NOVETATS

NOVETATS 2022

MONTSE COLL I PIERA. Les quatre de Barcelona

Cadaqués, 1950. Un malaurat accident trastoca de forma irrevocable la vida d’una noia de l’alta burgesia barcelonina.
Barcelona, 2010. L’amistat entre quatre dones trontolla sota el pes dels silencis, els tabús i l’enveja. També d’alguna traïció. El joc del destí condueix al lligam entre les seves biografies i els fets de seixanta anys abans.

La novel·la és un homenatge a El quartet d’Alexandria, de Lawrence Durrell. Quatre amigues, quatre punts de vista. Amb una estructura complexa, el fil de la història es descabdella seguint les veus de les seves protagonistes.

Un joc de miralls en què les vides de les quatre dones es projecten, des del present, als fets d’un passat no viscut que les va marcar per sempre. Cada història n’amaga una altra, com capses xineses. Drama, amistat, traïció… Infantesa, joventut, maduresa… Una reflexió sobre el pas del temps i el caràcter efímer de la bellesa. La vida d’un grup d’amigues, les leopardas, que lluiten per ser elles mateixes. I són unes dones que no es rendeixen mai.

Quirze Grifell (coordinador). Lliri d’aigua. Poesies i cançons populars.

August Bover, en el prefaci d’aquest llibre, reconeix que «ben pocs territoris dels Països Catalans poden vantar-se, com el Berguedà, de figurar en el cançoner nacional des dels seus inicis i d’haver-hi entrat per la porta gran de la mà d’un dels seus fills il·lustres, el trobador Guillem de Berguedà». I, en efecte, des d’aquell llunyà segle XII, «el Berguedà
no s’ha desvinculat mai del nostre cançoner».
Com diu Quirze Grifell, coordinador de Lliri d’aigua, en la introducció, «cada cançó és el retrat d’una època, d’una societat i d’una manera d’entendre el món. Llegim i mirem-nos els textos antologats en aquest volum com un àlbum de fotografies antigues que ens ha arribat a les mans; algunes ens emocionaran, altres ens faran apuntar un somriure i alguna potser ens entristirà de vergonya. Pensem, per exemple, en les maneres d’entendre l’amor, el paper subordinat de la dona, la vida de cada dia, els vells oficis o les lluites constants en la història humana».
Cançons, doncs, contra l’oblit, que ens recorden d’on venim i ens ajuden a bastir un futur més ric, on no s’aturi el cant.

JORDI CASTELLS-CAMBRAY. Empremtes

Any 1472. Martí Joan de Galba té la intenció d’editar el primer llibre a Barcelona amb un nou invent, la impremta, que ja causa furor al centre i el sud d’Europa. Aprofitant que té entre mans el manuscrit d’una novel·la titulada Tirant lo Blanc, intentarà publicar-la, però el final de la guerra civil catalana dificultarà l’ambiciosa empresa i la celebració d’un solemne esdeveniment on estan convocats artistes reconeguts d’arreu del Principat: una violista, un escultor, un pintor i un poeta.

A les pàgines s’alternen una història d’aventures entre Ginebra i Barcelona, un relat de terror a Alguaire, un passatge eròtic a Florència i Flandes, una trama picaresca a Girona, una escena poètica entre Berga i Vic i un episodi detectivesc a la ciutat comtal.
Un entramat d’històries emocionants en el qual totes les arts s’ajunten per glorificar els afanys per a l’històric naixement de la impremta a casa nostra, mentre el país viu un gran conflicte bèl·lic, catalogat recentment com el primer naufragi de Catalunya.

DIVERSOS AUTORS. L‘home que regava els llibres. A Josep Maria Aloy, en homenatge

L’home que regava els llibres és un llibre
d’homenatge a Josep Maria Aloy (1948-2020), un dels crítics i divulgadors de la literatura infantil i juvenil més importants que ha donat aquest país.

