Sobre l'obra

Calamitats és un original llibre de memòries en què l’autor ens reporta situacions i moments viscuts que ha recollit amb una ploma destra i capaç de narrar uns fets, els quals, malgrat el temps transcorregut, ens arriben frescos i a punt de ser llegits amb fruïció. Heus ací, en definitiva, unes “Calamitats” narrades amb un gran sentit de l’humor, la qual cosa no treu autenticitat a l’anècdota sinó que li assegura una bona dosi de franca amenitat.

Sobre Ramon Garcia Escalé

Va néixer a Obiols, municipi d’Avià (Berguedà), l’any 1940. Va ingressar al seminari de Solsona, on fou un dels promotors de la revista “L’Infantil”. Posteriorment va estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas i, des de 1965, és sacerdot. L’any 1971 fou mobilitzat per ingressar a l’exèrcit i, des d’aleshores, exerceix com a capellà castrense. A la marina, des de 1980, ocupà el càrrec de capellà primer –equivalent un grau a tinent de navili. Ha estat adscrit a la base de Cartagena i, recentment, de Cadis. L’any 1990 va ser enrolat en la primera expedició militar espanyola al Golf Pèrsic, experiència que donà com a fruit el llibre Proa al Golf. És diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i ha publicat altres obres com Un temps a la Segarra i El santuari de Lord.

Sobre l'obra

En el present volum, 1'autor de Preneu-m'ho tot, deixeu-me la Paraula (L'Albi, 2007), ha aplegat una bona part dels seus escrits sobre 1'obra d'altres poetes i escriptors, així com textos diversos sobre literatura i cultura que han estat en origen pròlegs de nombrosos llibres o la base de discursos (conferències, pregons, etcètera). Tal com explicita ell mateix en la introducció del recull, tots aquests textos, ni que siguin de tematica diferent, giren a 1'entorn de quatre eixos principals: religió, poesia, llengua i pàtria. Ara, doncs, amb Paraules sobre paraules, el lector podrà accedir a una àmplia selecció dels magnífics treballs en prosa de Climent Forner, fruit de la seva tasca ingent al servei sempre de la cultura i del país.

Sobre Climent Forner

(Manresa, 1927)

Capellà i escriptor. Bergueda de cor i d'adopció. És, en 1'actualitat, rector de Viver i Serrateix. Estudià al Seminari de Solsona. Director del Full diocesa durant una trentena d'anys. Ha publicat un munt de llibres entre els seus originals i els d'altres d'autors que ha donat a coneixer. Alguns títols en vers, des del primer, Els unic mots (1964), als darrers, Amb pens lleugers com els dels cervols (1993) i A sou d'amor (2002). A més, els volums L'Ull de Taüll (1983), Liridunvau, liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). L'any 2007, amb motiu del seu vuitantè aniversari, aplegà en un únic volum la seva poesia, revisada i seleccionada per ell mateix, sota el títol Preneu-m'ho tot, deixeu-me la Paraula. En prosa, a més d'alguns títols de narrativa infantil, Un llarg hivern a Castellar de n'Hug (1996), Fulls del "Full" (1998) i Navas en viu (2002). Ha traduït al català modern Guillem de Berguedà i Ausiàs March. En col-laboració, va aplegar els Goigs Marians del Bisbat de Solsona (2001) i ha editat una selecció dels seus goigs i auques populars a De cim en cim (2004). Ha tingut cura també del volum Foc colgat: Miscel-lania Mn. Palou (2005) i ha publicat Cims d'Estela (2005) i Besllums (2006). Forma part del grup de redactors de la Biblioteca Escriptors del Berguedà. Entre d'altres reconeixements, ha rebut la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Ciutat de Berga i el Premi Jaume I d'Actuació Cívica Catalana.

Sobre l'obra

Amb La flor de l’esperança, Josep M. Ballarín ens ofereix una obra molt pensada, amb la qual diu haver-se desfogat: “Si no les vento, rebento”, reconeix. I no li reca. Parlant quan cal de política sense fer política, els seus escrits són altament reveladors no sols del temps que li ha tocat de viure sinó de la seva fidelitat i del seu compromís amb aquest país i la seva gent, tot acabant la seva lliscada, al dir d’ell, en el més ample terrer que és l’Església. Uns textos, en definitiva, oportuns i brillants, incisius i esperançadors, que fan un recorregut per tot allò que al llarg de la seva dilatada trajectòria l’ha marcat i que ha estimat. Les coses, els llocs i les persones, sense oblidar la guerra ni “el color dels nostres somnis”... Mossèn Ballarín ens brinda ara, com si fos el seu llegat literari, tot pensant en les noves generacions, una síntesi del seu pensament, que és alhora un particular homenatge a la terra, la llengua, la història i els amics amb els quals ha compartit lluites i esperances.

