Sobre la obra

Es incuestionable que la realidad actual del diseño de interiores está alterada por la reciente crisis económica —en muchos aspectos aún vigente—, pero también por otros motivos. La gente utiliza poco los servicios de los interioristas, principalmente en el ámbito doméstico. Sin embargo, y a pesar de la recesión, la existencia cada vez más numerosa de buenos profesionales hace que la implantación del interiorismo vaya ganando terreno en el sector público, pero con planteamientos que conviene revisar.

«Defensor de un interiorismo honesto, que exprese veracidad y autenticidad en la obra, Agustí Costa se posiciona afín a ciertos planteamientos racionalistas de la modernidad, que producen espacios carentes de prejuicios, flexibles, diáfanos, luminosos y que mejoran la calidad de vida. Defiende la existencia de un justo equilibrio entre forma y función. La forma debe ser objetiva e implicarse en satisfacer necesidades, de esta manera se mostrará repleta de contenido. Sin embargo, examinando su obra, creo que sus proyectos van más allá de un estricto funcionalismo y que acaba prestando una especial atención a los elementos intangibles de la arquitectura, que tienen la capacidad de evocar valores esenciales.»
 
Marcos Catalán, del prólogo

Sobre el autor

Agustí Costa
Es arquitecto técnico e interiorista. Ha sido codirector del Máster de Diseño del Espacio Interior de ELISAVA Escuela Universitaria de Diseño e Ingeniería de Barcelona. Es autor de proyectos de interiorismo doméstico, comercial, oficinas y espacios institucionales. Su obra ha sido difundida en medios especializados y ha formado parte de distintas exposiciones colectivas e individuales, nacionales e internacionales. Ha colaborado en distintos medios de comunicación. Cabe destacar sus artículos publicados en el Wall Street International Magazine. Ha obtenido numerosos reconocimientos, selecciones de los premios Delta de Diseño y FAD de Interiorismo. Anteriormente, publicó el libro El espacio interior, prologado por Josep Lluís Mateo.

Sobre l'obra

És inqüestionable que la realitat actual del disseny d’interiors està alterada per la recent crisi econòmica —en molts aspectes encara vigent—, però també per altres motius. La gent utilitza poc els serveis dels interioristes, principalment en l’àmbit domèstic. No obstant això, i malgrat la recessió, l’existència cada vegada més nombrosa de bons professionals fa que la implantació de l’interiorisme vagi guanyant terreny en el sector públic, però amb plantejaments que convé revisar.

«Defensor d’un interiorisme honest, que expressi veracitat i autenticitat a l’obra, Agustí Costa es manifesta afí a certs plantejaments racionalistes de la modernitat, que produeixen espais, mancats de prejudicis, flexibles, diàfans, lluminosos i que milloren la qualitat de vida. Defensa l’existència d’un equilibri just entre forma i funció. La forma ha de ser objectiva i implicar-se en el fet de satisfer necessitats. D’aquesta manera, es mostrarà plena de contingut. No obstant això, en examinar la seva obra, crec que els seus projectes van més enllà d’un estricte funcionalisme, ja que posa una atenció especial als elements intangibles de l’arquitectura, els quals tenen la capacitat d’evocar valors essencials.»

Marcos Catalán, del pròleg

Sobre l'autor

Agustí Costa
És arquitecte tècnic i interiorista. Ha estat codirector del Màster de Disseny de l’Espai Interior d’ELISAVA Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. És autor de projectes d’interiorisme domèstic, comercial, oficines i espais institucionals. La seva obra ha estat àmpliament difosa i ha constat en diverses exposicions col·lectives i individuals, nacionals i internacionals. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. Cal destacar especialment els seus articles publicats al Wall Street International Magazine. Ha obtingut diversos reconeixements, seleccions dels premis Delta de Disseny i FAD d’Interiorisme. L’any 2008, va publicar l’obra L’Espai interior, amb un pròleg de Josep Lluís Mateo, editada igualment per L’Albí.

