×

Warning

JUser: :_load: Unable to load user with ID: 445

Sobre l'argument

Pere Vives ens ofrena, amb el present volum una contemplació poètica de la memòria, feta veu, per a assaborir amb rigor i profunditat les vivències i motivacions de l’autor. Llegint la seva poesia pot afirmar-se l’equilibri entre el fons i la forma, l’estímul creador, la riquesa del llenguatge i el just raonament del poeta sòlid. Com ha escrit Màrius Sampere, prologuista del llibre, “Veu de la memòria és, en definitiva, un recull de poemes inspirats i directes, madurs i nets, un llibre ben estructurat que segueix el sentit de la mirada i els sentiments del seu autor. Al capdavall, el nostre poeta no s’havia plantejat cap més propòsit sinó passejar amb el cor a flor de pell i les pupil•les alertes a la bellesa, per l’únic camí que coneix, cap avall, la llum de l’esdevenidor, i una terra que projecta, enlaire, l’ombra dels records”.

Sobre Pere Vives

Va néixer a Barcelona l’any 1924. Escriptor i poeta, la seva permanent afecció pel conreu de les lletres i la seva formació autodidacta li han permès de realitzar catorze llibres de poesia. Ha col•laborat en diverses revistes i ha estat distingit amb més de vint-i-cinv guardons en concursos poètics d’arreu de Catalunya. Té poesies en majòlica a tres carrers de Barcelona (Ciutat Vella) i d’altres a Tossa de Mar, Lloret (Cala Banys), Montbrió del Camp, Mont-ral i Llaberia. Ha cursat estudis superiors de llengua catalana. Actualment és secretari de la penya literària “Rall” i ha col•laborat en nombrosos Jocs Florals del Principat com a mantenidor o membre del jurat.

Sobre l'argument

Amb el present volum, Dels déus, dels herois i dels mites, Josep Maria Serra ens ofereix el seu homenatge a l’antiga Grècia. En la primera part, que dóna pròpiament títol al conjunt de l’obra, l’autor ha reunit una seixantena de sonets. Feia molt de temps que el poeta perseguia l’objectiu d’escriure un llibre de poemes exaltant els herois i els mites grecs, perquè la vella Grècia, segons les seves pròpies paraules, “ens ha llegat els fruits més òptims i saborosos del seu art, tant en la poètica com en les formes plàstiques”. Per dur a terme aquesta tasca, l’autor escollí el sonet, com a eina més apta, ja que té l’estructura ideal per a expressar o traduir missatges de tanta categoria. Aquest homenatge continua amb el poemari Devers el rastre del sagrat, que reuneix unes composicions de formes més lliures, però no per això menys reeixides. En conjunt, ens trobem davant d’un repte que només un poeta com Josep Maria Serra podia afrontar. Amb uns resultats poètics brillantíssims, el llibre esdevé també una valuosa i original aportació a la cultura hel•lènica, i a la nostra pròpia cultura, ja que almenys pel que fa a l’art Catalunya és més filla de Grècia que de Roma.

Sobre Josep Maria

Va néixer a Castelladrall (Bages). És Mestre en Gai Saber i ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona, el López-Picó, el Fages de Climent, el Ciutat de Terrassa i el Ciutat de Martorell, entre altres premis de poesia. Com a novel•lista, ha obtingut el premi Narcís Oller amb Història d’una infidelitat i el Maria Àngels Vayreda amb Pedraforca. Fou finalista del Premi Josep Pla amb la novel•la Un senescal del catorzè. A més de Plètora, un recull de divuit llibres de poemes, té editades tres obres de teatre i un Oratori de Nadal en col•laboració amb el Mestre Elisard Sala. També ha publicat amb èxit de crítica les novel•les L’amor prohibit de la Gioconda, L’almogàver, La Setmana Tràgica i els Vilaret del Poblenou, així com el recull Tots els contes.

Sobre Josep Grifoll

Si en alguna cosa creu en Josep Grifoll (manresano-casserrenc de la collita del 72), aquesta és la Poesia (Poesia, però, en majúscula. “Es pot ser analfabet i ser un gran poeta”, acostuma a dir. Que no tan sols de versos viu el poeta, ni molt menys. Poesia és una forma de sentir, de viure, d’agafar-se a bategar contra o amb les coses). I ell així ho demostra en aquest Dels anys beguts, el segon llibre que publica (el primer, En desordre, publicat per L’Albí dins aquesta mateix col•lecció, va sortir ara fa un parell d’anys); cada vegada més extravertit, de cara enfora com qui diu, palpat i palpador, sincer fins a la medul•la, irònic i senzill, tan contradictori com somiador, cercant-se cada volta més planer potser per acostar-se més, de ben segur, a tot el que ens envolta i exprimir-ne la Poesia. Poeta?, d’acord, “però abans humà”, i somriu mentre es prepara un “Cerebrino” amb què combatre l’última ressaca.

E. Vidal i Uriarte

Sobre l'argument

Amb Les pluges admirables, un títol altament simbòlic, Antoni Perarnau i Burgés continua manifestant-se com a poeta i com a cristià, tocant els mateixos temes de sempre, sense complexos de cap mena, però sota noves formulacions potser més viscudes i experimentades. Amb aquest nou poemari, dividit en nou parts, el poeta vol evocar –com destaca Climent Forner en el pròleg– les “presències excessives / que ens acompanyen amatents per aquests / carrers freds, ciutats de xavalla”. Per això “les presències” no se li fan esperar i desitja de compartir-les amb nosaltres.