Sobre Josep M. Ballarín

(Barcelona, 1920)

Des de 1958 al 1993, va ser capellà custodi del santuari de Queralt, on va viure i va desenvolupar la seva vocació literària. Es va donar a conèixer com a escriptor sobretot a partir de Francesco (1967). Ha manifestat sovint que, en això d’escriure, s'hi va trobar sense cercar-ho, però també s'ha trobat escrivint a l'Avui des del primer dia, sortint a TV3 i col•laborant a Ràdio Estel, entre d’altres mitjans. El cas és que, des que marxà de Queralt, no ha posat fre a la seva activitat literària, tot al contrari. Va trobar la seva "Terra Santa" a Gósol, als peus del Pedraforca, la mítica muntanya berguedana que li ha portat la pau i la serenitat necessàries per a continuar donant a la llum nous títols com el que avui presentem. Actualment, té una trentena volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990) i, a cura de L’Albí, els llibres Queralt, Rasos de Peguera (1988), editat després amb el títol Camins i silenci (1995), la selecció de la seva obra dins Prosa escollida (1990), amb pròleg de Josep Benet, i el seu Homenatge a Queralt (1994). Amb Santa Maria, pa cada dia va guanyar el Premi Ramon Llull de 1996. I, entre d’altres obres, té publicats els títols Terra Santa i torna a Gósol (1997), Catalunya, terra de mar menuda (1998), El bon Déu dels bolets (1999), Poblet: monjos (2002) i L’illa del guacamai (2006). El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària.

Sobre l'obra

Amb el present volum l’autor ha bastit una mena de galeria de solsonins il•lustres. En primer lloc, per salvar de l’oblit tot un seguit de persones que són com els nostres “pares en la fe” i que, en uns temps canviants i mancats de referents, ens són necessaris. També per fomentar l’autoestima i afirmar la nostra idiosincràsia solsonina en un món, i també en una Església, que corre el perill d’oblidar-se o de no tenir prou en compte les petites realitats humanes. Entre els “homenots” que hi figuren trobareu filòsofs, historiadors, teòlegs, arqueòlegs, poetes, músics, artistes, mestres..., i des d’apòstols de l’obrerisme cristià ras fins a bisbes i arquebisbes. Una altra característica a ressaltar: tots aquests “solsonins” –si no d’origen alguns d’ells, sí d’arrelament i compromís vital—són ja tots en glòria. Per això, el catàleg de personatges acaba esmentant les dues morts recents que més ha colpit la nostra Església com són mossèn Ramon M. Serchs i el bisbe Antoni Deig.

Sobre Enric Bartrina

Va néixer a Gironella (Berguedà) el 29 de març de 1934. Estudià la carrera eclesiàstica al Seminari de Solsona. Fou ordenat capellà pel bisbe Tarancón l’any 1957. Va ser vicari de Fígols les Mines i de Súria. Exercí de rector durant vint-i-cinc anys a Guardiola de Berguedà, on va promoure la restauració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i publicà el llibre El castell de Guardiola (1985). Aprofundí estudis de paleografia i diplomàtica a la Universitat de Barcelona i participà en un curs d’arxivística. L’any 1988 fou nomenat director de l’Arxiu Diocesà de Solsona. Va ser durant tres anys secretari del bisbe Antoni Deig. És canonge de la Catedral. S’ha especialitzat en temes solsonins. Ha publicat, entre d’altres treballs, El Bisbat de Solsona (1993), Aportació del bisbat de Solsona a l’Església i al País (1993), Quan Solsona va perdre el títol de ciutat (1994), Episcopologi solsoní (1997), La dona i el carlisme (1998), Els càtars a Solsona (2001), 50 anys de la fira de sant Isidre (2002), Santa Llúcia a Navès (2003) i un munt de col•laboracions en revistes locals, comarcals i diocesanes. Des del seu càrrec d’arxiver impulsa treballs d’estudiants, promou recerques universitàries, acompanya tesis doctorals i dóna suport a moltes activitats culturals.

Sobre l'obra

Com ha escrit Climent Forner, Queralt és la llar pairal dels berguedans. De Guillem de Berguedà ençà, han estat nombrosos els poetes i escriptors que han descrit, en vers o en prosa, la bellesa de Queralt i de la seva obaga, i que també han lloat, és clar, la seva Mare de Déu i el santuari que l’acull. Però, com diu Josep M. Ballarín en el pròleg, Queralt és en si mateix un mot, i aquesta antologia un “recull dels mots més alats dels fills i afillats d’aquests termenals”.

“Quan arribem a Berga, la primera cosa que hem de fer és pujar al santuari de Queralt. El camí és apassionant. La presència de la terra és tan abassegadora que us sentiu com abrigat dins les mateixes entranyes del país.”

JOSEP PLA

“El domini del paisatge que s’obté a Queralt és, sí, un autèntic prodigi.”

BALTASAR PORCEL

“La muntanya de Queralt és, senzillament, meravellosa.”

JOSEP ARMENGOU

“Des de dalt mateix, Queralt és una mirada al vell país.”