«Ara, en aquest volum, editors, poetes, narradores, bibliotecàries, crítics, llibreters, lectores, una colla, afilerats els components per edats, testimonis tendres primer, maduresa després, li dediquen uns paràgrafs: aquesta trepa mobilitzada per a la col·laboració ha teixit àgilment un tapís deliciós i multicolor: qui li conta un conte com si el tingués a ell a la falda, qui li contrafà una història que li agradava, qui li esmenta personatges de la tradició popular, qui li dedica una faula esbojarrada… les col·laboracions palesen fidelitat, acostament a qui es mereix aquest i molts més homenatges; n’hi ha per a tots els gustos, sembla l’aparador d’una pastis-
seria d’upa.» Josep Vallverdú, del pròleg.

Piti Capella. Dits de vent. La meva vida a la muntanya.

Dits de vent, el primer llibre de Piti Capella, és un relat en primera persona del que va suposar per a ella l’experiència del seu greu accident a la muntanya, però no només les vivències d’aquests fets sinó les conseqüències que van comportar.

«Diuen que la millor manera d’aprendre és amb l’exemple. Doncs les vivències i les reflexions de la Piti són exemplars, i que ara ens doni l’oportunitat de compartir-les amb nosaltres a través d’aquest llibre, també és un acte de valentia. Un més. La sensibilitat i la veritat que desprèn el seu relat et transporta i aconsegueix el que tots busquem en la lectura: viure altres vides. En aquest cas, la seva, dibuixada amb una honestedat impressionant.» Jordi Galceran, del pròleg

Canòlich Prats i Vilallonga. El violí de la llibertat (3a edició)

El violí de la llibertat aplega les experiències i les vivències de l’autora, Canòlich Prats, en el seu voluntariat com a professora de violí d’alumnes privats de llibertat.
Gràcies a aquest recull de relats sobre les seves classes al Centre Penitenciari de Joves i al Centre Penitenciari de Lledoners, podràs veure i viure com, a través de la música i el violí, es pot aconseguir la llibertat serena dins de la presó. Ella ens narra tot el que hi ha viscut. Els alumnes ens expliquen també com ho han viscut i com ho viuen. Però no només ens fa cinc cèntims del que han aconseguit plegats, també
t’anima a apropar-te als centres penitenciaris a través del voluntariat.

Jaume Soler. D’un riu a l’altre.

Esteu a punt de submergir-vos en la història real de dues dones valentes i lluitadores, capaces d’enfrontar-se a les situacions més adverses. Dues dones, la Llorença i la Maria, que van tirar endavant totes soles i van
fer créixer una nombrosa descendència en períodes de dificultats extremes. Van haver de fer també front a les misèries de la Guerra Civil, que les deixà desemparades dels seus marits, fills i germans, i a les de la postguerra, amb un munt de boques per alimentar.
La Llorença, besàvia de l’autor, era una noia de pagès que de molt jove hagué de fugir de l’aixopluc familiar. Carregada de temors i de recances, la portaren a servir a una casa de la gran ciutat. Sense desempallegar-se mai més de la gent per a la qual treballava, va poder disposar finalment de la seva vida i creà la seva pròpia família amb prou llibertat com per fer créixer tot un munt de canalla, set filles i un noi. Una vida plena d’entrebancs va forjar una dona lluitadora, que arribà a tenir un paper molt destacat durant la guerra, ja que amagà i protegí un grup nombrós de persones que salvà de la mort.
Pel que fa a la Maria, la segona filla de la Llorença, va fer créixer la seva família amb la mateixa determinació de la mare i tirà sempre endavant en una època plena també de dificultats.

Amb D’un riu a l’altre, Jaume Soler ha volgut homenatjar les dones en general i especialment les de la seva família materna. Però les històries de la Llorença i de la Maria podrien ser també les de les nostres àvies. Gràcies a les dones com elles moltes famílies van fer possibles els seus somnis.

D’un riu a l’altre de Jaume Soler es presenta a Berga i ja va per la 2a edició. TV Berguedà, L’informatiu, 12 abril 2022.