Sobre Antoni Perarnau

(Puig-reig, 1965)

És llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988). El 1990 guanyà el 9è certamen literari “Sant Jordi” per a joves convocat per la Generalitat de Catalunya amb l’obra La ciutat i el retorn (1991). Entre d’altres premis literaris, l’any 1989 va obtenir el primer premi al certamen literari del Club d’Amics de la Unesco de Barcelona i, els anys 1991 i 1999, el primer premi de poesia del segon i desè concurs cultural “Premis Calasanç” de la ciutat de Terrassa. Per encàrrec del Cor Montserrat de Terrassa, ha vist interpretada i publicada la Cantata de la fosca i de la llum, la qual fou musicada pel mestre Baltasar Bibiloni. La seva darrera publicació és el disc compacte Tres cantates d’autors catalans contemporanis, en el qual figura la cantata anteriorment mencionada i també una altra intitulada “El cant del temps primer”, musicada pel mestre Enric Ferrer, escrita en commemoració del trenta-cinquè aniversari del Cor Montserrat. Cal esmentar l’estrena, l’abril del 2003, de l’Oratori Passió de Jesucrist, L’Etern Vivent, d’Enric Ferrer, de la qual és autor del llibret. Finalment, l’obra L’Escala major recull les lletres de totes les seves creacions destinades a ser musicades. Actualment, treballa com a professor de filosofia i ciències socials a l’Escola Tecnos de Terrassa.

Fragment

Sóc tu si sé que et penso,
vius dintre meu quan em capbusso
en els fons abissals dels teus misteris,
on cerco l’aire que em retorna
irremeiablement
a la superfície flonja
dels dies.

Sobre l'autor: Jaume Huch i Camprubí

Editor, escriptor i traductor, l’any 1986 va fundar Edicions de L’Albí i la revista de poesia Ultime. Ha publicat diversos papers, entre els quals els poemaris Tentinejant (1998), Patumejant (2009) i la novel·la Els ulls de la Geganta Vella (2002). Amb el pseudònim de Mitus Stampa, escriu també narrativa, poesia i teatre per al públic infantil i juvenil. Ha publicat, entre d’altres, la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987), i els contes L’elefant i la cuca de llum (1999), En Xucla Fort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estiracabells (2003).

Sobre l'argument

Va néixer a Barcelona l’any 1924. Escriptor i poeta, la seva permanent afecció pel conreu de les lletres i la seva formació autodidacta li han permès de realitzar catorze llibres de poesia. Ha col•laborat en diverses revistes i ha estat distingit amb més de vint-i-cinv guardons en concursos poètics d’arreu de Catalunya. Té poesies en majòlica a tres carrers de Barcelona (Ciutat Vella) i d’altres a Tossa de Mar, Lloret (Cala Banys), Montbrió del Camp, Mont-ral i Llaberia. Ha cursat estudis superiors de llengua catalana. Actualment és secretari de la penya literària “Rall” i ha col•laborat en nombrosos Jocs Florals del Principat com a mantenidor o membre del jurat.

Sobre Pere Vives

Va néixer a Barcelona l’any 1924. Escriptor i poeta, la seva permanent afecció pel conreu de les lletres i la seva formació autodidacta li han permès de realitzar catorze llibres de poesia. Ha col•laborat en diverses revistes i ha estat distingit amb més de vint-i-cinv guardons en concursos poètics d’arreu de Catalunya. Té poesies en majòlica a tres carrers de Barcelona (Ciutat Vella) i d’altres a Tossa de Mar, Lloret (Cala Banys), Montbrió del Camp, Mont-ral i Llaberia. Ha cursat estudis superiors de llengua catalana. Actualment és secretari de la penya literària “Rall” i ha col•laborat en nombrosos Jocs Florals del Principat com a mantenidor o membre del jurat.

Sobre l'argument

El llibre que teniu a les mans narra una experiència amorosa marcada per la brevetat i la tragèdia. Per fer-ho, l’autor ha recorregut a la tanca, el poema clàssic japonès que ofereix, com diu Antoni Dalmau en el pròleg del llibre «el repte de l’extrema concisió, però en canvi fa guanyar els poemes en brillantor i plasticitat.» Aquest poemari ha estat dividit en tres parts. La primera és la coneixença i el paisatge; la segona, la plenitud de l’amor; la tercera, la tragèdia i l’enyorança. «Al final del trajecte –ha escrit Dalmau—ens en queda un regust agredolç, mescla de l’exaltació de l’aventura donostiarra que ens descriu Francesc Rossell i un desenllaç que s’amara d’una extrema nostàlgia. Tot plegat, un bell conjunt de poemes, guiats per un sentiment amorós que, des dels temps més reculats, no sabríem destriar la veu més genuïna dels poetes.»

Sobre Francesc Rossell

Va néixer a Guimerà (L’Urgell), l’any 1962. És tècnic teatral. Ha format part de l’equip directiu de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i dels equips executius del programa d’Animació de Carrer de l’EXPO’92 a Sevilla i de la Mostra de teatre per a nois i noies de La Xarxa. Actualment és cap de sala del Teatre Municipal L’Ateneu d’Igualada. Ha publicat Amb la pluja al cor, premi Sant Jordi de Poesia atorgat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (Columna, 1992). El poemari Estima’m a Donostia quedà finalista als Premis culturals Vila de Calaf, 1997. D’altra banda, també ha publicat fotografies als llibres Rialles d’Igualada. 10 anys de Jordi Dalmau i La Casona. 10 anys Santi Fondevila.

CATEGORY

Extracte

"El temor flueix pels narius de la incertesa,
la nau resta ancorada al marge de l’abisme;
cos enrunat, atracat dins la memòria
que retorna, perversa, entre onada i onada.
El jurat, cosmos d’alteritats humanes,
assegut sobre la duresa de l’atzar,
murmura entre mans acusadores
i opina divagant entre fonaments.
La veritat no s’engoleix d’una glopada."

Sobre l'autora: Mar Fontana

(Barcelona, 1986)

És llicenciada en Filologia Catalana, escriu crítica literària i col·labora al digital de cultura Núvol i al setmanari Llavor cultural. Terragra és el seu primer llibre de poemes.

.