JOSEP M. BALLARÍN

Sobre l'obra

Una de les tasques literàries que Climent Forner ha dut a terme al llarg de la seva dilatada trajectòria d’home de lletres –més enllà de la del conreu de la pròpia poesia--, ha estat la de crític, divulgador i reivindicador de l’obra d’altres poetes i escriptors, i, per extensió, de la tradició i història literàries de casa nostra. Una feinada, de dimensions considerables i de no menys valor, que bé mereixia que fos recollida, si més no en part, en un volum. Per això, amb aquests Besllums, l’autor ha aplegat una tria dels seus apunts crítics que, en origen, havien estat bàsicament conferències, homilies, pròlegs o articles. Ara, tot mantenint també el to i la frescor dels textos pensats per a una audiència, el lector té l’oportunitat d’assistir de nou o per primera vegada a aquesta petita càtedra per acollir unes lliçons de literatura que, amb les figures de Verdaguer i el Rector de Vallfogona com a caps de brot, Climent Forner ens ofereix donant més llum i més claror a les obres dels autors i als seus periples vitals.

Sobre Climent Forner

(Manresa, 1927). Capellà i escriptor. Berguedà de cor i d’adopció. En l’actualitat, rector de Viver i Serrateix. Estudià al Seminari de Solsona. Director del Full diocesà durant una trentena d’anys. Ha publicat un munt de llibres entre els seus originals i els d’altres d’autors que ha donat a conèixer. Alguns títols en vers, des del primer, Els únic mots (1964), als darrers, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002). A més, els volums L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). En prosa, a més d’alguns títols de narrativa infantil, Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996), Fulls del “Full” (1998) i Navàs en viu (2002). Ha traduït al català modern Guillem de Berguedà i Ausiàs March. En col•laboració, va aplegar els Goigs marians del Bisbat de Solsona (2001) i ha publicat una selecció dels seus goigs i auques populars a De cim en cim (2004). Darrerament ha tingut cura del volum Foc colgat. Miscel•lània Mn. Palou (2005) i ha publicat Cims d’Estela. Retrats de set berguedans il•lustres (2005), ambdós llibres editats per L’Albí. Forma part del grup de redactors de la Biblioteca Escriptors del Berguedà.

Sobre l'obra

Amb motiu dels noranta anys de Josep M. Ballarín, L’Albí recupera un dels seus llibres més personals i emotius: el que constitueix el seu particular, íntim i imprescindible Homenatge a Queralt. Una obra que aplega els textos més entranyables de l’autor de La flor de l‘esperança, els que va escriure al llarg dels trenta-cinc anys que va ser capellà custodi del santuari, d’entre els quals cal destacar la seva “Missa apòcrifa”, escrita per a la Vetlla de la Gala de Queralt, i també el seu “Comiat de Gala” de la muntanya que, per a ell, ha estat sempre molt més que el Sinaí: “la muntanya de les benaurances”.

Sobre Josep M. Ballarín

(Barcelona, 1920)

Des de 1958 al 1993, va ser capellà custodi del santuari de Queralt, on va viure i va desenvolupar la seva vocació literària. Es va donar a conèixer com a escriptor sobretot a partir de Francesco (1967). Ha manifestat sovint que, en això d’escriure, s'hi va trobar sense cercar-ho, però també s'ha trobat escrivint a l'Avui des del primer dia, sortint a TV3 i col•laborant a Ràdio Estel, entre d’altres mitjans. El cas és que, des que marxà de Queralt, no ha posat fre a la seva activitat literària, tot al contrari. Va trobar la seva "Terra Santa" a Gósol, als peus del Pedraforca, la mítica muntanya berguedana que li ha portat la pau i la serenitat necessàries per a continuar donant a la llum noves obres. Actualment, té una trentena de volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990) i, a cura de L’Albí, els llibres Queralt, Rasos de Peguera (1988), editat després amb el títol Camins i silenci (1995), la selecció de la seva obra dins Prosa escollida (1990), amb pròleg de Josep Benet, i aquest imprescindible Homenatge a Queralt. L’any 1996, va guanyar el Premi Ramon Llull amb Santa Maria, pa cada dia. I, entre d’altres, té publicats els títols Terra Santa i torna a Gósol (1997), Catalunya, terra de mar menuda (1998), El bon Déu dels bolets (1999), Poblet: monjos (2002) i L’illa del guacamai (2006). El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària. L’any 2009, L’Albí va editar-li dins d’aquesta mateixa col•lecció el llibre La flor de l’esperança, un recull de textos, en bona part articles publicats al diari Avui, que constitueixen una síntesi del seu pensament, que és alhora un particular homenatge a la terra, la llengua la història i els amics amb els quals ha compartit lluites i esperances.

