entre 1968 i 1988. Així, l’autor ha anat forjant aquestes Figuracions, on també s’amalgamen i conviuen harmònicament la realitat i el somni, la història del mite, coexistint en les tres dimensions temporals.

Sobre l'argument

Amb el títol de Fumisme, Joan Casas ha seleccionat i traduït admirablement una quarantena de relats breus d’Alphonse Allais. La seva és una mirada irònica i distant cap a un món en què són possibles totes les solucions (com contempla la patafísica), perquè, de fet, ja no queden problemes seriosos a plantejar. En l’univers narratiu d’Allais, doncs, tothom és bo, perquè tots els personatges formen part de la vida. Assassins i sants reben el mateix tractament, sempre desproveït de dramatisme i, per tant, divertit. El primer que sorprèn en un relat d’Allais és com una simple afirmació contrària al sentit comú pren aspectes de credibilitat gràcies al seu mestratge narratiu. Podem saber que és un disbarat, però ens queden el dubte i el desig. El dubte de si allò podria ser realment així, i el desig que certament ho sigui. Si en un relat de Kafka sentim un cert alliberament per no viure en aquest món, en un d’Allais estem encantats de pertànyer-hi. Amb un estil concís, sintètic, minimalista, tots els seus relats ens ofereixen una cosa diferent. El fet quotidià més intranscendent pot adquirir una dimensió imprevisible i sorprenent en la imaginació d’aquest gran escriptor.

Sobre Alphonse Allais

Escriptor i periodista francès (1854-1905). Als 25 anys, va publicar el primer article teòric sobre el “Fumisme” i, més tard, el llibre La nuit blanche d’un hussard rouge (1887). Quan el 1896 apareix Ubú Rei, de Jarry, és rebuda amb admiració per Allais, que és considerat de fet un precursor de la patafísica, aquella “ciència” paròdica dedicada “a l'estudi de les solucions imaginàries i de les lleis que regulen les excepcions”. Actualment, a França, l’obra d’Allais continua gaudint d’una gran popularitat, és reconeguda i estudiada. I cal dir que tots els qui, com ell, es troben en els orígens de l’avantguarda, així com el moviment de la New Theory, tan d’actualitat, han reivindicat el seu geni.

Sobre l'argument

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra ex-haustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya». La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor... i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.

Sobre l'argument

Aquest llibre aplega un conjunt de proses en general breus d’un autor dedicat gairebé exclusivament a la poesia. Amb un to eminentment líric, que l’acosta al món del poema en prosa, però sense identificar-s’hi del tot, aquest llibre recull tota una sèrie d’aspectes que la poesia de Carles Camps Mundó acostuma a rebutjar en benefici d’una voluntat d’abstracció extrema. En els seus poemes, d’arrel filosòfica, els trets biogràfics, la descripció de la naturalesa o les referències culturals, només hi són d’una manera implícita, com a necessitat expressiva de fons que no aflora gaire sovint a la superfície del text. Per contra, en les proses de Com els colors a la nit, tot aquest món contingut en els poemes, però gairebé mai patent en la formalització, es fa explícit i conforma els fragments d’una possible biografia, fonamentalment intel•lectual, d’un personatge que no coincideix necessàriament amb l’autor. Aquestes proses, sempre atentes als sentiments, als detalls, a les observacions i les referències concretes, serien, doncs, el revers necessari d’una experiència lírica bàsicament conceptual.

Sobre Carles Camps

(Cervelló, 1948). Després d’unes primeres provatures poètiques juvenils, a partir de finals de la dècada dels 60 i començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. El 1972 mostra la seva obra en aquest camp en una exposició a la Sala Gaspar de Barcelona. El 1974 publica a Llibres del Mall La nuu. Contes de l’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. Ja plenament dedicat a la pràctica de la poesia discursiva, ha publicat L’Absent (1989), Lliçó de Tenebres (1996), Dies de nit (1999), Llibre de les al•lusions (2004) i Un moviment quiet (2004). El 2005 ha rebut el VIII Premi de Poesia Parc Taulí pel llibre El contorn de l’ombra.

Sobre l'argument

Una història inoblidable d’amor i de pèrdua en el Vietnam de la postguerra. Una novel•la que hipnotitza sobre un triangle d’amor tràgic entre tres personatges el destí dels quals ha estat lligat inextricablement per la guerra: la Mien, que viu feliç amb en Hoan i amb el fill que han tingut, fa temps que ha oblidat en Bon, el seu primer marit, un soldat a qui tothom dóna per mort. Però quan, al cap de catorze anys, ell torna al poble, la Mien es veu sotmesa a una llei no escrita que afavoreix els herois de guerra i es veu obligada a reprendre, lluny de la seva família, una vida que no desitja al costat d’un home que no estima. En Hoan, mentrestant, intentarà afrontar la nova situació i retenir com sigui la Mien al seu costat. Tota la sensualitat i l’exotisme del sud-est asiàtic en una novel•la plena d’olors, sabors i sentiments que ja ha captivat milers de lectors. “Duong Thu Huong porta la literatura a la seva màxima expressió. Ens submergeix en el cor de la carn i de l’ànima, en tenebres travessades per llampecs de llum. Una obra mestra? Sí.” (Le Figaro)

Sobre Duong Thu

Va néixer a Thai Binh (Vietnam), el 1947. Durant la seva joventut, amb només 20 anys, va ser enviada al front en plena guerra del Vietnam com a líder d’una Brigada de les Joventuts Comunistes i fou una dels tres únics supervivents dels quaranta voluntaris del grup. Més tard, s’implicaria activament en la defensa dels drets humans i en la lluita per a la democràcia i el canvi de règim polític, la qual cosa va suposar-li l’expulsió del Partit Comunista, l’any 1990, abans de ser arrestada i empresonada sense judici, i titllada d’autora dissident. Des de llavors, i fins va ben poc, se li va impedir sortir del seu país, on ha viscut en un exili interior fins al 2005. Actualment viu a París. La seva obra, per fi, malgrat que avui encara continua prohibida al Vietnam, s’ha projectat arreu del món fins al punt d’esdevenir una de les veus asiàtiques més destacades, controvertides i populars. Huong ha rebut nombroses distincions i un ampli reconeixement de la crítica internacional. Les seves novel•les han merescut elogis i qualificatius incontestables, tant per la seva força i profunditat com per la seva originalitat. “Extraordinàriament i profundament tràgiques” (Boston Sunday Globe), “sorprenentment poderoses” (Los Angeles Times), “clarament originals” (San Francisco Chronicle)... Ha publicat, entre d’atres, Beyond Illusions (1987), Paradise of the Blind (1988), Novel without a Name (1991) i Memories of a pure Spring (2000). Terra de ningú, considerada una obra mestra a França, on ha venut en poc temps més de 30.000 exemplars, ja ha estat traduïda a nombrosos idiomes.

Sobre l'argument

El mes de juliol de l’any 1936, en començar la guerra civil, dos capellans, un vell i l’altre jove, perseguits pels anarcosindicalistes, s’amaguen al domicili d’una noia que fa de portera a l’Eixample barceloní i que viu amb un fill de nou anys escoturit i murri. Amb la narració lineal dels fets d’aquells dies van alternant-se episodis antics, evocats per un dels protagonistes, segons una seqüència temporal invertida. Primer, els records més recents. Després, els més allunyats. Aquesta novel•la pot ser considerada la tercera i última part d’una trilogia sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya, des de l’any 1909 al 1936; trilogia composta per Giravolt dels dies (1986), Deu visites al company absent (1997) i l’actual que tanca el cicle.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar la carrera de Medicina de 1948 a 1957 i més endavant es va graduar en Periodisme amb el número 1 de la seva promoció (Barcelona, 1972). És també llicenciat en Història Contemporània (Barcelona, 1974) i doctor en Filologia Hispànica (Barcelona, 1981). Ha estat professor d’Història d’Espanya, durant vint anys, als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona, i director de la revista «Historia y Vida». Dedicat especialment a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i té publicades algunes novel•les en castellà (El piquete, La reducción, etc.). En la seva pròpia llengua, molts contes esparsos i els llibres Bona nit, senyor hoste! (1985), L’inesperat arcàngel del matí (1986), Giravolt dels dies (1986), L’últim experiment (1994) i Deu visites al company absent (Columna-L’Albí, 1997).