Sobre l'obra

Que Déu ens agafi confessats és un recull de contes que proposa una nova lectura, desenfadada i irònica, dels Deu Manaments. Passats pel sedàs de la Lola Palau, en efecte, els ensenyaments oficials de l’Església catòlica s’han convertit en unes històries que ens presenten situacions molt diverses —fins i tot irreverents—, que van des d’un realisme crític fins a l’absurd hiperbòlic, en un conglomerat de situacions d’ampli espectre que no deixaran indiferent el lector.
Amb el desig d’estalviar-vos tota penitència —i menys encara amb la lectura d’aquesta obra—, la Lola Palau us convida també a fer examen de consciència amb el convenciment que, ara més que mai, aquests «manaments» tampoc no són, en cap cas, «limitacions a la llibertat», sinó «signes de llibertat que conformen una llei d’amor»..

Sobre l'autora

Lola Palau
Amb el nom de Lola Palau es presenta en societat, per primera vegada i amb aquest llibre, un nou col·lectiu literari constituït per aquestes deu veus narratives consolidades:
Llorenç Capdevila, David Clusellas, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Jordi Estrada, Pep Garcia, M. Dolors Guàrdia, Joan Pinyol, Antoni Pladevall i Josep Maria Solà.

Sobre l'obra

Amb el nom al·legòric de la rosa, Jordi Vallbona ha volgut designar les esglésies romàniques que durant els segles xi, xii i xiii floriren a la comarca del Berguedà. I ho fa amb l’escaient títol de Roses que perfumen el paisatge, servint-se d’un vers del poeta Climent Forner. Com diu Jaume Bernades, al pròleg que l’acompanya, «amb mà destra i llapis ben afilat, l’autor d’aquest llibre ens presenta els dibuixos d’una vuitantena de ‘‘roses romàniques’’ que no sols perfumen, sinó que també engalanen valls i turons de les contrades berguedanes. A més, com si de la tija i de les fulles es tractés, cada ‘‘rosa’’ va acompanyada d’un text, en què l’autor expressa les seves emocions i hi anota breument algunes dades de l’evolució històrica i de les característiques formals de cadascuna d’aquestes construccions medievals. Així doncs, l’originalitat i el màxim interès d’aquest llibre el trobarem en el perfum i la bellesa que exhalen aquestes ‘‘roses’’».

Sobre l'autor

Jordi Vallbona i Sadurní
Va néixer a la colònia Viladomiu Vell (Gironella), al Berguedà, el 1953. Als divuit anys, entrà a formar part de la família del tèxtil. Mogut per la seva vocació artística, la seva vida girà al voltant de cursos i seminaris, i ben aviat començà a dedicar-se professionalment al dibuix i la pintura. Després de tot un seguit d’exposicions per Catalunya, exposà a diverses galeries d’art de renom de Barcelona, així com a diverses ciutats de l’estat espanyol i francès, com ara París, Tolosa de Llenguadoc, Madrid, Bilbao, Mallorca... Ha compaginat també la pintura i el teatre.

Sobre l'obra

Un conte inspirat en casos reals de persones refugiades que han de fugir de Síria a causa de la guerra. Una història pensada per ajudar els petits lectors a empatitzar amb els infants refugiats, així com a identificar i gestionar les pròpies emocions.

Sobre les autores

Montse Vilella (text)
Va néixer a Gironella (Berguedà) l’any 1971. Va fer estudis de magisteri i de pedagogia. Actualment, és mestra d’educació infantil a l’escola d’Olvan. Forma part del grup d’educació SABER, que treballa per acostar el drama dels refugiats a les escoles del Berguedà. L’associació ofereix recursos didàctics i voluntaris per obrir debats i sessions de reflexió a les aules per «transformar aquesta situació d’injustícia».


Montse Bugatell (il·lustracions)
Va néixer a Sant Vicenç de Castellet (Bages) l’any 1979. Va cursar estudis de disseny gràfic a l’escola ESDI de Sabadell i va obtenir el Grau Superior d’il·lustració a l’Escola d’Art de Manresa.

Sobre l'obra

Hi ha dies que, sense voler, esdevenen una data assenyalada en el calendari. Dies que, inesperadament, agermanen la perseverança amb gotes de pluja. Dies que, sense proposar-s’ho, treuen el millor de l’un i el pitjor de l’altre. Dies en què, de sobte, la incertesa cau estesa a terra i s’aixeca nua de temença. L’1 d’octubre del 2017 vam patir una sacsejada d’aquelles que deixen cicatriu. Per això, ens va semblar oportú, gairebé indefugible, donar la paraula als nostres poetes. Poetes d’arreu del territori, poetes que conformen un ampli ventall generacional —setanta anys separen el més veterà del més novell—, poetes d’estils i recorreguts diversos.