Sobre l'obra

Fulls del “Full” aplega els escrits que, al llarg dels darrers vint-i-cinc anys, Climent Forner ha anat publicant al Full Diocesà del Bisbat de Solsona, a partir del dia 1 de juliol del 1973, després que al cap de 27 anys d’existència aparegués de nou convertint-se en el Full Diocesà Vic-Solsona. I cal recordar que al cap d’un temps, concretament el 27 de novembre de 1977, s’hi va afegir encara l’Arquebisbat de Tarragona sota els auspicis del Dr. Josep Pont i Gol. És per això que, a partir d’aleshores, s’anomenà Full Diocesà Tarragona-Vic-Solsona. Des del juliol del 1973 al febrer de 1998, Climent Forner ha estat codirector del Full Diocesà, i durant aquests anys hi ha publicat –signats per ell o amb pseudònim—més de 340 escrits, dels quals aquest llibre publica aproximadament la meitat, concretament una selecció de 176. El volum ha estat dividit en sis apartats, en funció del seu caràcter periodístic o temàtic: “Cara i/o creu”, “A la vora del foc”, “Homes d’Església”, “Gent de lletres”, “Articles desarticulats” i “Tres estampes evangèliques”. Com ha reconegut Antoni Deig, bisbe de Solsona, en el pròleg que acompanya aquest recull, Climent Forner se’ns mostra amb aquests escrits com un escriptor “incisiu, exacte i compromès”. Però és que, a més, “té un humor que sembla que es vulgui riure de les coses i després t’adones que és una filigrana d’amor a les coses i a les persones. Un bon mestre de la paraula per tal de portar la Paraula a tothom”.

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. És I se sent berguedà de tota la vida per ser fill de mare berguedana i per haver viscut a la ciutat de la Patum des dels 9 anys. Estudià al Seminari de Solsona, i d’ençà de la seva primera missa, l’any 1952, ha exercit successivament el seu ministeri a Bellpuig, Tàrrega, Castellar de n’Hug i Navàs i, en l’actualitat, a Viver i Serrateix. La seva obra poètica ha estat aplegada en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres, ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). L’any 1996 donà a llum el llibre Un llarg hivern a Castellar de N’Hug (Diari d’un rector), publicat en aquesta mateixa col•lecció. Membre del grup de redactors de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», cal remarcar que l’any 1986 hi publicà l’Obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors, traduïda de forma molt reeixida i bella a judici de Martí de Riquer.

Sobre l'obra

Amb el present volum Un llarg hivern a Castellar de N’Hug, Climent Forner ha salvat de l’oblit aquells tres anys que hi va sojornar com a rector, de 1956 a 1958. El volum s’obre amb la transcripció del seu diari íntim, encetat el dia 1 de gener de 1956 i que abastà fins al mes d’octubre d’aquell mateix any. En un llarg epíleg, però, l’autor ens reporta també el record dels mesos restants d’aquest seu llarg hivern, el qual s’estroncà el setembre de 1958 quan fou nomenat rector i arxiprest de Navàs. Com reconeix en el pròleg, tot i que s’ha donat una mena de ruptura entre aquell rector de Castellar de N’Hug i l’actual rector de Viver i Serrateix, la perspectiva de quaranta anys li ha permès un distanciament que l’allibera, i, així, recuperant les tres velles llibretes d’aquella època, ha viscut una experiència literària insòlita. Ara, el lector, davant d’aquest impressionant testament espiritual, té l’oportunitat d’acollir el testimoni fidel de la vida i del temps que aquell jove sacerdot-poeta va passar amb el Puigllançada al capçal del llit. No ho dubteu: “la veritat hi és nua, en carn viva, gents fictícia o imaginada.” Heus ací un document històric i literari de primer ordre, que no us podrà deixar indiferents.

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. És I se sent berguedà de tota la vida per ser fill de mare berguedana i per haver viscut a la ciutat de la Patum des dels 9 anys. Estudià al Seminari de Solsona, i d’ençà de la seva primera missa, l’any 1952, ha exercit successivament el seu ministeri a Bellpuig, Tàrrega, Castellar de n’Hug i Navàs i, en l’actualitat, a Viver i Serrateix. La seva obra poètica ha estat aplegada en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres, ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). L’any 1996 donà a llum el llibre Un llarg hivern a Castellar de N’Hug (Diari d’un rector), publicat en aquesta mateixa col•lecció. Membre del grup de redactors de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», cal remarcar que l’any 1986 hi publicà l’Obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors, traduïda de forma molt reeixida i bella a judici de Martí de Riquer.

Sobre l'obra

Aquest llibre recull unes quantes històries, en forma d’esbós biogràfic o petit retrat literari, de tot un seguit de dones solsonines que mereixien ser rescatades de l’oblit i de nou reivindicades. Però com reconeix M. Dolors Guàrdia en el prefaci, la recerca que ha dut a terme sovint no li ha estat fàcil ja que “després de passar uns dies a l’Arxiu, no em va quedar altre remei que començar anar casa per casa a recollir informació de parents, amics i coneguts, i confegir així petites històries de grans senyores que per una o altra raó havien destacat en la vida solsonina; especialment d’aquelles que, tot i arrossegar la feixuga càrrega de ser dones, havien tingut cura de la seva ciutat i hi van participar d’alguna manera per millorar-la, engrandir-la o dignificar-la”. Per tot això, l’autora ha volgut dur a terme amb el present volum un acte de justícia, amb el desig que aquesta vintena de figures femenines de tots els temps que hi aplega puguin romandre presents, més enllà de la memòria popular, també en les generacions més joves.

