CATEGORY

Sobre la obra

Que la situació actual de Catalunya és excepcional és una evidència fins i tot per alsque tallen el bacallà a l’altiplà. El que potser molts no saben és que aquesta situacióha estat d’allò més previsible al llarg de més de quatre dècades. El conflicte inevitable ho explica a través de la mirada d’un anglès que ha observat —i viscut—la realitat catalana des de finals dels anys setanta —amb dinou anys i sense saber-ne res— fins a l’actualitat —amb seixanta anys i sabent-ne alguna cosa.A través de fets objectius i, sobretot, d’anècdotes personals igualment reveladores, Matthew Tree aclareix els motius pels quals el conflicte actual ha estat, des de sempre, inevitable.

«En fi, doncs, no sé què més us puc dir… Que el dia en què Catalunya sigui independent els dos farem cua... l’endemà al matí… per tenir papers que ens permetin deixar de ser estrangers administratius en aquest país… I així serem com els altres catalans… no només pel pensament i les emocions…també per l’administració… l’administració de la república catalana… Iguals, ell, jo i tothom.»

Joan-Lluís Lluís, del pròleg

Sobre l'autor

Matthew Tree
Viu entre Banyoles i Barcelona. En català, el seu segon idioma, ha publicat dues novel·les i un recullde contes; un llibre de viatges, i sis llibres deno-ficció. En anglès, també ha publicat la novel·la SNUG (2013). La versió catalana, traduïda per Jordi Cussà, va sortir amb el títol De fora vingueren (2016). Ha traduït obres senceres o en part de Jordi Puntí, Toni Sala, Monika Zgustova, CarmeRiera, J.N. Santaeulàlia i Maria Barbal. D’altra banda, actualment col·labora en el programa The Weekly Mag a la Xarxa i Canal Movistar; aldiari El Punt Avui i la revista Catalonia Today.

Sobre l'obra

És inqüestionable que la realitat actual del disseny d’interiors està alterada per la recent crisi econòmica —en molts aspectes encara vigent—, però també per altres motius. La gent utilitza poc els serveis dels interioristes, principalment en l’àmbit domèstic. No obstant això, i malgrat la recessió, l’existència cada vegada més nombrosa de bons professionals fa que la implantació de l’interiorisme vagi guanyant terreny en el sector públic, però amb plantejaments que convé revisar.

«Defensor d’un interiorisme honest, que expressi veracitat i autenticitat a l’obra, Agustí Costa es manifesta afí a certs plantejaments racionalistes de la modernitat, que produeixen espais, mancats de prejudicis, flexibles, diàfans, lluminosos i que milloren la qualitat de vida. Defensa l’existència d’un equilibri just entre forma i funció. La forma ha de ser objectiva i implicar-se en el fet de satisfer necessitats. D’aquesta manera, es mostrarà plena de contingut. No obstant això, en examinar la seva obra, crec que els seus projectes van més enllà d’un estricte funcionalisme, ja que posa una atenció especial als elements intangibles de l’arquitectura, els quals tenen la capacitat d’evocar valors essencials.»

Marcos Catalán, del pròleg

Sobre l'autor

Agustí Costa
És arquitecte tècnic i interiorista. Ha estat codirector del Màster de Disseny de l’Espai Interior d’ELISAVA Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. És autor de projectes d’interiorisme domèstic, comercial, oficines i espais institucionals. La seva obra ha estat àmpliament difosa i ha constat en diverses exposicions col·lectives i individuals, nacionals i internacionals. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. Cal destacar especialment els seus articles publicats al Wall Street International Magazine. Ha obtingut diversos reconeixements, seleccions dels premis Delta de Disseny i FAD d’Interiorisme. L’any 2008, va publicar l’obra L’Espai interior, amb un pròleg de Josep Lluís Mateo, editada igualment per L’Albí.