Sobre els autors

Els 106 poetes aplegats en aquest volum han aportat el seu gra de sorra, amb total llibertat —la mateixa llibertat que defensem per tal d’afrontar tots i cadascun dels reptes que, inevitablement, afloren en una societat—, amb un poema dedicat a l’1 d’Octubre.

La terra sagna està dedicat a Roger Español, que ha esdevingut un símbol involuntari de l’1 d’Octubre, i a totes les víctimes de la repressió.

Edició de Mar Fontana i Jaume Huch

CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Moments crucials de la història d’Europa, amb què Santiago Riera i Tuèbols cloïa la seva tetralogia sobre el vell continent, tot exposant els grans esdeveniments
que a parer seu han configurat el que anomenem la «nostra Europa», arriba una obra que ve a ser un colofó oportuníssim i necessari d’aquest immens recorregut històric i cultural: la reivindicació d’una de les figures de primer ordre que han marcat, sens dubte, un abans i un després de la nostra civilització: Goethe, el gran poeta alemany, pilar essencial de l’humanisme europeu.
 
Ara, amb el desig de contribuir a resoldre el desconeixement detectat a casa nostra sobre aquest autor colossal, Riera i Tuèbols ens presenta aquesta obra que no és només una biografia sobre Goethe, sinó un estudi assequible però rigorós que ens fa avinents les llums i les ombres d’aquest personatge extraordinari. Com bé diu Ferran Mascarell, en el pròleg, «amb Riera, com també amb Goethe, la política, la ciència, la cultura i les ciutats es configuren com a pilars de l’humanisme»; perquè, en efecte, com l’autor de Faust, Riera també expressa «el desig de serenor, de gust per l’harmonia, de realització de la pròpia vida en la grandesa de la condició humana».

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

Barcelona, 1935

Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985) i Narcís Monturiol (1986). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. L’any anterior, però, ja havia encetat el projecte de mostrar-nos Europa amb els seus ulls, primer observant les grans avingudes, després recorrent les places més significatives i, finalment, exposant en deu casos el binomi «ciutats i personatges». Finalment, va cloure la tetralogia amb Moments crucials de la història d’Europa (2014). L’any 2015, publicà també La dona en la biologia i la medicina, editat igualment en aquesta col·lecció.

Sobre l'obra

L’alheimer va entrar per la finestra de casa l’estiu del 2011. La Maria «estava bé», però ja no estava sola. L’Alzh no tenia intenció de deixar-la. Quan l’Alzh arriba, la vida, enmig d’un sentiment de desorientació i de pèrdua aclaparadors, només et regala instants, moments, flaixos fugaços que l’autor va (intentar) capturar, a l’instant i en temps real, en format de petites «postals», en què es veu, o s’entreveu, el que passa, o el que no, el que es fa, o el que no, el que es pot i el que no, el que és i el que havia estat... I va ser tot acompanyant i pensant en la Maria i malfiant- se de l’Alzh que va escriure aquestes... Postals presents a una mare absent..

«Ens deixes llegir un munt de postals, moments compartits entre tu i la mare, que ens ajuden a entrar en aquest lloc incomprensible de manera conscient.» Cristina Maragall, del pròleg.

Els drets d’autor d’aquesta edició es destinaran íntegrament a la Fundació Pasqual Maragall.

Sobre l'autor: Pep Garcia i Orri

Vic, 1964

Professional de la gestió cultural i artística des de 1989. Premiat als Premis Octubre 1987 amb la «Guia eròtica de la Catalunya endins». El 2014, publica Perduts, el seu primer llibre de relats. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals amb el qual va participar en el volum de relats Tot és possible (L’Albí, 2014). Articulista i columnista setmanal des de fa dècades al diari Regió7. Els seus articles tracten temes d’actualitat, quasi sempre amb un punt d’humor.