Sobre l'argument

L’autor d’aquesta obra, Josep Tomàs Cabot, s’ha inspirat en un fet de la Primer Guerra Carlina: la decisió del general Zumalacárregui de castigar amb un judici sumari i una inapel•lable sentència de mort la covardia i el fracàs d’una companyia carlista en una acció militar decisiva. Això permet al novel•lista descriure, amb l’ofici que el caracteritza, la tensa situació en què es troben els integrants de l’escamot d’afusellament durant les hores que precedeixen a l’execució. Tant els botxins com el reu han estat escollits mitjançant un sorteig fet dins de la mateixa companyia: són companys i comparteixen records comuns. Aquesta circumstància posa encara més interès i dramatisme tant al ràpid desenvolupament de la història –una sola nit- com a la seva inesperada culminació.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i, més endavant, es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Contemporània i doctor en Filologia Hispànica. Ha estat professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona, i director de la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i s’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí, que va ser finalista del Premi Ramon Llull; Giravolt dels dies, que encetà una important trilogia sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya, formada a més per Deu visites al company absent i Adéu, Bakunin!; sense oblidar títols com L’últim experiment, Els miralls de Schubert, El joc de l’urani, La cadena i, més recentment, 2112 –aquests dos últims publicats en aquesta mateixa col•lecció.

Sobre l'argument

Què hi fan un pagès a punt de jubilar-se, una carnissera amargada, el fill cràpula d’un empresari de la construcció, l’assistenta del mossèn amb el seu gosset, un immigrant il•legal i un ionqui amb una escopeta de canons retallats en una oficina bancària de Vilanova del Tossal a les vuit del matí? Això, el mateix dia que el president de la Generalitat ha d’inaugurar un pavelló poliesportiu al poble i que el Barça i el Madrid han de jugar la final de Champions al Santiago Bernabéu. Tothom a terra! és una novel•la coral, plena de situacions hilarants i personatges singulars. Llorenç Capdevila torna al microcosmos de Vilanova del Tossal, un poble ubicat en el “salvatge oest” de Catalunya, on els pagesos conviuen amb els especuladors i on, com a tot arreu, qui més qui menys té algun secret per amagar.

Sobre Llorenç Capdevila

És llicenciat en Filologia Catalana, viu a Manresa i treballa com a professor de secundària a l’Institut d’Auro, de Santpedor. Després de Racó de món (Premi Vila d’Ascó, 1999), una sàtira sobre l’ecologisme, l’especulació i la política, ha publicat diverses novel•les de rerefons històric, com El color del crepuscle (Premi Leandre Colomer, 2001), O rei o res! (2003), Ànima de llop (Premi El Lector de l’Odissea, 2004), Serrallonga, l’últim bandoler (2006), la novel•la juvenil El secret del bandoler (Premi Gran Angular, 2007) i la novel•la basada en la sèrie de Televisió de Catalunya Els diaris de Pascal (2008). Amb Sota la pell (2010), va fer un gir per retornar a l’actualitat, cosa que es confirma ara amb Tothom a terra!, on recupera els escenaris del seu primer llibre. Col•labora com a columnista al diari Regió 7, a la revista El Pou de la Gallina i al suplement dominical Lectura, del diari Segre.

Sobre l'argument

Malgrat l’oposició familiar i en rebel•lia permanent contra els prejudicis masclistes de la societat, una noia egípcia decideix estudiar medicina esdevenint l’única dona del seu curs. Les ensopegades amb la resta d’estudiants –així com amb els cossos masculins i femenins a la sala d’autòpsies—reforça la recerca de la seva identitat. Tot i l’educació rebuda per part de la seva mare, s’adona que els homes no són déus, que la ciència no ho pot explicar tot i que no es pot resignar a viure una vida purament d’esperit. Després d’un breu i desafortunat matrimoni, s’aboca a la feina i esdevé una doctora de reconegut prestigi, però al mateix temps esdevé més conscient de la injustícia i la hipocresia de la societat. Fins que acabarà trobant el camí de la realització personal no en l’aïllament sinó a través de la relació amb els altres. Aquesta novel•la ha contribuït al reconeixement internacional de Nawal El Saadawi com a una escriptora de gran força i convicció, profundament compromesa en la defensa dels drets de la dona àrab.

Sobre Nawal El Saadawi

Després dels seus estudis de psiquiatria a El Caire, va exercir la medicina en diverses ciutats i zones rurals del seu país. El 1966, va ser nomenada directora general d’educació sanitària pública d’Egipte. Però el seu llibre Woman and Sex, publicat el 1969, denunciava obertament tots un seguit de temes considerats tabú. La revista Health Magazine, de la qual era directora editorial va ser clausurada i els seus llibres censurats, i finalment, el 1972, va ser destituïda del seu càrrec pel govern egipci. L’any 1982, va fundar l’Associació en Solidaritat amb la Dona Àrab –que va ser prohibida el 1991--, i va ser també cofundadora de l’Associació Àrab per als Drets Humans. Ha rebut nombrosos premis literaris i reconeixements internacionals, d’entre els quals el XV Premi Internacional Catalunya, l’any 2003, “per haver contribuït al desenvolupament dels valors culturals, científics o humans d’arreu del món”. El 2004, va rebre també el Premi Nord-Sud del Consell d’Europa. Bona part de la seva obra, tant les novel•les com els seus assaigs sobre la dona i el món àrab, ha estat traduïdes a més de 30 idiomes. Nawal El Saadawi és, sens dubte, una de les grans protagonistes de la política, la literatura i la medicina de l’Egipte contemporani.

Sobre l'argument

Llorenç Puig ens brinda un recull contes eròtics que poden sorprendre més d’un, tant per la seva temàtica com per la manera brillant amb què l’encara. Partint de base que el sexe és un aspecte crucial, fonamental, de les nostres vides, l’autor parteix de la citació de Montaigne que diu: “El sexe és una cosa tan seriosa, que el més seriós que podem fer és riure’ns-en.” Un recull, doncs, de quinze relats molt ben escrits, en què no és exempt el sentit de l’humor.

Sobre Llorenç Puig

Va néixer a Terrasa l’any 1940. Llicenciat en Ciències Químiques, s’ha dedicat a l’ensenyament tant en l’etapa de secundària com en la universitària (UPC). És autor del llibre de narrativa Passeig de nit. Contes d’enyor i d’oblit (Premi Salvador Espriu 1988) i ha publicat nombroses obres per al públic infantil i juvenil, entre les quals, Si una nit un estel... (1992) i Set contes de l’any de la picor, que va obtenir el Premi Lola Anglada l’any 2004. Ha publicat, també, L’instant i la mirada, una selecció d’articles publicats al Diari de Terrasa, un recull dels quals va ser mereixedor del premi Jaume Ardèvol de periodisme (1997). Dins del vessant científic, és coautor de diverses obres de text i, en el camp de la divulgació literària de temes científics, ha publicat, en col•laboració amb d’altres escriptors, els llibres Contes d’estrelles (2008) i Astrònoms oblidats (2009), ambdós traduïts a diversos idiomes, així com la novel•la El robí robat (2006).

Sobre l'argument

Els vuit contes de Maupassant, que el lector té a les mans, excel•lentment seleccionats i traduïts per Lluís Calderer, han estat tots ells font d’inspiració o objecte de versions cinematogràfiques. D’una banda, doncs, aquest volum posa a l’abast dels cinèfils interessats per les relacions entre les arts uns textos assequibles, si els mou l’enriquidora curiositat de fer un exercici comparatiu entre l’obra escrita i la seva plasmació a la pantalla. De l’altra, ofereix a tots els lectors una mostra ben representativa de l’excel•lència de Maupassant com a narrador. El llibre –ordenat d’acord amb l’estudi de Calderer “Maupassat i el cinema”, incorporat en apèndix--, s’obre amb el relat “Bola de greix” –la base argumental del qual i el tractament psicològic dels personatges inspirà, en bona part, John Ford per a la realització de La diligència--, i es clou amb el conte “A l’espona del llit”, que va donar peu al film de Luchino Visconti Il lavoro, i ara dóna títol al recull.