Sobre M. Dolors Guàrdia

Va néixer a Balaguer (La Noguera). És llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a professora de secundària a l’IES Pius Font i Quer de Manresa i a l’IES Francesc Ribalta de Solsona, ciutat on resideix. Ha escrit diverses obres de narrativa i teatre, d’entre les quals ha publicat Qui en té la culpa? (2001), Crónicas de este mundo (2002), Cacics i menestrals (2005) i Ene/amigues (2005), aquest darrer amb el pseudònim de Mad Griff. És autora també del llibre Diagnóstico: invalidez (Diario de mi fibromialgia y fatiga crónica), editat l’any 2006.

Sobre l'obra

“En el llindar del Ripollès, venint pel Coll de Merola, us trobareu als peus l’espectacular fondalada d’una vall poblada d’obagues i conreus, brisada per les aigües de l’Arija i el Llobregat, amb un fons ponentí precedit pel majestuós Pedraforca, que uneix aquella comarca amb la del més alt Berguedà... És la Vall de Lillet.” Així comença la introducció d’aquest llibre que no sols versa sobre La Pobla de Lillet sinó també sobre la magnífica Vall de Lillet, enclavada al nord de la comarca berguedana. Heus ací una vila i una vall riquíssimes d’història, tradicions i llegendes, que foren pacientment recollides per Àngel Francàs Patsí, historiador i cronista, poeta i escriptor. En homenatge a l’autor, posem a l’abast dels lectors aquest volum que dóna a conèixer aspectes diversos de les formes de vida d’altres èpoques. Una rica miscel•lània de textos que ens apropen a la història i els costums, les cançons i les anècdotes d’una terra i d’uns temps reculats que, gràcies a la ploma vigorosa d’Àngel Francàs, ens fa arribar encara el ressò de la seva veu contundent que clama contra l’oblit.

Sobre Àngel Francàs

Nascut a La Pobla de Lillet l’any 1906, des de molt jove es va dedicar a llegir un escriure, sobretot poesia, i aquesta afició –enamorat del seu poble com era—el va empènyer a exercir la tasca d’historiador social, a mercè sempre dels escolars i estudiosos. Molt abans que l’autor hagués pensat en la possibilitat de treure a la llum al seu extens treball com a historiador i cronista, ja havia escollit un títol modest i amb el regust de les coses de casa, Regalims d’història, donat el caràcter miscel•lànic de la seva obra. Malauradament, però, la seva mort sobtada, l’any 1983, va impedir-li de veure publicada aquesta història de La Pobla de Lillet que ja havia deixat enllestida, després de molts anys d’haver-la treballada amb tot l’amor del món. Ara, doncs, en homenatge a l’autor i al poble que el va veure néixer, publiquem la seva obra pòstuma amb el títol definitiu de La Pobla de Lillet. Com a poeta, Àngel Francàs i Patsí ha estat inclòs en el volum Rumbs blaus (Antologia poètica, 1901-1939) de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», publicat per Columna-L’Albí l’any 1996.

Sobre l'obra

A Navàs, Climent Forner hi ha viscut trenta-un anys. Actualment, des de la distància de Viver i Serrateix, on es traslladà a finals dels vuitanta, continua afirmant que “em sento navassenc com el primer i des del primer dia”. Això és el que traspuen les pàgines d’aquest llibre: el seu amor envers el poble que el va acollir durant tants anys. Ara, després de moltes garbellades, mossèn Climent pot contemplar el camí transcorregut. Una dilatada història, personal i col•lectiva, que comença l’any 1958 i que, finalment, després de quaranta anys, ha pogut plasmar en aquestes pàgines. Amb l’estil directe i amè que el caracteritza, l’autor ha donat forma a aquests articles, l’origen dels quals eren bona part xerrades radiofòniques. Hi trobareu reflectits esdeveniments de tota mena, socials, culturals, polítics, religiosos, esportius..., en homenatge al poble de Navàs i a les personalitats més rellevants que han encarnat la seva història.

Sobre Climent Forner

Manresa, 1927. Fill de mare berguedana, va viure a la ciutat de la Patum des dels nou anys. Estudià al Seminari de Solsona. Al 2002 es va complir el cinquantenari de la seva ordenació sacerdotal. La seva obra poètica ha quedat aplegada en tres volum: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres, ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). L’any 1996 donà a llum el llibre Un llarg hivern a Castellar de N’Hug (Diari d’un rector), publicat en aquesta mateixa col•lecció. Recentment, amb Benigne Rafart, ha aplegat en un volum els Goigs marians del bisbat de Solsona.

Sobre l'obra

El present Camins i silenci és una nova edició del llibre Queralt, Rasos de Peguera, publicat per L’Albí el 1988, que conté algunes de les pàgines més belles que s’han escrit mai sobre Queralt i els paisatges del Berguedà. Conjuntament amb el volum Homenatge a Queralt, que enceta aquesta col•lecció, Ballarín ens ofereix els seus textos més emblemàtics, escrits al llarg dels seus trenta-cinc anys de capellà custodi del santuari berguedà.

