Sobre l'argument

Aquest volum conté estudis i notes majorment de poesia –aquesta gran desconeguda—i de poetes, aquests personatges solars dels quals de tant en tant es parla, sempre, però, d’esma i de rutina, repetint els mateixos noms fins a l’avorriment i ignorant-ne l’obra real. De vegades no és el poema individualitzat i aïllat l’objecte de la recerca, sinó una suma de textos, un poemari complet i travat. Josep Romeu considera que cal exigir, a la crítica i al crític, la lectura dels poemes i la suficient coneixença poètica en una obertura plena, sense mediatitzacions, prejudicis o peresa. Perquè, malgrat l’actual indiferència cap al fenomen de la creació poètica, l’autor en defensa la crítica i l’assaig ja que són absolutament necessaris en tot panorama literari. És en aquest sentit, i amb el rigor i la profunditat de sempre, que l’autor ha recollit aquí uns textos que són imprescindibles per al coneixement de la literatura catalana contemporània. Perquè per a ell és un imperatiu voler contribuir a cobrir un buit –per dir-ho amb les seves pròpies paraules--, i perquè pensa que el servei a la societat i a l’intel•lecte són exigències d’ara i de sempre, ineludibles.

Sobre Josep Romeu

(Òdena, Anoia, 1971 – Barcelona, 2004), fou professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Catalunya, de 1969 a 1984, i professor d’investigació del CSIC des de 1947. Membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i d’Ariel. Revista de les Arts (1946-1951). Numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Poeta, crític literari i investigador, en el camp de la recerca s’ha especialitzat en l’estudi de la poesia i el llegendari populars, el folklore, la cançonística medieval i renaixentista i, d’una manera particular, el teatre català antic. Obtingué el primer premi de poesia del certamen organitzat amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947), el Premi Menéndez Pelayo (1947) del CSIC, el Premi Milà Fontanals de l’IEC (1955), el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya a l’autor de la millor obra d’assaig de l’any 1984, i el 1993 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Ha publicat, entre altres, els llibres: El mito de “El Comte Arnau”... (1948), Cançons nadalenques del segle XV (1949), La nit de Sant Joan (1953,1993), Teatre hagiogràfic (1957), Poesia popular i literatura (1974), Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984), Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII (1991), Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues (1993), Teatre català antic, en tres volums (1994, 1995 i 1996). Ha publicat també el volum Tots els poemes (Columna, 1993) i el llibre de poesia Temps (1995).

Sobre l'argument

Amb motiu del centenari del naixement de Ramon Esquerra, ens plau avui de reivindicar i de posar de nou a les mans del lector un altre del seus textos fonamentals, Shakespeare a Catalunya, que va aparèixer per primera i única vegada l’any 1937. Conjuntament amb Lectures europees, ambdues són obres d’un dels crítics que encarna com pocs la modernitat i l’esperit cosmopolita dels anys trenta. Com reconeix el propi autor en el prefaci, aquest llibre és “una història de l’evolució del concepte shakespearià, a través de les diverses èpoques de la història literària de Catalunya, des de la Renaixença”. I, com remarca Josep M. Fulquet, en el pròleg, aquest llibre ens permetrà “conèixer la deriva entre nosaltres del més gran dramaturg que han conegut els segles”, perquè posa a l’abast una “guia detallada de les nombroses versions que se n’han fet”. A més, però, sembla evident que l’estudi comparatiu de les traduccions, que proposa Esquerra, “és un procediment prou vàlid per determinar el grau d’influència que una determinada obra literària ha exercit en una cultura estrangera, la catalana, i el tipus de recepció que aquesta literatura li ha dispensat”. L’autor, amb aquest estudi, ens informa del que ha estat aquesta recepció a casa nostra del dramaturg anglès des de la Prerenaixença fins al anys immediatament anteriors a la guerra civil. Una tasca lloable que algú hauria de continuar per tal d’actualitzar-la fins al dia d’avui.