Joaquim Sala i Pujolràs. Cop d’estat contra la vida

L’autor, confinat entre tocs de queda pel coronavirus, enmig dels fantasmes i els dimonis que rondaven tant pel seu cap com també escampats per tot el món, collat fins al coll per la situació, imagina uns escenaris entre kafkians i surrealistes. En el primer, «Happylàndia», per desdramatitzar, concep una plaga que no causa dolor, sinó felicitat als afectats, motiu per fer una crítica social de la felicitat imposada, que conclou amb el fet que els no afectats també volen ser feliços i només es fan petons i abraçades per tal de contagiar-se. El
segon escenari, «La metamorfosi dels escuts», se centra en la inseguretat: la gent veu escuts de protecció que es transformen en tubs, telescopis, escuts immensos…, la qual cosa dona entrada per parlar de la postveritat, la postmodernitat, els feixismes… I en el tercer escenari, «Síndromes en la Ciutat», es produeix també una pandèmia que comença amb la síndrome de Prader-Willi, la de Diògenes, la digital… L’autor se centra, finalment, en Sísif, entre el mite i la síndrome referida al sentit de la vida o a la seva absurditat de vertigen. En tots els escenaris, Joaquim Sala conversa amb les obres de molts altres autors. I s’adona que realment s’ha donat un cop d’estat contra la forma de vida del món actual.

Jaume Bonvehí. Paraules forjades

«En aquest tercer poemari sobre el Camí Ignasià, el pelegrí arriba a l’Origen, allà on neix el Camí… El Jaume se’ns mostra més humà, menys solitari, més amatent a les trobades amb altres humans… Està més disponible per establir vincles. Ha calgut fer el Camí en direcció inversa per trobar l’Origen de tot allò que ha destil·lat durant el seu caminar. No es tracta del recorregut d’unes setmanes, sinó de
tota una vida. Cada camí conté el seu terme, i el seu terme és el seu origen. Per això, quan el pelegrí arriba allà on acaba el camí, arriba allà on precisament comença.» Xavier Melloni i Ribas, SJ (del pròleg).

Reflexiu i sensible amb la natura, amb el seu primer llibre, Paraules callades. Monegres, una aproximació al silenci pel Camí Ignasià (2019), ens presentà uns haikus, escrits en moment present, durant el seu trajecte interior fent el Camí Ignasià. Així encetava, amb veu pròpia, una sèrie de quatre llibres d’haikus de la qual avui tenim el goig de presentar-ne el tercer volum, Paraules forjades.

NOVETATS 2021

RAMON BREU, Les llàgrimes del dictador (L’Albí, setembre 2021)

El diumenge 28 d’octubre de 1973 tot estava a punt perquè a les 5 de la tarda el millor futbolista del moment, Johan Cruyff, saltés a la gespa del Camp Nou, debutés amb el Barça i encetés una era en què el futbol blaugrana arribaria a la categoria d’orfebreria artística.
Hores abans, però, a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Totes les Gràcies, al carrer Entença de Barcelona, molt a prop de la presó Model, la policia va irrompre en el temple amb metralletes, pistoles i porres en mà per detenir 113 membres de l’Assemblea de Catalunya, la instància antifranquista més potent, més valenta i més singular de tot l’Estat espanyol que havia desafiat la dictadura.

Les llàgrimes del dictador constitueix un relat de relats sobre aquell moment històric amb personatges semblants als que el van protagonitzar. La consciència històrica es fon amb la recreació literària a través d’històries personals que configuren un calidoscopi de la vida d’homes i dones d’aquell període, dels seus afanys i flaqueses, dels seus projectes i de les seves misèries, de la seva generositat i del seu sacrifici, on tot plegat forma i teixeix una societat que pugnava per sortir d’un llarg túnel de misèria moral que un estat policial, malgrat els plors del dictador, s’entestava a mantenir. Retalls d’un temps històric apassionant d’on ha sorgit el nostre present.

RAMON SURROCA, Tan llarg caminar (L’Albí, setembre 2021)

Tan llarg caminar aborda un breu període decisiu en la vida de Pau Casals: els mesos que precediren la celebració del festival amb motiu del bicentenari de la mort de Bach, a Prada. Des de la llibertat de la ficció, Ramon Surroca evoca en la veu del Mestre l’allau dels records de tota una vida consagrada al culte a la bellesa, a l’amistat i al compromís polític i moral. L’obra ens convida a compartir les inquietuds i reflexions més íntimes d’un home per a qui el lliurament a l’art musical comportava sempre la fe en l’ésser humà i un tribut insubornable als valors més elevats que dignifiquen la nostra existència. Tan llarg caminar ens parla de l’amistat, del compromís, del misteri de l’art i de les contradiccions que sovint assolen l’esperit i ens brinda, per mitjà de la recreació literària, el relat d’una vida que mai va defallir davant la necessitat de l’esperança.