Sobre Guy de Maupassant

Va néixer a Miromesnil (Normandia) l’any 1850. Considerat un seguidor de Flaubert i Turgenev, pel que fa a la tècnica narrativa, aconseguí el seu primer èxit amb Boule de suif (1880), obra inclosa en el present volum, a partir de la qual va ser reconegut com un mestre i esdevingué un dels escriptors francesos més llegits del seu temps. És un dels noms cabdals en la creació del conte modern, al costat de Txèkhov, Gógol i Poe, entre d’altres, i igualment de la novel•la curta. Va publicar Contes de la bécasse (1883), Contes du jour et de la nuit (1885) i Le horla (1887). Pel que fa a les novel•les, cal destacar Une vie (1883), Bel-Ami (1885), Mont-Oriol (1887) i Pierre et Jean (1888). Conreà també el teatre, essent La paix du ménage la seva obra més cèlebre en aquest gènere. Paral•lelament a la seva intensa activitat literària, portà una vida frenètica, sovint a mig camí entre l’al•lucinació i la clarividència. Va morir a París l’any 1893.

Sobre l'argument

Temps de verd, temps de madur aplega una trentena d’històries entrelligades que poden llegir-se com una novel•la, el protagonista de la qual és un poble de secà: Platerrós del Miracle. Els personatges que hi viuen o hi transiten, els pobres o els terratinents, el metge o el capellà, la mestra o l’alcaldessa, entre molts d’altres, i els esdeveniments que hi tenen lloc, podrien situar-se a qualsevol poble de la Catalunya interior. Però ells són, és clar, platerrencs, no de cap altre lloc. I, per tant, no cal que lector els busqui al seu voltant. Com es diu en el primer capítol del llibre, els habitants de Platerrós del Miracle són la seva riquesa, la seva gràcia i el seu patrimoni. Qui llegeixi el llibre ho comprendrà.

Sobre Marila Pons

Es considera una escriptora vocacional des dels set anys. Va fer estudis de comerç i la carrera de piano. Estudià Teologia a la Facultat de Sant Pacià de Barcelona. Ha obtinguts diversos premis literaris, entre els quals cal destacar el XL Premi Recull de Narració “Joaquim Ruyra” 2004 per l’obra Històries de fum, editada l’any 2005. Temps de verd, temps de madur és el segon llibre que publica.

Sobre l'argument

Escrita en forma de diari, aquesta novel•la presenta el dia a dia d’un mestre d’obres que, al segle XII, edifica a la Provença l’abadia de Lo Toronet, una obra mestra de l’arquitectura cistercenca. És així com podem endinsar-nos en les interioritats del procés de construcció i en el món d’aquest monjo, que haurà de fer front a la feblesa dels homes i a les contrarietats que van sorgint al compàs de la durada de les obres i arran dels problemes tècnics i financers, però també dels doctrinaris propis de la vida monàstica i de la disciplina de l’Ordre. Una aventura exemplar i fascinant, que és en definitiva un homenatge commovedor a l’ofici d’arquitecte.

Sobre Fernand Pouillon

Arquitecte, urbanista, escriptor i editor. Va néixer a Cancon, municipi del departament francès d’Òlt i Garona, a la regió d’Aquitània, l’any 1912, on el seu pare, contractista d’obres públiques, va construir el ferrocarril. Aviat, però, van retornar a Marsella, bressol de la família. Va ser a la Provença on va establir les bases de la seva experiència i reputació com a arquitecte. L’any 1934, va construir el seu primer edifici d’habitatges a Ais de Provença. Va ser deixeble d’Eugène Beaudouin i assistent d’Auguste Perret. Al cap de més de cinquanta anys de professió, va projectar i executar més de dos milions de metres quadrats de construccions diverses, tant a França, com a Algèria i a l’Iran. Les seves pràctiques professionals, però, van arribar a contrariar molt el món de la construcció, ja que al llarg de la seva carrera va estar obert a totes les tècniques i solucions formals necessàries per dur a terme els seus objectius, aconseguir un cost econòmic que facilités l’accés a l’habitatge i resoldre arquitectònicament els seus propis sentiments. Per tot això, va arribar a patir greus acusacions i a ser perseguit judicialment, fins al punt que, l’any 1961, va arribar a ser detingut i expulsat del Conseil National de l’Ordre des Architectes. Va ser durant el període de la seva reclusió quan va escriure Les pierres sauvages i Mémoires d’un architecte. A partir de l’any 1964, va reemprendre intensament una gran activitat professional a Algèria. L’any 1984, de retorn a França, va ser reconegut com a oficial de la Legió d’Honor i readmès a l’Ordre dels Arquitectes. Va morir el 24 de juliol de 1986 a Belcastel, a l’Avairon, al castell que ell havia restaurat.

Sobre l'argument

Som al sanatori antituberculós de Puig d’Olena a les darreries de l’any 1942. Davant la proximitat de la mort d’en Màrius, un jove poeta republicà, els seus amics més íntims evoquen vivències i episodis, llums i ombres d’un passat en què les adversitats personals i col•lectives condicionen la vida diària del sanatori i els seus malalts. Si bé el personatge d’en Màrius és inspirat en Màrius Torres, aquesta novel•la no pretén ser un relat biogràfic o hagiogràfic del poeta lleidatà, sinó una ficció lírica on es barregen fets i personatges reals i imaginaris, la vida dels quals transcorre com una successió de rius paral•lels sense possibilitat de convergir en una sola i harmònica existència. En definitiva, Rius paral•lels és un cant a la vida, l’amor, l’amistat, l’esperança i el poder vivificador de l’art, malgrat els contratemps individuals i socials de la malaltia i la guerra, que semblen voler-ho contaminar tot.

Sobre Jordi Estrada

És llicenciat en filologia catalana i italiana. Exerceix de professor de català a l'IES Guillem Catà de Manresa i d'italià a l'EOI. És columnista del diari Regió 7 i redactor de la revista El Pou de la Gallina. Ha publicat traduccions de Cesare Pavese, P.V. Tondelli i Luigi Pirandello.

Sobre l'argument

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra ex-haustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya». La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor... i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.

Sobre l'argument

Un nou panorama polític: la III República. Un assassinat a l’ambaixada de Catalunya a Madrid. I tota una trama sovint rocambolesca, que posa de manifest l’absurditat del comportament humà dins un context sorprenent de política-ficció. Perruca de senglar és, sobretot, un divertimento de lectura àgil i amena, però al mateix temps incorpora una certa crítica, àcida i corrosova, d’alguns aspectes socials i polítics, que tal vegada queden tan sols suavitzats pel to còmic general de la novel•la.

Sobre Montse Subirana

Nascuda a La Pobla de Lillet (Berguedà). El 1989 se’n va anar a Barcelona a cursar la Diplomatura de Turisme i el 1992 va començar a treballar de guia per Europa. Va tornar al Berguedà, el 1998, per assumir la gerència del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes. El 2000 va ser beneficiària d’una beca d’investigació de mercats, d’accions de promoció i comercialització turística de Turisme de Catalunya a Madrid, on va viure un any. Els dos anys següents ho féu de forma intermitent a cavall de diverses ciutats d’Espanya com a responsable local de Turisme a la campanya Catalunya, tierra de acogida. Des de fa un parell d’anys continua al departament de promoció de Turisme de Catalunya a Barcelona, on actualment compagina la feina amb el pràcticum de la Llicenciatura de Psicologia al CREDAC Pere Barnils. La primera versió de Perruca de senglar va quedar finalista del premi Recull de l’any 2002.

Sobre l'argument

En aquesta novel•la, publicada per primera vegada el 1919 amb el títol Si gira... (Rodem...) i reeditada el 1919 com a Quaderni di Serafino Gubbio, operatore, el protagonista-narrador, operador cinematogràfic de professió, observa i anota en un quadern el comportament dels “personatges” que l’envolten, els quals, més enllà d’una innocència aparent, revelen la part més fosca de la seva personalitat, dominada per l’egoisme, la passió i la gelosia. Per a Serafino Gubbio, l’únic objectiu de l’home és, tant en la vida com en el cinema, “enganyar els altres fabricant les ficcions més estúpides”.