Sobre Josep Maria Ballarín

Va néixer a Barcelona l’any 1920. Tot just havia acabat el batxillerat als Escolapis quan començà la guerra. Formà part de la quinta del biberó. Un cop acabada la guerra, començà a tossir de tísic. En la pau del llit de casa, a Matadepera, seguiren sis anys de greu malaltia. Als 26 anys entrà a l’oratori. Els felipons l’enviaren a estudiar al Seminari de Solsona. Després en fou prefecte sis anys més. El 1958 fou nomenat capellà de Santa Maria de Queralt, on ha viscut i desenvolupat la seva vocació literària, vinculada a la seva tasca pastoral, fins al 1993. Actualment té prou de vint volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990), amb més de cent mil exemplars venuts i editats anteriorment per L’Albí, Queralt, Rasos de Peguera (1988) i una selecció de la seva obra al volum compartit Prosa escollida (1990), de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà».

Sobre l'obra

Heus aquí gairebé una vintena d’històries, en concret disset, que el lector podrà acollir com si es tractessin de veritables contes, i de molt més que contes, explicats per l’àvia, un capvespre d’hivern, prop de la llar de foc. D’aquí, doncs, el títol tan escaient d’aquest llibre, A la vora del foc, que aplega autèntics relats, escrits amb una llengua molt viva, hereva de la que ha bastit les creences i les tradicions transmeses per via oral. Es tracta, de fet, el conjunt de narracions de tota mena que l’autor ha anat confegint, al llarg de la seva dilatada i rica vida literària, i que havien romàs disperses i, en algun cas, inèdites. En efecte, el gran poeta que és Climent Forner, revestit de narrador, ens obsequia ara amb aquest esplèndid recull, que de ben segur farà les delícies de tota mena de lectors, infants, joves i de totes les edats. Perquè, com ell ens recorda, “l’infant és el pare de l’home”.

Sobre Climent Forner

(Manresa, 1927)

Capellà i escriptor. Berguedà de cor i d’adopció. En l’actualitat, rector de Viver i Serrateix. Estudià al Seminari de Solsona. Director del Full diocesà durant una trentena d’anys. Ha publicat un munt de llibres entre els seus originals i els d’altres d’autors que ha donat a conèixer. Alguns títols en vers, des del primer, Els únic mots (1964), als darrers, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002). A més, els volums L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). L’any 2007, amb motiu del seu vuitantè aniversari, aplegà en un únic volum la seva poesia, revisada i seleccionada per ell mateix, sota el títol Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. En prosa, a més d’alguns títols de narrativa infantil, Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996), Fulls del “Full”. 25 anys d’escrits al Full diocesà (1998) i Navàs en viu (2002). Ha traduït al català modern Guillem de Berguedà i Ausiàs March. En col•laboració, va aplegar els Goigs marians del Bisbat de Solsona (2001) i ha publicat una selecció dels seus goigs i auques populars a De cim en cim (2004). Ha tingut cura també del volum Foc colgat. Miscel•lània Mn. Palou (2005), i ha publicat Cims d’Estela. Retrats de set berguedans il•lustres (2005), Besllums. Apunts de crítica literària (2006) i Paraules sobre paraules. Pròlegs i discursos (2010). Forma part del grup de redactors de la Biblioteca Escriptors del Berguedà. Entre d’altres reconeixements, ha rebut la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

Sobre l'obra

Aquest és un llibre original i heterogeni. Si el subtítol és evident, el títol no pot ser més simbòlic i significatiu. El biografiat era més aviat un home entotsolat i contradictori, amb una potencialitat humana, eclesiàstica i literària que, talment un foc colgat, no va acabar mai de manifestar-se plenament. Potser ara, esventades una mica les cendres que l’ocultaven gràcies a aquesta publicació “in memoriam”, aquell foc es revifarà fins a escalfar-nos i tot. Les llums i les ombres del nostre personatge, reconegudes per tothom, ara, a distància de tants anys, potser seran més complementàries. El claustre del Monestir de Serrateix que il•lustra la coberta d’aquest llibre, amb el seu pou i la seva austera bellesa, qui sap, tal vegada ens pot parlar com ningú d’aquell rector de pagès que hi transitava com un monjo, el darrer abat Froilà. Aquesta miscel•lània, però, no sols parla d’una persona en concret, sinó que es converteix en un document històric en descobrir-nos les interioritats del Seminari de Solsona i, per extensió, de tota la diòcesi, pel que fa a la formació humana, religiosa, cultural i patriòtica dels seminaristes en uns temps tan difícils com els de la immediata postguerra. Indirectament, també s’hi posen en evidència les llums i les ombres d’aquella Església preconciliar.

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. És I se sent berguedà de tota la vida per ser fill de mare berguedana i per haver viscut a la ciutat de la Patum des dels 9 anys. Estudià al Seminari de Solsona, i d’ençà de la seva primera missa, l’any 1952, ha exercit successivament el seu ministeri a Bellpuig, Tàrrega, Castellar de n’Hug i Navàs i, en l’actualitat, a Viver i Serrateix. La seva obra poètica ha estat aplegada en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres, ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). L’any 1996 donà a llum el llibre Un llarg hivern a Castellar de N’Hug (Diari d’un rector), publicat en aquesta mateixa col•lecció. Membre del grup de redactors de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», cal remarcar que l’any 1986 hi publicà l’Obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors, traduïda de forma molt reeixida i bella a judici de Martí de Riquer. En col•laboració, va publicar Goigs marians del Bisbat de Solsona (2001). Darrerament ha publicat una selecció dels seus goigs i auques populars a De cim en cim (2004).