CATEGORY

Sobre la obra

Un matí d’octubre del 1920 la Maria Dolors arriba a Manresa amb el tren de Lleida. Ésuna de tantes noies que han deixat la seva família a pagès per anar a ciutat a servir.Entrarà de cuinera a cal notari, en un pis de l’edifici modernista més emblemàtic de la ciutat.Són temps de la Mancomunitat de Puig i Cadafalch, quan la burgesia catalana aspira al’ordre i el progrés de Catalunya, mentre els obrers lluiten per millorar les seves precàriescondicions laborals. Les vagues i els atemptats en ple carrer són a l’ordre del dia… Peròtot això és tan sols el context de la seva història. Mentre arrossega l’enyorament dela casa que ha deixat, la cuinera dels senyors passarà moments de tota mena i no liserà fàcil de poder destriar les emocions que aniran creixent dins seu.
«La mestressa em va deixar un vestit morat, d’una roba que, sense tenir cap més color, feia dibuixos lluents, molt bonics quan hi batia la claror. Com que soc més aviat prima, m’anava una mica balder, però crec que no m’estava malament. Era recte com un tub i portava una banda negra sobre els malucs. Jo l’hauria volgut una miqueta més llarg. Ai, senyora, que ensenyo els turmells! Ai, Dolores, que tu no sabes lo que se lleva, em va dir.»

Sobre l'autora

Imma Cortina
Ha cursat narrativa, novel·la i estilística a l’Ateneu Ha cursat narrativa, novel·la i estilística a l’Ateneu Barcelonès, i ha publicat contes infantils i per aadults. Mestra de professió, ha escrit i publicat sobretemes relacionats mb el món de l’educació. La seva primera novel·la, Només ho saben lesmuntanyes, va obtenir el premi Sebastià Juan Arbó. I una primera versió de la novel·la que avui presentem, La cuinera dels senyors, va ser entre les finalistes del premi Pin i Soler del 2018. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals i de l’associació d’escriptors Verum Fictio, amb la qual ha publicat el recull de contes i relats Xocolata espessa.

Sobre l'obra

Hi ha dies que, sense voler, esdevenen una data assenyalada en el calendari. Dies que, inesperadament, agermanen la perseverança amb gotes de pluja. Dies que, sense proposar-s’ho, treuen el millor de l’un i el pitjor de l’altre. Dies en què, de sobte, la incertesa cau estesa a terra i s’aixeca nua de temença. L’1 d’octubre del 2017 vam patir una sacsejada d’aquelles que deixen cicatriu. Per això, ens va semblar oportú, gairebé indefugible, donar la paraula als nostres poetes. Poetes d’arreu del territori, poetes que conformen un ampli ventall generacional —setanta anys separen el més veterà del més novell—, poetes d’estils i recorreguts diversos.

Sobre els autors

Els 106 poetes aplegats en aquest volum han aportat el seu gra de sorra, amb total llibertat —la mateixa llibertat que defensem per tal d’afrontar tots i cadascun dels reptes que, inevitablement, afloren en una societat—, amb un poema dedicat a l’1 d’Octubre.

La terra sagna està dedicat a Roger Español, que ha esdevingut un símbol involuntari de l’1 d’Octubre, i a totes les víctimes de la repressió.

Edició de Mar Fontana i Jaume Huch

Sobre la obra

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més de cinquanta anys.
«Josep Tomàs Cabot ha construït, al llarg de mig segle, una obra narrativa sòlida i honesta. Una obra dotada d’un estil personal que passa per utilitzar una llengua funcional i eficaç, per recórrer sovint a la ironia i l’humor, per compondre diàlegs ràpids i resolutius, per plantejar històries amb una clara unitat de temps, espai i acció, o per mostrar el comportament dels personatges sense fer-ne cap judici psicològic. Una obra, d’altra banda, capaç d’afavorir la divulgació científica, històrica o musical, però amb un interès literari inqüestionable. Una obra, en definitiva, que mereix des de tots els punts de vista ser coneguda i reconeguda.»
Llorenç Capdevila, de la introducció

Sobre l'autor

Josep Tomàs Cabot 
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

Sobre l'obra

Un conte inspirat en casos reals de persones refugiades que han de fugir de Síria a causa de la guerra. Una història pensada per ajudar els petits lectors a empatitzar amb els infants refugiats, així com a identificar i gestionar les pròpies emocions.