Sobre Luigi Pirandello

Sicilià d’origen, va néixer l’any 1867 a Villaseta de Càvusu, l’actual Xaos, considerat un suburbi d’Agrigent. Juntament amb Italo Svevo, constitueix el punt de partença de la literatura italiana moderna. Més conegut com a dramaturg, Pirandello va conrear també altres gèneres, com la novel•la i la narrativa breu. Entre les seves obres, destaquen les novel•les L’exclosa (1894), El difunt Mattia Pascal (1904), i la que avui presentem, Atenció, rodem! (1916); les narracions recollides a Contes per a un any (1922); els drames L’home, la bèstia i la virtut (1919), Sis personatges en cerca d’autor (1921), Els gegants de la muntanya (1937), i l’assaig L’Umorismo (L’humorisme), editat el 1908. La majoria de les seves obres ha estat traduïda al català. El 1934, li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura. Va morir a Roma l’any 1936.

Sobre l'argument

El personatge central d’aquesta obra, Gabriel Gale, és un poeta excèntric que considera que la bogeria forma part de la condició humana. Parteix d’aquesta premissa per a resoldre o prevenir certs crims comesos per llunàtics, amb tècniques deductives que sorprenen el lector per l’originalitat des seus plantejaments policials, i també pel seu peculiar sentit de l’humor. Així és com posa a prova la seva capacitat per a captar la importància de detalls que romanen ocults als ulls dels altres. En aquesta novel•la, concebuda com una successió de relats que s’entrellacen, Chesterton il•lustra de manera insòlita com la bogeria i l’enteniment poden ser simplement un punt de vista... En alguns passatges, l’autor hi fa referències evidents i crítiques corrosives a polítics i intel•lectuals del seu temps, contraposant la bogeria clarivident i genial del poeta al suposat seny de personatges públics, que tot sovint es confonen amb l’estupidesa. Per la seva originalitat i per explorar els límits del gènere, aquesta és una obra de difícil classificació, perquè l’autor –el “príncep de les paradoxes”, tal com se l’ha anomenat– va conrear la seva obra al marge de modes, ideologies o prejudicis estètics.

Sobre G. K. Chesterton

Gilbert Keith Chesterton (Londres, 1874 – Beaconsfield, 1936) fou sobretot un narrador, assagista i periodista prolífic, i un home apassionat i polèmic. La seva primera novel•la, The Napoleon of Notting Hill, es va publicar l’any 1904. La intel•ligència i l'humor d'aquest escriptor brillant, admirat arreu del món, queden reflectits a totes les seves obres, entre les quals cal destacar L'home que fou dijous, potser la més reconeguda de les seves novel•les, i La innocència del pare Brown, que va obtenir una gran popularitat. Segons Borges, l’estil de Chesterton, basat en la paradoxa i en la paràbola o relat simbòlic, l’acosta a un altre gran autor contemporani seu: Franz Kafka. I Ramon Vinyes, en ressenyar aquesta, va escriure: “Chesterton és un escriptor paradoxal immens, un jugador literari extraordinari”.

CATEGORY

Sobre l'argument

Què és una ene/amiga? No la busquis! La trobaràs, les trobaràs. Tres dones de personalitat ben distinta, es retroben, al cap dels anys, i decideixen dur a terme una desinhibidora, però sincera, teràpia de grup, que les convertirà en protagonistes d’un procés d’alliberament personal. Per acabar-ho d’adobar, hi deixaran participar d’altres ànimes femenines, que també en tinguin necessitat. Qui sap si, en aquest ventall de retrats, hi podràs reconèixer alguna ene/amiga. Ben segur que, sense saber-ho, tu també has practicat sovint l’ene/amistat. Descobreix-ho!

Sobre Mad Griff

És el pseudònim que M. Dolors Guàrdia i Rúbies utilitza, per primera vegada, com a narradora. Va néixer a Balaguer (La Noguera). És llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i va treballar com a professora de secundària a l’IES Pius Font i Quer, de Manresa. Actualment viu a Solsona, on ha compaginat la feina de professora a l’IES Francesc Ribalta amb la literatura. Ha escrit diverses obres de narrativa i teatre, d’entre les quals ha publicat Qui en té la culpa (2001), Crónicas de este mundo (2002) i Cacics i menestrals (2005).

Sobre l'argument

Si amb la novel•la Yousra, Montserrat Vilarmau ens convidava a seguir els primers passos d’una jove de cultura islàmica recentment arribada a Catalunya, amb Vindrà la Fàtima –que n’és la continuació--, ens planteja, entre d’altres, temes punyents com el retrobament en el país d’acollida, la força de determinats valors morals i el drama que envolta el tràfic de pasteres. Una vegada més, aquesta novel•la és fruit del contacte diari amb famílies que arriben de l’estranger: un col•lectiu amb una realitat sovint colpidora, que l’autora ha sabut copsar i transmetre de nou fidelment i amb emoció. Com serà el futur dels descendents d’aquells que van deixar el seu país d’origen fa uns anys, la generació formada pels seus fills, nascuts ja al nostre país, on possiblement arrelaran? Com valoraran el fet que un dia la seva mare deixés a casa el seu hijab per sortir a buscar feina, o que el seu pare es veiés obligat a aprendre, per poder dur el menjar a taula, una llengua que li era estranya? Es quedaran aquí, formant part de la nostra població, o bé el batec llunyà de la terra dels seus pares els insistirà a retrobar-se amb les seves arrels?

Sobre Montserrat Vilarmau

Va néixer i viu a Manresa (Bages). És mestra de professió i treballa en l’Etapa Infantil. L’any 1991, participà en la confecció i presentació del llibre Miscel•lània en homenatge a l’Àngel Servet i Martí, filòleg manresà. Amb l’obra Yousra (Columna, 2000), va ser finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana. Fou seleccionada entre els autors finalistes del certamen literari Les Millors Pàgines, de l’any 2001. L’any 2002, va publicar la novel•la Mai per ordinador (S.C. Edicions). Col•labora assíduament en clubs de lectura i participa en altres activitats relacionades amb el món de la immigració o la diversitat cultural.

Sobre l'argument

L’acció d’aquesta novel•la discorre dintre les afraus més esquerpes i els cims andins més elevats en cerca de l’arrel profunda de la droga. Soledats i naturalesa salvatges, fora de l’abast de l’home, on plana l’ombra del còndor, únic rei i senyor del panorama. Els personatges es debaten amb les seves passions i amb l’aspror del paisatge, es gaudeixen de la seva magnanimitat i s’enfonsen en la corrupció i el crim, rere la seva suggestió goluda i implacable. Drama d’ambicions i d’intrigues, d’amors i odis... L’ombra del còndor narra el drama dels que estimen la fortuna i no senten compassió pel desastre de la humanitat, els quals tracten d’arrossegar els de bona voluntat que voldrien veure encomanats de la seva mateixa febre de poder i riquesa, envescats amb l’hàbit mesell del crim i l’extermini... però, qui articula, en definitiva, l’entramat del tràfic de drogues?

Sobre Pere Ortís

Va néixer a Bellpuig l’any 1930. Va estudiar a Catalunya i a la New York University. Ha passat els trenta anys més actius de la seva vida entre Hondures i Nova York. Ha publicat, entre molts altres llibres, sis novel•les de tema americà, La pell de la iguana, El clam de l’asfalt, El crit del guacamai, El sol de la darrera selva, L’ombra del còndor i La petja incerta. Cal afegir-hi, encara, el recull d’històries curtes tropicals Cròniques de l’aborigen crònic, i dues novel•les que tenen per escenari el seu poble natal, El pentagrama foll i Lo cop de falç. D’altra banda, és autor del llibre de llengua On va el català? i de la traducció catalana de Catalonia Infelix. Actualment, Pere Ortís viu a cavall de Catalunya i Nova York.