CATEGORY

Sobre l'obra

Arriben les vacances de Nadal! I el Marcel i el Pere viuran una aventura que no podran oblidar mai… De la mà de l’àngel Gelis, el Marcel viatjarà al Pessebre del Cel. Però no tot seran flors i violes:
els àngels-que-fan-el-Pessebre no ho acaben de tenir a punt; i, mentrestant, a l’infern fan de les seves, perquè el dimoni Pocaflama ha rebut la missió d’introduir el Pere dins el Pessebre Tenebrós…! En aquesta obra, Mitus Stampa fa conviure les tradicions dels Pastorets i el Pessebre amb el desig que els personatges, ja siguin nois i noies, àngels i dimonis o les pròpies figures del
pessebre ens facin descobrir la llum fantàstica de l’Estel de Nadal.

Sobre l'autor: Mitus Stampa (Jaume Huch i Camprubí)

Manresa, 1927
Mitus Stampa és el pseudònim de Jaume Huch i Camprubí quan escriu per al públic infantil i juvenil. Va néixer a Berga el 1961. Va créixer a la llibreria familiar envoltat de llibres i de contes. Es va llicenciar en Filologia Catalana i es va donar a conèixer com a Mitus Stampa amb la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987). Ha publicat també, entre d’altres, els contes El timbaler del Bruc (1999), L’elefant i la cuca de llum (2000), amb il·lustracions de Valentí Gubianas, finalista del Premi Apel·les Mestres; El Mestre Armer (o un altre temps de Carnaval): conte musicat per a narrador i orquestra de cordes (2000), En Xuclafort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estirabells (2003). I tant el Mitus com el Jaume, continuen escrivint narrativa, teatre i poesia.

 

Sobre l'obra

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII. És així com El Ciclop reflexiona, d’una banda, sobre el decurs dels individus i de la humanitat, mentre de l’altra es rabeja en una font de peripècies a còpia d’èpica, lírica i ironia. Jugant a mesclar història i ficció, El Ciclop recupera l’esperit i l’estructura d’una novel·la anterior de Cussà, La serp, per construir un relat que, més que una novel·la riu, és un híbrid entre mosaic i calidoscopi: a mesura que van encaixant les peces, es va perfilant un argument de fons que aglutina la trama de cada capítol.

Enllaç de l'article aparegut a l'Ara sobre El Ciclop, de Jordi Cussà

https://www.ara.cat/cultura/venia-droga-guanyava-millor-escrivint_0_1968403154.html

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Berga, 1961
Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges, recuperada finalment el 2016 per L’Albí. Ha publicat
també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya
(2010), Formentera lady (2015) i El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats
igualment en aquesta col·lecció.

 

Sobre l'obra

Després de l’edició de Més fulles de tardor (2016), en què Climent Forner reuní els escrits publicats al Full Diocesà entre els anys 1998 i 2015, calia aplegar encara una bona part dels seus
textos —que, com bé ens diu ell mateix, constitueixen «una petita biblioteca que abasta gairebé tots els gèneres literaris»— en la present miscel·lània. En efecte, aquí hi trobareu articles i escrits
molt diversos que, una vegada més, són una mostra de la seva vastíssima activitat literària, cívica i cultural. La majoria, publicats en revistes, diaris i altres mitjans, i una part encara inèdits, però
tots ells elaborats durant els darrers anys, entre el 2000 i 2016. Així, amb Del Castellot de Viver a Queralt —un títol realment significatiu— el nostre poeta ens obsequia amb el fruit d’una feinada
ingent, de la seva permanent voluntat de servei i del seu compromís sempre inajornable en defensa del nostre país, especialment de la nostra llengua i de la nostra cultura. Si escriu des de
Viver, el poblet on viu des de fa anys, al sud del Berguedà, la seva mirada arriba fins a Queralt, el nostre «Balcó de Catalunya», i des d’allà es projecta arreu del país. Ara, en l’escaiença del seu
norantè aniversari, és tot un goig i un honor poder donar a llum aquesta obra. Com diu Xavier Pedrals, en el pròleg, «el llibre ajuda a entendre el pols d’un món i d’una època que, com totes,
s’està ponent. Climent Forner ha fet una aportació valuosa a la seva comunitat, que ha de ser útil en un futur, essent com és un testimoni imprescindible per a les generacions que vindran.»