Sobre les autores

Montse Vilella (text)
Va néixer a Gironella (Berguedà) l’any 1971. Va fer estudis de magisteri i de pedagogia. Actualment, és mestra d’educació infantil a l’escola d’Olvan. Forma part del grup d’educació SABER, que treballa per acostar el drama dels refugiats a les escoles del Berguedà. L’associació ofereix recursos didàctics i voluntaris per obrir debats i sessions de reflexió a les aules per «transformar aquesta situació d’injustícia».


Montse Bugatell (il·lustracions)
Va néixer a Sant Vicenç de Castellet (Bages) l’any 1979. Va cursar estudis de disseny gràfic a l’escola ESDI de Sabadell i va obtenir el Grau Superior d’il·lustració a l’Escola d’Art de Manresa.

Sobre l'obra

Amb el nom al·legòric de la rosa, Jordi Vallbona ha volgut designar les esglésies romàniques que durant els segles xi, xii i xiii floriren a la comarca del Berguedà. I ho fa amb l’escaient títol de Roses que perfumen el paisatge, servint-se d’un vers del poeta Climent Forner. Com diu Jaume Bernades, al pròleg que l’acompanya, «amb mà destra i llapis ben afilat, l’autor d’aquest llibre ens presenta els dibuixos d’una vuitantena de ‘‘roses romàniques’’ que no sols perfumen, sinó que també engalanen valls i turons de les contrades berguedanes. A més, com si de la tija i de les fulles es tractés, cada ‘‘rosa’’ va acompanyada d’un text, en què l’autor expressa les seves emocions i hi anota breument algunes dades de l’evolució històrica i de les característiques formals de cadascuna d’aquestes construccions medievals. Així doncs, l’originalitat i el màxim interès d’aquest llibre el trobarem en el perfum i la bellesa que exhalen aquestes ‘‘roses’’».

Sobre l'autor

Jordi Vallbona i Sadurní
Va néixer a la colònia Viladomiu Vell (Gironella), al Berguedà, el 1953. Als divuit anys, entrà a formar part de la família del tèxtil. Mogut per la seva vocació artística, la seva vida girà al voltant de cursos i seminaris, i ben aviat començà a dedicar-se professionalment al dibuix i la pintura. Després de tot un seguit d’exposicions per Catalunya, exposà a diverses galeries d’art de renom de Barcelona, així com a diverses ciutats de l’estat espanyol i francès, com ara París, Tolosa de Llenguadoc, Madrid, Bilbao, Mallorca... Ha compaginat també la pintura i el teatre.

Sobre la obra

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.
La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.
Aquests vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen al nervi d’alguns dels temes més recurrents, malgrat que cap d’aquests recorreguts no acaba consolidant una seguretat última. Per això, totes les caminades desemboquen en l’obertura al mar; això sí, un mar intensament blau que convida la protagonista a la vida i tant de bo hi convidi també els lectors d’aquest llibre.

Sobre l'autor

Lluís Cerarols i Cortina 
Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (2009).

Manel Codina i Massons
Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la Filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la Filosofia a l’ICE de la Universitat de Barcelona.

CATEGORY

Sobre l'obra

Arriben les vacances de Nadal! I el Marcel i el Pere viuran una aventura que no podran oblidar mai… De la mà de l’àngel Gelis, el Marcel viatjarà al Pessebre del Cel. Però no tot seran flors i violes:
els àngels-que-fan-el-Pessebre no ho acaben de tenir a punt; i, mentrestant, a l’infern fan de les seves, perquè el dimoni Pocaflama ha rebut la missió d’introduir el Pere dins el Pessebre Tenebrós…! En aquesta obra, Mitus Stampa fa conviure les tradicions dels Pastorets i el Pessebre amb el desig que els personatges, ja siguin nois i noies, àngels i dimonis o les pròpies figures del
pessebre ens facin descobrir la llum fantàstica de l’Estel de Nadal.

Sobre l'autor: Mitus Stampa (Jaume Huch i Camprubí)

Manresa, 1927
Mitus Stampa és el pseudònim de Jaume Huch i Camprubí quan escriu per al públic infantil i juvenil. Va néixer a Berga el 1961. Va créixer a la llibreria familiar envoltat de llibres i de contes. Es va llicenciar en Filologia Catalana i es va donar a conèixer com a Mitus Stampa amb la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987). Ha publicat també, entre d’altres, els contes El timbaler del Bruc (1999), L’elefant i la cuca de llum (2000), amb il·lustracions de Valentí Gubianas, finalista del Premi Apel·les Mestres; El Mestre Armer (o un altre temps de Carnaval): conte musicat per a narrador i orquestra de cordes (2000), En Xuclafort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estirabells (2003). I tant el Mitus com el Jaume, continuen escrivint narrativa, teatre i poesia.