Sobre l'argument

L’acció d’aquesta obra, situada en un futur molt proper (any 2010), transcorre en una illa real de Pacífic, no gaire lluny de les costes de Xile. Habitada fa uns tres-cents anys pel nàufrag solitari que va inspirar a Dafoe la mítica figura de Robinson Crusoe, aquesta illa s’ha convertit recentment, segons la novel•la, en un gran centre turístic internacional, on passen els caps de setmana viatgers rics i desocupats de tot el món, ara seduïts no solament per l’escenari imprevist i sorprenent, sinó també per l’estranya personalitat de l’actor teatral i organitzador dels weekends, que mou tots els fils de la farsa i dóna a conèixer la història secreta de Robinson. Dotzenes de persones de tot el món en un espai reduït i durant un curt període de temps podrien constituir com un microcosmos simbòlic on comença a prendre forma la civilització neocapitalista del segle XXI.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1974 a 1992, va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i, recentment, ha recopilat part dels seus treballs en els volums El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006). S’ha distingit igualment com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Amb Giravolt dels dies (1986), encetà una important trilogia –sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya– formada a més per Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin! (1998). Entre altres obres, ha publicat també L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), 2112 (2003), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004) i El tren de Sibèria (2005).

Sobre l'argument

Durant una època de la seva vida, la protagonista d’aquesta història –“la senyora del tretze”—va saber per experiència pròpia què volia dir viure al cor de la Barcelona vella. Ara, anys després, ha volgut compartir amb els lectors les aventures i les emocions que llavors van sotraguejar-la en abocar-la a una realitat sovint colpidora, però plena de la humanitat radiant –en contraposició a la foscor dels carrers—dels personatges amb qui va conviure. Com una barreja d’olors, no sempre agradables, ens arriben uns episodis emmarcats en un barri pobre d’una Barcelona real, que no ens és tan llunyana com es podria pensar. Els estendards d’uns valors essencials –la solidaritat i l’amistat—són l’eix i el moto de cada capítol, que esdevenen banderes de llum esteses als antics balcons d’aquells carrers estrets.

Sobre Mercè Mus

Va néixer a Barcelona el 4 d’octubre de 1937. Ha treballat durant vint-i-cinc anys a la Universitat de Barcelona. Entre moltes altres coses, a més de ser una lectora empedreïda i d’haver escrit poesia, relats i diaris de viatges, ha dirigit una galeria d’art i un taller d’escultura i restauració. Actualment, viu a a La Pobla de Lillet (Berguedà). Aquest és el seu primer llibre.

Sobre l'argument

Aquesta obra és, sens dubte, una de les millors obres de Josep Tomàs Cabot. L’autor ens acara, al llarg de set episodis ordenats cronològicament, a tot un seguit de moments clau de la gran aventura humana condicionada per aquella Voluntat col•lectiva que, segons Schopenhauer, ho arrossega tot com una cadena inexorable al llarg de la Història. Un pròleg i un epíleg complementaris encerclen uns relats despullats i sinòptics, que van des de l’inici de la humanitat fins al trencament d’una de les innombrables línies genètiques que configuren el quadre de l’evolució biològica. Una obra profunda i apassionant, en definitiva, que no us deixarà indiferents.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i, més endavant, es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Contemporània i doctor en Filologia Hispànica. Ha estat professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona i director de la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i el 2005 va publicar el volum El llarg camí de la ciència (Fets i personatges decisius). Posteriorment, també, ha donat a conèixer una altra obra complementària dedicada a la ciència aplicada amb el títol El progrés tecnològic. Notícia de petits i grans invents (2006). Sobretot, però, s’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Entre altres títols, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; Giravolt dels dies (1986), que encetà una importat trilogia sobre alguns aspectes de la història social de la Catalunya contemporània, formada a més per Deu visites al company absent (21997) i Adéu, Bakunin! (1998); i, encara, altres novel•les com L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), El joc de l’urani (2003), 2112 (2003), Escamot d’afusellament (2004) i El tren de Sibèria (2005).

Sobre l'argument

Ànima de frontera és un cant a la vida, a la seva bellesa, malgrat tots els entrebancs, i a les potencialitats que l’ésser humà amaga dintre seu. Un procés d’autodestrucció i de redreçament és l’eix vertebrador d’aquesta novel•la. La Mònica, la seva protagonista, es rabeja en els llocs més foscos i difícils de la depressió, del menyspreu envers ella mateixa. La seva visió deformada de la realitat només pot menar a un destí tràgic. Però la vida anava temptant-la i fent-se-la seva. Se li obre i li mostra tots els seus secrets. Ella, finalment, se n’enamora, es disposa a gaudir-ne i a esprémer-ne tots els colors... Al llarg del seu periple vital, la Mònica manté una relació simbòlica amb el paisatge que l’ha vist néixer, que estima profundament i que li evoca el món ja periclitat que reivindica i on troba les seves arrels, la justificació de la seva existència.

Sobre Josep Ferrer

Va néixer a Maçana, poblet fronterer entre l’Anoia i el Bages, pertanyent al municipi de Rubió (Anoia), l’any 1959. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1982), ha exercit la docència a diferents instituts de batxillerat, entre els quals l’IB Pere Vives Vich d’Igualada. Ha publicat quatre volums de poemes: Paraules de pluja al vent (1983), Paraules de lluna tèbia (1986), Tots els cants (1991) i Bagatge de miralls (1997). Ha conreat la crítica literària i la crítica d’art en general, a més del periodisme en l’àmbit cultural i els articles d’opinió, a les pàgines del setmanari igualadí La Veu de l’Anoia. Ànima de frontera és la seva primera novel•la.

Sobre l'argument

Lligats per uns títols llatins que els cohesionen, els contes de Venim de Roma dibuixen amb quatre pinzellades el món interior d’uns personatges del nostre temps més habituals del que pot semblar a primer cop d’ull. Des d’una perspectiva sovint irònica, a vegades més incisiva a vegades més condescendent, el que hi sura és una visió escèptica, si no crítica, d’una realitat que sovint ens causa perplexitat i se’ns escapa de les mans. Les obsessions malaltisses, les febleses incontrolables i les interioritats més diverses dels protagonistes que hi apareixen són, doncs, un reflex de la tortuositat de l’època que ens ha tocat viure.

Sobre Lluís Casals

És llicenciat en filologia catalana i fa trenta anys que es dedica a la docència. Actualment és professor de llengua i literatura catalanes a Tàrrega, ciutat on viu des de 1989. Ha publicat Malanyeu, imatges i mots (2004), un llibre que combina l’estudi toponímic i dialectològic amb la reflexió sobre les antigues formes de vida d’aquest poblet de l’Alt Berguedà amb el qual està vinculat familiarment. L’any 2005 va guanyar amb Introibo el I Premi de novel•la Ramon Roca Boncompte. Venim de Roma representa la seva primera incursió en el camp del conte.

Sobre l'argument

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Narrador, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat vuit novel·les més: La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), editada dins d’aquesta mateixa col·lecció, i Formentera Lady (2015). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009), els Contes del Bé i del Mal (2012) i l’obra teatral Fígols, 1932: la revolta, ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Sobre l'obra

El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d’un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l’acció o els efectes d’un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic, el desvetllament d’una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d’acompanyar-nos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquem a la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne.
Comandes

Sobre l'autor: Xavier Franquesa

(Barcelona, 1947) És catedràtic de dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Artista plàstic de dilatada trajectòria, ha realitzat exposicions a diverses ciutats, com ara Barcelona i Madrid. Té obra a museus i fons d’art prestigiosos, entre els quals la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, el Museu de Vitòria i el Centro de Arte Reina Sofía. Ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i ha escrit diversos articles per a Las lecciones del dibujo, de l’editorial Cátedra. El llibre Gafas de ciego (Ediciones del Subsuelo, 2013) és la seva primera obra de narrativa. Ha participat també en el segon volum de relats del col·lectiu Narradors Centrals, Tot és possible (L’Albí, 2014).

Sobre l'argument

Per arriscar-se a novel•lar sobre la Patum i des de la Patum, cal tenir els peus de la sinceritat i la sensibilitat afermats a la Plaça, buscar en les interioritats de la persona allò que en abstracte anomenem el Bé i el Mal, i despullar-se per abocar-ho a la lletra impresa. Un bon raig de sentit tràgic, quatre esquitxotades d’humor berguedà, moltes ganes d’escriure i la dèria de traduir a mots allò que durant tants anys va ser experiència viva irracional, i sempre serà, per essència, inefable. Amb aquesta barreja original i amena, i el respecte que es mereix un calze laic però consagrat, un patumaire anònim i retirat, adorador des del bressol del miracle anual de la festa amb majúscula, ha cuinat aquesta escudella de lletres, els Contes del Bé i del Mal. Per poder reviure eternament la Patum fins i tot des de casa.