Mercè Miró, Un sorollet de claus (L’Albí, maig 2021)

Poemes, 2012-2021

Els poemes aplegats en aquest llibre, Un sorollet de claus, escrits durant els deu darrers anys, estan amarats -com afirma Jaume Huch en l’epíleg- “pel sentiment de l’absència de la persona estimada, transfigurada, però, en presència, fins al punt que una pèrdua tan sentida revesteix la poeta de solitud i, al mateix temps, de companyia -d’aquella inefable companyia que ens fan les persones que físicament ja no són entre nosaltres, però que al mateix temps hi són sempre, fins al punt que el seu record esdevé una presència viva”.

Altres llibres de l’autora: Una vida en quatre capítols (1979), Gira de llençol (2001), Mirall de fons (2010).

Miracle Sala, Piscolabis (L’Albí, maig 2021)

Piscolabis conté una vuitantena llarga de textos que van de les tres línies a les quatre pàgines, amb històries que parlen de la condició de viure, les relacions humanes, la llibertat, la lluita dels pobles, la supervivència del món i la natura, la mort i la llengua. Com diu Llorenç Capdevila, en el pròleg, “Miracle Sala hi imprimeix el seu estil particular: el protagonisme dels animals (i de vegades els objectes) d’alguns dels relats és marca de la casa, com ho és la cura en el llenguatge, la ironia intel·ligent, la importància dels records, la capacitat evocadora o les referències als clàssics”.

Queralt endins

Jaume Huch, Queralt endins (L’Albí, maig 2021)

Arran del confinament, a partir del dia que es va declarar l’estat d’alarma, Jaume Huch va escriure un poema diari que, puntualment, acompanyat d’una fotografia, va compartir a Instagram. Això va generar un cert feedback amb els seus seguidors, alguns dels quals confessaven a la xarxa que ja esperaven el poema del dia. Finalment, al cap d’un any, l’autor ha recollit tots aquells poemes i les imatges respectives en aquest llibre: Queralt endins. Des de la finestra, la muntanya de Queralt no va esdevenir un simple decorat, sinó el paisatge entranyable que agombolava els seus somnis i les seves esperances.

Pep Molist / Susanna Ayala, L’home del barret de feltre (L’Albí, maig 2021)

Aquest àlbum proposa descobrir als infants la figura de l’artista i escultor alemany Joseph Beuys, que destacà pels seus happenings. És un dels cofundadors del moviment Fluxus. Va ser pilot a la Segona Guerra Mundial. Fou derribat a Crimea i uns camperols tàrtars li salvaren la vida. Aquest episodi va tenir una forta influència en el seu art posterior. Després de la guerra va estudiar a Düsseldorf. Defensà un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques. Va ser una figura carismàtica i polèmica. A Catalunya, l’artista va tenir una vinculació important amb la ciutat de Manresa. Ara, aquest conte, en l’escaiença també de la reivindicació de la seva figura amb una gran exposició a Barcelona, explica la seva vida i la seva obra als infants i els joves.

Creatures vivents

Martí Just i Montraveta, Creatures vivents (L’Albí, març 2021)

L’autor ens proposa en aquesta ocasió un llibre de poesia insòlit i absolutament extraordinari: un recull d’una cinquantena de poemes, il·lustrats tots ells amb fotografies, dedicats als ocells, els insectes i altres animals. Així, expressa amb una gran sensibilitat poètica la seva admiració per la natura i els éssers que en formem part. Tot un agraïment a la vida i al seu creador.

Ocells de la serra de Queralt

Ocells de la serra de Queralt. Guia de camp (L’Albí, març 2021)

Aquest llibre us proposa descobrir els ocells de la serra de Queralt, una de les àrees més populars i de més valor simbòlic del Berguedà. De forma didàctica i amb rigor científic, s’hi presenten més de 110 espècies, de les més comunes fins a les més escasses, gairebé totes les que podem trobar a l’àmbit geogràfic tractat. La majoria es descriuen de manera concisa, indicant a on i quan es poden veure, entre altres curiositats. Prop de 400 fotografies, triades entre milers, mostren distintes visions i plomatges segons els sexes, l’època o l’edat. Es proposen en detall 4 itineraris per diversos hàbitats representatius de la serra, i s’indiquen les espècies que s’hi poden veure i els millors llocs per observar-les.