CATEGORY

Sobre l'obra

Essaouira,
i deixo que el temps
inventi cada moment,
que les olors
em portin el nom de cada cosa,
que els colors
em diguin quina hora és,
que la llum
m’assenyali cada passa,
que el vent
acompanyi cada pensament.
Essaouira, ser i només ser.

Sobre l'autora: Noemí Morral

(Vic, 1972) ens convida amb aquest llibre a mirar per la seva «finestra poètica» i ens sedueix amb el conjunt de poemes i dibuixos que en formen part, els que va escriure i dibuixar a la ciutat d’Essaouira entre el novembre de 2015 i el març de 2016. De la seva mà, doncs, ara podem recórrer les seves vivències —tot abocant-nos a la cultura, els paisatges i els carrers de la ciutat que la va acollir— i assumir el seu procés personal de recerca d’un nou camí.

CATEGORY

Sobre l'obra

El primer llibre de poemes de Rossend Sellarés va ser Un fil de veu (2011), editat igualment per L’Albí. També és autor, juntament amb quatre persones més, del llibre d’història Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs, 1931-1945 (2015). A part de l’obra publicada, ha recollit alguns guardons literaris per poemaris no publicats, entre altres: «Joc de risc», Premi Pacte dels Vigatans, Santa Eulàlia de Riuprimer (2009); «Rels», Premi Poetes de l’Ebre, Amposta (2010); «Espurnes», Premi Pròixita, Almenara (2010), «Bombolles de vanitat», Premi Sant Jordi, Santa Bàrbara (2011); «El color de
l’ànima», Premi Terra de Fang, Deltebre (2011) i «Al llindar dels somnis», Premi Salvador Estrem i Fa, Falset (2012). 

«Tot defugint la complaença, Rossend Sellarés no sols esguarda la vida: la celebra, però sense defugir-la. Sovint la vol més justa i s’encara a tot el que l’inquieta. I la festeja, amb gratitud, pel que li ha donat. Sens dubte, amb aquest llibre, fa un nou pas, ferm i decidit, en la seva trajectòria.» Jaume Huch, del pròleg.

 

Sobre l'autor: Rossend Sellarés

(Navàs, 1949)
Ha col·laborat en diverses revistes d’àmbit local i comarcal, ha visitat escoles i instituts per tal d’intentar encomanar el gust per la poesia a les generacions més joves i ha participat en nombrosos recitals de poesia, a títol personal o bé formant part d’algun grup poètic, sobretot Escac al Vers de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès o bé Joc i Foc, que aquest
any celebra el seu 10è aniversari.

Sobre Climent Forner

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, Climent Forner i Escobet (Manresa, 1927), ha aplegat en aquest únic volum tota la seva poesia revisada i seleccionada per ell mateix. Anteriorment, ha publicat un munt de llibres entre els seus originals i els d’altres autors que ha donat a conèixer. Alguns títols en vers, des del primer, Els únics mots (1964), als darrers, Amb peus lleugers com els dels cérvols (Columna, 1993) i A sou d’amor (Proa, 2002). A més, els tres volums de la pròpia obra poètica, recollida segons un ordre temàtic. Així, L’Ull de Taüll (El Mall, 1983), incorporà l’obra de caire més místic i espiritual; Liridunvau, liridonvon (L’Albí, 1989), la poesia satiricohumorística; i, finalment, Carrer Major, 20 (Columna-L’Albí,1995), els poemes més lírics i populars. Ha donat a conèixer també una selecció dels seus goigs i auques populars a De cim en cim (L’Albí, 2004), ha traduït al català modern Guillem de Berguedà i ha signat versions excel•lents d’autors antics com Ausiàs March o Ramon Llull, entre d’altres. S’ha destacat igualment com a prosista, amb títols com Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (L’Albí, 1996), entre molts d’altres. Forma part del grup de redactors de la Biblioteca Escriptors del Berguedà. Entre d’altres reconeixements, ha rebut la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’or de la ciutat de Berga i el Premi d’Actuació Cívica Jaume I. Com defensa Joan Ferrer, prologuista de Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula, “Climent Forner és un poeta fonamental i absolutament imprescindible en la literatura catalana del segle XX i d’aquest començament del segle XXI... Ningú com ell no ha estat capaç d’expressar en versos catalans una gamma tan àmplia d’experiències humanes formulades com a diàleg entre l’home, la comunitat del seu poble i el Misteri que dóna sentit a l’existència. La poesia recollida en aquest llibre és un clàssic contemporani”.

Sobre Josep Grifoll

Va ser engendrat en un llit de 130 x 190 a Casserres (Berguedà). Coses de la vida, però, van fer que nasqués a Manresa un 19 de setembre a les set del matí (“l’únic dia que m’he llevat d’hora”, assegura). Un és d’on l’han fet i no d’on ha nascut (el primer amor, el primer vers, el primer somni, la primera borratxera...). Fotògraf inclassificable, pintor cru, somiatruites, tastaolletes, hipocondríac, incansable buscador sense troballes, descuidat, caòtic, contradictori, mal alumne de la vida... Influenciat per tota mena d’influències (des de J.A.Goytisolo fins a Fernando Pessoa, passant per Lorcas, Benedettis, Becketts, Paveses, Ginsbergs, Arenas, Gil de Biedmas, Rilkes, Vinyolis, Sabinas, Artauds i altres saltimbanquis de l’abisme) comença a escriure per tal d’estalviar-se visites al psiquiatre. I és que, per a ell, cada poema, cada pintura, cada experiment artístic no és res més que un intent d’exorcitzar els fantasmes que ens roseguen les entranyes. Imprevisible? Aneu a saber. Però encara creu en l’amor, mai no porta paraigua (diu que si plou ens hem de mullar), dubta de tot allò que en diem “realitat”, fuma ducados, s’automedica i aquest és el seu primer llibre; evidentment, “en desordre”...