Sobre l'obra

Sant Llorenç de Morunys, vila “situada en l’aspre i alterós muntayam de les avançades pirinenques” –com va escriure Pau Vila--, sempre s’ha distingit, malgrat condicions sovint poc favorables, per la seva forta i aferrissada personalitat. La celebració dels 700 anys de la seva fundació, així com la commemoració dels 1125 anys de la repoblació de la Vall de Lord, van suposar una magnífica ocasió per treure a la llum aquest resum històric de la vila, que ara tenim el goig de reeditar, escrit per un autèntic especialista en la matèria com reconeix el Dr. Manuel Riu. En efecte, Manuel Segret, conservador del Museu del Patronat de la Vall de Lord, ens ofereix sintetitzat com en un gran fris –tot i posar una particular atenció als segles XIX i XX—el teixit històric, des del segle XVI fins als nostres dies, configurat pels fets i les vicissituds més rellevants d’aquesta important població del Solsonès.

Sobre Manuel Segret

És fill de Sant Llorenç de Morunys, si bé es pot dir que ha viscut tota la vida a Barcelona. Sempre, però, s’ha sentit vinculat a les seves arrels piteves i lligat a una ascendència a la vila dels seus avantpassats de prop de 500 anys. Amb una gran afecció per a la història, sentint-se un piteu més, ha anat recollint dades i fets sobre la Vall de Lord, que després ha anat plasmant en diversos llibres, articles i treballs. Cal citar, entre d’altres, Aportacions a la història de la vila de Sant Llorenç de Morunys i comarca, llibre premiat i editat per l’Institut d’Estudis Catalans; i també el llibre Altar dels Colls. Història de la Confraria, escrit amb la col•laboració de Maria Assumpta Roig i Torrentó, editat per la Parròquia de Sant Llorenç. Nascut l’any 1908, Manuel Segret ha presenciat el curs de la història de la vila durant gairebé un segle i ens pot donar raó de la seva evolució i engrandiment.

Sobre l'obra

El llibre sorgeix com una mena de reivindicació del santuari marià baganès, sovint oblidat per cronistes, historiadors i enciclopèdies. L’autor ha sabut aportar-hi, a més de la documentació existent, les vivències que oralment han explicat els antics estadants dels dos santuaris, Paller de Dalt, l’antic, i Paller de Baix, l’actual. Aquest llibre finalment clarifica el significat del nom «Paller». Una pregunta, però, encara romandrà sense resposta: ¿On és la primitiva imatge romànica de la Verge de Paller, la «Pallereta» per als baganesos?

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos.



Sobre l'obra

Amb aquest títol genèric de Cançons de l’aspre cim, s’apleguen en el present recull les composicions musicals de Queralt, és a dir, les lletres i les solfes dels goigs, els virolais, els himnes, les cançons, les caramelles i les sardanes. I així mateix, com un complement final, hi hem inclòs les dues auques, editades per Jaume Huch i Guixer, el 1941 i el 1957, respectivament, dedicades al santuari de la Mare de Déu de Queralt. Després de l‘edició, l’any 1992, de l’Antologia queraltina, en dos volums, i de la recent reedició de l’obra literària (poesia i prosa) en el llibre A recer de Queralt (2010), calia també recuperar i reivindicar l’obra popular i musical. Ara, ambdós llibres, que podríem considerar germans i complementaris, posen de nou a l’abast dels lectors el ric patrimoni literari i musical d’un dels santuaris més emblemàtics del nostre país, enclavat en un dels indrets més fascinants i meravellosos de casa nostra: recer de pau i balcó de Catalunya.

Sobre Jaume Huch

(Berga, 1961)

L’any 1986, va fundar Edicions de L’Albí i la revista de poesia Ultime. Entre d’altres papers, ha publicat la novel•la Els ulls de la Geganta Vella (2002) i els reculls de poemes Tentinejant (1998) i Patumejant (2009). Amb el pseudònim de Mitus Stampa, ha publicat també diverses obres de literatura i infantil i juvenil. Conjuntament amb Climent Forner, va tenir cura del llibre A recer de Queralt (2010), que comprèn la part literària de l’Antologia queraltina apareguda l’any 1992. Forma part del Grup de Viver, equip redactor de la Biblioteca Escriptors del Berguedà.

Sobre l'obra

Gisclareny no té un nucli urbà central. És constituït per veïnats i masies repartides entre la vessant de la riera de Saldes davant del Pedraforca i la part baga, que comprèn la zona alta de la vall del riu Bastareny. L’autor –que sempre havia sentit explicar que Gisclareny havia tingut tres-centes cases habitades--, ha volgut amb el present llibre remoure l’interès vers aquest bell indret. Lluny de pretendre ser el llibre de la història de Gisclareny, Francesc Caballé hi ha recollit de forma miscel•lània tot un seguit de textos que conformen, de fet, la vida del poble i dels seus habitants. Aquest treball pot ser considerat, sens dubte, com una bona aportació a la història d’aquest poble de l’Alt Berguedà.