Gas a fons

Joan Company, Gas a fons (L’Albí, març 2021)

Un cop començaren els primers moviments sísmics, l’any 2013, la gent de les Terres de l’Ebre va prendre consciència del risc que comportava per a la salut l’existència del magatzem submarí de gas situat prop d’Alcanar i Vinaròs. L’impacte de la plataforma i els inesperats terratrèmols -el projecte es va batejar amb el nom de Castor- va ocupar tota l’atenció mediàtica del moment, i provocà manifestacions, protestes i queixes per part d’un ampli sector de la població. El soroll de fons va aconseguir destapar molts aspectes escandalosos del projecte, emmascarats amb procediments a l’ombra per part dels empresaris i els polítics involucrats.

Feliç confinament

Carles Claret Vilaseca, Feliç confinament (L’Albí, febrer 2021)

Dia a dia, durant gairebé dos mesos, Carles Claret, observador inquiet, curiós i perspicaç, deixa constància d’allò que més li crida l’atenció a cada moment en funció dels esdeveniments col lectius i domèstics, els estats d’ànim i l’arbitrarietat capriciosa del pensament. Però, com afirma Jordi Estrada, Feliç confinament no és un dietari qualsevol. Potser perquè els dies en què va ser escrit tampoc no eren uns dies qualssevol. Un espai reclòs, un temps aturat i un maleït virus campant lliurement pels carrers com un psicòpata assassí predisposen a il·limitades cabòries i reflexions. Amb el seu verb àcid i punyent, aquest periodista amb esperit de tastaolletes ens relata escenes hilarants de la vida quotidiana, ironitza sobre la religió, el sexe i els animals de companyia, dispara amb bala contra els carallots de totes les edats i condicions, s’entendreix evocant estampes del passat i la pèrdua sobtada de la iaia Ermínia, critica la mediocritat de la classe política i no s’està de riure’s d’ell mateix.

Dolors C. Triola, Blanc trencat (L’Albí, febrer 2021)

A l’Àrtic hi predomina el color blanc encara que, si t’hi acostes prou, distingiràs matisos que poden arribar a ser molt foscos. Blanc trencat és la història d’una dona i un home que, malgrat compartir pocs mesos de les seves vides, troben temps i energia per enamorar-se. Aquest argument senzill es complica quan es despleguen les històries anteriors dels protagonistes i, sobretot, l’escenari que embolcalla la història, l’Àrtic de Groenlàndia.

Dies de roses i vi

Lola Palau, Dies de roses i vi (L’Albí, febrer 2021)

Lola Palau ens presenta aquest nou recull de catorze contes que volen ser un merescut homenatge al món del vi i, per extensió, a la gent que el fa i ens obsequia, no pas sovint sense esforç i amb un gran sacrifici, amb aquest preuadíssim beuratge dels déus. Cada relat parteix d’una varietat distinta de raïm, les característiques de les quals han estat l’excusa perfecta o la font d’inspiració per a cadascun dels narradors que s’apleguen en aquest col lectiu literari, format en aquesta ocasió per catorze narradores i narradors consolidats de casa de casa nostra.

Pere Raich i Vendrell, La noia del desert (L’Albí, febrer 2021)

L’autor ens confessa que va trobar la Faghira, la noia del desert, a la Perla, la gran duna de sorra blanca, a Tifariti: “Volia que li transcrivís la seva curta i intensa vida. La vaig convèncer que fos ella mateixa qui l’expliques, i aquí la teniu…” La imperdonable ignomínia del poble espanyol davant del poble sahrauí queda latent com a comú denominador de la història de la Faghira. Tot li esdevé com a conseqüència d’aquest fet. Però la vida dona moltes voltes, i la seva és plena d’infortunis, i plena de sorts, i de màgies, que en la creença d’alguns, avui, encara perduren.