 

CATEGORY

Sobre la obra

 
Com en les obres anteriors, l’autor barreja la no ficció amb la ficció, en un híbrid de gèneres entorn de cinc escenaris en forma de contes surrealistes. Hi aprofundeix amb reflexions filosòfiques, que poden ser llegides per separat, sobre el nostre present. Així, en el primer escenari, els prodigis climàtics, les nevades en forma de flors, les pedregades geomètriques, les estàtues de neu que caminen soles i les imatges de pensadors ateus que es passegen per la ciutat donen peu a parlar del romanticisme i de les espiritualitats laiques o agnòstiques.
El tercer escenari, «Assetjament a la raó» —a partir de la cançó «Qualsevol nit pot sortir el Sol», de Jaume Sisa—, exposa com algunes nits, durant mitja hora, el Sol apareix a la ciutat, però no tothom el veu, la qual cosa permet entrar en el camp de les interpretacions des de la postmodernitat i la postveritat, i adonar-nos com el concepte de veritat ens és tapat. D’aquesta manera, doncs, l’autor reivindica el valor del pensament crític i il·lustrat, que es veu en perill davant de tantes manipulacions i enganys. El cinquè paisatge, d’altra banda, se situa entorn de dues muntanyes que són a tocar; cadascuna, al cim, és coronada per un bloc de pedra en forma d’estàtua, com una esfinx… Metafòricament, l’una representa Plató i l’altra Nietzsche, dos dels més grans pensadors, però totalment oposats: el primer apunta al transcendent i l’espiritualitat, l’altre cap a la terra i la vida. És el combat, per tant, entre la plenitud de sentit i la seva mancança en el nihilisme actual… L’autor es posiciona en un terme mig ambivalent que oscil·la entre els extrems.

Sobre el autor

Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al
turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016) i Els mil colors de la vida (2017). El llibre que avui presentem és l’onzè que publica.

Sobre l'obra

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII. És així com El Ciclop reflexiona, d’una banda, sobre el decurs dels individus i de la humanitat, mentre de l’altra es rabeja en una font de peripècies a còpia d’èpica, lírica i ironia. Jugant a mesclar història i ficció, El Ciclop recupera l’esperit i l’estructura d’una novel·la anterior de Cussà, La serp, per construir un relat que, més que una novel·la riu, és un híbrid entre mosaic i calidoscopi: a mesura que van encaixant les peces, es va perfilant un argument de fons que aglutina la trama de cada capítol.

Enllaç de l'article aparegut a l'Ara sobre El Ciclop, de Jordi Cussà

https://www.ara.cat/cultura/venia-droga-guanyava-millor-escrivint_0_1968403154.html

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Berga, 1961
Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges, recuperada finalment el 2016 per L’Albí. Ha publicat
també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya
(2010), Formentera lady (2015) i El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats
igualment en aquesta col·lecció.

 

Sobre la obra

Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps. Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps.
Josep Fornell i Vilella és, per damunt de tot, un dels nostres grans poetes de l’exili. L’èxode català de 1939 és especialment i tràgicament present en la seva obra, que és un cant constant a la llibertat, la justícia i l’amor. Com reconegué el poeta Pere Guilanyà, també exiliat, en referir-se a un dels seus grans poemes, «Pregària»: «l’amor a l’esposa, al fill i a la terra, hi és revelat amb paraules justes i vives com el foc».