S.C.Curpí

Sobre l'argument

La poesia de Pere Vives parteix d’una gran sensibilitat poètica i d’un constant rigor idiomàtic. De nou, l’autor referma amb L’enigma persistent –el dinovè llibre que publica—el seu sentit d’un vers elevat, sobri i entenedor, que valora la seva expressivitat. Devot dels nostres grans clàssics, creu que la poesia ha d’aplegar el viure actual en el fons d’allò que sempre és perdurable. Amb aquest nou títol, el poeta advoca el concepte definitiu de l’ésser humà davant l’inevitable succés de la mort, amb un realisme evocador i reverencial.

Sobre Pere Vives

Va néixer a Barcelona l’any 1924. Escriptor i poeta de formació autodidacta es dedica des de jove al conreu de la poesia. Ha col•laborat en diverses revistes i ha estat distingit amb més de vint-i-cinc guardons en concursos poètics d’arreu de Catalunya. Té, en vida, poesies en majòlica a tres carrers de Barcelona (Ciutat Vella) i d’altres a Tossa de Mar (Cala Banys), Montbrió del Camp, Mont-ral, Llaberia i Vidrà. Ha col•laborat en nombrosos Jocs Florals del Principat com a mantenidor o membre del jurat. Ha publicat les obres següents: Recull poètic (1969), La rialla i el plor (1070), Atzar dels dies (1971), Les temptacions (1974), Deixa (1975), Solc (1978), Rastre de vida (1980), Paraula menor (1982), Veus i camins: l’home (1983), Terra Mare (1985), Retaule (1986), De lleure i silencis (1993), Temps del temps (1994), Les fites intangibles (1997), Veu de la memòria (1998), El temps i la joia (1999), Mare Terra (2000) i Dies sense temps (2001).

Sobre l'argument

Amb un llenguatge viu, sovint esmolat, els seus poemes reflecteixen les múltiples visions i possibles reaccions d’aquells que visqueren de prop la tragèdia dels incendis de 1994 i, a la vegada, ens proposen una necessària reflexió sobre els vincles que la societat manté amb la natura. Conjuntament amb la resta dels apartats d’aquest llibre, però, la poesia de Roser Casals s’obre vers els temes que interessen l’autora, que esdevenen en últim terme un clam ferm i sincer en contra de la injustícia i els conflictes que tenallen el món. La seva sensibilitat poètica és al servei d’una constant reivindicació de l’espiritualitat, de la pau i dels drets humans, així com de la realització més íntima i fonamental de la persona, mitjançant l’amistat i l’amor.

Sobre Roser Casals

Va néixer a Berga (Cal Rosal) l’any 1945. Va treballar durant deu anys a la fàbrica tèxtil de la Colònia Rosal i, alhora, estudià música. A partir de 1970 començà a exercir de professora de música a l’Escola de l’Anunciata de Gironella i, posteriorment, al Col•legi de la Mare de Déu del Roser i a l’Escola Muncipal de Música de Berga. Poetessa de formació autodidacta, ha obtingut diversos premis com la Flor Natural als Jocs Florals de Torroja de Priorat (1993) i al Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de Juneda (1994), entre d’altres. Àmbits de cendra és el primer llibre que publica, i presenta una bona part de la seva producció poètica més recent.

Sobre l'argument

De paraula és el tercer llibre de poemes de Josep Grifoll. El poeta és, sens dubte, cada vegada més extravertit com ja va fer palès amb el seu segon llibre. Se’ns presenta irònic i senzill, potser tan contradictori com somiador com sempre, però procurant esdevenir cada vegada més planer per acostar-se més, de ben segur, a tot el que ens envolta i així exprimir-ne la poesia que hi habita. I, sobretot, continua creient en l’amor, de la mateixa manera que, per més que plogui, mai no porta paraigua.

Sobre Josep Grifoll

Nascut a Manresa, es considera, de fet, un manresanocasserrenc de la collita del 72, per haver estat engendrat en un llit de 130 x 190 a Casserres (Berguedà). Influït per totes mena d’influències, el poeta confessa que començà a escriure per a estalviar-se visites al psiquiatre. I, per a ell, cada poema no és res més que un intent d’exorcitzar els fantasmes que ens roseguen les entranyes. Perquè la poesia és, al capdavall, una forma de sentir, de viure, d’agafar-se a bategar contra o amb les coses. Tot això és dins dels seus llibres, tots ells publicats dins d’aquesta mateixa col•lecció: des del primer, En desordre (2004), passant per Dels anys beguts (2006), fins al que avui presentem: De paraula.

Sobre l'argument

És el seu segon poemari. Si el primer ja era prou reeixit, aquest el supera. És més líric, no tan retòric; més madur i substanciós. El tema, tal com remarca Climent Forner en el pròleg, continua essent el mateix: l’amor com a sublimació de l’existència humana. És també més o menys la mateixa la referència al mar o a la mar com a símbol i metàfora d’abast existencial i còsmic, omnipresents. Si abans era l’amor conjugal, maternal i filial, ara, sense deixar de ser el mateix amor, aquest s’idealitza fins a fer-se intemporal i etern, tendint cap a l’U, com si d’humà esdevingués diví. Tot el llibre, en el fons, és un cant a l’amor, espiritual i carnal alhora, desitjat, viscut i sofert des d’un estat de gràcia fet de llibertat i de somni. La sensibilitat hi és molt refinada i la fantasia desbordant. Les dues dedicatòries que l’encapçalen, molt eloqüents, tant la del pare com la de Maria-Mercè Marçal.

Sobre Montserrat Altarriba

Nascuda a Cabrianes (1948), viu a Sallent (Bages) d’ençà que es va casar. De formació autodidacta, es va desvetllar a la poesia gràcies als cenacles literaris en els quals participava. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals Montseny (1989) i Josep Fàbregas i Capell de la Vila de Sallent (1991, 1992 i 1993), així com ha format part de jurats també literaris. L’any 1992 va publicar el primer llibre de poemes De sobte s’alça un mur ran de mirada, amb unes molt belles il•lustracions pictòriques del seu germà, Salvador Altarriba.

