Llibertat

Sobre Santiago Rusiñol

(1861-1931)

Va ser, a més de pintor, un dels escriptors més populars del seu temps. A París va entrar en contacte amb els impressionistes i és un dels introductors del modernisme a Catalunya. Rusiñol és el representant més important de la “bohèmia daurada”. El teatre, amb més de seixanta obres, és el gènere que més va conrear. Algunes de les seves peces teatrals són L’alegria que passa (1891), El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901) o Els savis de Vilatrista. El conflicte entre l’artista i la societat queda plasmat en la seva novel•la més important, L’auca del senyor Esteve (1907). Replicà al Glosari de Xènius i l’escarní amb un altre Glosari que publicà a L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Xarau. Durant la seva llarga estada a Mallorca pintà nombrosos paisatges i escrigué L’illa de la calma (1922) i Màximes i pensaments (1927).

Amb el títol Llibertat, apleguem en el present volum quatre narracions que, posteriorment, Rusiñol va convertir també en obres de teatre: “Llibertat” (1901), “El malalt crònic” (1902), “El pati blau” (1903) i “El bon policia” (1905).

Additional Info

  • Autor/a: Santiago Rusiñol
  • Col·lecció: Espresso, 4
  • Nombre de pàgines: 96
  • Primera edició: Juny de 2010
  • ISBN: 978-84-89751-71-2

Notícies