Sobre Jordi Cussà

Escriptor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crí¬tica amb la novel•la Cavalls salvatges. Pos¬teriorment, ha publicat sis novel•les més: La serp (2001), finalista del I Premi Leandre Co¬lomer; L’alfil sacrificat (2003), que va obtenir el Premi Fiter i Rossell l’any 2002; Apoca¬lipsis de butxaca (2004), La novel•la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007) i El noi de Sarajevo (2010), Premi del lector de l’Odissea. Com a poeta, ha editat el re¬cull SensAles (2004). La darrera obra tea¬tral, estrenada per Anònim Teatre, és un particular homenatge, originalíssim i commovedor, al mestre Samuel Beckett: Godot vas tard (2008). L’any 2009, va publicar dins d’aquesta mateixa col•lecció Contes d’onada i de tornada i, el 2010, la novel•la A reveure, Espanya.

Sobre l'argument

Va néixer a cal Marquet de Castelltallat (Bages), l’any 1959. És infermera de professió. Treballa a la Fundació Althaia (Hospital de Sant Joan de Déu), de Manresa. Viu a pagès, a la masia de Les Planes de Sant Mateu de Bages. És subdirectora de la revista Agathos. Ha publicat la novel•la Dona i cadira (La Campana, 1998), que ha estat traduïda al castellà (Silla de anea, Mira Editores, 2003). Amb El jardí dels hostes, la seva segona novel•la, va ser finalista del premi El lector de L’Odissea (2002).

Sobre Pilar Duocastella

És la història d’una casa i d’una dona, que s’esforça a tirar endavant un mas amb tot el seu patrimoni. Cal Llumà, però, té les parets gruixudes. A les seves cambres encara s’hi respira l’olor dels avantpassats, una olor que ens transporta fins al món rural d’avui. Menges cuinades als fogons de brases, confitures, sopes torrades amb mandonguilles... El magraner de la costa, el jardí, flors de pensaments, silencis i secrets... Els veïns, una minyona que coixeja, els nois, un pare acabat, i ella, la Joana, que després dels incendis que va patir decideix obrir les portes de la casa als hostes de ciutat i fer “el que sigui” per tirar endavant cal Llumà i el patrimoni. La Joana ho sacrifica tot per la terra, i potser només el desig i l’amor la faran trontollar. Un amor que se li presenta quan menys ho espera. Aquesta novel•la, en definitiva, és la història d’una lluita que no s’acaba mai i que s’arrossega de generació en generació.

Sobre l'obra

L’Albí té la satisfacció de recuperar, en l’escaiença del seu trentè aniversari, una de les obres mestres de Josep Tomàs Cabot, Deu visites al company absent. Una novel·la protagonitzada per la Lliberta, una vídua anarquista amb cinc fills de poca edat, la veu de la qual ens fa conèixer els passos difícils, els entrebancs i el cansament d’una persona senzilla, una mare, per damunt de tot, que no deixa de lluitar per sobreviure en una societat injusta i hipòcrita, molt allunyada dels seus ideals. L’acció transcorre al llarg de dotze anys, entre el 1909, el de la Setmana Tràgica, i el 1921, el del desastre d’Annual, al Marroc. La història de la Lliberta és també, d’altra banda, la d’un amor impossible, el que sent pel seu company, amb qui a pesar de la separació física no deixarà de sentir-se íntimament unida al llarg de tota la vida.

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va estudiar Medicina i es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i la trilogia El cercle tràgic (2013), de la qual forma part la novel·la que avui recuperem. L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, i posteriorment el recull d’articles Retorn a casa (2015), editats igualment per L’Albí.

CATEGORY

Sobre l'argument

Si De tot cor (2012) aplegà 32 narradors de la Catalunya Central, Tot és possible, en reuneix 43, tots ells autors igualment de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès.

Si aleshores, però, era l’amor el tema central que unificava les narracions del recull, en aquesta ocasió el tema escollit ha estat el de la llibertat, contemplada no tan sols des de punts de vista molt diversos, sinó amb totes les seves variacions, excessos, mancances i seqüeles que vulgueu.

Gràcies als poetes sabem que la llibertat és una forma d’amor (Joan Margarit) i també «que tot està per fer i tot és possible», com defensa aquest decasíl·lab de Miquel Martí i Pol, que ja pertany al poble. Un poble, cal dir-ho, que pensa, creu i confia que la llibertat és possible i real i tocant a mà... I d’aquí, justament, el títol.

Sobre l'argument

Un armari rober ens explica les seves experiències des del moment que posa les potes a casa d’una parella que és a punt de casar-se. Des de l’habitació de matrimoni, el moble va descobrint totes les alegries i les misèries de la vida humana... La seva existència, però, fa un gir quan el nostre armari va a parar a l’habitació de convidats, per on desfilen tota mena d’inquilins. L’autora de Temps de verd, temps de madur ens presenta ara unes memòries entranyables d’un armari mirall, escrites amb una gràcia exquisida, que sorprenen per l’originalitat de les seves reflexions.

Sobre Marila Pons

Va néixer a Barcelona l’any 1943. Ha obtingut diversos premis literaris, entre els quals cal destacar el XL Premi Recull de Narració “Joaquim Ruyra”, l’any 2004, per l’obra Històries de fum (2005). L’any 2008, L’Albí va publicar-li, dins d’aquesta mateixa col•lecció, l’obra Temps de verd, temps de madur.

Sobre l'argument

“Els disturbis del matí ens havien deixat regust de victòria. Asseguts en un bar de la plaça del Sol fèiem dringar els gots, respirant l’olor de cendra que s’escampava per Barcelona.” Així comença Crònica d’un delicte menor, el debut de Ramon Mas en el camp de la novel·la, que reconstrueix de forma sincera i commovedora un arrest policial de quaranta-vuit hores. Es tracta d’una obra de formació, molt ben construïda, que pretén ser una reflexió sobre els abismes interiors que separen les persones.

Sobre Ramon Mas

Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1983

És llicenciat en Filosofia i, entre d’altres feines, ha treballat de llibretera la històrica llibreria Documenta de Barcelona. És autor de tres llibres de poesia i editor la revista Males Herbes. Ha col·laborat en diverses publicacions musicals i literàries com Mondosonoro, La lluna en un Cove, La Escuela Moderna o la revista digital Cap de Creus. L’any 2011 va ser convidat a participar com a ponent en el cicle de conferències “Ficcions científiques i fantàstqiues” organitzat per la Universitat de les Illes Baleras. També és vocalista del grup de punkrock FP, amb els quals ha en registrat diversos discos. Amb aquesta obra breu, narrada en primera persona, s’estrena com a novel·lista.

Sobre l'argument

A reveure, Espanya és una novel•la de politicaficció que, partint sense embuts de la realitat actual, cerca les coordenades del GPS independentista. L’acció, de fet, començar quan la néta de la primera presidenta de l’Estat sobirà de Catalunya s’entesta a escriure un guió sobre els esdeveniments que, el 23 d’abril del 2018, van desembocar en la proclamació unilateral d’independència del Parlament de la Ciutadella. Gràcies a un ritme de cine i un esquema amb ressons de thriller, la trama dels personatges resol els interrogants del present amb un signe d’admiració futur.

Sobre Jordi Cussà Balaguer

Va néixer a Berga l’any 1961. Escriptor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va irrompre amb força en el panorama de la narrativa catalana amb la novel•la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat cinc novel•les més, amb èxit de crítica i públic: La serp (2001), L'alfil sacrificat (2003), que obtingué el Premi Fiter i Rosell l’any 2002, Apocalipsis de butxaca (2004), La novel•la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007) i El noi de Sarajevo (2010), Premi Lector de L’Odissea. L’any 2009, va aparèixer dins d’aquesta mateixa col•lecció Contes d’onada i de tornada. Com a poeta, ha editat també el recull SensAles (2004). La seva darrera obra teatral estrenada és un particular homenatge, originalíssim i commovedor, al mestre Samuel Beckett: Godot vas tard (2008).