Sobre l'argument

El mirall del fons és el tercer llibre de Mercè Miró, que suposa la represa d’una obra poètica que, sortosament, després d’uns anys de silenci, avui ens arriba en la plenitud de la seva maduresa. Dividit en tres parts, el llibre aplega una vuitantena de poemes escrits durant els tres últims anys, durant els quals la poeta ha aconseguit consolidar, amb una llengua fidel als seus orígens, una veu pròpia amb una poesia tendra i contundent a la vegada, molt rica d’imatges i plena de força, que esdevenen sovint autèntics “ganivets de paper”: “Perquè som fets de temps i de somnis, i quan tot és mentida no hi ha res més real que un miratge”.

Sobre Mercè Miró

De família berguedana, va néixer circumstancialment a Barcelona l’any 1941. Es va poder traslladar a Berga, la seva ciutat, a l’edat de dos anys. Va recitar els seus primers poemes a Ràdio Barcelona, a finals dels seixanta, on va participar diverses vegades en el programa Ràdio Scope de Salvador Escamilla. L’any 1970, va publicar Una vida en quatre capítols, el seu primer llibre. Va col•laborar a la premsa local, especialment a la revista Ecos, i ha dut a terme diversos recitals poètics. L’any 2001, va donar a la llum un nou recull de poemes sota el títol Gira de llençol.

Sobre l'argument

La seva redacció va iniciar-se l’any 1928, i l’autor hi va anar treballant, durant set o vuit anys, fins al 1936. Com molt bé explica Climent Forner en el seu estudi introductori, tot i que aquest fou el primer llibre que l’autor pensava publicar, no el pogué donar a conèixer mai en vida, i no ha estat fins ara, al cap de seixanta anys, que ha estat possible de rescatar-lo. Aquesta edició pòstuma vol contribuir a la recuperació de la figura de Bertran i Oriola, el qual no es cansà mai de testimoniar, a través de la paraula poètica, la seva fe cristiana. L’obra d’aquest poeta, com reconegué Miquel Martí i Pol, en referir-se a l’antologia Glòria eucarística, és “precedida i signada amb la més fervent humilitat, el més encès desig de superació i la més clara sinceritat.” I com remarcaria Albert Manent, cal recordar que l’autor d’aquests, per fi, feliçment publicats Ressons de Déu, “és, entre els laics, el primer poeta religiós que ha fet de la seva obra un únic càntic a Déu.”

Sobre Manuel Bertran

Va néixer a Cardona (Bages) l’any 1901, però ben aviat es traslladà a Barcelona, al barri de Gràcia, on s’educà en una escola laica, de la mà d’un mestre que recordaria tota la vida, Josep Torrubia. De la seva mare, principalment, va rebre la formació religiosa, que es refermà a partir d’una llarga malaltia, i de l’escalf que va trobar a la congregació dels Lluïsos de Gràcia. Autodidacte, en el fons, començà a escriure cap als 25 anys. L’any 1929 es casà amb Josefina Tura, també poeta. Tindrien tres fills: Montserrat, Maria i Josep Maria. L’any 1945 donà a conèixer el seu primer llibre de “poemes eucarístics”, Comunió. Després vindrien, entre d’altres, Cantata de Nadal (1947), Quaresma (1949) i Ciutat de Déu (1957), que fou mereixedor del Premi Ciutat de Barcelona 1955. L’any 1974 fou proclamat Mestre en Gai Saber. Va morir a Barcelona el dia 11 de setembre de 1976.

Sobre l'argument

Josep Romeu i Figueras, prologuista de Perfum de silenci, qualifica l’obra d’Eduard Miró com a poesia del silenci, basada en una meditació a mitja veu. El poemari està compost per quaranta poemes, dividits en tres apartats, com a número simbòlic que es repeteix a l’Antic i al Nou Testament. Es tracta d’un recull més aviat breu, però –com escriu Josep Romeu—d’una inusual densitat: “No es dispersa en una varietat temàtica, sinó que aprofundeix en un sol motiu: la relació interioritzada del poeta, l’home, amb la Divinitat, des de les profunditats del “silenci” trèmol de l’ànima solitària i al mateix temps receptiva dels estímuls externs i interns i conscient dels seus comportaments amb el Nom i el Tot immens, entre el penediment de les mancances i l’esperança de plenitud.” La primera part, “Suite de Testaments”, és de temàtica bíblica, tot i que es relaciona sovint amb la realitat actual de l’ésser humà. A “L’Immensisme”, el segon apartat, el poeta ens parla de la perplexitat de l’home davant de la grandesa inabastable de l’univers i el mar, i evoca l’Absolut, l’Arquitecte “avantguardista” d’aquesta immensitat. A la darrera part, “Diàleg”, la més extensa del llibre, l’autor manté una conversa interior amb Déu, la qual parteix d’un penediment, una reflexió i una confessió

Sobre Eduard Miró

Va néixer a Barcelona l’any 1959. És mestre i Llicenciat en Filologia Catalana. Ha obtingut el Mestratge en Gai Saber. És mantenidor dels Jocs Florals de Perpinyà, en els quals va ser guardonat amb la Medalla de la Vila. Ha rebut diverses distincions i premis, com els de la Generalitat de Catalunya, des de 1984, i d’altres per poemes que li han musicat i enregistrat. Va adaptar una Bíblia per a infants, ha escrit contes per a nois i noies i ha teatralitzat la vida i l’obra del mestre Pau Casals. També ha estat mereixedor de dos primers premis d’Història de Catalunya, convocats per Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana. Com a dinamitzador cultural i rapsode, ha organitzat recitals poètico-musicals, com el recentment dedicat en homenatge a Pau Casals (Barcelona, 1966). I, com a director de l’Escola Miró de Barcelona, duu a terme diverses iniciatives pedagògiques per reivindicar i potenciar la lectura i el conreu de la poesia. El present volum Perfum de silenci surt a la llum al cap de deu anys de gestació i després d’haver reunit per alguns dels poemes que l’integren una tretzena de guardons.