Sobre Ramon Esquerra

(Barcelona, 1909 - Front de l’Ebre, 1938)

Paral•lelament a la seva prolífica activitat periodística i al conreu de la crítica literària per a la premsa catalana més important de preguerra, va ser professor de l’Institut Francès i de l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, i va dur a terme una tasca científica rigorosa com a investigador de la literatura. L’únic recull de comentaris de premsa que va arribar a publicar va ser Lectures europees (1936), reeditat finalment l’any 2006, al cap de setanta anys, en aquesta mateixa col•lecció. Ramon Esquerra va ser l’introductor de la metodologia comparatista en els estudis literaris catalans i va publicar també diversos treballs sobre autors europeus, d’entre els quals destaca l’estudi que avui el lector té de nou a les mans, Shakespeare a Catalunya, editat per primera vegada l’any 1937, encara avui considerat modèlic. Segons Joan Ramon Masoliver, Ramon Esquerra va ser el membre més brillant de la “generació cremada” i, en paraules d’Albert Manent, “un dels intel•lectuals de més relleu sacrificats al front”.

Sobre l'argument

Aquest llibre consta de vull textos. Tenen en comú el seu origen com a conferències, així com el fet de referir-se en tots els casos a qüestions de literatura. N’hi ha cinc que tracten de llibres i autors catalans (Aribau, Verdaguer, Víctor Català, Carmer i Espriu) i tres sobre l’obra d’escriptors d’altes literatures (Rilke, Faulkner i Ungaretti). «Allò que ofereixo aquí –escriu l’autor en el pròleg—no és el text “real” sinó més aviat, com si diguéssim, l’”ideal”, no en el sentit de millor o perfecte, sinó només en el d’incloure tot allò que em semblava de poder-hi dir a nivell de les meves possibilitats, afegint només, en algun cas, referències conegudes amb posterioritat però que mai no comporten cap modificació substancial.»

Sobre Lluís Calderer

Va néixer a Manresa l’any 1944. Llicenciat en Filologia Catalana, forma part de l’equip coordinador de “Faig Cultura” i és director del grup “Faig Teatre”. És un dels responsables de la revista Faig Arts, en la qual escriu habitualment, així com a Escola catalana i El Pou de Lletres, entre d’altres. També és membre del col•lectiu interdisciplina “Quaderns de Taller”. Ha publicat els llibres de poesia Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997), de narració La Seu se’n va a córrer món (1984) i Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990), traduccions d’Ungaretti i Camus, així com els volums Introducció a la literatura (1989) i Diàleg amb la poesia (1996). Ha estat també un dels curadors, conjuntament amb Ernest Maruny i Josep M. Massegú, de l’edició de l’Obra Lírica de Josep Junyent i Rafart.

Sobre l'argument

El 8 de juliol de 1938, Ramon Vinyes s’incorporà amb la secció “Talaia” al setmanari Meridià, que havia nascut com a “tribuna dels intel•lectuals antifeixistes que no vol caure en els sectarismes”. Vinyes hi participà regularment fins al penúltim número del 7 de gener de 1939. “Talaia” consta de 23 lliuraments. En conjunt, però, formen un total de 44 articles que, amb l’excepció de dos monogràfics, aparegueren publicats de forma bipartita. Així, les col•laboracions garantien sempre el contrast temàtic i oferien combinatòries interessants; la més freqüent situa un tema literari català amb un de forà. El decantament per l’escoli, com escriu Jordi Lladó, s’explica també per alguns aspectes conjunturals, ja que llavors “el front cultural operava en dues direccions que poden concretar-se en dos termes: el compromís i la continuïtat”. Les seves constants bàsiques, sovint confluents, són: la polèmica i la divulgació literàries, l’acarament al conflicte bèl•lic i al context polític mundial i, finalment, l’adaptació de l’experiència d’home de lletres a les urgències del present. Al marge, però, de la seva diversitat d’assumptes i d’enfocaments, aquests textos ofereixen avui un gran interès pel fet de constituir un testimoni inèdit de la darrera etapa republicana i, amb ella, de la desaparició imminent de l’autonomia de Catalunya i de les seves aspiracions culturals. Una lectura conjunta il•lustra la síntesi que Vinyes hi efectuà entre la salvaguarda del llegat propi i col•lectiu amb el xoc d’una època convulsa.