Sobre l'autor: Climent Forner

Manresa, 1927
Berguedà de cor i d’adopció. És rector de Viver i Serrateix (Berguedà). Estudià al Seminari de Solsona. Director del Full Diocesà durant una trentena d’anys. Ha publicat nombrosos llibres. L’any 2007, amb motiu del seu vuitantè aniversari, aplegà en un únic volum la seva poesia sota el títol Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. En prosa, entre d’altres, Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996), Fulls del «Full» (1998), Paraules sobre paraules (2010), A la vora del foc (2011) i Més fulles de tardor (2016), en aquesta mateixa col·lecció. Entre d’altres reconeixements, ha rebut la
Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

 

Sobre l'obra

«D’un temps ençà, els humans que hem nascut, viscut i crescut en una de les tantes colònies tèxtils que sorgiren com bolets a les lleres dels rius catalans a finals del segle xix i que, com a tals, podem dir que han desaparegut, estem sotmesos a una observació i un estudi com si la nostra espècie fos diferent i es trobés en perill d’extinció. No dic rara ni dolenta, però sí diferent. Avui, amb els mitjans de comunicació, i la globalització tan sublimada, ja no queda pagès que no hagi vist el mar, ni mariner que no hagi collit bolets a la muntanya.»

El que llegiràs en aquest llibre, amic lector, són fets intranscendents, tal com els veieren els ulls d’un nen i un adolescent, que va néixer, créixer i veure néixer sis fills en una colònia —l’Ametlla de Merola, a la comarca del Berguedà—, després d’una guerra cruel. Tot i així, va ser feliç.

Sobre l'autor: Ramon Cabra i Arpa

L’Ametlla de Merola, 1935. Enamorat de les nostres tradicions i de la música popular, va formar part del Quartet Conangla i,
del 1967 al 1973, dirigí la Capella de Música. El 1974, es traslladà a viure a Navàs (Bages), on fundà la Coral Sant Genís, que dirigí fins al 1988. L’any 1990, li és concedit el Premi Flama a la Cultura Popular de Navàs. Del 2000 al 2015, va exercir el càrrec de Jutge de Pau. Aficionat al teatre i amant de la poesia, ha col·laborat com a rapsode en nombroses presentacions de llibres de poetes com Climent Forner, i molts altres.

 

CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Mil camins, l’autor fa de nou una immersió molt peculiar entre les llums, les ombres o els clarobscurs del nostre present. Recorre els mil colors de la vida humana, amb transformacions accelerades, i, per això, entra en escenaris i situacions surrealistes, virtuals, fictícies i kafkianes, per analitzar millor, entre contrastos, les entranyes dels
signes dels temps. Crea onze històries que es poden llegir per separat. Tanmateix, tenen un fil recurrent centrat en els colors i els valors de la vida, i els seus possibles sentits infinits o les seves absurditats. Se serveix constantment de metàfores i d’al·legories, de noms simbòlics i d’analogies, per retratar millor alguns dels nostres mals. Així, en una ciutat, Cromatilàndia de la Blancor, que viu de l’art, de la pintura i del color, els seus habitants pateixen una sorprenent pesta ocular que els impedeix de veure els colors: ho veuen tot en blanc i negre, com en les pel·lícules d’abans. «Zombis a la perifèria», una altra història, mostra el buit de moltes vides que es mouen sense esma pel món. A «El Desert dels Grans Miratges», un peculiar desert convida a fer unes meditacions i reflexions sobre les turbulències de la vida, amb un final inesperat. En definitiva, el surrealisme dels escenaris serveix a l’autor per tractar d’entendre la confusa realitat actual, distorsionada per la postveritat i amb un futur pintat tecnològicament de càlculs i algoritmes.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993,
va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, entre d’altres,
els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi
dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015) i Mil camins (2016). El llibre
que avui presentem és l’onzè que publica.

.

.

CATEGORY

Extracte

"El temor flueix pels narius de la incertesa,
la nau resta ancorada al marge de l’abisme;
cos enrunat, atracat dins la memòria
que retorna, perversa, entre onada i onada.
El jurat, cosmos d’alteritats humanes,
assegut sobre la duresa de l’atzar,
murmura entre mans acusadores
i opina divagant entre fonaments.
La veritat no s’engoleix d’una glopada."

Sobre l'autora: Mar Fontana

(Barcelona, 1986)

És llicenciada en Filologia Catalana, escriu crítica literària i col·labora al digital de cultura Núvol i al setmanari Llavor cultural. Terragra és el seu primer llibre de poemes.