Sobre l'argument

“Tota vera poesia, sentencià Brunetière, és una metafísica feta sensible al cor i expressada per imatges. Climent Peix és un poeta més essencial del que no sembla al primer cop d’ull. Per mitjà d’una imatgeria superficial en aparença ens posa en contacte amb la veritable essència de les coses, missió pròpia de la paraula poètica recordada per Carles Riba. ‘Entre les aules volàtils del moment’, ell malda per ‘atènyer l’Abstracte pur i lliure / i viure la ignota essència del Viure’, autoconfessió que cal agrair del sentit transcendent de la pròpia escriptura i àdhuc de la pròpia existència.” Climent Forner.

Sobre Climent Peix

Va néixer a Berga el 27 de març de 1905. Va combinar la professió i la vocació literària al llarg de la seva vida. Sastre i fill de sastre, d’ell s’ha dit que ha sabut transformar l’agulla en ploma per a brodar versos: reflex d’un món intimista, sensible i delicat. L’any 1980, a cura de Climent Forner, va publicar el llibre Poemes, amb epílegs dels seus amics i també poetes berguedans Pere Tuyet i Josep M. Claret. Des dels inicis va ser un dels redactors de la Biblioteca “Escriptors del Berguedà”, dins de la qual va publicar-se una mostra antològica de la seva obra. Es tracta del volum compartit Poesia escollida de Peix, Tuyet i Claret, en què es retrobà amb els seus amics poetes. L’any 1990, Edicions de L’Albí va publicar-li Antologia nadalenca, amb la qual s’aplegaren totes les seves nadales al costat de les escrites per Climent Forner fins aquell moment. L’”Antologia poètica (1901-1939” vol. 9 de la col•lecció “Escriptors del Berguedà”, ha estat batejada amb el títol Rumbs blaus com a homenatge al poeta Peix. L’any 1987, l’Ajuntament de Berga va concedir-li el “Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular”, en reconeixement a la seva tasca ciutadana com a home de cultura, sobretot durant la difícil postguerra i els llargs anys del franquisme. El present volum Poesia completa de Climent Peix –publicat en l’escaiença del seu norantè aniversari—aplega 126 poemes, més de la meitat dels quals eren inèdits fins ara. Va morir a la seva ciutat natal l’any 1998. L’any 2005 s’ha commemorat el centenari del seu naixement.

Sobre l'argument

Amb els seus “versos solitaris”, l’autor comença a sondejar-se “escandellant els seus silencis”, en la difícil exploració d’un mateix a la recerca de l’essència més pura de les paraules, de la pròpia veu i del Tot. Escàpol del món modern, es refugia a trobar la pau en els llocs més recòndits dels boscos perduts. Els seus silencis, però, no són quietuds eixorques, sinó instants contemplatius de lúcida meditació que fondegen les cavernes del pensament creatiu. Brevísssims poemes o pensaments poètics que recorden, alguns, el surrealisme de Joan Brossa, les guspires poètiques de la “Pluja d’estels” de Pere Tuyet, i els aforismes orientals dels “Ocells perduts” de Rabindranath Tagore.

Sobre Ramon Mujal

Va néixer a Puig-reig (Berguedà) el 1956. De formació autodidacte, la seva vocació literària el va ser entrar en contacte amb l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana i, ben aviat, anà coneixent els poetes de la comarca fins a integrar-se en l’equip de redactors de la Biblioteca “Escriptors del Berguedà”, que s’autoanomena el Grup de Viver. Ha publicat anualment a “Pensaments i paraules” –recull poètic publicat a Puig-reig--, també a la revista de poesia “Ultime” i al llibre Antologia queraltina (1992). Durant dos anys (1988-89), va col•laborar al diari Regió 7 amb una columna setmanal. El present volum, Versos solitaris, és el primer llibre que publica.

Sobre l'argument

L’obra poètica de Joaquim Amat-Piniella escrita a l’exili, que avui presentem en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, constitueix un fenomen singular no només dins la història literària i documental del nostre país, sinó també dins el panorama europeu. En efecte, tal com afirma David Serrano, aquest llibre «esdevé un document rellevant de les inquietuds i reflexions d’un home, compromès i sensible, convertit en testimoni i símbol de la voluntat de manteniment de la vida i la dignitat estrictament humanista dins un camp de concentració: paradigma de la capacitat de destrucció i autodestrucció de l’Home i, alhora, essència d’ell mateix». Els setanta-un poemes que conté el present volum són adreçats des de l’absència –la «llunyania» a què fa referència al títol—a l’esdevenidor, al qual jutjarà els culpables del que succeeix, i també a la figura absent de la dona, en qui el poeta s’empara per resistir els horrors durant els seus gairebé cinc anys de suplici. «Heus ací –en paraules de Jordi Castellanos—una poesia de la veritat, de la més pura autenticitat humana: Joaquim Amat-Piniella, enmig d’aquella aventura que ens va testimoniar a K.L.Reich, una peça mestra de la literatura de l’holocaust, cerca la salvació en la paraula: se sent rebel i expressa la seva rebel•lió.»