Sobre Ramon Vinyes

(Berga, 1882 – Barcelona, 1952). Va desenvolupar una prolífica activitat literària a Catalunya i a Colòmbia, i tant la seva obra de creació com els seus escrits a la premsa contribuïren de forma decisiva en la divulgació dels nous corrents estètics europeus. Molt aviat va estrenar diverses obres teatrals i va publicar, entre d’altres títols, el recull de proses poètiques L’ardenta cavalcada (1909) i l’obra Rondalla al clar de lluna (1912). Durant la primera etapa americana, que encetà a Barranquilla l’any 1913, va exercir una influència determinant en la cultura colombiana com a promotor sobretot de la revista Voces. L’any 1925, Vinyes va retornar a Catalunya. Des d’aleshores –i fins al 1939--, es manifestà com una de les veus més polèmiques de l’escena catalana i col•laborà assíduament a la premsa barcelonina. Va estrenar obres com Llegenda de boires (1926), Qui no és amb mi (1929) o Peter’s bar (1929). Les seves posicions sobre el gènere –i altres peces dramàtiques com Viatge (1927) i Ball de titelles (1936)—ens revelen un dels autors més informats i revulsius de l’època. El seu drama Fum sobre teulat (1939) fou la darrera estrena del teatre català abans de l’arribada imminent del franquisme. Durant l’exili imposat a partir de 1939, i després del seu retorn a Barranquilla el febrer de 1940, va exercir de nou el periodisme i va ser mentor, entre d’altres, de Gabriel García Márquez, que el convertí en “el sabio catalán” de Cien años de soledad. L’any 1946 va publicar a Mèxic el volum de contes A la boca dels núvols. Vinyes va tornar definitivament a Catalunya l’any 1950. Pòstumament s’han editat diverses obres, entre les quals una Antologia poètica (1982), el volum Teatre (1988) i Tots els contes (2000).

Sobre l'argument

El gener de 1936 apareix Lectures europees, l’únic recull de textos periodístics del crític i estudiós de la literatura Ramon Esquerra. El títol indica l’objectiu que inspira el volum i, de fet, el conjunt de l’obra de l’autor: la voluntat d’homologar la institució literària catalana a l’europea. Amb Lectures europees la crítica catalana no sols fa un pas cap a Europa, sinó també cap a la modernitat. El llibre constitueix una guia intel•ligent i amena per la cartografia literària i de pensament de l’Europa d’entreguerres, especialment focalitzada en els afers més rellevants de l’estricta contemporaneïtat, que té com a protagonistes els grans noms de la intelligentsia europea: André Maurois, André Malraux, Jean Giraudoux, G.K. Chesterton, Joseph Conrad, E.M. Forster, Katherine Mansfield, Virginia Wolf, D.H. Lawrence, Aldous Huxley, Oswald Spengler, Ortega y Gasset i Nicolau Berdiaiev. A més, Esquerra fa aportacions inèdites en el debat llarg i intens entorn de la novel•la detectivesca, aplaudeix Wiliam Faulkner, consigna la influència recíproca entre narrativa i cinema, i aborda el gènere des d’un fenomen sociològic creixent com és el turisme. Lectures europees és, en definitiva, la plasmació de les inquietuds intel•lectuals i dels sòlids coneixemntes d’un dels crítics que encarna com pocs la modernitat i l’esperit cosmopolita dels anys trenta.

Sobre Ramon Equerra

Crític literari de destacats rotatius catalans de preguerra (La Veu de Catalunya, La Veu del Vespre, La Publicitat i El Matí) i de diverses revistes (Criterion, Ginesta, Mirador, Esplai, La Revista, Maridià i La Gaseta setmanal radiada de la Institució de les Lletres Catalanes, entre d'altres), Ramon Esquerra s'especialitzà en la recepció de la novel•la contemporània europea, sobretot anglosaxona. Ama un bagatge de lectures inusual en un autor tan jove, va saber conjugar els dots de bon lector amb la voluntat pedagògica, la mirada interdisciplinària i la comunicabilitat. L'únic recull de comentaris de premsa que arribà a publicar va ser aquest: Lectures europees (1936). Paral•lelament a la seva prolífica activitat periodística, treballà també en l'àmbit acadèmic: va ser professor de l'Institut Francès i del prestigiós Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, i va dur a terme una tasca científica fructífera i rigorosa com a investigador de la literatura. Esquerra, que fou l'introductor de la metodologia comparatista en els estudis literaris catalans, va publicar diversos treballs sobre autors europeus, d'entre els quals destaca l'estudi Shakespeare a Catalunya (1937), encara avui considerat modèlic. Joan Ramon Masoliver sostenia que Ramon Esquerra era el membre més brillant de la "generació cremada", aquella plèiade d'intel•lectuals formats a la Universistat de Barcelona que veié com la contesa bèl•lica i revolucionària que esclatà el 1936 posava fre a la seva prometedora trajectòria. La d'Esquerra va quedar definitivament truncada: ell va ser un dels "intel•lectuals de més relleu sacrificats al front", com ha assenyalat Albert Manent.