.

CATEGORY

Sobre l'obra

Després de quatre anys de fer-ne difusió a través dels mitjans de comunicació, ha arribat el moment d’aplegar els particulars consells sobre elegància de Marc Giró i recopilar-los en aquest únic i definitiu Manual de bones maneres per sobreviure al segle XXI. Un llibre que, sens dubte, esdevindrà una eina indispensable per a totes aquelles persones que creuen fermament en l’elegància com a vehicle per exterioritzar la pròpia manera de ser i per relacionar-se amb l’entorn. Un manual imprescindible per introduir l’elegància a la nostra vida i a la dels altres.

«¿Com ser elegant amb els veïns, la família o la parella? ¿Com passejar un gos mastí dels Pirineus, anar a teràpia, posar-se malalt o fins i tot morir amb elegància? ¿Com evitar perdre els estreps, elegantment, a l’oficina, durant les vacances d’estiu, les festes de Nadal o per Carnestoltes? ¿Com suportar, de la mateixa manera, una llufa, els que xarrupen o els que escupen? ¿Com mocar-se amb elegància o menjar peus de porc, calçots o ous ferrats sense ser barroer? ¿Com ser o no ser independentista amb gràcia? ¿Com dir-li a algú que li put l’aixella sense ofendre’l o evitar pixar fora de test? ¿Com escapolir-se d’algun lloc o com governar elegantment? Casar-se, divorciar-se, fer regals, petonejar-se i, fins i tot, somiar es pot fer amb elegància, com també enfrontar-se a les noves tecnologies i a les velles tradicions. Tots aquests interrogants, i molts altres, es resolen en aquest llibre.» 

Sobre l'autor: Marc Giró

(Barcelona, 1947) Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, és l’editor de moda de la revista Marie Claire i collabora des de fa anys en diversos mitjans de comunicació. Entre d’altres, participa al programa Divendres, de TV3, presentat actualment per Helena Garcia Melero; a l’Hoy por Hoy, de la Cadena Ser, dirigit i presentat per Gemma Nierga; i a Las Mañanas Kiss, de Kiss FM, presentat i dirigit per Xavi Rodríguez. Va col·laborar també, al programa En el aire, d’Andreu Buenafuente, a La Sexta.

Sobre l'obra

El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d’un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l’acció o els efectes d’un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic, el desvetllament d’una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d’acompanyar-nos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquem a la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne.
Comandes

Sobre l'autor: Xavier Franquesa

(Barcelona, 1947) És catedràtic de dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Artista plàstic de dilatada trajectòria, ha realitzat exposicions a diverses ciutats, com ara Barcelona i Madrid. Té obra a museus i fons d’art prestigiosos, entre els quals la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, el Museu de Vitòria i el Centro de Arte Reina Sofía. Ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i ha escrit diversos articles per a Las lecciones del dibujo, de l’editorial Cátedra. El llibre Gafas de ciego (Ediciones del Subsuelo, 2013) és la seva primera obra de narrativa. Ha participat també en el segon volum de relats del col·lectiu Narradors Centrals, Tot és possible (L’Albí, 2014).

Sobre l'obra

La nena i el seu gosset van caminar sense nord enmig de la nit. Quan el cansament els va vèncer, es van aturar i es van arraulir a la soca d’un arbre sense saber que eren al peu del vell roure. Una pau els va envair quan van sentir: «No tingueu por, jo us protegiré».
 

Sobre l'autor: Pere Selva. Il·lustracions: Subi

Pere Selva, amb la col·laboració de l’escriptora Anna Obiols, ha format equip en aquesta ocasió amb en Subi per oferir-nos un àlbum infantil deliciós. El conte reconstrueix la història extraordinària d’un arbre real, anomenat «el Roure de la Senyora», amb motiu de la bonica història que ens narra. Cal recordar que en Subi ha estat l’il·lustrador de nombroses obres, contes i àlbums infantils il·lustrats, generalment escrits per l’Anna Obiols, que han obtingut un gran èxit. L’Albí va publicar-li El pintor de petxines (2005), guanyador del II Premi Parcir d’Àlbum infantil il·lustrat, l’any 2003..

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Notícies