Sobre Joaquim Amat-Piniella

Va néixer a Manresa l’any 1913. Va col•laborar assíduament, com a crític d’art, als diaris El Pla de Bages i sobretot a El Dia, i fou un dels responsables de la revista manresana Ara, on publicà diversos poemes. L’any 1933 publicà la seva primera obra, Ombres al calidoscopi, un llibre de retrats. L’any 1934, Amat participà en els fets del 6 d’octubre i fou empresonat a la Model. En esclatar la guerra, es veié obligat a abandonar els estudis de Dret i decidí incorporar-se a l’exèrcit. Acabada la contesa, s’instal•là provisionalment a Barcelona. El 28 de juny de 1939, es casà amb Maria Llaverias. Després de l’estiu, però, decidí fugir sol cap a França. Passà pel camp d’Argelers i després pel de Sant Cebrià de Rosselló, juntament amb quatre amics, a partir dels quals més tard crearà alguns dels personatges de K.L.Reich. El seu periple vital continuà al camp per a presoners de guerra de Fort Hatry. Finalment, davant la negativa del govern espanyol de reconèixer la seva nacionalitat, l’exèrcit alemany el traslladà als camps de concentració austríacs, el més important dels quals és Mauthausen, on entrà el 27 de gener de 1941. No fou alliberat, per les tropes americanes, fins al 5 de maig de 1945. A partir del mes de setembre el trobem a Andorra, on va romandre fins a l’abril de 1946. durant aquest període de vuit mesos escriu íntegrament el manuscrit de K.L.Reich, i transcriu els poemes reunits a Les llunyanies. Instal•lat després a Barcelona, donà a conèixer diverses novel•les com El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957) i La pau a casa (1959). K.L.Reich no es publicarà fins al 1963 (Premi Fastenrath, 1965). L’any 1966 aparegué la seva darrera novel•la La ribera deserta. Morí a Barcelona l’any 1974.

Sobre l'argument

És un recull que tanca un període, durant el qual ha cremat tot un seguit de vivències, on la solitud és una constant i els records, desitjats o no, tornen a cada poema amb una precisa puntualitat.

Sobre Vicenç Zumajo

Va néixer a Berga l’any 1964. poeta autodicate. Ha obtingut divesos premis literaris, bàsicament de poesia. Va formar part del col•lectiu literari “La Tecla”. Sense menystenir una forma poètica propera i col•loquial, els seus poemes desvelen un exercici d’alliberament interior i els seus versos el conviden a descobrir les pors que l’envolten.

Sobre l'argument

Els seus poemes, aplegats ara en aquest volum, són a judici del prologuista, Climent Forner «pensats i viscuts en profunditat, treballats a plena consciència artística i expressats d’una forma bella, culta, clàssica». I la citada antologia Rumbs blaus, destaca que sobretot els seus sonets, «són una obra mestra, rics de fons i perfectes de forma: profunds, rotunds, apassionadament serens. Intensos i concisos com els de Carles Riba».

Sobre Jordi Mas

Va néixer a Navàs (Bages) l’any 1929. Va cursar la carrera sacerdotal al Seminari Diocesà de Solsona i posteriorment obtingué les llicenciatures en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sagrada Escriptura a la Comissió Bíblica de Roma, després d’haver estudiat a l’Ecole Biblique de Jerusalem. S’ha especialitzat sobretot en l’estudi i ensenyament del Gènesi. Ha exercit la docència, com a professor de Sagrada Escriptura, al Seminari de Solsona (1962-1969), a l’Escola Diocesana de Teologia de Solsona (1963-1968), a la Facultat de Teologia de Barcelona (1969-1981), al Centre d’Estudis Pastorals (1969-1971) i a l’Institut de Teologia de Barcelona, d’ençà de la seva fundació l’any 1977. DE 1981 a 1987 fou Cap de Secció de Coordinació de l’Activitat Musical, del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya, i realitzà un gran nombre de traduccions de textos musicats (Lieder i Oratoris), d’autors tan notables com Goethe, Apollinaire, Heine, Hugo, Ronsard, Mörike..., així com de bona part de l’obra de Rilke. Com a poeta, forma part de l’Antologia de sacerdots poetes (Zuric, 1975) i de l’antologia Rumbs blaus (Columna-L’Albí, 1996).

CATEGORY

Sobre l'argument

En edició bilingüe, presentem per primera vegada a casa nostra una poeta catalanoirlandesa excepcional. En efecte, després d’una llarga trajectòria a Irlanda, el seu país d’adopció, Maria Wallace –nom de ploma de Maria Teresa Mir– es dóna a conèixer a Catalunya amb La segona ombra / Second shadow. Com reconeix Xavier C. Ribot, a l’epíleg, la poeta se sent del tot identifica amb Irlanda: “amb el caràcter celta, sensible, creatiu, que té tendència a la malenconia... i amb el paisatge, que convida a aquests sentiments”. De tota manera a pesar d’haver-se convertit en una persona dividida entre les seves lleialtats compartides per Catalunya i Irlanda, reconeix que on viu de debò és en la seva obra: “on visc i sóc jo és en la meva escriptura”. Aquest llibre constitueix una obra perfectament travada. Es tracta, per tant, d’”un poemari enter, acabat, rodó”.

Sobre Maria Wallace

Maria Wallace és el nom de ploma de Maria Teresa Mir i Ros, una catalana que ha trobat el seu desvetllament literari a Irlanda on viu des de fa més de quaranta anys. Una ciutadana del món nascuda a Platja d’Aro poc abans de la Guerra Civil, instal•lada més tard a Sant Feliu de Guíxols, i que també ha viscut a Xile. Reconeix que aquest anar i tornar l’ha convertida en «una desplaçada» tota la vida. Viu a Dublín des de 1969, on s’ha fet com a escriptora i poeta. El 2004, va obtenir una beca i es va llicenciar en literatura espanyola i llatinoamericana. L'any següent, va fer un màster en literatura angloirlandesa. Tot i que primer va ser pintora, Maria Teresa Mir és una catalana que fa poesia en anglès, que s’ha convertit en una prolífica escriptora irlandesa, ara també catalana, i que des de fa uns anys no ha parat de guanyar premis, alguns dels quals com el Hennessy Literary Awards, el 2006, el més prestigiós d’Irlanda, a la millor escriptora emergent.