Sobre l'argument

El present volum, tal com indica el títol, conté assaigs de T.S.Eliot que tracten sobre poetes o sobre poesia. Sense cap mena de dubte, aquest llibre no és només fonamental per a conèixer el pensament estètic d’aquest grandíssim poeta, sinó que –conjuntament amb Funció de la poesia i funció de la crítica (Columna, 1995)—conté alguns dels estudis més essencials de l’autor i, a la vegada, de la crítica europea del segle XX. La primera part, sobre poesia, comença amb l’estudi “La funció social de la poesia”, de 1945, i es clou amb “Els límits de la crítica”, escrit el 1956, els quals són tan importants, però, com d’altres sobre “La música de la poesia” (1942), “Què és un clàssic” (1944) o “Les tres veus de la poesia” (1953). D’altra banda, la segona part, que versa sobre poetes, s’enceta amb l’assaig sobre “Virgili i el món cristià”, i incorpora també estudis imprescindibles sobre Sir John Davies, Milton, Johnson, Byron, Goethe, Kipling i Yeats.

Sobre T.S. Eliot

Nasqué a Saint Louis, Missouri, el 26 de setembre de 1888 i morí a Londres el 4 de gener de 1965. Cursà estudis a la Universitat de Harvard i a París. Dirigí diverses revistes, la més coneguda de les quals fou “The Criterion”, i també ocupà el càrrec de director literari de l’editorial Faber and Faber. El 1927 va adoptar la nacionalitat britànica i el 1948 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura. Entre les seves obres cal destacar: Prufock and others observations (poesia, 1917), The waste land (poesia, 1922), Ash-Wednesday (poesia, 1930), Murder in the cathedral (teatre, 1935), Collected poems 1909-1935 (1936), Four quartets (1943), publicat en versió catalana d’Àlex Susanna (Columna, 1984), Collected poems 1909-1962 (1963), etc. Pel que fa a l’assaig, gènere en el qual també excel•lí, cal esmentar The use of poetry and the use of criticism (1933), traduït al català per Jordi Ainaud (Columna, 1995), Notes towards a definition of culture (assaig, 1943), i On poetry and poets (1963), que avui publiquem per primera vegada, en traducció de Betty Alsina Keith. L’any 1988, amb motiu del centenari del seu naixement, la Fundació Acta va promoure un homenatge al poeta, que es concretà després en el llibre Homenatge a T.S.Eliot (1989), a cura d’Àlex Susanna.

Sobre l'argument

“La majoria dels estudis que Triadú ha dedicat a Riba, donant així una interpretació, completa i coherent de la vida i obra del poeta, es troben aplegats en el present volum. (...) Una vida d’acció i de reflexió. Això és el que, en síntesi, el lector trobarà en aquest llibre que, sortit de les mans d’un il•lustre pedagog –pedagog també en els seus treballs de crític—i incansable vindicador de tot el dret que Catalunya té a ésser qui és, presenta d’una manera crítica, però clara, els més variats aspectes de la personalitat de Carles Riba.” (Del pròleg de Jaume Medina)