Sobre l'autor

Josep Fornell i Vilella
Poeta, polític i activista cultural, va dur a terme una gran tasca, especialment durant els anys trenta, en el camp de la música i del teatre; i, a partir de la proclamació de la República, l’any 1931, també com a membre de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga i militant d’ERC. Formà part de la candidatura del Front Únic d’Esquerres que guanyà les eleccions municipals de 1934. Per aquest motiu, com a regidor del consistori berguedà, fou detingut arran dels Fets del sis d’octubre. Exiliat a França, va formar part de l’Agrupació de berguedans a l’exili. No va poder retornar a Catalunya fins al mes de setembre de 1948. Durant els anys cinquanta i principis dels seixanta va publicar alguns poemes a la premsa local i, també, en dues sèries de postals, amb fotografies de Josep Deseuras. Va morir a la seva ciutat l’any 1964, a l’edat de 65 anys.

Sobre l'obra

L’alheimer va entrar per la finestra de casa l’estiu del 2011. La Maria «estava bé», però ja no estava sola. L’Alzh no tenia intenció de deixar-la. Quan l’Alzh arriba, la vida, enmig d’un sentiment de desorientació i de pèrdua aclaparadors, només et regala instants, moments, flaixos fugaços que l’autor va (intentar) capturar, a l’instant i en temps real, en format de petites «postals», en què es veu, o s’entreveu, el que passa, o el que no, el que es fa, o el que no, el que es pot i el que no, el que és i el que havia estat... I va ser tot acompanyant i pensant en la Maria i malfiant- se de l’Alzh que va escriure aquestes... Postals presents a una mare absent..

«Ens deixes llegir un munt de postals, moments compartits entre tu i la mare, que ens ajuden a entrar en aquest lloc incomprensible de manera conscient.» Cristina Maragall, del pròleg.

Els drets d’autor d’aquesta edició es destinaran íntegrament a la Fundació Pasqual Maragall.

Sobre l'autor: Pep Garcia i Orri

Vic, 1964

Professional de la gestió cultural i artística des de 1989. Premiat als Premis Octubre 1987 amb la «Guia eròtica de la Catalunya endins». El 2014, publica Perduts, el seu primer llibre de relats. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals amb el qual va participar en el volum de relats Tot és possible (L’Albí, 2014). Articulista i columnista setmanal des de fa dècades al diari Regió7. Els seus articles tracten temes d’actualitat, quasi sempre amb un punt d’humor.

Sobre l'obra

Que Déu ens agafi confessats és un recull de contes que proposa una nova lectura, desenfadada i irònica, dels Deu Manaments. Passats pel sedàs de la Lola Palau, en efecte, els ensenyaments oficials de l’Església catòlica s’han convertit en unes històries que ens presenten situacions molt diverses —fins i tot irreverents—, que van des d’un realisme crític fins a l’absurd hiperbòlic, en un conglomerat de situacions d’ampli espectre que no deixaran indiferent el lector.
Amb el desig d’estalviar-vos tota penitència —i menys encara amb la lectura d’aquesta obra—, la Lola Palau us convida també a fer examen de consciència amb el convenciment que, ara més que mai, aquests «manaments» tampoc no són, en cap cas, «limitacions a la llibertat», sinó «signes de llibertat que conformen una llei d’amor»..

Sobre l'autora

Lola Palau
Amb el nom de Lola Palau es presenta en societat, per primera vegada i amb aquest llibre, un nou col·lectiu literari constituït per aquestes deu veus narratives consolidades:
Llorenç Capdevila, David Clusellas, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Jordi Estrada, Pep Garcia, M. Dolors Guàrdia, Joan Pinyol, Antoni Pladevall i Josep Maria Solà.

CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Moments crucials de la història d’Europa, amb què Santiago Riera i Tuèbols cloïa la seva tetralogia sobre el vell continent, tot exposant els grans esdeveniments
que a parer seu han configurat el que anomenem la «nostra Europa», arriba una obra que ve a ser un colofó oportuníssim i necessari d’aquest immens recorregut històric i cultural: la reivindicació d’una de les figures de primer ordre que han marcat, sens dubte, un abans i un després de la nostra civilització: Goethe, el gran poeta alemany, pilar essencial de l’humanisme europeu.
 
Ara, amb el desig de contribuir a resoldre el desconeixement detectat a casa nostra sobre aquest autor colossal, Riera i Tuèbols ens presenta aquesta obra que no és només una biografia sobre Goethe, sinó un estudi assequible però rigorós que ens fa avinents les llums i les ombres d’aquest personatge extraordinari. Com bé diu Ferran Mascarell, en el pròleg, «amb Riera, com també amb Goethe, la política, la ciència, la cultura i les ciutats es configuren com a pilars de l’humanisme»; perquè, en efecte, com l’autor de Faust, Riera també expressa «el desig de serenor, de gust per l’harmonia, de realització de la pròpia vida en la grandesa de la condició humana».