Sobre l'argument

Som a l’any 1582. Al llarg d’un seguit de cartes a la seva germana, el protagonista de la novel•la, un cabaler acostumat a conviure amb les armes per aconseguir diners i la posició social que per naixement no li pertoquen, busca deslliurar-se dels records que el turmenten. Home sense escrúpols, serà bandoler a Catalunya i soldat del rei Felip II a Flandes. Amb aquest fil conductor, les històries tèrboles del passat es van entrelligant amb la seva lluita diària per obtenir el que vol a qualsevol preu, ni que sigui l’amor de la dona que estima. Disposat com sempre a tot, Miquel Vilaseca, tal com s’autoanomena, ha hagut d’aprendre a conviure amb les contradiccions pròpies de la raó que dicta l’espasa.

Sobre Daniel Peñarroja

Va néixer a Barcelona fa trenta vuit anys. L'any 1998 va publicar la seva primera novel•la, Un llop a Empúries. Advocat de professió, va guanyar l'any 2000 la primera edició del concurs “Contes d'Advocats” convocat per l'Il•lustre Col•legi d'Advocats de Barcelona. Apassionat de la història i els viatges, pertany a l'Associació d'Esgrima Antiga de Santpedor. Actualment viu a Manresa.

Sobre l'argument

La mort d’un jove soldat de disset anys al front, a les darreries de la nostra guerra civil, en circumstàncies especialment tràgiques i mai prou aclarides, impulsa el seu germà petit, Sebastià, a emprendre seixanta anys després una difícil recerca de les seves causes, la qual potser no arribarà mai a terme, però en tot cas a una conclusió. Al llarg de la conversa de Sebastià amb qui havia estat un amor adolescent del soldat mort –una dona d’edat avançada, la Conxita, que esdevindrà de fet la protagonista del llibre-- plana la incògnita de les revelacions que ell n’espera, amb impaciència i angoixa, creant així una dolorosa tensió que persisteix fins al final, sota la multitud de divagacions voluntàries de la dona, que lluita així “contra el silenci”. La novel•la, de ressons autobiogràfics, conté els principals ingredients de la literatura de Folch i Camarasa, que sovint es compon d’humor, tendresa i drama en sàvia combinació, original però mai gratuïta. En l’estil planer i alhora incisiu de l’autor, el lector hi trobarà també el plaer que sempre aporta la lectura d’una petita joia literària. Contra el silenci és, fins ara, la seva obra més recent, que ens el revela en la plenitud de la seva maduresa.

Sobre Ramon Floch

Fill novè del popular escriptor Josep M. Folch i Torres, es llicencià en Dret però no exercí mai d’advocat. Inclinat des de molt jove a les lletres, ha destacat com a escriptor, exclusivament en llengua catalana, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra literària, amb prop d’una cinquantena de llibres publicats, especialment novel•les, però també poesia, narració i teatre. A més, és autor de la versió catalana de més de cent cinquanta llibres. Durant setze anys treballà també com a traductor a l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra (Suïssa). Moltes de les seves obres han estat guardonades amb alguns dels principals premis literaris, entre els quals cal destacar el Joanot Martorell, el Sant Jordi, el Ramon Llull i el Sant Joan, de novel•la; el Ciutat de Barcelona i el Joan Santamaria, de teatre; el Víctor Català, de contes; i el Pere Quart i el Jaume Maspons, d’humor i sàtira. Entre els seus títols més importants figuren Bon dia, pare, biografia del seu pare, i les novel•les La visita, Sala de miralls i Testa de vell en bronze. Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva obra, destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa, que li ha atorgat la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva tasca excepcional de traductor. Casat, amb sis fills i nou néts, viu des de fa molts anys a la seva casa de Palau-solità i Plegamans, on continua escrivint, i dirigint l’Arxiu-Museu de la Fundació Folch i Torres, instal•lat al Castell de Plegamans.

Sobre l'argument

El primer recull de contes de Ramon Vinyes, A la boca dels núvols, es va editar a Mèxic l’any 1946. El relat que obre aquell volum és precisament “El Noi de Bagà”. Tal com va escriure Anton M. Espadaler, “Vinyes, que narra les més de les vegades amb un gran i afinadíssim sentit de l’humor, tracta amb especial predilecció el tema de la dissolució del jo...” I és que el Noi de Bagà recorre els Andes enamorat de la seva vicunya, “en els ulls encisadors de la qual troba les dolçors del passat perdut”. “Hi ha un moment, en moltes vides –escriu Vinyes--, que és el moment de la follia. El que recula a temps, se’n salva. El que s’hi atura, es perd. El baganès va aturar-s’hi i la seva història va deixar de ser la història del Noi de Bagà per convertir-se en la història del Noi dels Andes.” Perquè, en efecte, en paraules de Jordi Lladó, “per als catalans més purs com el protagonista d’”El Noi de Bagà” o el difunt espòs d’”Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic”, el retorn ja no és possible”. Heus aquí dos relats inoblidables, de qui va ser precursor del realisme màgic, amic i mestre del Nobel colombià Gabriel García Márquez.

Sobre Ramon Vinyes

(Berga, 1882 – Barcelona, 1952)

Va dur a terme la seva activitat literària a Catalunya i a Colòmbia. Va ser sobretot un autor teatral molt prolífic, però va destacar també com a narrador, poeta, crític i articulista. Els seus èxits més importants, a Catalunya, arribaren durant els anys vint i trenta, i esdevingué una de les veus més polèmiques de l’escena catalana, amb obres tan destacables com Viatge, Peter’s Bar o Ball de titelles. A Barranquilla, va ser promotor de la revista Voces, va fundar una llibreria, es va dedicar al periodisme i a l’ensenyament com a professor de magisteri. Membre destacat del l’anomenat Grupo de Barranquilla, va exercir una gran influència en la cultura colombiana i, particularment, en Gabriel García Márquez, que el va convertir en el “savi català” de Cent anys de solitud. El seu volum de contes, A la boca dels núvols, del qual forma part “El Noi de Bagà”, va ser premiat als Jocs Florals de Bogotà i publicat a Mèxic l’any 1946. Un llibre que, a Catalunya, no s’editaria fins a l’any 1984, a cura de Jacques Gilard, qui aplegà també, en un nou recull, altres contes amb el títol Entre sambes i bananes (1985), de què forma part “Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic”, també incorporat en el volum que avui presentem. Posteriorment, l’any 2000, es publicarien Tots els contes. L’any 2010, L’Albí ha publicar també, dins de la col•lecció Espresso, La mulata Penèlope. I, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’editorial, ha recuperat el conte que li va donar nom, L’Albí(2011).

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Sobre l'argument

Corre l’any 1942 en un petit poble imaginari de l’alt Berguedà. Unes misterioses aparicions portaran el nou alcalde de Boscà a investigar tot un seguit de successos que, a la fi, el conduiran a descobrir un secret –gelosament guardat pels nazis i desitjat pels aliats--, el qual podria haver capgirat el curs de la segona guerra mundial. De manera àgil i amena, Els ocells volen cap al sud narra uns fets intrigants, viscuts sovint pels protagonistes a cavall d’una acció trepidant, que sorprendran el lector fins al final.

Sobre Jesús Vallhonesta

Va néixer a Cardona (Bages) l’any 1925. Cursà els estudis primaris i els secundaris, durant la guerra civil, a Notre Dame de Prima Comba a Nimes (França). De nou a Barcelona, entrà a treballar en el ram de les arts gràfiques i, posteriorment, es dedicà a l’artesania. Paral•lelament, s’inicià en l’escriptura escrivint contes i relats breus. A principis dels noranta es traslladà a Casserres (Berguedà), on continuà cultivant la seva vocació literària. Ha col•laborat en diversos diaris i revistes, i forma part del col•lectiu literari “La Tecla”, amb el qual publicà un conte dins el volum Onze sopars de duro, el 1993, el mateix any que fou finalista del Premi Ferran Canyameres. L’any 1996, Columna-L’Albí va publicar-li la seva primera novel•la, Els ocells volen cap al sud, que va obtenir una molt bona acollida.