Sobre Joan Triadú

(Ribes de Freser, Ripollès 1921). Escriptor i pedagog. Cofundador de la revista clandestina “Ariel” (1946), per la seva tasca de promotor cultural i de mentor de joves, esdevingué un dels símbols de la resistència intel•lectual nacionalista, sobretot entre 1946 i 1966. Fou un dels fundadors de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i lector de català a la universitat anglesa de Liverpool (1948-50). Col•laborà a “Ariel”, “Pont Blau”, “Vida Nova”, “Serra d'Or” —on ha tingut seccions fixes sobre la novel•la i ha assessorat la direcció—, i al diari Avui. Fou secretari tècnic d’Òmnium Cultural, on marcà moltes directrius de la institució, director de la Institució Cultural del CIC (Centre d’Influència Catòlica) i de l’escola Thau. Fou també fundador del Consell Català d’Ensenyament (1975). Publicà Endimió (1948), poesia altament simbòlica, i una Antologia de la poesia catalana, 1900-1950 (1951); també una Antologia de contistes catalans (1951), amb comentaris crítics. Ha publicat en vers Sonets (1968) de Shakespeare i les Olímpiques (1963) de Píndar, del qual ha traduït part de les Odes per a la Fundació Bernat Metge (1957 i 1959. El 1978 fou elegit membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha obtingut diversos guardons: Premi d’Honor Jaume I (1982), premi Atlàntida per la tasca de crític literari (1987) i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992). Ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992) i amb la Medalla d’Or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996). És investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull.

Sobre l'argument

El present volum aplega una selecció de textos sobre literatura de Josep Junyent i Rafart, reunits en dues parts diferenciades: la primera recull treballs sobre poesia i poetes (Verdaguer, Riba, Foix, Montale) i, la segona, sobre llengua i literatura, alguns dels quals encara inèdits fins ara. El lector interessat agrairà el fet de poder tenir a l’abast, finalment, uns escrits tan valuosos i enriquidors, que eren encara de molt difícil accés o inaccessibles. Pel que fa al títol, tan suggeridor, prové del darrer escrit que l’obra conté: “Els llibres”. En un moment determinat, Junyent escriu: “El més bell de tot, una conversa amb llibres... Lliga les hores callades i les hores d’expansió i encontre.” Tota una invitació, doncs, a la lectura i a descobrir uns escrits, sovint apassionats i apassionants, que ens faran viure més plenament la joia dels llibres que contenen bona literatura.

Sobre Josep Junyent

(Vic, 1930 - 1993)

Fou sacerdot i poeta. Format al seminari de Vic i a Roma, és autor de diversos treballs de crítica literària i de poesia. Té composicions publicades a Antologia Estudiants de Vic (1951), i a la Quarta antologia universitària (1955). Fundador i director de Presbyterium (1969), editor i director de Quaderns de Pastoral (1972) i col•laborador a Quaderns de Vida Cristiana i a diversos mitjans. Va anar a Manresa el 1962 com a vicari i va ser un revulsiu de la vida cultural i cívica de la ciutat amb el seu cristianisme compromès, progressista, autocrític i obert. Va ser Premi Bages de Cultura el 1989. És autor de diverses obres d’investigació com Jaume Collell i Bancells: les campanyes patrioticoreligioses (1990) i Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions (1999). Pòstumament, li va ser editada l’obra poètica completa en el volum Obra lírica (1995), que comprèn també les seves traduccions, i, més tard, el volum Herbari i lepidopterologia (2004).

Sobre l'argument

El present volum és una miscel·lània de textos molt heterogenis, que havien d’haver estat publicats dins el darrer número previst de la revista Faig Arts, que hagué d’aturar-se en un estadi força avançat de composició. Ara, però, tot i haver clausurat l’entitat Faig Cultura, l’octubre del 2014, ens ha semblat oportú de rescatar-los per tal d’oferir-los als nostres lectors a manera també de comiat. És, finalment, amb un agraïment especial als autors d’aquests escrits, així com als redactors i col·laboradors de la revista en general —i en l’escaiença del quarantè aniversari de l’aparició de la revista—, que avui tenim la satisfacció de treure’ls a la llum en forma de llibre, dins la pròpia col·lecció Faig Monogràfics destinada a la publicació d’estudis sobre literatura i estètica. El lector hi trobarà dos estudis sobre Agustí Bartra, a cura de Miquel Desclot i de Josep Maria Solà; la conferència de Miquel Tresserras sobre Pere Porquet, amb motiu del desè aniversari de la mort del pintor; un treball sobre Antonioni, signat per Jordi Bordas, així com una selecció de relats del gran cineasta italià traduïts per Jordi Estrada; i, finalment, un article de Llorenç Capdevila sobre el Premi Amat-Piniella, i un altre sobre el poema “Abendlied”, de Màrius Torres, a cura de Lluís Calderer.

Notícies