Sobre l'obra

Un conte inspirat en casos reals de persones refugiades que han de fugir de Síria a causa de la guerra. Una història pensada per ajudar els petits lectors a empatitzar amb els infants refugiats, així com a identificar i gestionar les pròpies emocions.

Sobre les autores

Montse Vilella (text)
Va néixer a Gironella (Berguedà) l’any 1971. Va fer estudis de magisteri i de pedagogia. Actualment, és mestra d’educació infantil a l’escola d’Olvan. Forma part del grup d’educació SABER, que treballa per acostar el drama dels refugiats a les escoles del Berguedà. L’associació ofereix recursos didàctics i voluntaris per obrir debats i sessions de reflexió a les aules per «transformar aquesta situació d’injustícia».


Montse Bugatell (il·lustracions)
Va néixer a Sant Vicenç de Castellet (Bages) l’any 1979. Va cursar estudis de disseny gràfic a l’escola ESDI de Sabadell i va obtenir el Grau Superior d’il·lustració a l’Escola d’Art de Manresa.

Sobre Monika Klose

Va néixer a Aquisgrà (Alemanya). L’any 1988, després d’acabar els estudis de Filologia hispànica i francesa va venir a viure a Barcelona. Des de llavors, compagina la seva activitat docent, com a professora al Goethe Institute, amb la vocació literària. Ha publicat diversos contes a Alemanya i, en català, abans de guanyar el III Premi Parcir amb el present llibre, va quedar finalista del mageix premi amb el conte En Pau, il•lustrat també per Ulrike Müller. Des de fa temps, es dedica a explicar contes a escoles i biblioteques.

Sobre l'obra

L’Eloi viu a La Pineda, una casa molt gran envoltada de pins altíssims, on espera que algun dia uns pares el vinguin a buscar. Aviat, coneixerà la Rosa i el Fede, que seran els seus pare adoptius, i la Bea, la seva futura germaneta, i podrà marxar amb ells cap a casa i formar una nova família.

Sobre l'obra

La nena i el seu gosset van caminar sense nord enmig de la nit. Quan el cansament els va vèncer, es van aturar i es van arraulir a la soca d’un arbre sense saber que eren al peu del vell roure. Una pau els va envair quan van sentir: «No tingueu por, jo us protegiré».
 

Sobre l'autor: Pere Selva. Il·lustracions: Subi

Pere Selva, amb la col·laboració de l’escriptora Anna Obiols, ha format equip en aquesta ocasió amb en Subi per oferir-nos un àlbum infantil deliciós. El conte reconstrueix la història extraordinària d’un arbre real, anomenat «el Roure de la Senyora», amb motiu de la bonica història que ens narra. Cal recordar que en Subi ha estat l’il·lustrador de nombroses obres, contes i àlbums infantils il·lustrats, generalment escrits per l’Anna Obiols, que han obtingut un gran èxit. L’Albí va publicar-li El pintor de petxines (2005), guanyador del II Premi Parcir d’Àlbum infantil il·lustrat, l’any 2003..

Sobre l'obra

I Premi Parcir d’àlbum infantil il•lustrat

Sobre l'obra

II Premi Parcir d’àlbum infantil il·lustrat

Sobre l'obra

V Premi Parcir d’Àlbum Infantil Il•lustrat

Em dic Laia, tinc set anys i, fins fa molt poc, era la nena més poruga que hi ha sota la capa del cel. Sí, sí, més poruga que tu, t’ho pots ben creure! Quan era més petita (més o menys quan tenia cinc anys o sis o sis i mig, no me’n recordo...) tenia una por terrible de la bruixa que vivia a casa meva i que apareixia, quan menys m’ho esperava, de sota el llit, del lavabo, de les golfes o fins i tot de la nevera de la cuina! Bé, en realitat, jo no l’havia vista mai, però sabia que era allà...

Sobre l'obra

VI Premi Parcir d’Àlbum Infantil Il•lustrat

M’ha passat una cosa extraordinària! I resulta que ningú no creu que sigui veritat. Ja començo a pensar que tenen raó i que només ha estat un somni. Però tots els que m’han dit que m’ho invento són gent gran i potser per això no em poden creure. Ja sabem que els grans tenen poca capacitat de deixar volar la imaginació: se’ls acaba aviat el fil. Jo ja he decidit que si he de deixar d’imaginar, no em vull fer gran. Tu seràs, doncs, el primer menut a qui confessaré la meva aventura nocturna: ja em diràs si em creus o també et sembla que ho he somniat.

Sobre els autors

L’un feia els dibuixos, l’altre escrivia. Són del mateix poble i es coneixen de sempre, però treballaven cadascú pel seu cantó. Una nit, una amiga comuna –la Lluna– els va posar en contacte. I resulta que el Quim tenia la il•lusió de veure un text seu il•lustrat pel Valentí i el Valentí volia posar dibuixos a un text del Quim. El resultat el teniu a les mans: un conte que, com no podia ser d’altra manera, parla de la Lluna. La que cada nit miren al cel del Mojal.

Sobre l'obra

V Premi Parcir d’Àlbum Infantil Il•lustrat

Em dic Laia, tinc set anys i, fins fa molt poc, era la nena més poruga que hi ha sota la capa del cel. Sí, sí, més poruga que tu, t’ho pots ben creure! Quan era més petita (més o menys quan tenia cinc anys o sis o sis i mig, no me’n recordo...) tenia una por terrible de la bruixa que vivia a casa meva i que apareixia, quan menys m’ho esperava, de sota el llit, del lavabo, de les golfes o fins i tot de la nevera de la cuina! Bé, en realitat, jo no l’havia vista mai, però sabia que era allà...

Notícies