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

Barcelona, 1935

Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985) i Narcís Monturiol (1986). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. L’any anterior, però, ja havia encetat el projecte de mostrar-nos Europa amb els seus ulls, primer observant les grans avingudes, després recorrent les places més significatives i, finalment, exposant en deu casos el binomi «ciutats i personatges». Finalment, va cloure la tetralogia amb Moments crucials de la història d’Europa (2014). L’any 2015, publicà també La dona en la biologia i la medicina, editat igualment en aquesta col·lecció.

Sobre la obra

Les quinze narracions que integren Quan jo era noi, el primer llibre que va escriure Alexandre de Riquer, ambientades durant la infància de l’autor a l’Alta Segarra, a la casa pairal de Can Bassols (Castellfollit de Riubregós), constitueixen un veritable plànol de la memòria moral de l’artista, des d’una comunió amb la natura i una llibertat d’esperit gairebé absolutes i paradisíaques.
«Haveu conegut en la vostra vida un bordegàs de fora salvatget i pocavergonya, d’aquests que se us queden mirant de fit a fit amb les mans a les butxaques, els ulls lluents, el nas arremangat, observador i valent? Doncs figureu-vos que això era jo anys enrere.»
Alexandre de Riquer, «L’oreneta»

Sobre l'autor

Alexandre de Riquer 
Va ser pintor, dibuixant, gravador, escriptor,poeta i un autèntic capdavanter de correnties: fruit dels seus dos viatges a Londres introdueix el prerafaelitisme i l’exlibrisme a Catalunya. La seva casa-taller del carrer de la Freneria, al cor del barri gòtic barceloní, es convertí en un centre d’art i literatura freqüentat per Apel·les Mestres, Enric Morera, Àngel Guimerà, Enric Granados, Jacint Verdaguer… I, fins i tot, un jove Pau Casals hi va fer el seu primer concert. Riquer nonomés encarna l’ideal prerafaelita: l’artista, l’artesà i el poeta reunits en un mateix home, sinó que s’erigeix com un dels autors més notable sdel modernisme europeu.

CATEGORY

Sobre la obra

Després de la seva primera trobada casual amb la Lluïsa, l’Aina, una jove periodista devint-i-quatre anys, decideix acceptar el repte d’ajudar-la a escriure un llibre sobre la sevavida. Una vida amb el càncer com a coprotagonista però mai com a vencedor ni com a antagonista. Una vida de superació i recerca incansable. Una vida que li recorda molt la de laseva mare, que va morir a causa de la mateixa malaltia.
 
Flors damunt la taula són dues històries en una. Dues històries de superació personali d’aprenentatges constants. Dues històries tan freqüents en les quals, bensegur, molta gent es veurà reflectida.
 
«L’Aina parla del càncer amb la por i el dolor justos, obertament, amb naturalitat,sense sucar pa en la tragèdia però sense defugir-la, buscant en els detalls d’unesvides concretes aquells punts en comú amb la majoria de malalts i els seus acompanyants...Ha posat l’ànima en aquest projecte amb l’objectiu de compartir unes miradesmolt particulars, úniques de fet, sobre el càncer. Benvingudes siguin.
 
»Joan M. Pou, del pròleg.

Sobre l'autora

Aina Font Torra
Va néixer a Manresa el 20 de març de 1991. VaVa néixer a Manresa el 20 de març de 1991. Vaestudiar periodisme a la Universitat Autònomade Barcelona. Mentre cursava la carrera va col·laborar en la tertúlia de joves del programa radiofònic«La Ventana», de la Cadena SER, aixícom també en la revista local El Pou de la gallinai en l’edició territorial del Bages i el Moianèsde NacióDigital, en què ja fa quatre anys quetreballa. Durant deu anys, va ser tembé secretàriad’Òmnium Bages-Moianès. Actualment cursael grau de professora de ioga.

Notícies