Sobre l'argument

El ciutadà de l’anomenada great apple se’ns presenta –al llarg dels vint-i-un contes novaiorquesos que recull aquest llibre- enfrontat a les diverses situacions i eventualitats de la vida urbana, com a protagonista diluït en el tremens melting pot, copsat a l’atzar en tot l’àmbit metropolità, sobre el magma multitudinari i despersonalitzador. Els personatges esdevenen variats models que són un centelleig de la psicologia inclassificable. L’autor es qüestiona, amb un llenguatge ric i sense concessions, què més poden fer, en l’agressiu complex, si són humans... Altra cosa seria si portaven vestimentes dels déus! El lector trobarà en aquests contes amenitat, sorpresa i exotisme.

Sobre Pere Ortís

Va néixer a Bellpuig l’any 1930. Va estudiar a Catalunya i a la New York University. Ha passat els trenta anys més actius de la seva vida entre Hondures i Nova York. Ha publicat, entre molts altres llibres, sis novel•les de tema americà, La pell de la iguana, El clam de l’asfalt, El crit del guacamai, El sol de la darrera selva, L’ombra del còndor i La petja incerta. Cal afegir-hi, encara, el recull d’històries curtes tropicals Cròniques de l’aborigen crònic, i dues novel•les que tenen per escenari el seu poble natal, El pentagrama foll i Lo cop de falç. D’altra banda, és autor del llibre de llengua On va el català? i de la traducció catalana de Catalonia Infelix. Actualment, Pere Ortís viu a cavall de Catalunya i Nova York.

Sobre l'argument

Una carta, una conferència i un naufragi en una ciutat septentrional (tres moments d’una única història que configura un jo narratiu en construcció) serveixen al narrador per capbussar-se en el seu passat i en els seus orígens més remots a fi de realitzar un viatge vertical —potser perquè el destí del viatge mai no és un lloc sinó una nova manera de veure les coses. Alhora pretén de ser un homenatge als mestres (entenent mestre com aquell que ens allibera, tornant-nos a la realitat de
nosaltres mateixos i de les coses) que ens han precedit i han gosat assenyalar-nos el camí.

Sobre l'autor: Josep Maria Solà

És escriptor i activista cultural. Professor de llengua i literatura catalanes a l’INS Alexandre de Riquer de Calaf (Anoia). Llicenciat en Filologia Catalana (UB, 1984), obté el Diploma d’Estudis Avançats en Humanitats a la UPF (1999). Ha publicat la
novel·la Llibre de les quatre metamorfosis (Columna, 1997: 1r premi Pere Calders de Literatura Catalana); l’assaig El somni de Grècia (Edicions de L’Albí, 2006); i el recull Històries de Calaf (L’Albí, 2008). Pertany al col·lectiu Narradors Centrals. És fundador i membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada, on col·labora habitualment.

Sobre l'argument

La Cristina i el Carles decideixen marxar de Barcelona i instal·lar-se al poble de la Frondesa, concretament a la Masia Vella, disposats a encetar un canvi de vida radical. Ell pinta, ella vol escriure. Però quan a la Cristina li vénen a les mans, de forma totalment inesperada, els papers escrits per l’Agnès —una de les persones que van viure molts anys a la Masia Vella—, s’adona que no podrà separar la seva nova aventura vital de la que podia haver estat la d’aquella dona misteriosa, la personalitat i els secrets de la qual haurà d’intentar conèixer i desvetllar. Perquè, al llarg de la guerra i de la postguerra, l’Agnès i la seva família van veure el mateix paisatge que ara ella té davant dels ulls, van conrear aquella terra i van viure
en aquella casa on la Cristina també ha decidit, com va fer un dia l’Agnès, recomençar.

Sobre l'autora: Marila Pons

Va néixer a Barcelona l’any 1943. Va estudiar Teologia a la Facultat de Sant Pacià de Barcelona. Ha obtingut diversos premis
literaris, entre els quals cal destacar el XL Premi Recvll de Narració “Joaquim Ruyra” 2004 per l’obra Històries de fum (2005).
Posteriorment, ha publicat Temps de verd, temps de madur (2008) i L’armari (2010), ambdós títols editats dins d’aquesta mateixa col·lecció. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals. Ha participat en els dos reculls que han publicat fins ara, De
tot cor (2012) i Tot és possible (2014)

Sobre l'argument

Amb La Seu se’n va a córrer món, Lluís Calderer ens presenta sis contes que tenen com a comú denominador la capital del Bages. En efecte, tots ells estan emmarcats a Manresa i tenen, d’alguna manera, la ciutat com a protagonista. Ni que sigui, en alguna de les històries, com a magnífic teló de fons. Aquests són, però, uns relats gens localistes, que demanen una lectura sense prejudicis perquè pot ser absolutament universal. El context, els indrets o els personatges descrits podrien ser uns altres. El que importa és el magnífic joc que ens proposa l’autor, gràcies a la màgia de la literatura, la qual ens fa viatjar, amb sàvies dosis d’història, de mite o de llegenda, cap al món de la fantasia i, en definitiva, de la llibertat creadora. Amb aquests contes, escrits amb una ploma concisa i brillant, Lluís Calderer ens fa volar –com la mateixa Seu manresana– cap a altres indrets, tan sols amb la imaginació, sense moure’ns de lloc.

Sobre Lluís Calderer

Ha publicat els llibres de poesia Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997), de narració, a més del que avui presentem, Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998), traduccions d’Ungaretti i Camus, i, més recentment, de Guy de Maupassant, A l’espona del llit (2004). És autor també dels volums Introducció a la literatura (1989), De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estrangera (1995) i Diàleg amb la poesia (1996). Forma part de l’equip coordinador de Faig Cultura i és un dels responsables de la revista Faig Arts, en la qual escriu habitualment, així com a Escola Catalana, entre d’altres. També és membre del col•lectiu interdisciplinari Quaderns de Taller. Durant molts anys ha exercit la docència, ha impartit nombrosos cursos sobre literatura i s’ha prodigat com a conferenciant. Ha estat un dels curadors, conjuntament amb Ernest Maruny i Josep M. Massegú, de l’edició de l’Obra lírica de Josep Junyent i Rafart.

Sobre l'obra

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII. És així com El Ciclop reflexiona, d’una banda, sobre el decurs dels individus i de la humanitat, mentre de l’altra es rabeja en una font de peripècies a còpia d’èpica, lírica i ironia. Jugant a mesclar història i ficció, El Ciclop recupera l’esperit i l’estructura d’una novel·la anterior de Cussà, La serp, per construir un relat que, més que una novel·la riu, és un híbrid entre mosaic i calidoscopi: a mesura que van encaixant les peces, es va perfilant un argument de fons que aglutina la trama de cada capítol.

Enllaç de l'article aparegut a l'Ara sobre El Ciclop, de Jordi Cussà

https://www.ara.cat/cultura/venia-droga-guanyava-millor-escrivint_0_1968403154.html

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Berga, 1961
Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges, recuperada finalment el 2016 per L’Albí. Ha publicat
també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya
(2010), Formentera lady (2015) i El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats
igualment en aquesta col·lecció.

 

Sobre l'argument

El veritable protagonista de la novel•la, el doctor Duran, un metge de l’Empordà del segle XVIII, cedeix pas al seu ajudant, de manera discreta, però perseverant i sàvia, perquè sigui ell qui expliqui amb veu pròpia la seva història. Així com no sabrem mai fins on arriba la influència d’un mestre, tampoc no podem saber quin és el misteri que, com si fos les mans d’un escultor, modela les persones. Entre les línies d’aquest relat, hi podem entreveure les marques que ha deixat una vida damunt d’una altra. Una història plena de textures entrellaçades, que commou encara que no hi passin gran coses. El que és entranyable és justament la veu narrativa.

Sobre Mercè Font

Va néixer a Torroella de Montgrí, l’any 1961. És professora de llengua i literatura catalanes. Actualment treballa a l’IES Montgrí. Escriu poesia i narrativa des de ben jove. Col•labora a la revista Gavarres. Pensa que la literatura, com diu Gao Xingjian, és la veu de l’individu. L’ajudant del metge és la primera novel•la que publica.

Notícies