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. Des d’Els únics mots (1964) ha bastit una obra poètica d’una originalitat i un rigor indiscutibles. Ha aplegat temàticament la seva poesia en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Cal afegir-hi, encara, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002), i recordar les seves celebrades versions de Guillem de Berguedà i Ausiàs March. Cal no oblidar, tampoc, la seva variada producció en prosa, com el dietari Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996). L’any 2001 va publicar en col•laboració Goigs marians del bisbat de Solsona i, recentment, ha recollit els seus goigs i auques populars en el volum De cim en cim (2004), editat igualment per Edicions de L’Albí.

Sobre Climent Peix

Va néixer a Berga el 27 de març de 1905. Va combinar la professió i la vocació literària al llarg de la seva vida. Sastre i fill de sastre, d’ell s’ha dit que ha sabut transformar l’agulla en ploma per a brodar versos: reflex d’un món intimista, sensible i delicat. L’any 1980, a cura de Climent Forner, va publicar el llibre Poemes, amb epílegs dels seus amics i també poetes berguedans Pere Tuyet i Josep M. Claret. Des dels inicis va ser un dels redactors de la Biblioteca “Escriptors del Berguedà”, dins de la qual va publicar-se una mostra antològica de la seva obra. Es tracta del volum compartit Poesia escollida de Peix, Tuyet i Claret, en què es retrobà amb els seus amics poetes. L’any 1990, Edicions de L’Albí va publicar-li Antologia nadalenca, amb la qual s’aplegaren totes les seves nadales al costat de les escrites per Climent Forner fins aquell moment. L’”Antologia poètica (1901-1939) vol. 9 de la col•lecció “Escriptors del Berguedà”, ha estat batejada amb el títol Rumbs blaus com a homenatge al poeta Peix. L’any 1987, l’Ajuntament de Berga va concedir-li el “Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular”, en reconeixement a la seva tasca ciutadana com a home de cultura, sobretot durant la difícil postguerra i els llargs anys del franquisme. El present volum Poesia completa de Climent Peix –publicat en l’escaiença del seu norantè aniversari—aplega 126 poemes, més de la meitat dels quals eren inèdits fins ara. Va morir a la seva ciutat natal l’any 1998. L’any 2005 s’ha commemorat el centenari del seu naixement.

CATEGORY

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit. Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam.

Sobre l'argument

Aplega una tria molt representatiu de la producció de Josefina Peralba. La seva obra, a cavall de la filosofia i de la poesia, no és només el fruit de la seva trajectòria vital sinó el resultat d’una fonda introspecció. Així, a partir de la seva experiència, de bracet d’una gran sensibilitat i gràcies a una extraordinària capacitat de reflexió i de contemplació, l’autora ens pot oferir pensaments molts bells i profunds, que a voltes són també molt subtils i matisats d’una fina ironia. Pensaments i poemes resulten altament reveladors d’una personalitat culta, refinada i inquieta. Com remarca Climent Forner en el pròleg, en la nostra autora es donen aquestes dues qualitats: la intel•lectual i l’artística. Josefina Peralba, com ja ens indica en el títol, es mou “entre la realitat i el somni” i es complau a convidar el lector a endinsar-se amb ella “més enllà de les paraules”.

Sobre Josefina Peralba

Va néixer a Gironella (Berguedà) l’any 1919. De molt jove, es traslladà a Sallent (Bages), població on des de llavors ha viscut i ha desenvolupat la seva tasca cultural. Ja des de la infantesa va sentir una forta inclinació per l’estudi de la llengua, i també de la poesia, la música i, encara, de la filosofia; aptituds, però, que no va poder desenvolupar –per les conseqüències que va comportar la Guerra Civil—fins a la seva maduresa. Finalment, l’any 1979, va obtenir el títol de professora de català. Des d’aleshores s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i de la música. L’any 1994 fou mereixedora del Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell de la Vila de Sallent.

CATEGORY

Sobre l'autor: Josep Grifoll

«Vaig néixer el 1972, no em moriré ni que em mori, sóc de Casserres, he vingut a estimar i L’Albí m’ha publicat aquest llibre i
tres més: En desordre, Dels anys beguts i De paraula. Tots de poesia.»

.

Sobre Montserrat Altarriba

Va néixer a Cabrianes (1948). Viu i treballa a Sallent (Bages). Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals el Montseny (1989) i, en diverses edicions, el Josep Fàbregas i Capell de la Vila de Sallent, així com ha format part de diversos jurats també literaris. L’any 1992 va publicar el primer llibre de poemes, De sobte s’alça un mur ran de mirada, amb unes molt belles il•lustracions pictòriques del seu germà, Salvador Altarriba. Posteriorment, donà a conèixer Tornassols (1998), volum editat en aquesta mateixa col•lecció, amb un comprensiu pròleg de Climent Forner. Llum de posta és el seu tercer poemari. Com afirma Jaume Huch, en el pròleg que l’acompanya, “podem afirmar que, sense perdre la seva coherència, ha adquirit aquella consistència única de la veu treballada i matisada pel pas del temps”. Tot el recull és, de nou, sobretot un “cant a l’amor com a somni, utopia i destí suprem de la persona humana”.

Fragment:

Plou,
la llum opaca desdibuixa
l’espill d’absència dels teus ulls,
el gest enfarfegat de vells silencis,
les pellofes d’unes mans sense futur,
l’enigma que arrossega el gran dolor.

Sobre l'autora: Montserrat Altarriba i Vilarasau

Va néixer a Cabrianes (Bages) l’any 1948. Viu a Sallent. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals el Montseny (1989) i, en diverses edicions, el Josep Fàbregas i Capell de la Vila de Sallent. Ha publicat els llibre De sobte s’alça un mur ran de mirada (1992), amb il·lustracions del seu germà Salvador Altarriba; Tornassols (1998), amb pròleg de Climent Forner; Llum de posta (2007), prologat per Jaume Huch; l’obra col·lectiva, Una imatge i dos poetes, conjuntament amb Joan Asensi i Barberà (textos) i Miquel Viñas i Farrés (fotografies); i Egipte, al vèrtex de l’esplendor (2013). És Mestre en gai saber dels Jocs Florals de Calella.

Notícies