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos.

Sobre l'obra

El Full Diocesà de Solsona ha estat des de la seva fundació, com reconeix Climent Forner, “la columna vertebral de tota la meva vida”. Des dels anys cinquanta, l’autor d’aquest llibre ja va començar a fer-s’hi present amb alguns articles, fins que va acabar essent-ne el director o codirector durant una trentena d’anys. Si l’any 1998, amb el llibre Fulls del «Full», ja va aplegar vint-i-cinc anys d’escrits, ara amb Més fulles de tardor ha reunit també els articles que, dins de la secció «A la vora del foc», ha anat publicant a partir d’aquell any i fins al 2015. Com ens diu Xavier Novell, bisbe de Solsona, en el pròleg, aquest llibre «és com el bon vi que s’ha anat gestant en la soledat i en la foscúria del celler per a poder adquirir cos i aromes delicades». Uns escrits, doncs, que com les bones homilies dominicals no us deixaran indiferents.

Sobre l'autor: Climent Forner i Escobet

Capellà i escriptor. És un dels poetes catalans més importants dels nostres dies. Ha publicat nombrosos llibres, tant en vers com en prosa. Ha reunit la seva obra poètica en el volum Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula (2007). En aquesta mateixa col·lecció, l’any 2011 va publicar A la vora del foc (Contes i molt més que contes). Ha traduït també Guillem de Berguedà i ha fet una versió al català modern d’Ausiàs March. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i, entre d’altres reconeixements, la Medalla d’Or de la ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

Sobre l'obra

Amb aquest Homenatge a Queralt, recuperem els textos més emblemàtics escrits al llarg dels trenta-cinc anys de capellà custodi del santuari, d’entre els quals cal destacar la Missa Apòcrifa escrita per la Vetlla de la Gala de Queralt.

Sobre Josep Mª. Ballarín

Va néixer a Barcelona l’any 1920. Tot just havia acabat el batxillerat als Escolapis quan començà la guerra. Formà part de la quinta del biberó. Un cop acabada la guerra, començà a tossir de tísic. En la pau del llit de casa, a Matadepera, seguiren sis anys de greu malaltia. Als 26 anys entrà a l’oratori. Els felipons l’enviaren a estudiar al Seminari de Solsona. Després en fou prefecte sis anys més. El 1958 fou nomenat capellà de Santa Maria de Queralt, on ha viscut i desenvolupat la seva vocació literària, vinculada a la seva tasca pastoral, fins al 1993. Actualment té prou de vint volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990), amb més de cent mil exemplars venuts i editats anteriorment per L’Albí, Queralt, Rasos de Peguera (1988) i una selecció de la seva obra al volum compartit Prosa escollida (1990), de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà».

Sobre l'obra

Dins de la comarca del Solsonès, una ampla vall presidida per la vila de Sant Llorenç de Morunys formava, amb els territoris de l’actual municipi de Navès, l’antiga Vall de Lord, la qual fou repoblada per Guifré el Pelós a partir de l’any 870. Al cap d’un segle, concretament el 29 de desembre del 989, Ermengol, fill del comte de Barcelona, va vendre per tres-cents sous la muntanya de Lord amb la capella de Santa Maria, els alous, les terres i la casa. Aquí comença la història coneguda del santuari de Lord. Des dels orígens i fins a l’actualitat, Ramon Garcia ressegueix pas a pas totes les vicissituds que, al llarg del temps, ha viscut el santuari i posa a les mans del lector tota la informació disponible, al llarg sobretot de deu capítols enriquits amb diversos apèndixs i annexos, que recullen la veu de nombrosos historiadors i estudiosos, que han propagat anteriorment la història del santuari i la devoció a la Mare de Déu de Lord que s’hi venera.

Sobre Ramon Garcia

Va néixer a Obiols, municipi d’Avià (Berguedà), l’any 1940. Va ingressar al seminari de Solsona, on fou un dels promotors de la revista “L’Infantil”. Posteriorment va estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas i, des de 1965, és sacerdot. L’any 1971 fou mobilitzat per ingressar a l’exèrcit i, des d’aleshores, exerceix com a capellà castrense. A la marina, des de 1980, ocupà el càrrec de capellà primer –equivalent un grau a tinent de navili. Ha estat adscrit a la base de Cartagena i, recentment, de Cadis. L’any 1990 va ser enrolat en la primera expedició militar espanyola al Golf Pèrsic, experiència que donà com a fruit el llibre Proa al Golf. És diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i ha publicat altres obres com Un temps a la Segarra i un original volum de memòries, narrades amb un gran sentit de l’humor, sota el títol de Calamitats (Amenitats), que aparegué el 1996 dins d’aquesta mateix col•lecció.

Notícies